JW subtitle extractor

Benvinguts!
En aquest informe, us posarem al dia
sobre la situació dels nostres
germans i germanes d’arreu del món
que estan empresonats per la seva fe.
Però abans, parlem breument
sobre el nostre congrés d’enguany.
A algunes parts del món
els congressos regionals
«Predica les bones noticies!»
ja han començat.
El programa és preciós.
Escoltem el que diuen alguns dels assistents.
Molts germans i germanes han hagut de fer
grans sacrificis per poder assistir al congrés.
Bé, aquest any he hagut de
demanar dies lliures a la feina.
També hem hagut de demanar permís a l’escola.
Hem matinat molt!
Tots els esforços que fem valen la pena.
Estar aquí no té preu.
A més, ens trobem amb
germans que normalment no veiem.
També, quan ets aquí, t’abraçen molt.
M’encanten les abraçades!
Una abraçada virtual està bé.
Però aquí és millor.
Hi ha una gran diferència entre estar aquí
presencialment i veure el congrés gravat.
És molt més emocionant.
M’encanta cantar!
Quan cantem tots junts, tothom
està alegre i entusiasmat.
Això ens enforteix i ens anima de debò.
A més, ha sigut increïble poder veure el primer
episodi de Les bones notícies segons Jesús.
El proper cop que llegeixi la Bíblia, podré
visualitzar millor aquestes escenes tan importants.
El que més m’ha impressionat és que he llegit tots
aquests versicles altres vegades i mai m’he emocionat
ni tan sols una vegada.
Però les escenes eren tan
reals que m’han fet plorar.
Sents que ets allà!
Aquestes festes espirituals ens
enriqueixen i enforteixen la nostra fe.
M’agradaria repetir aquest
congrés tres o quatre vegades.
Per a mi
en cap altre lloc s’està millor
que en el poble de Jehovà.
Cada congrés em recorda que som
una família espiritual preciosa i molt gran.
Ens fa molt feliços estar
amb els nostres germans.
No te’l pots perdre!
Us animem a fer tot el possible per
assistir al congrés en persona.
Si ho feu, no només gaudireu del programa
sinó que també us animarà molt estar
envoltats dels vostres estimats germans
potser fins i tot alguns
que fa molt que no veieu.
És clar, els que sou grans o
esteu limitats per la vostra salut
potser heu de veure el
programa gravat des de casa.
Aquest any, ens emociona saber que hi ha
programats 15 congressos especials per tot el món.
El primer es va celebrar del
7 al 9 de juny a l’illa de Guadalupe.
Els germans Jeff Winder i
Clive Martin van anar a aquest congrés.
Hi havia delegats d’11 països i va
haver-hi una assistència màxima de 8.602.
El dissabte es van batejar 74 persones.
Ens fa molt feliços veure l’amor i la
unitat de la nostra germandat internacional.
Durant la resta del programa
us volem explicar la situació actual dels germans
i germanes que estan empresonats per la seva fe.
Això ens ajudarà a seguir el consell
que trobem a Hebreus 13:3, que diu:
«Recordeu-vos dels que estan a la presó
com si estiguéssiu empresonats amb ells
i recordeu-vos dels que són maltractats,
perquè vosaltres també esteu en el cos».
En data de 17 de juny
hi ha més de 199 germans i
germanes empresonats per la seva fe.
On es troben?
Hi ha 9 que estan empresonats a Crimea
39 a Eritrea
8 a Singapur
i més de 17 a altres llocs.
On hi ha més germans i
germanes a la presó és a Rússia.
Allà, en total, n’hi ha 126.
I a Corea del Sud?
Tot i que allà als nostres germans ja no els
fiquen a la presó per mantenir-se neutrals
han de fer el servei substutitori
sota unes condicions molt dures.
Se’ls demana que el
facin durant tres anys
i que visquin i treballin
únicament a presons.
El germà Mark Sanderson fa poc va visitar dos grups
de germans a les presons on estaven fent el servei substitutori.
Esperem que aquesta situació millori en el futur.
I seguim fent oració per aquests
germans fidels i les seves famílies.
És possible que a vegades pensem que
els germans són els únics que van a la presó.
Però en realitat hi ha 12 germanes
empresonades per la seva fe a Eritrea
i també hi ha vuit germanes
empresonades a Rússia degut a la seva fe.
Aquestes estimades germanes
necessiten que seguim orant per elles.
A més, mols germans i germanes estan
complint llargues condemnes de presó
i de vegades, fins i tot,
pateixen maltractament físic.
Això és el que li va passar fa poc
al germà Rinat Kíramov a Rússia.
L’abril de 2024, alguns presoners van exigir a aquest
germà que els donés els noms d’altres testimonis de Jehovà.
Però ell s’hi va negar amb valentia!
Així que els presoners el van
colpejar i torturar durant 4 dies
inclús van fer servir una pistola tàser.
Seguim fent oració pel
nostre estimat germà Kíramov
i pels 199 germans i germanes
que estan empresonats per la seva fe.
I tampoc ens oblidem de les seves famílies.
La fe i la integritat
d’aquests germans i germanes
ens fa pensar en les
paraules de Romans 12:21:
«No et deixis vèncer pel mal
sinó continua vencent el mal amb el bé».
Tots ells estan fent front a
oposició i proves molt difícils.
Però no permeten que
aquestes dificultats els vencin.
Al contrari, continuen
«vencent el mal amb el bé».
Estimem i respectem
profundament tots aquests germans.
És interessant que mentre els nostres
germans passen per aquestes dificultats
sovint es troben amb oportunitats úniques
per parlar de les bones notícies.
Això és el que els va passar
a un bon grup de germans
a la ciutat de Birobidjan,
a Rússia, l’any 2018.
Agents de policia van escorcollar 22 cases
totes en un sol dia.
Mentre mires el següent vídeo
fixa’t com els nostres germans
van donar un bon testimoni
i van mantenir el seu goig.
Com van continuar tots ells
«vencent el mal amb el bé»?
De bon matí, el 17 de maig de 2018
ens va despertar un cop molt fort a la porta.
Darrere la porta, vaig preguntar: «Qui hi ha?».
Van dir: «La policia».
És clar, ens sentíem molt angoixats
De seguida, vam començar
a orar a Jehovà en silenci.
Més tard, vam saber que a aquesta
operació la van anomenar «Dia del Judici»
i que hi havia implicats uns 150 policies.
Quan es va obrir el cas judicial
van congelar tots els meus comptes.
Vaig haver d’anar a diferents bancs.
Quan els treballadors em veien entrar
per la porta, em deien amb un somriure:
«Oh, ja és aquí la nostra petita extremista».
Un dia que anava a un dels
interrogatoris, vaig agafar un taxi.
El taxista em va preguntar:
«A on vas exactament?».
Li vaig dir: «A les oficines del
Servei Federal de Protecció».
Ell em va preguntar si treballava allà.
I li vaig dir que no, que
anava a un interrogatori.
No s’ho podia creure!
Es va quedar molt sorprès.
Allò em va permetre dir-li que era testimoni de Jehovà
i que s’havia obert un cas judicial contra mi per la meva fe.
Uns dies més tard, vaig haver de tornar
al mateix lloc i vaig demanar un altre taxi.
Per a la meva sorpresa, va arribar
el mateix cotxe i el mateix conductor.
En aquesta ocasió, vaig poder explicar-li millor algunes profecies de
la Bíblia sobre el que estava passant i vam tenir una bona conversa.
Quan ens interrogaven
volíem demostrar als investigadors
pel nostre comportament amable
i pel que dèiem que no érem extremistes
que els testimonis de Jehovà
som gent amable i bondadosa.
Quan va acabar la investigació
els vam escriure algunes notes.
Vam intentar dir coses
bones de cadascun d’ells
i vam destacar les seves qualitats.
L’advocat va dir que estava
molt preocupat, i va afegir:
«Veig que sou bona gent, i persones
com vosaltres no haurien d’estar a la presó.
Estic segur que Déu us ajudarà.
Si us plau, Artur, no deixeu aquest camí.
Seguiu ferms fins al final».
Quan va començar el judici
a les quatre ens va
tocar la mateixa jutge.
Ella tenia molts prejudicis contra
nosaltres i no era gens amable.
Ella ens interrompia
ens deia que érem uns incultes
i feia tot el que podia per humiliar-nos.
En cert moment, ens vam plantejar:
«Jehovà ens ha portat aquí per predicar
però com podem predicar a una
persona que no ens deixa dir res?».
Així és que li vam demanar a Jehovà
que li estovés el cor perquè
poguéssim donar-li testimoni.
També ens vam esforçar
per parlar amb tacte i respecte.
Sempre la saludàvem.
Volia mostrar amabilitat, amb el meu to de
veu, amb les meves paraules i amb el meu rostre.
Però de sobte tot va canviar.
La jutge va començar a comportar-se diferent.
Ens escoltava i ens saludava.
Mentre miràvem les gravacions de
les nostres reunions durant el judici
la jutge va començar a prendre notes.
I llavors va preguntar:
«D’on ha llegit?».
Al principi, estava tan espantada
que no me’n recordava.
Però després vaig dir: «De la Bíblia».
Ella va contestar: «Això és obvi
però de quina part de la Bíblia?».
Li vaig dir: «De Job».
I va dir: «Què?».
Li vaig dir: «Job».
I va tornar a preguntar. «Com?».
I el meu advocat li va dir: «Job».
I ella va dir: «Ah, Job», i s’ho va apuntar.
I vaig afegir: «42:10».
Quan ella va llegir el veredicte
fins i tot em va preguntar més d’una vegada:
«Irina
estic pronunciant bé el nom de Déu?».
Li vaig demanar a Jehovà:
«Jehovà, avui és el judici.
Vull que avui es glorifiqui el teu nom».
Jehovà, si us plau, fes que la jutge
pronunciï correctament el teu nom deu vegades
i que digui bé la síl·laba forta»
perquè fins ara no ho havia fet bé.
I sabeu què va passar?
Quan va acabar el judici havia pronunciat
el nom de Déu correctament deu vegades!
Quan vaig rebre la condemna,
hi havia molts germans presents.
Hi havia moltíssima gent
i em van donar moltes flors.
Una dona es va apropar amb dues amigues
i em va preguntar somrient:
«Què esteu celebrant?
Se’t veu molt feliç».
Vaig somriure i li vaig dir:
«Doncs soc testimoni de Jehovà
i avui he rebut una condemna
condicional de dos anys i mig de presó».
Elles estaven somrient, però de
sobte es van quedar de pedra.
Treballo des de casa
així que quan els clients van venir i
van veure tantes flors, em van preguntar:
«Qui te les ha enviat? Què celebres?».
I és clar, vaig aprofitar l’oportunitat
per explicar que el que celebrava
és tenir al costat germans i
germanes que m’estimen tant.
Dels 23 germans i germanes
que van ser processats
quatre d’ells van ser arrestats
i actualment es troben a
una colònia penitenciària.
Ens vam adonar que estaven a
punt d’endur-se els nostres marits.
Així que vam anar a l’estació
a acomiadar-nos d’ells.
Al tren els van preguntar:
«Qui són tots aquests que
han vingut a veure-us?».
Alguns pensaven que eren
una mena de grup de suport.
S’estaven emportant els germans a la presó
però aquest grup estava content i cantant.
Mirant enrere
em sento molt agraït
perquè encara que no va ser gens fàcil
hem vist com Jehova ens
ha sostingut en tot moment
Però va haver-hi un moment que
vaig sentir que la meva fe trontollava
i li vaig preguntar a l’Artur
per què sentia que Jehovà no m’estava ajudant.
L’Artur em va ajudar molt.
Ell em va dir:
«Tu
tu estàs aguantant.
Així és com Jehovà t’està ajudant.
No li has donat l’esquena.
No l’has abandonat.
I això vol dir que ell està amb tu».
Les seves paraules van enfortir la meva fe
i em vaig adonar que en aquell moment
Satanàs estava atacant la meva fe
i que jo necessitava enfortir-la
no només en Jehovà
sinó també en el seu suport en moments difícils.
Satanàs ens vol robar el goig.
Però això és impossible perquè
el goig ve de part de Jehovà
és d’ell.
Llavors, què fa Satanàs?
Ell vol amagar el goig perquè no el veiem.
Però Jehovà
com un bon amic de confiança
sempre ens ha ajudat a veure els
motius que tenim per estar alegres.
Volien fer-nos callar, perquè
no parléssim mai més de Jehovà.
Però en realitat
ens van donar encara més
oportunitats de parlar del nom de Déu.
És preciós veure l’entusiasme
i el goig que tenen.
Estan decidits a seguir
predicant i a mantenir-se fidels.
Ells van tenir oportunitats
úniques per donar testimoni.
I van confiar en Jehovà en aquells moments.
És clar, sabem que tots vosaltres, germans i germanes,
esteu passant per problemes
problemes de tot tipus.
Estic segur que sentir aquestes
experiències ens animarà
i ens motivarà a seguir
confiant en Jehovà
i a seguir predicant, siguin quins
siguin els reptes que afrontem.
Amb l’ajuda de Jehovà
segur que podem aconseguir
continuar «vencent el mal amb el bé».
Estimats germans
recordem-nos dels que estan a la presó
com si estiguéssim empresonats amb ells.
Ens sentim molt orgullosos per
l’aguant i l’entusiasme que demostreu.
Us estimem a tots molt.
Des de la seu mundial dels testimonis
de Jehovà, això és JW Broadcasting.

Informe núm. 4 del Consell Rector (2024)