00:00:07
La Bibia nunzieia
l inuem de truep dieies.00:00:11
00:00:13
La nazions ntëur Israel
adurova deviniteies sciche...00:00:17
00:00:20
I cristians dl prim secul00:00:22
00:00:22
vivova danter persones
che adurova deviniteies sciche...00:00:25
00:00:29
y l inuem de chisc dieies
ie da abiné tla Bibia.00:00:32
00:00:33
La Bibia rejona de plu dieies.00:00:36
00:00:37
Ma ti vedli manuscric dla Bibia
abinen l inuem de n Die00:00:41
00:00:41
che vën adurvà plu iedesc che i inuems
de duc i autri dieies metui adum.00:00:46
00:00:47
Tla Bibies modernes pudons mo abinéi
i inuems di autri dieies.00:00:52
00:00:53
Ma l inuem dl Die
che vën nunzià plu suvënz,00:00:56
00:00:56
ie unì straicà
da truepa traduzions dla Bibia.00:00:59
00:01:00
Tla Bibies plu antiches, abinons l inuem
de chësc Die zirca 7.000 iedesc.00:01:06
00:01:07
Chi ie pa chësc Die?00:01:09
00:01:14
La prima pert dla Bibia,
suvënz tlameda Antich Testamënt,00:01:18
00:01:18
ie unida scrita per ebraich
y per aramaich.00:01:21
00:01:21
Per ebraich vën l inuem de Die
scrit cun cater pustoms. 00:01:26
00:01:26
L ebraich vën liet
da man drëta a man ciancia.00:01:29
00:01:30
Per gherdëina curespuend
chisc cater pustoms a YHWH.00:01:36
00:01:38
N ne sà nia avisa ciun vocai che univa
adurvei per pronunzië l inuem de Die,00:01:43
00:01:43
ma i cater pustoms YHWH ie da abiné
te truep vedli manuscric dla Bibia.00:01:49
00:01:50
Y nce te d’autri luesc.00:01:52
00:01:56
Per gherdëina vën l inuem de Die
adurvà tla formes Iehova, Iahwe y Geova.00:02:02
00:02:04
Te n valguna Bibies
possen abiné l inuem de Die00:02:08
00:02:08
tl Salm 83 ferssl 19
y nce te d’autra scritures.00:02:12
00:02:13
Autra traduzions,00:02:15
00:02:15
sciche la Traduzion dl Nuef Mond
dla Sacra Scritures,00:02:18
00:02:18
à metù inò l inuem de Die
dlonch ulache l fova ti tesć uriginei.00:02:23
00:02:25
Davia che Die à lascià scrì
si inuem tla Bibia zirca 7.000 iedesc,00:02:30
00:02:30
iel zënzauter na desmustrazion che ël uel
che cunescion y adurvon si inuem.00:02:35
00:02:38
Tres si profec Isaia y Mosé,
ti ova Die dit ai israelic:00:02:43
00:02:49
Davia che Gejù ova zità plu iedesc
la Scritures Ebraiches,00:02:53
00:02:53
capions che ël cunesciova
y adurvova l inuem de Die.00:02:57
00:02:57
Puech dan murì ovel dit a Iehova
te na si priera:00:03:01
00:03:05
N ël po’ avëi plu tituli,
sciche... 00:03:09
00:03:15
ma l à nce n inuem, per ejëmpl Alex.00:03:18
00:03:20
Tla medema maniera, à Die plu tituli:00:03:23
00:03:30
Ma ël à nce n inuem,00:03:31
00:03:31
che se desferenzieia da chël
de uni auter die.00:03:35
00:03:35
Chësc inuem ie…00:03:36
00:03:41
Povester Ve damandëis:00:03:43
00:03:55
Per unì sëura cie che dij la Bibia
sun chësc y d’autri argumënc,00:03:58
00:03:59
vijitëde la plata jw.org.00:04:03
À pa Die n inuem?
-
À pa Die n inuem?
La Bibia nunzieia
l inuem de truep dieies.
La nazions ntëur Israel
adurova deviniteies sciche...
I cristians dl prim secul
vivova danter persones
che adurova deviniteies sciche...
y l inuem de chisc dieies
ie da abiné tla Bibia.
La Bibia rejona de plu dieies.
Ma ti vedli manuscric dla Bibia
abinen l inuem de n Die
che vën adurvà plu iedesc che i inuems
de duc i autri dieies metui adum.
Tla Bibies modernes pudons mo abinéi
i inuems di autri dieies.
Ma l inuem dl Die
che vën nunzià plu suvënz,
ie unì straicà
da truepa traduzions dla Bibia.
Tla Bibies plu antiches, abinons l inuem
de chësc Die zirca 7.000 iedesc.
Chi ie pa chësc Die?
La prima pert dla Bibia,
suvënz tlameda Antich Testamënt,
ie unida scrita per ebraich
y per aramaich.
Per ebraich vën l inuem de Die
scrit cun cater pustoms.
L ebraich vën liet
da man drëta a man ciancia.
Per gherdëina curespuend
chisc cater pustoms a YHWH.
N ne sà nia avisa ciun vocai che univa
adurvei per pronunzië l inuem de Die,
ma i cater pustoms YHWH ie da abiné
te truep vedli manuscric dla Bibia.
Y nce te d’autri luesc.
Per gherdëina vën l inuem de Die
adurvà tla formes Iehova, Iahwe y Geova.
Te n valguna Bibies
possen abiné l inuem de Die
tl Salm 83 ferssl 19
y nce te d’autra scritures.
Autra traduzions,
sciche la Traduzion dl Nuef Mond
dla Sacra Scritures,
à metù inò l inuem de Die
dlonch ulache l fova ti tesć uriginei.
Davia che Die à lascià scrì
si inuem tla Bibia zirca 7.000 iedesc,
iel zënzauter na desmustrazion che ël uel
che cunescion y adurvon si inuem.
Tres si profec Isaia y Mosé,
ti ova Die dit ai israelic:
Davia che Gejù ova zità plu iedesc
la Scritures Ebraiches,
capions che ël cunesciova
y adurvova l inuem de Die.
Puech dan murì ovel dit a Iehova
te na si priera:
N ël po’ avëi plu tituli,
sciche...
ma l à nce n inuem, per ejëmpl Alex.
Tla medema maniera, à Die plu tituli:
Ma ël à nce n inuem,
che se desferenzieia da chël
de uni auter die.
Chësc inuem ie…
Povester Ve damandëis:
Per unì sëura cie che dij la Bibia
sun chësc y d’autri argumënc,
vijitëde la plata jw.org.
-