JW subtitle extractor

Benvinguts, estimats germans,
al nostre programa.
Avui analitzarem com podem fer servir els
principis bíblics per prendre bones decisions.
Però abans, parlem d’algunes
dades animadores.
Ens alegra informar-vos que fa poc
van tenir lloc dos congressos especials.
El cap de setmana del
23 al 25 de maig de 2025
es va celebrar un congrés
especial a Santa Cruz (Bolívia).
Aquest va ser l’esdeveniment teocràtic
més gran que s’ha celebrat mai a Bolívia.
Van venir més de 1.900 delegats
d’uns 10 països diferents.
L’assistència màxima va ser
de 19.233 persones
i 277 es van batejar.
I també, del 13 al 15 de juny es va celebrar
un congrés especial a Tirana (Albània).
L’assistència màxima va ser de 8.987 persones,
i van venir gairebé 2.000 delegats de 17 països.
Aquest és el congrés més gran dels testimonis
de Jehovà que s’ha celebrat mai a Albània
i 83 persones es van batejar.
Quina felicitat veure el poble
de Jehovà unit en l’adoració pura!
Això ens recorda les paraules de Salm 133:1:
«Mireu que bo i que agradable és
que els germans visquin junts en unitat!».
Però ara parlarem de com nosaltres, com a
cristians, podem prendre bones decisions
si fem servir els principis bíblics
en lloc d’una llarga llista de normes.
Pensem en aquest senzill exemple.
De petits, els nostres pares ens posaven
normes per protegir-nos. Potser ens deien:
«Dona’m sempre la mà
quan vagis a creuar el carrer».
Ells ens van posar aquesta norma
per protegir-nos d’un perill real.
Però quan vam créixer, ja no necessitàvem
agafar la mà de la mare o del pare.
Va desaparèixer el perill?
No. En lloc d’això, vam aprendre
a mirar si passaven cotxes
per saber si podíem creuar de manera segura.
I és que seria estrany veure
un home d’uns 30 anys sa
que encara necessita agafar la mà
de la seva mare per creuar el carrer.
De la mateixa manera, els cristians madurs
no necessiten una norma per a cada situació.
En lloc d’això, mirem cada situació
i tenim en compte els principis bíblics.
Si cap llei de la Bíblia hi
està relacionada directament
fem servir la nostra consciència entrenada
per la Bíblia per prendre una bona decisió.
Per exemple, pensem en
l’ús de símbols o costums
que potser estan relacionats amb la religió falsa.
Els nostres germans viuen
a 240 països i territoris.
Us podeu imaginar la quantitat de símbols i
costums diferents que hi ha a tots aquests llocs?
Com podem prendre bones decisions sobre
l’ús de determinats símbols o costums?
Bé, hi ha tres principis bàsics
que podem analitzar.
Número 1. Ofendrà Jehovà
aquest símbol o costum?
A 2 Corintis 6:17 Jehovà ens
dona aquesta clara instrucció:
«“‘Per tant, sortiu d’enmig d’ells
i separeu-vos’, diu Jehovà
“‘i deixeu de tocar el que és impur’”,
“‘i jo us acolliré’”».
Aquest principi destaca com els cristians
s’han de mantenir ben lluny
de qualsevol símbol o costum relacionat
amb la religió falsa o l’espiritisme.
Número 2. Com afectarà els
germans de la nostra congregació?
Romans 14:19 i 21 ens recorda:
«Per tant, busquem les coses
que promouen la pau
i les coses que ens edifiquen els uns als altres».
«És millor no menjar carn ni beure vi ni fer
res que faci ensopegar el teu germà.»
Encara que un símbol o
costum no sigui incorrecte
hem de tenir en compte què en pensaran
els germans a la congregació.
Mai voldríem que les nostres accions
ofenguessin els altres innecessàriament.
Al mateix temps, com a cristians madurs
respectem el dret que tenen els altres
de prendre les seves pròpies decisions
basades en la seva consciència
entrenada per la Bíblia.
Número 3. Com es veu a la meva cultura
o comunitat aquest símbol o costum?
Llegim el següent principi
a 1 Corintis 9:20, 21 i 23:
«Amb els jueus m’he fet jueu
per guanyar els jueus.
Amb els que estan sota llei
m’he fet com qui està sota llei
per guanyar els que estan sota llei,
encara que jo mateix no estic sota llei.
Amb els que no tenen llei
m’he fet com qui no té llei,
per guanyar els que no tenen llei, encara
que no estic sense llei davant de Déu
sinó que estic sota llei davant de Crist.»
«Però ho faig tot per les bones notícies,
per poder compartir-les amb els altres.»
El principi que s’extreu d’aquest versicle
és que hem de tenir en compte l’opinió
i els sentiments dels altres.
Saber com veuen cert símbol o costum les
persones del lloc on vivim és molt important.
El que podria ser molt ofensiu
al nostre país o cultura
podria ser completament acceptable
en un altre país o cultura.
L’any 1977, la revista ¡Despertad! va
plantejar aquesta interessant pregunta:
«Quina hauria de ser l’actitud d’un cristià
davant de formes i dissenys
que, en algun moment o lloc, van tenir
relació amb la religió falsa?
Et podries plantejar aquesta
pregunta quan hagis d’escollir
el paper per a les parets de casa teva,
el dibuix d’una corbata o un vestit
o joies com botons de puny, un braçalet
o un collaret que vulguis comprar.
Fins i tot és possible que
hagis d’anar amb compte
amb el disseny dels llums o la
vaixella. Et podries preguntar:
“Està aquest disseny relacionat
d’alguna manera amb l’adoració falsa?”».
Tot seguit, presenta aquest punt important:
«Moltes vegades, un disseny canvia
el seu significat segons el lloc i el temps.
Una forma potser té un significat concret
per a qui la vegi en cert lloc o moment
però pot tenir un altre significat per a algú
que la vegi en un altre lloc o època».
«Així que, què ha de tenir en
compte principalment un cristià?
No s’ha de preocupar pel que possiblement
significava cert símbol o disseny
fa milers d’anys o pel que pugui
significar a l’altra punta del món
sinó el que significa ara per a
la majoria de les persones on viu.»
A l’article es mencionen alguns
exemples de símbols coneguts
que en algun moment van estar
associats amb l’adoració falsa
però que avui dia ja no tenen aquest significat.
Alguns d’aquests exemples són
el cor, la flor de lis i la magrana.
L’article acabava amb aquest consell pràctic:
«Com que l’adoració falsa ha fet
servir tants dissenys diferents
si algú dediqués temps a fer molta recerca
probablement trobaria alguna cosa incorrecta
a gairebé tots els dissenys
que veiés al seu voltant.
Però no tenim cap motiu per fer això.
Ens estaríem causant una angoixa innecessària.
A més, és aquesta la millor manera
de fer servir el nostre temps?
Si on vius hi ha un disseny en particular o una
forma que és conegut per ser un símbol religiós
aquest és un bon motiu per no fer-lo servir.
O si moltes persones de la zona
s’han tornat especialment sensibles
pel que fa a algun disseny o decoració
un cristià madur és possible
que decideixi no fer-lo servir
per no ofendre o fer
ensopegar innecessàriament».
Aquests són principis pràctics, oi que sí?
Passa el mateix amb els costums.
La manera com es veuen pot
canviar al llarg del temps.
La ¡Despertad! del 8 de gener de
l’any 2000 contenia un article amb el títol
«Un punt de vista equilibrat sobre
els costums populars». Deia:
«La religió ha tingut una gran
influència en els costums.
Molts, en realitat, van sorgir
d’antigues supersticions
i d’idees religioses que no són bíbliques».
L’article mencionava diferents exemples.
És possible que alguns d’aquests
costums hagin sorgit de la religió falsa.
Amb tot, l’article va destacar:
«Ara bé, al llarg dels anys, la
connotació religiosa s’ha anat esvaint
i avui dia aquestes pràctiques i costums
no tenen cap significat religiós».
Llavors preguntava: «Aleshores, què ha
de tenir en compte principalment un cristià?
Tot i que potser hi ha motius per examinar
l’origen d’un costum en concret, de vegades
és més important pensar en
el que significa aquest costum
per a les persones en el moment
i el lloc on ara vivim.
Si un costum va en contra del que ensenya
la Bíblia o té altres connotacions negatives
durant un període concret de
l’any o en certes circumstàncies
els cristians potser decideixen sàviament
evitar-lo durant aquell temps».
Hi ha algun exemple actual?
Què hi ha de tapar-se la boca quan badallem?
A l’antiguitat, algunes persones ho feien
perquè creien que així evitaven que la seva
ànima sortís del seu cos. Però, i avui dia?
Actualment, moltes persones ho veuen
com un gest de bona educació
i no té cap significat espiritista.
I què hi ha de les aliances?
Alguns historiadors diuen que les aliances
de casament tenen orígens pagans.
Amb tot, avui dia la majoria de
persones simplement porten aquest anell
per mostrar que estan casats.
Un exemple que ensenya la
importància d’escollir bé el moment
són els adorns lluminosos.
A molts betelites aquí a Warwick
els agrada posar adorns lluminosos
als seus balcons per decorar-los
excepte durant novembre i desembre.
Per què?
Perquè en aquesta part del món
els adorns lluminosos estan
estretament relacionats amb el Nadal
una festivitat de la religió falsa.
Així que la família Betel evita fins i tot
donar la impressió d’estar participant
en aquesta celebració pagana.
Un altre exemple és el costum
de brindar o xocar les copes.
Durant anys, els testimonis de Jehovà
han evitat aquesta pràctica
pels seus possibles orígens
relacionats amb la religió falsa.
Tot i així, avui a la majoria de llocs
brindar o xocar les copes ja no
té cap connotació religiosa.
Simplement es veu com un costum entre amics.
Per tant, després d’analitzar-ho sota oració,
el Consell Rector ha arribat a la conclusió
que no hi ha necessitat d’establir una norma pel
que fa al costum de brindar o xocar les copes.
Cada cristià haurà de fer servir els principis
que s’han comentat en aquest informe
i la seva consciència basada en la
Bíblia per prendre una bona decisió.
Què vol dir això?
Estem dient que brindar ara és correcte
en tot moment i en qualsevol situació?
És clar que no.
Simplement estem dient que no hi ha
necessitat d’establir una norma.
Cada cristià haurà de fer
servir els principis bíblics
per prendre una bona decisió en cada cas.
Com que es poden donar
moltes situacions diferents
arreu dels 240 països i territoris
on serveix el poble de Jehovà
és una gran benedicció que Jehovà
ens hagi donat aquests principis bíblics.
Repassem-los breument.
Primer, i el més important, estimem
Jehovà i sempre el volem fer feliç.
Per això, ens hauríem de preguntar:
«Ofendrà Jehovà aquest brindis?».
Per exemple, té a veure aquest brindis
amb una festivitat religiosa o nacionalista?
O només és una expressió o un gest per
desitjar bona salut o promoure l’amistat?
Segon, estimem els nostres germans i no volem
fer res que els ofengui innecessàriament.
Respectem els seus sentiments
i la seva consciència.
I tercer, com que estimem Jehovà i les persones
volem tenir en compte quina opinió té la gent
de la nostra cultura o comunitat de cert costum.
Bé, què hem après?
Jehovà no ens fa la vida difícil
amb una llista infinita de normes.
En comptes d’això, és amorós i ens
dona principis a la seva Paraula.
Aquests ens ajuden a prendre
decisions sàvies, ben pensades
i amoroses pel que fa als símbols i als costums.
També hem vist la importància de
respectar la consciència de tothom
i de no imposar la nostra
opinió personal als altres.
Jehovà ens ha donat llibertat i respectem
la llibertat que també tenen els altres.
Quan apliquem els principis bíblics
amb amor i discerniment
ens mantenim units i evitem
fer ensopegar els altres.
Què demanem a Jehovà en oració?
El mateix que va expressar
l’apòstol Pau a Efesis 4:13:
«Que tots estiguem units en la fe i en
el coneixement exacte del Fill de Déu».
Amb quin objectiu?
«Fins que tinguem la maduresa d’un home adult
i arribem a l’estatura plena del Crist.»
Estimats germans, si us plau,
no oblideu que us estimem molt.
Des de la Seu Mundial dels Testimonis
de Jehovà, això és JW Broadcasting®.

Informe núm. 4 del Consell Rector (2025)