00:00:09
Molts animals utilitzen
principalment el sentit de la vista00:00:14
00:00:14
per percebre el que tenen al seu voltant.00:00:17
00:00:18
Però, com s’ho fan quan no hi poden veure?00:00:22
00:00:22
Alguns animals utilitzen l’ecolocalització00:00:26
00:00:26
és a dir, es valen del so per percebre
el que no poden veure amb els seus ulls.00:00:31
00:00:31
La majoria dels ratpenats
tenen aquesta habilitat.00:00:35
00:00:35
Ara bé, utilitzar-la als espais tan
atapeïts on viuen no és gens fàcil.00:00:41
00:00:41
Han de comprovar constantment
el que passa al seu voltant.00:00:45
00:00:45
Com ho fan?00:00:47
00:00:47
Els ratpenats contrauen els músculs més
ràpidament que qualsevol altre mamífer00:00:52
00:00:52
i això els permet emetre pulsacions
sonores a gran velocitat.00:00:57
00:00:57
Llavors, analitzen l’eco que es produeix.00:00:59
00:01:00
El temps que triguen les ones a tornar00:01:02
00:01:02
els permet ubicar els objectes del seu voltant.00:01:05
00:01:05
Fins i tot alguns, com el ratpenat dels graners gros00:01:09
00:01:09
ho poden fer amb una precisió mil·limètrica.00:01:11
00:01:11
El so del ratpenat ve de la gola o de la llengua.00:01:15
00:01:15
En canvi, el del catxalot es produeix
dins del seu cap gegant.00:01:19
00:01:19
Abans de submergir-se, els catxalots
omplen els seus pulmons d’aire.00:01:24
00:01:24
n’utilitzen una part per emetre sons sota l’aigua00:01:27
00:01:27
que poden arribar als 230 decibels00:01:30
00:01:30
un volum molt més alt que
el d’un avió enlairant-se!00:01:33
00:01:33
Els catxalots empenyen l’aire a
través dels seus llavis fònics00:01:37
00:01:37
i generen sons en forma de clics.00:01:39
00:01:39
Però, en comptes de propagar-se cap endavant00:01:42
00:01:42
el so primer rebota en un sac ple d’aire00:01:45
00:01:45
i es desplaça cap enrere a través
de l’òrgan de l’espermaceti.00:01:49
00:01:49
Després, en topar amb un altre sac d’aire00:01:52
00:01:52
torna a anar cap endavant
travessant un teixit greixós.00:01:55
00:01:55
Aquest mecanisme concentra el so en un feix00:01:58
00:01:58
que el catxalot pot dirigir
com si fos un focus de llum.00:02:02
00:02:03
Un catxalot de 36 tones no pot aturar-se en sec00:02:06
00:02:06
però, gràcies a aquests sons tan forts00:02:09
00:02:09
pot evitar xocar contra el
fons marí o altres obstacles.00:02:12
00:02:12
Els dofins, que estan més a prop de la
superfície, també utilitzen l’ecolocalització.00:02:18
00:02:18
Com altres cetacis amb dents00:02:19
00:02:19
els dofins no tenen orelles
externes per sentir els ecos00:02:23
00:02:23
sinó que capten el so a través
de la seva mandíbula.00:02:26
00:02:26
Allà, una mena de greix transmet el
so directament cap a l’oïda interna.00:02:31
00:02:31
Alguns dofins poden detectar objectes
a més de 650 metres de distància.00:02:36
00:02:36
Ja sigui enmig del mar, al fons de l’oceà00:02:40
00:02:40
o en plena foscor00:02:41
00:02:41
alguns animals són capaços
de veure amb el so00:02:44
00:02:44
i ho fan amb una precisió extraordinària.00:02:47
00:02:47
Què en penses?00:02:48
00:02:48
És aquesta capacitat tan
impressionant fruit de l’evolució00:02:52
00:02:52
o és fruit del disseny?00:02:53
És fruit del disseny? L'ecolocalització
-
És fruit del disseny? L'ecolocalització
Molts animals utilitzen
principalment el sentit de la vista
per percebre el que tenen al seu voltant.
Però, com s’ho fan quan no hi poden veure?
Alguns animals utilitzen l’ecolocalització
és a dir, es valen del so per percebre
el que no poden veure amb els seus ulls.
La majoria dels ratpenats
tenen aquesta habilitat.
Ara bé, utilitzar-la als espais tan
atapeïts on viuen no és gens fàcil.
Han de comprovar constantment
el que passa al seu voltant.
Com ho fan?
Els ratpenats contrauen els músculs més
ràpidament que qualsevol altre mamífer
i això els permet emetre pulsacions
sonores a gran velocitat.
Llavors, analitzen l’eco que es produeix.
El temps que triguen les ones a tornar
els permet ubicar els objectes del seu voltant.
Fins i tot alguns, com el ratpenat dels graners gros
ho poden fer amb una precisió mil·limètrica.
El so del ratpenat ve de la gola o de la llengua.
En canvi, el del catxalot es produeix
dins del seu cap gegant.
Abans de submergir-se, els catxalots
omplen els seus pulmons d’aire.
n’utilitzen una part per emetre sons sota l’aigua
que poden arribar als 230 decibels
un volum molt més alt que
el d’un avió enlairant-se!
Els catxalots empenyen l’aire a
través dels seus llavis fònics
i generen sons en forma de clics.
Però, en comptes de propagar-se cap endavant
el so primer rebota en un sac ple d’aire
i es desplaça cap enrere a través
de l’òrgan de l’espermaceti.
Després, en topar amb un altre sac d’aire
torna a anar cap endavant
travessant un teixit greixós.
Aquest mecanisme concentra el so en un feix
que el catxalot pot dirigir
com si fos un focus de llum.
Un catxalot de 36 tones no pot aturar-se en sec
però, gràcies a aquests sons tan forts
pot evitar xocar contra el
fons marí o altres obstacles.
Els dofins, que estan més a prop de la
superfície, també utilitzen l’ecolocalització.
Com altres cetacis amb dents
els dofins no tenen orelles
externes per sentir els ecos
sinó que capten el so a través
de la seva mandíbula.
Allà, una mena de greix transmet el
so directament cap a l’oïda interna.
Alguns dofins poden detectar objectes
a més de 650 metres de distància.
Ja sigui enmig del mar, al fons de l’oceà
o en plena foscor
alguns animals són capaços
de veure amb el so
i ho fan amb una precisió extraordinària.
Què en penses?
És aquesta capacitat tan
impressionant fruit de l’evolució
o és fruit del disseny?
-