JW subtitle extractor

Benvinguts germans.
Des de l’últim informe, s’han celebrat
dos congressos especials més
tots dos a Xile.
Més de 4.700 delegats que
van viatjar des de 21 països
van assistir a aquests dos congressos.
Va haver-hi una assistència total
de més de 17.000 persones
i 123 es van batejar.
El congrés especial va arribar al cor de molts,
entre ells un delegat anomenat Jonathan.
Va dir: «L’amor que ens heu
mostrat al llarg de tot el viatge
—quan vam arribar a l’aeroport
durant les diferents activitats
els regals tan bonics que vam rebre
els germans al congrés
l’afectuosa benvinguda a l’hotel—
ha estat increïble!
Donem gràcies a Jehovà
per permetre’ns gaudir
d’aquesta experiència tan extraordinària».
Una altra delegada
anomenada Jésica va dir:
«Gràcies per donar-nos
aquest avanç del nou món!».
Recentment, hem patit diversos
desastres naturals greus.
A mitjans de setembre
la tempesta Boris
va provocar fortes pluges i
ventades a l’Europa central.
Centenars de germans van haver de ser
evacuats i van rebre l’ajuda que necessitaven.
A més, el sud d’Àfrica continua patint
una sequera sense precedents.
Diferents sucursals, entre elles les
de Malawi, Moçambic i Zimbàbue
han ajudat desenes de milers de germans
a aconseguir el menjar que necessiten.
A finals de setembre i principis d’octubre
els huracans Helene i Milton
van devastar el sud-est dels Estats Units.
Les dues tempestes van causar
grans inundacions i esllavissades.
Tristament, tres publicadors van morir i
més d’11.000 germans van haver de ser evacuats.
Les tempestes van destruir
o fer malbé 17 Sales del Regne
i més de 2.500 cases de germans.
Seguim fent oració per tots els germans
que s’han vist afectats per aquests desastres.
I agraïm l’ajuda dels voluntaris que
col·laboren amb les tasques d’auxili.
És clar, també agraïm
les generoses donacions
que ens permeten satisfer
les necessitats dels germans
que es troben en
situacions tan terribles.
El 27 de setembre de 2024, les autoritats
d’Eritrea van irrompre en una casa
on s’estava celebrant una reunió
pacífica dels testimonis de Jehovà.
Al principi la policia va detenir 24 germans
i germanes, entre ells dos menors.
Més tard, van alliberar els menors.
Això ha passat gairebé 30 anys després
que el president d’Eritrea retirés la ciutadania
als testimonis de Jehovà l’any 1994.
Aquest decret encara és vigent i impedeix
que la majoria de testimonis de Jehovà
tinguin una vida normal
propietats
un negoci
o que, fins i tot, trobin feina.
Uns dies després, la policia
va detenir i empresonar
la germana Letebrhan Tesfay,
de 85 anys.
Ella va ser una de les primeres a Eritrea
que va estudiar la Bíblia amb els testimonis.
Es va batejar l’any 1957.
Vuit dels seus fills i vuit dels
seus nets serveixen Jehovà.
La seva filla, la Hadassa Zerisenay,
està amb ella a la presó.
També van detenir la germana
Saron Ghebru i el seu marit.
La Saron està embarassada de sis mesos
i el seu germà, el Henok, és el germà que
porta més temps empresonat a Eritrea.
El van detenir per primer
cop el gener de 2005.
A 1 de novembre, 64 germans i
germanes d’Eritrea estan empresonats.
Tots nosaltres seguim orant pels
223 germans d’arreu del món
que estan actualment
empresonats per la seva fe.
A la reunió anual del 5 d’octubre de 2024
es va fer un anunci molt emocionant:
els germans Jody Jedele i Jacob Rumph
van ser nomenats per servir com
a membres del Consell Rector.
Estem molt contents de
tenir-los avui amb nosaltres
i poder dedicar uns minuts
a coneixe’ls una mica millor.
Benvinguts, germans.
Tenim tantes preguntes
que ens agradaria fer-vos!
Però potser podeu començar per explicar-nos
com vau arribar a estimar Jehovà.
Primer, què us va ajudar a conèixer
millor Jehovà i a voler-lo servir?
Germà Jedele.
Vaig créixer a la veritat.
El meu pare es va batejar als anys 40 i
va servir fidelment Jehovà fins que va morir.
I la meva mare es
va batejar als anys 50.
Els dos estimaven Jehovà
i la seva organització
i el seu amor per Jehovà ens va ajudar a la
meva germana i a mi a apropar-nos a ell.
A mesura que creixia i aprenia
la veritat, vaig arribar a fer-la meva.
Però el que em va convèncer
que aquesta era la millor vida
va ser l’amor dins del poble de Jehovà.
Recordo que durant les vacances d’estiu
venien germans i germanes d’arreu del país
a predicar territori
no assignat prop nostre.
No coneixíem aquests germans
abans que vinguessin
però, quan arribaven, era
com si fóssim família
simplement perquè
tots servíem Jehovà.
I això em va impressionar molt.
Els meus pares van
conèixer la veritat de joves.
Tot i així, la meva mare es va fer inactiva.
I quan jo era petit, el meu pare
també va deixar de ser testimoni.
Encara que no ens
relacionàvem amb la congregació
la meva mare ens va ensenyar
les veritats bàsiques de la Bíblia.
Jo sabia que el nom de Déu és Jehovà
que només li havia de fer oració a ell
i que la terra es convertiria en un paradís.
D’altra banda, anava a veure la meva
àvia paterna un o dos cops l’any.
Ella era una germana molt fidel.
El que ella em deia i les seves boniques
qualitats em van atreure a Jehovà
i això em va motivar a voler
saber qui era Jehovà realment.
Quan tenia 13 anys, li vaig dir a la
meva mare que volia estudiar la Bíblia.
Vaig pensar: «Bé, si aquesta és la veritat,
vull arribar a ser testimoni de Jehovà.
I si no ho és, igualment això
m’ajudarà a ser una bona persona».
Resulta que la meva mare també
estava pensant en tornar a Jehovà
així que vam progressar junts.
Quan vaig començar a estudiar
em vaig adonar que això era
la veritat i el que havia estat buscant.
La meva mare es va reactivar
i un mes després, vaig arribar
a ser publicador no batejat.
Ara, em fa molt feliç veure que la
meva família directa està a la veritat
i tots ells segueixen sent un
exemple de fidelitat per a mi.
Germà Rumph, què et va motivar
a servir a temps complet?
El bon exemple de germans madurs que
van servir com a pioners durant molts anys
i també de superintendents de
circuit que es van interessar per mi
va tenir un gran
impacte en mi de jove.
Veia que eren molt feliços i
tenien molt bones experiències
mentre servien a llocs de necessitat
alguns fins i tot a
països molt llunyans.
Tot això va fer que volgués ser missioner
I després de l’institut, vaig
començar a servir com a pioner.
El meu cas és semblant al del Jake.
Estava envoltat de germans
que servien a temps complet.
Per exemple, els meus
pares eren pioners.
Els dos ho van ser fins
que van arribar els fills.
Més tard, la meva mare va tornar a
servir com a pionera i segueix fins ara.
Durant l’estiu, tots servíem
com a pioners auxiliars.
Sortíem a predicar amb
el superintendent de circuit
i molts estius
anàvem a visitar Betel.
Tot això ens va ajudar
a veure de primera mà
que el servei a temps
complet és la millor vida.
I a l’acabar l’institut, vaig
començar a servir com a pioner
i amb 19 anys em van convidar a Betel.
La meva germana i el seu marit
també van servir a Betel.
Quines són algunes de les assignacions
que has tingut al llarg dels anys
i com t’han ajudat?
Em van assignar al Departament
de Neteja quan vaig arribar a Wallkill
i era un equip molt gran.
Gaudíem molt de treballar junts.
Col·laborar amb diferents equips
i fer tasques rotatives
em va ensenyar la importància
de ser adaptable per fer la feina.
Al cap de dos anys i mig
em van traslladar a una oficina per atendre
assumptes mèdics, entre d’altres coses
i vaig poder ajudar alguns missioners
que necessitaven atenció mèdica.
Més endavant, em vaig casar amb
la Damaris i vam anar a Brooklyn
on vaig seguir col·laborant
amb assumptes mèdics.
Vam servir al Betel de
Brooklyn fins el 2005
quan vam haver de sortir
per cuidar els pares.
Vam servir com a pioners
i vaig col·laborar amb el Comitè d’Enllaç
i el Comitè Regional de Construcció.
Vam tornar a Betel 8 anys després per participar
dues setmanes al projecte de construcció de Warwick.
Pel que sembla, es va allargar una
mica perquè encara seguim a Betel.
El 2015, ens van enviar a Patterson
per treballar amb el nou Departament Local
de Disseny i Construcció, l’LDC.
El 2018, van trasladar l’LDC a Wallkill.
Així que vam tancar el cercle.
Vam tornar on havíem començat.
Llavors, el 2021, em van assignar al
Departament d’Informació sobre Hospitals
i el 2022 vam anar a Warwick per treballar
a Serveis d’Informació sobre Hospitals.
En qualsevol d’aquestes assignacions
ha sigut un privilegi aprendre
d’homes i dones espirituals.
Amb els anys, ha sigut molt
enfortidor veure que germans
amb grans responsabilitats teocràtiques
han sigut un veritable exemple
de bondat i humilitat.
Estaven encantats de compartir
el que sabien amb la resta.
I quan vam sortir de Betel
vam veure pares que s’esforçaven
per ensenyar la veritat als seus fills
i com els germans donaven suport
a les activitats teocràtiques.
Per mi són tot un exemple.
Jehovà té un poble únic!
En el meu cas
al congrés regional de 1998,
recordo que durant un discurs
van destacar diferents països
on calien més pioners
i un d’ells era l’Equador.
Així que vaig fer oració
vaig analitzar la meva situació
vaig fer recerca i,
després del congrés
vaig escriure a la sucursal de l’Equador
per demanar més informació.
Després d’anar-hi de visita
amb l’ajuda de Jehovà em va fer
molt feliç poder mudar-me allà.
La predicació en aquell
moment era increïble.
Moltes persones desitjaven
aprendre la veritat.
El meu somni de servir com a
missioner s’havia fet realitat.
Però el regal més gran
que vaig rebre a l’Equador
va ser conèixer la
meva futura dona, l’Inga.
I després de casar-nos
vam continuar servint on hi havia
més necessitat, allà a l’Equador.
Alguns anys més tard
vam servir com a pioners especials
i amb el temps vam
començar a l’obra de circuit
i al nostre circuit fins i tot visitàvem
congregacions de la selva amazònica.
Ens ho vam passar molt bé.
Llavors, el 2011
ens vam endur una sorpresa quan ens
van convidar a la classe 132 de Galaad.
Va ser tot un privilegi per a nosaltres.
Després de l’escola, hem
experimentat molts canvis.
Hem servit a diferents parts del món
i hem gaudit de molts
privilegis diferents.
Però el que hem après
a totes les assignacions
és que hem d’estar contents si
donem el millor de nosaltres a Jehovà
segons el que ell ens permet fer
i no ens preocupem massa
pel que no podem controlar.
També hem après
que el que fa que una assignació
sigui especial mai és el lloc
sinó les persones
que tens al teu costat.
Arribes a estimar
moltíssim aquests germans.
Hi ha algun text que us hagi ajudat
ara que heu començat
aquesta nova assignació?
A mi m’ajuda molt l’exemple de Josuè
i el que Jehovà li va dir quan
va rebre una nova assignació.
Josuè sempre va ser un servent
valent de Jehovà durant dècades.
Va creuar el mar Roig
va liderar la batalla
contra els amalequites
va ser un espia
i va ajudar Moisès durant anys
davant de situacions molt complicades.
Però és molt interessant el
que Jehovà li diu a Josuè 1:9:
«No t’he manat jo que siguis fort i valent?
No t’espantis ni tinguis por».
I li recorda per què podrà complir
amb la seva nova assignació.
Li diu:
«Perquè Jehovà, el teu Déu
estarà amb tu
allà on vagis».
I aquesta és la idea.
Jehovà està amb nosaltres
quan rebem una nova assignació.
Mirant enrere, sé que Jehovà
m’ha ajudat en totes les assignacions.
Per això sé que m’ajudarà
en aquesta també.
I m’agrada que Jehovà
li va dir a Josuè
que estaria
amb ell.
Jehovà volia ajudar-lo personalment
i no ha canviat.
Per tant, no es tracta
del que jo puc fer
sinó del que Ell pot fer
i pot fer qualsevol cosa.
Ell ajuda personalment
tots els seus servents.
Així que estic convençut que
Jehovà també estarà amb mi.
Ell m’ajudarà a complir
amb la nova assignació
i això m’anima.
Personalment, em sento com es va sentir
Gedeó quan va rebre la seva assignació.
Ell venia d’una família normal
i no pensava que realment
pogués ajudar la seva gent.
Però Jehovà, per mitjà d’un àngel
li va recordar un fet molt important.
A Jutges 6:14, li va dir:
«Ves, que amb la força que tens
salvaràs Israel de les
mans dels madianites.
No soc jo qui t’envio?».
Amb la seva pròpia força
Gedeó no podia fer gaire cosa.
Així que Jehovà li estava dient:
«Tu tan sols ofereix el que tens
que jo faré la resta».
Si et soc sincer
aquesta nova assignació ens
feia por a mi i a la meva dona.
Però volem esforçar-nos
per imitar Gedeó
donant el nostre màxim i
deixant que Jehovà faci la resta.
Aquesta obra és seva
i ell s’assegurarà que segueixi endavant.
Gràcies, germans.
Recordo 30 anys enrere, quan vaig
començar a servir al Consell Rector
que tenia els mateixos
sentiments que vosaltres
i sé que Ell també us ajudarà.
Estem molt contents de
tenir-vos al Consell Rector.
I desitgem que Jehovà us beneeixi
en aquesta assignació.
Continuem fent oració per tots vosaltres.
Que sapigueu que us estimem molt.
Des de la Seu Mundial
dels Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting®.

Informe núm. 7 del Consell Rector (2024)
- 

Informe núm. 7 del Consell Rector (2024)

Benvinguts germans.
Des de l’últim informe, s’han celebrat
dos congressos especials més
tots dos a Xile.
Més de 4.700 delegats que
van viatjar des de 21 països
van assistir a aquests dos congressos.
Va haver-hi una assistència total
de més de 17.000 persones
i 123 es van batejar.
El congrés especial va arribar al cor de molts,
entre ells un delegat anomenat Jonathan. 
Va dir: «L’amor que ens heu
mostrat al llarg de tot el viatge
—quan vam arribar a l’aeroport
durant les diferents activitats
els regals tan bonics que vam rebre
els germans al congrés
l’afectuosa benvinguda a l’hotel—
ha estat increïble!
Donem gràcies a Jehovà
per permetre’ns gaudir
d’aquesta experiència tan extraordinària».
Una altra delegada
anomenada Jésica va dir:
«Gràcies per donar-nos
aquest avanç del nou món!».
Recentment, hem patit diversos
desastres naturals greus.
A mitjans de setembre
la tempesta Boris
va provocar fortes pluges i
ventades a l’Europa central.
Centenars de germans van haver de ser
evacuats i van rebre l’ajuda que necessitaven.
A més, el sud d’Àfrica continua patint
una sequera sense precedents.
Diferents sucursals, entre elles les
de Malawi, Moçambic i Zimbàbue
han ajudat desenes de milers de germans
a aconseguir el menjar que necessiten.
A finals de setembre i principis d’octubre
els huracans Helene i Milton
van devastar el sud-est dels Estats Units.
Les dues tempestes van causar
grans inundacions i esllavissades.
Tristament, tres publicadors van morir i
més d’11.000 germans van haver de ser evacuats.
Les tempestes van destruir
o fer malbé 17 Sales del Regne
i més de 2.500 cases de germans.
Seguim fent oració per tots els germans
que s’han vist afectats per aquests desastres.
I agraïm l’ajuda dels voluntaris que
col·laboren amb les tasques d’auxili.
És clar, també agraïm
les generoses donacions
que ens permeten satisfer
les necessitats dels germans
que es troben en
situacions tan terribles.
El 27 de setembre de 2024, les autoritats
d’Eritrea van irrompre en una casa
on s’estava celebrant una reunió
pacífica dels testimonis de Jehovà.
Al principi la policia va detenir 24 germans
i germanes, entre ells dos menors.
Més tard, van alliberar els menors.
Això ha passat gairebé 30 anys després
que el president d’Eritrea retirés la ciutadania
als testimonis de Jehovà l’any 1994.
Aquest decret encara és vigent i impedeix
que la majoria de testimonis de Jehovà
tinguin una vida normal
propietats
un negoci
o que, fins i tot, trobin feina.
Uns dies després, la policia
va detenir i empresonar
la germana Letebrhan Tesfay,
de 85 anys.
Ella va ser una de les primeres a Eritrea
que va estudiar la Bíblia amb els testimonis.
Es va batejar l’any 1957.
Vuit dels seus fills i vuit dels
seus nets serveixen Jehovà.
La seva filla, la Hadassa Zerisenay,
està amb ella a la presó.
També van detenir la germana
Saron Ghebru i el seu marit.
La Saron està embarassada de sis mesos
i el seu germà, el Henok, és el germà que
porta més temps empresonat a Eritrea.
El van detenir per primer
cop el gener de 2005.
A 1 de novembre, 64 germans i
germanes d’Eritrea estan empresonats.
Tots nosaltres seguim orant pels
223 germans d’arreu del món 
que estan actualment
empresonats per la seva fe.
A la reunió anual del 5 d’octubre de 2024
es va fer un anunci molt emocionant:
els germans Jody Jedele i Jacob Rumph
van ser nomenats per servir com
a membres del Consell Rector.
Estem molt contents de
tenir-los avui amb nosaltres
i poder dedicar uns minuts
a coneixe’ls una mica millor.
Benvinguts, germans.
Tenim tantes preguntes
que ens agradaria fer-vos!
Però potser podeu començar per explicar-nos
com vau arribar a estimar Jehovà.
Primer, què us va ajudar a conèixer
millor Jehovà i a voler-lo servir?
Germà Jedele.
Vaig créixer a la veritat.
El meu pare es va batejar als anys 40 i
va servir fidelment Jehovà fins que va morir.
I la meva mare es
va batejar als anys 50.
Els dos estimaven Jehovà
i la seva organització
i el seu amor per Jehovà ens va ajudar a la
meva germana i a mi a apropar-nos a ell.
A mesura que creixia i aprenia
la veritat, vaig arribar a fer-la meva.
Però el que em va convèncer
que aquesta era la millor vida
va ser l’amor dins del poble de Jehovà.
Recordo que durant les vacances d’estiu
venien germans i germanes d’arreu del país
a predicar territori
no assignat prop nostre.
No coneixíem aquests germans
abans que vinguessin 
però, quan arribaven, era
com si fóssim família
simplement perquè
tots servíem Jehovà.
I això em va impressionar molt.
Els meus pares van
conèixer la veritat de joves.
Tot i així, la meva mare es va fer inactiva.
I quan jo era petit, el meu pare
també va deixar de ser testimoni.
Encara que no ens
relacionàvem amb la congregació
la meva mare ens va ensenyar
les veritats bàsiques de la Bíblia.
Jo sabia que el nom de Déu és Jehovà
que només li havia de fer oració a ell
i que la terra es convertiria en un paradís.
D’altra banda, anava a veure la meva
àvia paterna un o dos cops l’any.
Ella era una germana molt fidel.
El que ella em deia i les seves boniques
qualitats em van atreure a Jehovà
i això em va motivar a voler
saber qui era Jehovà realment.
Quan tenia 13 anys, li vaig dir a la
meva mare que volia estudiar la Bíblia.
Vaig pensar: «Bé, si aquesta és la veritat,
vull arribar a ser testimoni de Jehovà.
I si no ho és, igualment això
m’ajudarà a ser una bona persona».
Resulta que la meva mare també
estava pensant en tornar a Jehovà
així que vam progressar junts.
Quan vaig començar a estudiar 
em vaig adonar que això era
la veritat i el que havia estat buscant.
La meva mare es va reactivar 
i un mes després, vaig arribar
a ser publicador no batejat.
Ara, em fa molt feliç veure que la
meva família directa està a la veritat
i tots ells segueixen sent un
exemple de fidelitat per a mi.
Germà Rumph, què et va motivar
a servir a temps complet?
El bon exemple de germans madurs que
van servir com a pioners durant molts anys
i també de superintendents de
circuit que es van interessar per mi
va tenir un gran
impacte en mi de jove.
Veia que eren molt feliços i
tenien molt bones experiències
mentre servien a llocs de necessitat
alguns fins i tot a
països molt llunyans.
Tot això va fer que volgués ser missioner
I després de l’institut, vaig
començar a servir com a pioner.
El meu cas és semblant al del Jake.
Estava envoltat de germans
que servien a temps complet.
Per exemple, els meus
pares eren pioners.
Els dos ho van ser fins
que van arribar els fills.
Més tard, la meva mare va tornar a
servir com a pionera i segueix fins ara.
Durant l’estiu, tots servíem
com a pioners auxiliars.
Sortíem a predicar amb
el superintendent de circuit
i molts estius
anàvem a visitar Betel.
Tot això ens va ajudar
a veure de primera mà 
que el servei a temps
complet és la millor vida.
I a l’acabar l’institut, vaig
començar a servir com a pioner
i amb 19 anys em van convidar a Betel.
La meva germana i el seu marit
també van servir a Betel.
Quines són algunes de les assignacions
que has tingut al llarg dels anys
i com t’han ajudat?
Em van assignar al Departament
de Neteja quan vaig arribar a Wallkill
i era un equip molt gran.
Gaudíem molt de treballar junts.
Col·laborar amb diferents equips
i fer tasques rotatives
em va ensenyar la importància
de ser adaptable per fer la feina.
Al cap de dos anys i mig
em van traslladar a una oficina per atendre
assumptes mèdics, entre d’altres coses
i vaig poder ajudar alguns missioners
que necessitaven atenció mèdica.
Més endavant, em vaig casar amb
la Damaris i vam anar a Brooklyn
on vaig seguir col·laborant
amb assumptes mèdics.
Vam servir al Betel de
Brooklyn fins el 2005
quan vam haver de sortir
per cuidar els pares.
Vam servir com a pioners
i vaig col·laborar amb el Comitè d’Enllaç
i el Comitè Regional de Construcció.
Vam tornar a Betel 8 anys després per participar
dues setmanes al projecte de construcció de Warwick.
Pel que sembla, es va allargar una
mica perquè encara seguim a Betel.
El 2015, ens van enviar a Patterson
per treballar amb el nou Departament Local
de Disseny i Construcció, l’LDC.
El 2018, van trasladar l’LDC a Wallkill.
Així que vam tancar el cercle.
Vam tornar on havíem començat.
Llavors, el 2021, em van assignar al
Departament d’Informació sobre Hospitals 
i el 2022 vam anar a Warwick per treballar
a Serveis d’Informació sobre Hospitals.
En qualsevol d’aquestes assignacions
ha sigut un privilegi aprendre
d’homes i dones espirituals.
Amb els anys, ha sigut molt
enfortidor veure que germans
amb grans responsabilitats teocràtiques
han sigut un veritable exemple
de bondat i humilitat.
Estaven encantats de compartir
el que sabien amb la resta.
I quan vam sortir de Betel
vam veure pares que s’esforçaven
per ensenyar la veritat als seus fills
i com els germans donaven suport
a les activitats teocràtiques.
Per mi són tot un exemple.
Jehovà té un poble únic!
En el meu cas
al congrés regional de 1998,
recordo que durant un discurs
van destacar diferents països
on calien més pioners
i un d’ells era l’Equador.
Així que vaig fer oració
vaig analitzar la meva situació
vaig fer recerca i,
després del congrés
vaig escriure a la sucursal de l’Equador
per demanar més informació.
Després d’anar-hi de visita
amb l’ajuda de Jehovà em va fer
molt feliç poder mudar-me allà.
La predicació en aquell
moment era increïble.
Moltes persones desitjaven
aprendre la veritat.
El meu somni de servir com a
missioner s’havia fet realitat.
Però el regal més gran
que vaig rebre a l’Equador
va ser conèixer la
meva futura dona, l’Inga.
I després de casar-nos
vam continuar servint on hi havia
més necessitat, allà a l’Equador.
Alguns anys més tard
vam servir com a pioners especials
i amb el temps vam
començar a l’obra de circuit
i al nostre circuit fins i tot visitàvem
congregacions de la selva amazònica.
Ens ho vam passar molt bé.
Llavors, el 2011
ens vam endur una sorpresa quan ens
van convidar a la classe 132 de Galaad.
Va ser tot un privilegi per a nosaltres.
Després de l’escola, hem
experimentat molts canvis.
Hem servit a diferents parts del món
i hem gaudit de molts
privilegis diferents.
Però el que hem après
a totes les assignacions
és que hem d’estar contents si
donem el millor de nosaltres a Jehovà
segons el que ell ens permet fer
i no ens preocupem massa
pel que no podem controlar.
També hem après
que el que fa que una assignació
sigui especial mai és el lloc
sinó les persones
que tens al teu costat.
Arribes a estimar
moltíssim aquests germans.
Hi ha algun text que us hagi ajudat
ara que heu començat
aquesta nova assignació?
A mi m’ajuda molt l’exemple de Josuè
i el que Jehovà li va dir quan
va rebre una nova assignació.
Josuè sempre va ser un servent
valent de Jehovà durant dècades.
Va creuar el mar Roig
va liderar la batalla
contra els amalequites
va ser un espia
i va ajudar Moisès durant anys
davant de situacions molt complicades.
Però és molt interessant el
que Jehovà li diu a Josuè 1:9:
«No t’he manat jo que siguis fort i valent?
No t’espantis ni tinguis por».
I li recorda per què podrà complir
amb la seva nova assignació.
Li diu:
«Perquè Jehovà, el teu Déu
estarà amb tu
allà on vagis».
I aquesta és la idea.
Jehovà està amb nosaltres
quan rebem una nova assignació.
Mirant enrere, sé que Jehovà
m’ha ajudat en totes les assignacions.
Per això sé que m’ajudarà
en aquesta també.
I m’agrada que Jehovà
li va dir a Josuè
que estaria
amb ell.
Jehovà volia ajudar-lo personalment
i no ha canviat.
Per tant, no es tracta
del que jo puc fer
sinó del que Ell pot fer
i pot fer qualsevol cosa.
Ell ajuda personalment
tots els seus servents.
Així que estic convençut que
Jehovà també estarà amb mi.
Ell m’ajudarà a complir
amb la nova assignació
i això m’anima.
Personalment, em sento com es va sentir
Gedeó quan va rebre la seva assignació.
Ell venia d’una família normal
i no pensava que realment
pogués ajudar la seva gent.
Però Jehovà, per mitjà d’un àngel
li va recordar un fet molt important.
A Jutges 6:14, li va dir:
«Ves, que amb la força que tens
salvaràs Israel de les
mans dels madianites.
No soc jo qui t’envio?».
Amb la seva pròpia força
Gedeó no podia fer gaire cosa.
Així que Jehovà li estava dient:
«Tu tan sols ofereix el que tens
que jo faré la resta».
Si et soc sincer
aquesta nova assignació ens
feia por a mi i a la meva dona.
Però volem esforçar-nos
per imitar Gedeó
donant el nostre màxim i
deixant que Jehovà faci la resta.
Aquesta obra és seva
i ell s’assegurarà que segueixi endavant.
Gràcies, germans.
Recordo 30 anys enrere, quan vaig
començar a servir al Consell Rector
que tenia els mateixos
sentiments que vosaltres
i sé que Ell també us ajudarà.
Estem molt contents de
tenir-vos al Consell Rector.
I desitgem que Jehovà us beneeixi
en aquesta assignació.
Continuem fent oració per tots vosaltres.
Que sapigueu que us estimem molt.
Des de la Seu Mundial
dels Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting®.


-