JW subtitle extractor

Informe núm. 2 del Consell Rector (2024)

Video Other languages Share text Share link Show times

Benvinguts a aquest informe.
Quin efecte va tenir la
reunió anual de 2023 en tu?
Recordes com el programa va destacar
que Jehovà és el Misericordiós
Jutge de tota la Terra?
Va ser emocionant aprendre que persones
que van morir en el diluvi dels dies de Noè
a la destrucció de Sodoma i Gomorra
i fins i tot aquells que puguin
penedir-se durant la gran tribulació
podrien beneficiar-se de
la misericòrdia de Jehovà.
Des que vas escoltar aquestes idees
has continuat reflexionant sovint
en la misericòrdia de Jehovà?
Doncs el Consell Rector també.
Sota oració hem estudiat meditat i analitzat
la manera com Jehovà va tractar
les persones que, en el passat
havien comès pecats greus.
En aquest informe, veurem breument l’exemple
que Jehovà ha establert a la seva Paraula.
Tot seguit, analitzarem informació nova sobre
com actuarem quan algú cometi un pecat greu
dins de la congregació.
2 Pere 3, verset 9
explica que Jehovà no vol que «ningú sigui destruït»
sinó que el que desitja és
«que tothom es penedeixi».
Que n’aprenem, d’això?
Ens ajuda a entendre que Jehovà
vol que les persones es penedeixin
i obtinguin la vida.
Quan la primera parella humana es va revelar
van condemnar tota la humanitat al pecat i la mort.
Com va reaccionar Jehovà?
Immediatament va fer el necessari perquè el màxim
dels seus descendents obtinguessin la vida.
Mitjançant el sacrifici de Jesús
Jehovà va fer possible que es cobrissin els pecats
de tots aquells que demostressin fe i es penedissin.
Aquestes persones poden viure per sempre.
Per això no ens sorprèn que
al llarg de tota la Bíblia
vegem que Jehovà demana
als pecadors que es penedeixin.
Ell prega a tots els que s’han
apartat de l’adoració verdadera
que tornin a ell.
Això està d’acord amb Romans 2:4, que diu:
«O menysprees les riqueses de
la seva bondat, tolerància i paciència
perquè no saps que Déu, en la seva bondat
intenta guiar-te cap al penediment?»
Vegem alguns exemples de com Jehovà
va intentar guiar alguns pecadors
cap al penediment.
Caín tenia un odi assassí
cap al seu germà Abel
però Jehovà va prendre la iniciativa
per intentar fer-lo raonar.
Quan David va pecar, Jehovà
va fer servir el profeta Natan
per guiar David cap al penediment.
I què podem dir de la nació d’Israel?
Jehovà els va continuar
demanant que es penedissin
fins i tot quan no tenien
cap intenció de fer-ho.
A Ezequiel 33:11, Jehovà
va insistir a la nació d’Israel:
«Tan cert com que estic viu,
no m’agrada que mori ningú malvat
sinó que vull que el malvat canviï el seu rumb
i segueixi vivint.
Aparteu-vos, aparteu-vos dels vostres camins dolents.
Casa d’Israel, per què hauríeu de morir?»
Què ens ensenya això?
Que encara que Jehovà no obliga
ningú a penedir-se dels seus pecats
ell sí que ha sigut molt compassiu
amb els humans imperfectes.
Ha fet autèntics esforços per fer possible el perdó
per acostar-se als pecadors
i guiar-los cap al penediment
sempre que sigui possible.
Quin Déu tant compassiu
i misericordiós que tenim!
El Consell Rector ha analitzat sota
oració com es pot reflectir millor
la misericòrdia de Jehovà al tractar
un pecador dins la congregació.
I això ha fet que tinguem una comprensió
més clara de tres textos bíblics.
Vegem-ne quin és el primer.
És 2 Timoteu 2:24, 25
on Pau va dir:
«Perquè un esclau del Senyor
no s’ha de barallar amb ningú
sinó que ha de ser amable amb tothom
ha d’estar capacitat per ensenyar
ha de controlar-se quan el tracten malament
i ha d’ensenyar amb docilitat
als que no tenen una bona actitud.
Potser Déu els donarà el penediment
que porta a un coneixement
exacte de la veritat».
A qui s’estava referint Pau quan va
parlar dels que no tenen una bona actitud?
Una de les notes d’estudi
de 2 Timoteu 2:25 explica:
Pau utilitza una paraula grega
que en aquest context fa referència
a aquells que no accepten
o que s’oposen a les ensenyances cristianes.
És possible que Pau estigués
pensant, entre d’altres
en els de la congregació d’Efès
que tenien una actitud negativa
envers els consells bíblics
o les advertències que rebien
de part de germans responsables».
En l’actualitat, aquesta expressió pot
incloure germans de la congregació
que no fan cas dels consells bíblics
i que acaben cometent un pecat greu.
Qualsevol a la congregació
que cometi un pecat greu
necessita l’ajuda dels ancians
i per això un comitè d’ancians
es reuneix amb el pecador.
L’objectiu d’aquests ancians
no és nomes jutjar si la
persona s’ha penedit o no
sinó també actuar en conseqüència
amb 2 Timoteu 2:24, 25.
Els ancians han de corregir
i ensenyar al pecador amb docilitat.
Amb quina finalitat?
Fixeu-vos que diu una altra
nota d’estudi de 2 Timoteu 2:25:
«Quan un ancià corregeix o ensenya amb
docilitat els que no tenen una bona actitud
el resultat pot ser el penediment
o “un canvi d’actitud”.
El mèrit d’aquest canvi en la manera
de pensar o d’actuar no és de cap humà
sinó de Jehovà, que és qui ajuda el cristià
que s’ha allunyat a fer aquest canvi decisiu.
Pau esmenta a continuació alguns
dels bons resultats d’aquest penediment:
porta el pecador a tenir un
coneixement més exacte de la veritat
li permet recuperar el seny
i l’ajuda a escapar-se de
les trampes de Satanàs».
Així que els ancians tenen l’objectiu
de guiar el pecador cap al penediment.
Com afecta aquesta comprensió
més clara de 2 Timoteu 2:24, 25
al procediment actual de la congregació?
Fins ara, un comitè d’ancians es reuneix
amb el pecador només una vegada.
Ara bé, el Consell rector ha decidit
que el comitè pugui decidir reunir-se
amb la persona més d’un cop.
Per què?
A Apocalipsi 2:21, parlant
sobre «aquella dona, Jezabel»
Jesús va dir:
«Li he donat temps perquè se’n penedeixi».
Esperem que gràcies als
esforços i l’amor dels ancians
Jehovà aconsegueixi que un
cristià que s’ha allunyat
recuperi el seny i es penedeixi.
Si es penedeix
el comitè donarà l’ajuda necessària
perquè la persona escapi
de les trampes de Satanàs
i «faci rectes els camins
per als seus peus».
Aquest canvi busca imitar l’esforç
que va fer Jehovà personalment
per ajudar tant David com
la nació d’Israel a penedir-se.
I què podem dir dels menors batejats
aquells que tenen menys de 18 anys
i que han comes un pecat greu?
Amb el procediment actual
el menor batejat, juntament
amb els seus pares cristians
s’ha de reunir amb un comitè d’ancians.
Però amb el nou procediment
són dos anciancs els que es reuneixen
amb el menor i els seus pares cristians.
Els ancians esbrinaran quins són
els passos que ja han fet els pares
per ajudar el seu fill a penedir-se.
Si el menor té una bona actitud
i els pares li estan donant
l’ajuda que necessita
els dos ancians podrien arribar a la
conclusió que ja no és necessari fer res més.
Òbviament, els ancians
s’asseguraran de tant en tant
que el menor continua rebent
l’ajuda que necessita dels pares.
Ara bé
i si el menor batejat
persisteix en seu mal comportament
i no es penedeix?
Si és el cas, un comitè
d’ancians es reunirà amb ell
i amb els seus pares cristians.
El Consell Rector està segur
que aquests canvis reflecteixen
el desig sincer de Jehovà
de guiar els pecadors cap al penediment.
Ell vol que recuperin el seny
i s’escapin de la trampa del Diable.
Ell no vol que ningú estigui destruït
sinó que tothom es penedeixi.
Vegem ara el segon text bíblic.
És 1 Corintis 5:13, que diu:
«Traieu la persona malvada d’enmig vostre».
La Bíblia deixa clar que si
un pecador no es penedeix
se l’ha de treure de la congregació.
I en realitat, ell ha decidit
que aquest en sigui el resultat.
Per què diem això?
Perquè s’ha negat a acceptar
els diferents intents amorosos dels ancians
de guiar-lo cap al penediment.
Però fins i tot quan els ancians informin a
una persona que se la treurà de la congregació
això no significa que tot s’acabi aquí.
El comitè no tan sols li explicarà
els passos que pot fer
si vol tornar a formar part de la congregació.
Què més faran?
Els ancians li explicaran que els hi
agradaria tornar a reunir-se amb ell
pocs mesos després per veure
si hi ha hagut un canvi d’actitud.
Si la persona accepta tornar a reunir-se
els ancians li demanaran amb molt d’amor
que es penedeixi i torni.
Però, què podem dir d’aquells que
van ser expulsats en el passat
fins i tot molts anys enrere?
En alguns casos, pot ser que ni
recordin per què se’ls va expulsar
i fins i tot que abandonessin el seu
mal comportament anys enrere.
El Consell Rector ha decidit
que els ancians visitin aquestes persones
orin amb elles
i els demanin amb molt d’amor
que tornin a la congregació.
Si una persona porta molts anys
allunyada de la congregació
és probable que estigui
molt dèbil espiritualment.
Per tant, si la persona hi està d’acord
els ancians poden buscar algú
que estudiï la Bíblia amb ella
fins i tot abans de ser readmesa.
És clar
cal que la persona vulgui
tornar a la congregació.
I sempre seran els ancians els que
s’encarreguin d’organitzar el seu curs.
Com que volem imitar la misericòrdia
de Jehovà pels pecadors imperfectes
volem ajudar a entendre
al màxim nombre de persones
que la porta és oberta
i que poden tornar a la congregació.
Si tu estàs expulsat
i estàs mirant aquest informe
et supliquem que acceptis
els esforços dels ancians
per ajudar-te a tornar a la congregació.
Si no coneixes els ancians
de la zona on vius ara
si us plau, no dubtis a trucar
o anar a la Sala del Regne
i demanar ajuda espiritual.
Jehovà vol que tu tornis a casa
i nosaltres també.
D’acord amb l’advertència
bíblica que trobem a 1 Corintis 5:11
quan es treu algú de la congregació
deixem de relacionar-nos amb aquesta persona
i ni tan sols mengem amb ella.
En altres paraules, deixem de passar temps
amb aquells que han estat trets de la congregació
Amb tot
això no significa que un cristià
no pugui convidar a un expulsat
a assistir a una reunió de congregació.
Pot ser que l’expulsat sigui un familiar,
un antic estudiant de la bíblia
o algú que era amic nostre en el passat.
No és cert que aquest canvi
arriba en el moment ideal?
Especialment perquè s’apropa
el dia més important de l’any
el Memorial, que celebrarem
el diumenge 24 de març.
I si veiem que un expulsat
ha vingut a la reunió?
Fins ara, no saludàvem aquells que
havien estat trets de la congregació.
Ara bé
el Consell Rector ha decidit que els publicadors
basant-se en la seva consciència
entrenada per la Bíblia
puguin decidir si saludaran breument
o donaran la benvinguda a un
expulsat que hagi vingut a la reunió.
Hola.
M’alegro molt de veure’t aquí.
Gràcies.
Tot i que no tindríem una conversa llarga
ni ens relacionaríem amb la persona
no cal que l’ignorem per complet.
Això ens porta al tercer text bíblic.
És 2 Joan 9-11.
Allà hi llegim:
«Si algú no es manté en
les ensenyances del Crist
i va més enllà
no té Déu.
Però qui es manté en
les seves ensenyances.
té el Pare i el Fill.
Si algú ve a vosaltres i no
porta aquestes ensenyances
no el rebeu a casa ni el saludeu
perquè qui el saluda
es fa còmplice de les seves males accions».
Però, no diu 2 Joan 9-11 que no saludem cap
persona que hagi estat treta de la congregació?
Després d’examinar el context d’aquests versicles
el Consell Rector ha arribat a la conclusió
que l’apòstol Joan en realitat
estava descrivint els apòstates
i d’altres que promovien
activament una mala conducta.
És logic doncs, que Joan
exhortés fermament els cristians
que ni saludessin aquesta persona
ja que podrien arribar a contaminar-se.
Per tant, si sabem del cert que
un expulsat és una apòstata
o algú que promou activament
un mal comportament
els ancians no el visitaran
ni cap germà o germana el saludarà
o el convidarà a assistir a una reunió.
En aquest informe
hem vist que Jehovà té el desig de
guiar els pecadors cap al penediment.
I hem rebut aclariments de tres textos
que ens mostren com hauríem
de tractar els pecadors.
En harmonia amb 2 Timoteu 2:24, 25
un comitè d’ancians corregirà amb amor
i ensenyarà a algú que ha pecat
amb l’objectiu de guiar-lo cap al penediment.
Tal com mostra 1 Corintis 5:13
si la persona es nega a penedir-se
se l’ha de treure de la congregació.
Tot i això, el comitè s’esforçarà per fer-li
veure la necessitat de penedir-se i tornar
i intentarà quedar per reunir-se
amb ella en pocs mesos.
També s’ha aclarit la nostra
comprensió de 2 Joan 9-11
ja que hem après que aplica
específicament als apòstates
i a aquells que promoguin
activament una mala conducta
i no a tots els que han estat
trets de la congregació.
D’ençà que la primera parella va pecar
Jehovà s’ha estat esforçant per
rescatar aquells que s’han penedit.
Però sabem que Jehovà no és permissiu
i no protegeix aquells que no es penedeixen
de les conseqüències de les seves males accions.
Tot i així, per l’amor que sent
Jehovà vol que els pecadors es reconciliïn
amb ell sempre que sigui possible.
Ell no vol que ningú sigui destruït
i per això els demana que es penedeixin.
Els ancians tenen el privilegi
de treballar al costat de Jehovà
per ajudar els pecadors a penedir-se.
L’amor que sentim per Jehovà
continua creixent a mesura que meditem
en el seu amor, misericòrdia i compassió.
Segur que us alegrarà saber que la informació
que hem analitzat en aquest informe
es publicarà en una sèrie d’articles
que apareixeran a l’edició d’estudi
de La Torre de Guaita.
A més a més, els ancians
rebran més instruccions
sobre com aplicar aquestes directrius.
Que Jehovà ens beneeixi mentre ens
esforcem per seguir aquests procediments
que reflecteixen el seu amor i misericòrdia!
Abans d’acabar
el Consell Rector m’ha demanat
que llegeixi el següent anunci:
«El Consell Rector ha decidit
que les germanes puguin
portar pantalons de vestir
quan surtin a predicar
i quan assisteixin a les reunions
congressos de circuit i congressos regionals.
Si una germana decideix portar
pantalons en aquestes ocasions
no han de ser informals
sinó dignes, modestos i apropiats.
Quan una germana tingui
part en una d’aquestes reunions
cal que porti faldilla o vestit
si aquesta manera de vestir
és l’estàndard al país.
És clar, les germanes poden
decidir portar faldilla o vestit
fins i tot si no tenen part en aquestes reunions.
A part d’això
els germans poden triar
no portar corbata o americana
quan surten a predicar
i assisteixen a les reunions, congressos
de circuit i congressos regionals.
Si un germà decideix no portar corbata
o americana en aquestes ocasions
s’ha de vestir d’una manera
apropiada, modesta i digna
no informal.
Quan un germà tingui part
en una d’aquestes reunions
cal que porti corbata i americana
si aquesta manera de vestir
és l’estàndard al país.
És clar, els germans poden
decidir portar corbata i americana
fins i tot si no tenen
part en aquestes reunions.
Quan es visiti Betel
és adeqüat que els germans
portin corbata i americana
i que les germanes portin faldilla o vestit
si aquesta manera de vestir
és l’estàndard al país».
Us estimem a tots moltíssim.
Des de la Seu Mundial
dels Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting®.