JW subtitle extractor

Benvinguts!
Ens agradaria compartir algunes
novetats amb vosaltres.
Des del darrer informe, s’han celebrat dos
congressos especials a Harare (Zimbàbue)
i un altre a Colombo (Sri Lanka).
L’assistència màxima combinada
va ser de més de 64.600 persones
i es van batejar 1.330.
Van venir més de 7.000 delegats
de més de 20 països.
A partir del proper any, l’any 2026
es canviarà el terme «congressos especials»
pel de «congressos internacionals».
Cada any se celebraran congressos
internacionals de diferents mides.
Com es va anunciar a l’últim informe
el 2026 se celebraran 19 congressos
internacionals arreu del món.
Els delegats tindran l’oportunitat
de gaudir de la predicació
passar temps amb germans i germanes
de la zona i participar en altres activitats.
L’agost de 2025, es va inaugurar
un nou centre de visitants
a la sucursal de l’Europa central,
situada a Selters (Alemanya).
Fem-li un cop d’ull.
Una part molt interessant del centre
de visitants és el nou museu de la Bíblia
amb el tema «I hi va haver llum:
La història de la Bíblia en alemany».
Aquest museu tan especial explica
l’emocionant història de la Bíblia en alemany
i l’impacte que aquesta ha tingut.
Molts dels exemplars que hi ha exposats
són únics perquè es van imprimir fa molt de temps.
Els visitants podran veure que les
primeres bíblies es van produir en llatí
i més tard es van començar
a imprimir en alemany.
El museu també mostra com la impressió
i la distribució de la Bíblia en alemany
va impulsar la producció de la Bíblia
en altres idiomes d’Europa.
Els mitjans de comunicació locals
van donar a conèixer el museu
i van ressaltar el seu valor educatiu.
Et convidem a visitar aquest nou museu
a la sucursal de l’Europa central.
Pots demanar una visita guiada a jw.org.
Com a servents de Jehovà, per a nosaltres,
la Bíblia és més que un llibre molt important
és més que simplement un bon llibre.
Necessitem la guia de Jehovà
igual que necessitem
menjar, roba i un sostre.
Així és com Jehovà ens ha creat.
Jesús va destacar aquesta veritat en una
frase impactant que es troba a Mateu 5:3:
«Feliços els que reconeixen les seves necessitats
espirituals, perquè el Regne del cel és d’ells».
Per ser feliços de debò, hem de ser conscients
d’aquesta necessitat i fer el que calgui per satisfer-la.
Però, què vol dir reconèixer
les nostres necessitats espirituals?
L’expressió original en grec porta a la ment
un captaire que suplicava per coses espirituals.
Imagina una persona amb la roba estripada
ajupida a la cantonada d’un carrer.
Està morta de gana i a la intempèrie.
Suplica ajuda perquè la seva situació millori.
Quina és la idea?
Una persona que reconeix
les seves necessitats espirituals
sap que necessita l’ajuda de Jehovà
i s’esforça per buscar-la.
Quines qualitats hem de tenir si
volem que Jehovà ens continuï guiant?
Vegem el que podem aprendre del relat de
la dona fenícia, que trobem a Mateu 15:22-28.
Fixeu-vos en la manera com es
va dirigir a Jesús i li va demanar ajuda.
Diu: «Aleshores va arribar una dona fenícia
d’aquella regió i va començar a cridar:
“Senyor, Fill de David, compadeix-te de mi!
La meva filla està endimoniada i pateix molt.”
Però ell no li va respondre ni una sola paraula.
Així que els deixebles se li
van acostar i li van demanar:
“Fes-la marxar, perquè no deixa
de cridar darrere nostre.”
I ell va contestar: “Només he sigut enviat
a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.”
Però la dona se li va apropar, es
va inclinar davant seu i li va suplicar:
“Senyor, ajuda’m!”
Ell li va contestar:
“No està bé agafar el pa
dels fills i donar-lo als gossets.”
Ella va dir: “És veritat, Senyor
però els gossets es mengen les molles
de pa que cauen de la taula dels seus amos.”
Llavors Jesús li va respondre:
“Dona, la teva fe és molt gran.
Que es compleixi el que desitges.”
I en aquell moment la seva filla es va curar».
Aquesta dona era gentil, de Fenícia.
Amb tot, es va apropar a Jesús
i li va suplicar desesperadament:
«Compadeix-te de mi!».
Jesús no li va dir res i després va dir
que només l’havien enviat
a les ovelles perdudes d’Israel.
I finalment, va fer servir un exemple
i la va comparar a un gosset.
I tu? Com hauries reaccionat?
T’hauries sentit ofès o hauries marxat?
Ella no ho va fer.
Va mostrar tres boniques qualitats
que ens poden ajudar a satisfer
la nostra necessitat espiritual
que són la humilitat, la perseverança i la fe.
Com que era humil,
no va discutir ni es va ofendre.
Va acceptar la seva posició
i va seguir demanant ajuda.
Va ser perseverant, va seguir suplicant
encara que els deixebles van
demanar a Jesús que la fes marxar.
I tenia una fe forta.
Confiava que Jesús la podia ajudar, encara
que fos una mica, com si es tractés de molles de pa.
A Jesús li va impressionar tant
la seva fe que va fer una cosa increïble.
Va curar la seva filla encara que no era israelita.
Aquest relat ens ensenya que Jehovà
i Jesús desitgen ajudar aquells
que realment reconeixen les
seves necessitats espirituals.
Igual que la dona fenícia, hem de
cultivar humilitat, perseverança i fe.
Abans hem comparat les
necessitats espirituals a les físiques
coses com el menjar, la roba i un sostre.
Però com podem aconseguir
menjar, roba i un refugi espirituals?
Vegem com Jehovà ens ho proporciona.
Primer, parlem de l’aliment espiritual.
Abans que Jesús pugés al cel
li va dir a Pere:
«Alimenta les meves ovelletes».
I Pere ho va fer.
Jehovà fins i tot el va utilitzar per escriure
dues cartes que van formar part de la Bíblia.
Però Pere també necessitava
nodrir-se d’aliment espiritual.
Per exemple, va estudiar les cartes
inspirades que va escriure l’apòstol Pau.
Pere va reconèixer que algunes
de les coses que Pau va escriure
eren «difícils d’entendre».
Amén!
Però no va llençar la tovallola.
Confiava que Jehovà l’ajudaria
a entendre i a posar en pràctica
el «menjar sòlid» d’aquestes cartes inspirades.
Igual que Pere, ens hem d’alimentar
regularment de les veritats de la Paraula de Déu.
Hem d’aprendre a gaudir del menjar espiritual sòlid
de veritats que potser són difícils
d’entendre a la primera.
Hem de dedicar-hi temps
i esforç, però val la pena.
Això enforteix el nostre amor per Jehovà
i ens motiva a parlar d’ell a altres.
Què podem dir de la roba espiritual?
A Colossencs 3:9, 10, Pau va dir:
«Despulleu-vos de la vella personalitat
i de les seves pràctiques
i vestiu-vos de la nova personalitat».
Pau va haver de fer això.
Abans de fer-se cristià,
tenia molt de caràcter.
Fets 9:1 diu que estava tan
enfurismat amb els deixebles de Jesús
que no deixava d’amenaçar-los
i desitjava matar-los.
Després de tenir una visió de Jesús,
Saule es va esforçar per canviar.
Però això només era el principi.
Pau havia de seguir colpejant el seu cos
i lluitant contra les seves imperfeccions.
Amb l’ajuda de Jehovà es va
desfer dels seus trets negatius.
I es va vestir de la nova personalitat.
Nosaltres volem fer el mateix!
Sense importar el temps que portem
servint Jehovà, cal que seguim esforçant-nos.
De vegades, ens podríem desanimar.
Quan pensem que ja ens n’hem desfet del tot
aleshores ens adonem que algun tret
de la vella personalitat torna a ressorgir.
Què fem?
Ens seguim desfent d’ella i ens
vestim de la nova personalitat.
Aquesta és la mena de roba
espiritual que Jehovà ens proporciona.
Per ser realment feliços, no només
necessitem menjar i roba espirituals.
També ens cal un sostre o refugi espiritual.
El rei David va parlar d’això a Salm 27:5.
Referint-se a Jehovà, va escriure:
«El dia de la desgràcia, m’amagarà en el seu refugi
m’amagarà en el lloc secret de la seva tenda
em portarà a un lloc alt, dalt d’una roca».
Mentre David va obeir Jehovà
ell el va protegir del dolor que pateixen
aquells que pequen voluntàriament.
Però quan David va passar
per alt les normes de Déu
Jehovà no el va protegir de les conseqüències.
Podem imitar David si busquem
la guia de Jehovà quan prenem decisions.
A vegades, potser passem per dificultats
no perquè Jehovà no ens hagi protegit,
sinó perquè hem pres males decisions.
En altres ocasions, és possible que
patim encara que no en tinguem cap culpa.
Què podem fer, aleshores?
Obrim el nostre cor a Jehovà en oració.
I què fa Jehovà?
Protegeix el nostre cor i la nostra ment.
Ens protegirà de qualsevol perill que pugui
causar un dany permanent a la nostra fe.
Estem molt agraïts que Jehovà ens
doni aliment, roba i un refugi espirituals.
Gràcies a ell tenim tot el que necessitem
per viure i ser feliços de veritat!
Recorda el que va dir Jesús a Mateu 5:3:
«Feliços els que reconeixen
les seves necessitats espirituals».
Per ajudar-nos a recordar
el que ens fa realment feliços
hem triat aquest text, Mateu 5:3,
com el text de l’any per al 2026.
Mai oblidem aquestes paraules tan importants:
«Feliços els que reconeixen les
seves necessitats espirituals».
També ens alegra molt anunciar que hi ha
un nou tema musical basat en Mateu 5:3.
Es titula «La necessitat espiritual».
Aquesta bonica cançó expressa el
nostre desig de seguir enfortint la nostra fe
i de mantenir-nos a prop de Jehovà.
Tenim moltes ganes de cantar junts aquesta
nova cançó a la propera reunió anual.
Serà la cançó número 162 del nostre cançoner.
Ja està disponible per descarregar
en anglès i en alguns idiomes més.
La cançó també estarà disponible
en altres idiomes més endavant.
Recordeu, germans. Per reconèixer
la nostra necessitat espiritual
hem de ser humils, perseverants i tenir
una fe forta en el nostre Déu, Jehovà.
Gràcies a aquestes qualitats
satisfarem les nostres necessitats
espirituals dia rere dia.
I encara més, serem realment feliços.
Germans i germanes, us estimem a tots moltíssim!
Des de la Seu Mundial dels Testimonis de Jehovà,
això és JW Broadcasting®.

Informe núm. 6 del Consell Rector (2025)
- 

Informe núm. 6 del Consell Rector (2025)

Benvinguts!
Ens agradaria compartir algunes
novetats amb vosaltres.
Des del darrer informe, s’han celebrat dos
congressos especials a Harare (Zimbàbue)
i un altre a Colombo (Sri Lanka).
L’assistència màxima combinada
va ser de més de 64.600 persones
i es van batejar 1.330.
Van venir més de 7.000 delegats
de més de 20 països.
A partir del proper any, l’any 2026
es canviarà el terme «congressos especials»
pel de «congressos internacionals».
Cada any se celebraran congressos
internacionals de diferents mides.
Com es va anunciar a l’últim informe
el 2026 se celebraran 19 congressos
internacionals arreu del món.
Els delegats tindran l’oportunitat
de gaudir de la predicació
passar temps amb germans i germanes
de la zona i participar en altres activitats.
L’agost de 2025, es va inaugurar
un nou centre de visitants
a la sucursal de l’Europa central,
situada a Selters (Alemanya).
Fem-li un cop d’ull.
Una part molt interessant del centre
de visitants és el nou museu de la Bíblia
amb el tema «I hi va haver llum:
La història de la Bíblia en alemany».
Aquest museu tan especial explica
l’emocionant història de la Bíblia en alemany
i l’impacte que aquesta ha tingut.
Molts dels exemplars que hi ha exposats
són únics perquè es van imprimir fa molt de temps.
Els visitants podran veure que les
primeres bíblies es van produir en llatí
i més tard es van començar
a imprimir en alemany.
El museu també mostra com la impressió
i la distribució de la Bíblia en alemany
va impulsar la producció de la Bíblia
en altres idiomes d’Europa.
Els mitjans de comunicació locals
van donar a conèixer el museu
i van ressaltar el seu valor educatiu.
Et convidem a visitar aquest nou museu
a la sucursal de l’Europa central.
Pots demanar una visita guiada a jw.org.
Com a servents de Jehovà, per a nosaltres,
la Bíblia és més que un llibre molt important
és més que simplement un bon llibre.
Necessitem la guia de Jehovà
igual que necessitem
menjar, roba i un sostre.
Així és com Jehovà ens ha creat.
Jesús va destacar aquesta veritat en una
frase impactant que es troba a Mateu 5:3:
«Feliços els que reconeixen les seves necessitats
espirituals, perquè el Regne del cel és d’ells».
Per ser feliços de debò, hem de ser conscients
d’aquesta necessitat i fer el que calgui per satisfer-la.
Però, què vol dir reconèixer
les nostres necessitats espirituals?
L’expressió original en grec porta a la ment
un captaire que suplicava per coses espirituals.
Imagina una persona amb la roba estripada
ajupida a la cantonada d’un carrer.
Està morta de gana i a la intempèrie.
Suplica ajuda perquè la seva situació millori.
Quina és la idea?
Una persona que reconeix
les seves necessitats espirituals
sap que necessita l’ajuda de Jehovà
i s’esforça per buscar-la.
Quines qualitats hem de tenir si
volem que Jehovà ens continuï guiant?
Vegem el que podem aprendre del relat de
la dona fenícia, que trobem a Mateu 15:22-28.
Fixeu-vos en la manera com es
va dirigir a Jesús i li va demanar ajuda. 
Diu: «Aleshores va arribar una dona fenícia
d’aquella regió i va començar a cridar:
“Senyor, Fill de David, compadeix-te de mi!
La meva filla està endimoniada i pateix molt.”
Però ell no li va respondre ni una sola paraula.
Així que els deixebles se li
van acostar i li van demanar:
“Fes-la marxar, perquè no deixa
de cridar darrere nostre.”
I ell va contestar: “Només he sigut enviat
a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.”
Però la dona se li va apropar, es
va inclinar davant seu i li va suplicar:
“Senyor, ajuda’m!”
Ell li va contestar:
“No està bé agafar el pa
dels fills i donar-lo als gossets.”
Ella va dir: “És veritat, Senyor
però els gossets es mengen les molles
de pa que cauen de la taula dels seus amos.”
Llavors Jesús li va respondre:
“Dona, la teva fe és molt gran.
Que es compleixi el que desitges.”
I en aquell moment la seva filla es va curar».
Aquesta dona era gentil, de Fenícia.
Amb tot, es va apropar a Jesús
i li va suplicar desesperadament:
«Compadeix-te de mi!».
Jesús no li va dir res i després va dir
que només l’havien enviat
a les ovelles perdudes d’Israel.
I finalment, va fer servir un exemple
i la va comparar a un gosset.
I tu? Com hauries reaccionat?
T’hauries sentit ofès o hauries marxat?
Ella no ho va fer.
Va mostrar tres boniques qualitats
que ens poden ajudar a satisfer
la nostra necessitat espiritual
que són la humilitat, la perseverança i la fe.
Com que era humil,
no va discutir ni es va ofendre.
Va acceptar la seva posició
i va seguir demanant ajuda.
Va ser perseverant, va seguir suplicant
encara que els deixebles van
demanar a Jesús que la fes marxar.
I tenia una fe forta.
Confiava que Jesús la podia ajudar, encara
que fos una mica, com si es tractés de molles de pa.
A Jesús li va impressionar tant
la seva fe que va fer una cosa increïble.
Va curar la seva filla encara que no era israelita.
Aquest relat ens ensenya que Jehovà
i Jesús desitgen ajudar aquells
que realment reconeixen les
seves necessitats espirituals.
Igual que la dona fenícia, hem de
cultivar humilitat, perseverança i fe.
Abans hem comparat les
necessitats espirituals a les físiques
coses com el menjar, la roba i un sostre.
Però com podem aconseguir
menjar, roba i un refugi espirituals?
Vegem com Jehovà ens ho proporciona.
Primer, parlem de l’aliment espiritual.
Abans que Jesús pugés al cel
li va dir a Pere:
«Alimenta les meves ovelletes».
I Pere ho va fer.
Jehovà fins i tot el va utilitzar per escriure
dues cartes que van formar part de la Bíblia.
Però Pere també necessitava
nodrir-se d’aliment espiritual.
Per exemple, va estudiar les cartes
inspirades que va escriure l’apòstol Pau.
Pere va reconèixer que algunes
de les coses que Pau va escriure
eren «difícils d’entendre».
Amén!
Però no va llençar la tovallola.
Confiava que Jehovà l’ajudaria
a entendre i a posar en pràctica
el «menjar sòlid» d’aquestes cartes inspirades.
Igual que Pere, ens hem d’alimentar
regularment de les veritats de la Paraula de Déu.
Hem d’aprendre a gaudir del menjar espiritual sòlid
de veritats que potser són difícils
d’entendre a la primera.
Hem de dedicar-hi temps
i esforç, però val la pena.
Això enforteix el nostre amor per Jehovà
i ens motiva a parlar d’ell a altres.
Què podem dir de la roba espiritual?
A Colossencs 3:9, 10, Pau va dir:
«Despulleu-vos de la vella personalitat
i de les seves pràctiques
i vestiu-vos de la nova personalitat».
Pau va haver de fer això.
Abans de fer-se cristià,
tenia molt de caràcter.
Fets 9:1 diu que estava tan
enfurismat amb els deixebles de Jesús
que no deixava d’amenaçar-los
i desitjava matar-los.
Després de tenir una visió de Jesús,
Saule es va esforçar per canviar.
Però això només era el principi.
Pau havia de seguir colpejant el seu cos
i lluitant contra les seves imperfeccions.
Amb l’ajuda de Jehovà es va
desfer dels seus trets negatius.
I es va vestir de la nova personalitat.
Nosaltres volem fer el mateix!
Sense importar el temps que portem
servint Jehovà, cal que seguim esforçant-nos.
De vegades, ens podríem desanimar.
Quan pensem que ja ens n’hem desfet del tot
aleshores ens adonem que algun tret
de la vella personalitat torna a ressorgir.
Què fem?
Ens seguim desfent d’ella i ens
vestim de la nova personalitat.
Aquesta és la mena de roba
espiritual que Jehovà ens proporciona.
Per ser realment feliços, no només
necessitem menjar i roba espirituals.
També ens cal un sostre o refugi espiritual.
El rei David va parlar d’això a Salm 27:5.
Referint-se a Jehovà, va escriure:
«El dia de la desgràcia, m’amagarà en el seu refugi
m’amagarà en el lloc secret de la seva tenda
em portarà a un lloc alt, dalt d’una roca».
Mentre David va obeir Jehovà
ell el va protegir del dolor que pateixen
aquells que pequen voluntàriament.
Però quan David va passar
per alt les normes de Déu
Jehovà no el va protegir de les conseqüències.
Podem imitar David si busquem
la guia de Jehovà quan prenem decisions.
A vegades, potser passem per dificultats
no perquè Jehovà no ens hagi protegit,
sinó perquè hem pres males decisions.
En altres ocasions, és possible que
patim encara que no en tinguem cap culpa.
Què podem fer, aleshores?
Obrim el nostre cor a Jehovà en oració.
I què fa Jehovà?
Protegeix el nostre cor i la nostra ment.
Ens protegirà de qualsevol perill que pugui
causar un dany permanent a la nostra fe.
Estem molt agraïts que Jehovà ens
doni aliment, roba i un refugi espirituals.
Gràcies a ell tenim tot el que necessitem
per viure i ser feliços de veritat!
Recorda el que va dir Jesús a Mateu 5:3:
«Feliços els que reconeixen
les seves necessitats espirituals».
Per ajudar-nos a recordar
el que ens fa realment feliços
hem triat aquest text, Mateu 5:3,
com el text de l’any per al 2026.
Mai oblidem aquestes paraules tan importants:
«Feliços els que reconeixen les
seves necessitats espirituals».
També ens alegra molt anunciar que hi ha
un nou tema musical basat en Mateu 5:3.
Es titula «La necessitat espiritual».
Aquesta bonica cançó expressa el
nostre desig de seguir enfortint la nostra fe
i de mantenir-nos a prop de Jehovà.
Tenim moltes ganes de cantar junts aquesta
nova cançó a la propera reunió anual.
Serà la cançó número 162 del nostre cançoner.
Ja està disponible per descarregar
en anglès i en alguns idiomes més.
La cançó també estarà disponible
en altres idiomes més endavant.
Recordeu, germans. Per reconèixer
la nostra necessitat espiritual
hem de ser humils, perseverants i tenir
una fe forta en el nostre Déu, Jehovà.
Gràcies a aquestes qualitats
satisfarem les nostres necessitats
espirituals dia rere dia.
I encara més, serem realment feliços.
Germans i germanes, us estimem a tots moltíssim!
Des de la Seu Mundial dels Testimonis de Jehovà,
això és JW Broadcasting®.


-