JW subtitle extractor

Després van entrar a Cafarnaüm.
Tan bon punt va començar el dissabte
Jesús va entrar a la sinagoga
i va començar a ensenyar.
I la gent es quedava meravellada
per la seva manera d’ensenyar
perquè els ensenyava com qui té autoritat
no com els escribes.
En aquell moment, a la sinagoga
hi havia un home
que estava posseït per un esperit malvat.
I us quedareu meravellats...
Aaah!
Què vols de nosaltres, Jesús el Natzarè?
Has vingut a destruir-nos?
Sé perfectament qui ets: el Sant de Déu!
Calla i surt d’ell!
Aaah!
I l’esperit malvat, després de provocar-li
convulsions i de cridar amb tota la seva força
va sortir d’ell.
Tots estaven tan sorpresos que van començar
a parlar d’aquell assumpte entre ells.
Què és això?
Una nova ensenyança!
Fins i tot, dona ordres amb autoritat
als esperits malvats, i ells l’obeeixen.
I la seva fama es va escampar ràpidament
per totes direccions a la regió de Galilea.
Després, van sortir de la sinagoga i van anar
a casa de Simó i Andreu amb Jaume i Joan.
La sogra de Simó tenia una febre molt alta
i li van demanar que l’ajudés.
Jesús es va inclinar sobre ella,
va reprendre la febre
Febre surt d’ella!
i la febre li va marxar.
I a l’instant, ella es va aixecar
i es va posar a atendre’ls.
Quan s’estava ponent el sol
tots els que tenien malalts afectats
per diferents tipus de malalties
els van portar a Jesús.
I posant les mans sobre cadascun d’ells
els va curar.
Així es va complir el que s’havia dit
per mitjà del profeta Isaïes:
«Es va emportar les nostres malalties
i es va endur els nostres patiments».
Aaah!
També van sortir dimonis
de molta gent, que cridaven:
Tu ets el Fill de Déu!
Calla i surt d’ell!
Però Jesús els reprenia i no els deixava
parlar, perquè sabien que ell era el Crist.
De bon matí, quan encara era fosc
es va aixecar, va sortir fora
i va anar a un lloc aïllat
i es va posar a orar.
Però Simó i els que estaven amb ell
es van posar a buscar-lo per tot arreu
i el van trobar.
Tothom et busca.
Anem a un altre lloc, als pobles
del voltant, perquè també prediqui allà
ja que és per això que he vingut.
Després va anar per tot Galilea
ensenyant a les sinagogues
predicant les bones notícies del Regne
i curant la gent de tota mena de malalties i mals.
La seva fama es va estendre per tot
Síria, i li portaven tots els malalts
tots els que patien dolors, els endimoniats,
els epilèptics i els paralítics
i ell els curava.
Surt d’ella!
Aaah!
Ets lliure.
Per això, el seguia molta gent de Galilea
de la Decàpolis, de Jerusalem
de Judea i de l’altra banda del Jordà.
Un leprós! Un leprós! Fora d’aquí! Ves-te’n!
Un leprós se li va apropar
i li va suplicar de genolls:
Sé que si vols
pots fer que quedi net.
Jesús se’n va compadir.
Va estendre la mà i el va tocar.
Sí que ho vull.
Queda net.
A l’instant la lepra li va desaparèixer
i va quedar net.
Tot seguit Jesús el va fer marxar
però abans li va ordenar amb fermesa:
Sobretot, no diguis res a ningú.
Però ves a presentar-te al sacerdot
i ofereix per la teva purificació
el que Moisès va manar
perquè els serveixi de testimoni.
Però quan va marxar, va començar a
proclamar-ho i a divulgar-ho per tot arreu
de manera que Jesús ja no podia entrar
a cap ciutat obertament
i per això es quedava a fora, a llocs aïllats.
Però la gent venia de tot arreu a veure’l.
No obstant, ell anava sovint
a llocs aïllats per orar.
Però al cap d’uns dies, Jesús
va tornar a entrar a Cafarnaüm
i va córrer la veu que estava a casa.
S’hi va ajuntar tanta gent que no hi cabien,
ni tan sols davant de la porta
i ell els va començar a predicar el missatge.
Llavors, li van dur un paralític
que portaven entre quatre homes.
Però com que hi havia tanta gent,
no el van poder portar davant de Jesús.
Us ben asseguro que s’acosta l’hora
i, de fet, ja ha arribat
en què els morts escoltaran la veu del Fill...
en què els morts...
Per això, van aixecar la part del sostre
que hi havia damunt d’ell
i, després de fer-hi un forat, van baixar
la llitera on estava estirat el paralític.
Traieu les cordes.
Quan Jesús va veure la fe
que tenien, va dir al paralític:
Fill
els teus pecats et són perdonats.
Allà hi havia asseguts alguns escribes
que pensaven dins del seu cor:
«Per què parla d’aquesta manera?»
«Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar
els pecats, sinó únicament Déu?».
Però Jesús de seguida es va adonar que
raonaven d’aquesta manera entre ells
i per això els va dir:
Per què penseu aquestes
coses en el vostre cor?
Què és més fàcil, dir al paralític:
«Els teus pecats et són perdonats»
o bé: «Aixeca’t, agafa la llitera i camina»?
Però perquè sapigueu que el Fill de l’Home
té autoritat a la terra per perdonar pecats
Et dic: «Aixeca’t, agafa la llitera
i ves-te’n a casa».
A l’instant, davant de tothom, es va aixecar
va agafar la seva llitera i va marxar caminant.
Tots es van quedar meravellats
i van glorificar Déu dient:
«No hem vist mai res igual».
Jesús va tornar a anar a la vora del mar.
Tota la gent l’anava a trobar, i ell els ensenyava.
Després, mentre Jesús se n’anava d’allà
va veure un home que es deia Mateu assegut
a l’oficina de recaptació d’impostos, i li va dir:
Segueix-me.
De seguida, ell es va aixecar i el va seguir.
Més tard, Jesús i els seus deixebles
van menjar a casa de Leví
i amb ells també van menjar molts
cobradors d’impostos i pecadors
perquè molts d’ells el seguien.
Però quan els escribes que eren fariseus
van veure que Jesús menjava amb
pecadors i cobradors d’impostos
van començar a dir als seus deixebles:
Menja amb cobradors d’impostos i pecadors?
Els que estan forts no necessiten un metge
però els que estan malalts, sí.
Per tant, aneu i apreneu què vol dir això:
«Vull compassió, i no sacrificis».
No he vingut a cridar justos
sinó pecadors, perquè es penedeixin.
Llavors els deixebles de Joan
se li van apropar i li van preguntar:
Per què nosaltres i els fariseus dejunem
però els teus deixebles no ho fan?
Els amics del nuvi no tenen motius per estar
tristos mentre el nuvi és amb ells, veritat?
Qui té la núvia
és el nuvi.
Però l’amic del nuvi
quan està a prop d’ell i l’escolta
s’alegra molt
al sentir la veu del nuvi.
Però arribarà el dia que els prendran el nuvi
i aleshores dejunaran.
Ningú cus un pedaç de roba nova
en un mantell vell
perquè el pedaç de roba nova s’encongiria
estiraria el mantell i el forat es faria més gran.
Tampoc es posa vi nou en bots vells
perquè els bots rebentarien
i el vi es vessaria, i els bots es farien malbé.
Per això, la gent posa el vi nou en bots nous
i res es fa malbé.
Ningú vol beure vi nou si ha tastat el vell
perquè diu: «El vell és bo».
Així que va seguir predicant
per les sinagogues de Judea.
Després d’això, quan se celebrava una festa
dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem.
A Jerusalem, a la Porta de les Ovelles
hi havia una piscina amb cinc columnates
que en hebreu es diu Betzata.
Sota les columnates hi havia estirada
una multitud de malalts, cecs, coixos
i persones que tenien
les extremitats paralitzades.
Allà hi havia un home que feia 38 anys
que estava malalt.
Quan Jesús va veure aquell home allà estirat
i sabent que feia molt de temps
que estava malalt
li va preguntar:
Et vols curar?
Senyor, no tinc ningú que em fiqui
a la piscina quan l’aigua es remou.
I mentre hi vaig
un altre hi baixa abans que jo.
Aixeca’t!
Agafa la teva llitera i camina.
L’home es va curar immediatament.
Va agafar la llitera i va començar a caminar.
Aquell dia era dissabte.
I els jueus es van posar a dir
a l’home que s’havia curat:
Avui és dissabte i no t’està
permès portar la llitera.
L’home que m’ha curat m’ha dit:
«Agafa la teva llitera i camina».
Qui és l’home que t’ha dit:
«Agafa la teva llitera i camina»?
Però ell no sabia qui l’havia curat
perquè Jesús havia desaparegut
entre la multitud que hi havia allà.
Més tard, Jesús el va trobar al temple
i li va dir:
T’has curat.
No pequis més, perquè no et passi res pitjor.
L’home se’n va anar i va dir als jueus
que Jesús era qui l’havia curat.
Per això els jueus perseguien Jesús,
perquè feia aquestes coses en dissabte.
El meu Pare ha seguit treballant fins ara
i jo també segueixo treballant.
Quan van sentir això, els jueus es
van esforçar encara més per matar-lo
perquè no només no respectava el dissabte
sinó que també deia que Déu era
el seu Pare, i així es feia igual a Déu.
Us ben asseguro que el Fill
no pot fer ni una sola cosa pel seu compte
només el que veu fer al Pare.
Perquè tot el que el Pare fa, el Fill
també ho fa de la mateixa manera.
El Pare estima el Fill
i li ensenya tot el que ell fa
i li ensenyarà coses més grans que aquestes
i us quedareu meravellats.
Perquè tal com el Pare ressuscita
els morts i els dona vida
el Fill també dona vida a qui ell vol.
El Pare no jutja ningú
sinó que ha confiat tot el judici al Fill
perquè tots honrin el Fill
tal com honren el Pare.
Qui no honra el Fill
tampoc honra el Pare, que és qui l’ha enviat.
Us ben asseguro que qui escolta
les meves paraules
i creu en aquell que m’ha enviat
té vida eterna i no serà jutjat
sinó que ha passat de la mort a la vida.
Us ben asseguro que s’acosta
l’hora i, de fet, ja ha arribat
en què els morts escoltaran
la veu del Fill de Déu
i els que hagin fet cas viuran.
Perquè tal com el Pare té vida en si mateix
també ha concedit al Fill tenir vida en si mateix.
I li ha donat autoritat per jutjar,
perquè és el Fill de l’Home.
No us sorprengueu d’això
perquè ve l’hora en què tots
els que estan a les tombes
escoltaran la seva veu i en sortiran.
Els que van fer coses bones,
per a una resurrecció de vida
i els que van fer coses dolentes
per a una resurrecció de judici.
Jo no puc fer ni una sola cosa pel meu compte.
Jutjo segons el que escolto
i el meu judici és just, perquè
no vull fer la meva voluntat
sinó la voluntat del que m’ha enviat.
Si només jo donés testimoni de mi mateix
el meu testimoni no seria verdader.
Però n’hi ha un altre que dona testimoni de mi
i sé que el testimoni que dona de mi és verdader.
Vosaltres heu enviat missatgers a Joan
i ell ha donat testimoni de la veritat.
Ara bé, jo no accepto el testimoni de cap home
però us dic tot això perquè us pugueu salvar.
Ell era un llum encès que brillava
i, per poc temps, vau voler omplir-vos
d’alegria amb la seva llum.
Però tinc un testimoni més gran que el de Joan
perquè les obres que el meu
Pare m’ha encarregat fer
que són les obres que estic fent
confirmen que el Pare m’ha enviat.
I el Pare, que m’ha enviat, és
qui ha donat testimoni de mi.
Vosaltres no heu escoltat mai la seva veu
ni heu vist el seu aspecte
i la seva paraula no està dins vostre
perquè no creieu aquell que ell ha enviat.
Vosaltres investigueu les Escriptures
perquè penseu que per mitjà d’elles
obtindreu vida eterna
i aquestes mateixes Escriptures
donen testimoni de mi.
Però tot i així no voleu venir a mi per tenir vida.
Jo no accepto l’alabança dels homes
però sé molt bé
que vosaltres no teniu l’amor a Déu dins vostre.
He vingut en nom del meu Pare
però vosaltres no m’heu acceptat.
Si algú vingués en el seu propi
nom, a aquest l’acceptaríeu.
Com podeu creure si accepteu
la glòria que us doneu els uns als altres
però no busqueu la glòria que ve de l’únic Déu?
No us penseu que jo
us acusaré davant del Pare.
Qui us acusa és Moisès.
Moisès, aquell en qui heu posat
la vostra esperança.
De fet, si creguéssiu Moisès
em creuríeu a mi, perquè ell
va escriure sobre mi.
Però si no creieu els seus escrits
com creureu el que jo dic?
Mentre Jesús passava pels camps
de cereals en dissabte
els seus deixebles es van posar
a arrencar espigues pel camí.
Mira això!
Per què fan el que no està permès en dissabte?
No heu llegit mai el que va fer David
quan es va veure en necessitat, i tant
ell com els seus homes tenien gana?
D’acord amb el relat sobre el sacerdot principal Abiatar
no va entrar David a la casa de Déu
i va menjar els pans de l’ofrena?
Però això no està permès, perquè
només en poden menjar els sacerdots.
I també en va donar als homes
que estaven amb ell.
¿I no heu llegit a la Llei que
els dissabtes, els sacerdots al temple
no respecten el dissabte
i no se’ls considera culpables?
Però jo us dic que alguna cosa
més important que el temple és aquí.
Si haguéssiu entès què vol dir:
«Vull compassió, i no sacrificis»
no hauríeu condemnat uns innocents.
El dissabte es va fer per a les persones
i no pas les persones per al dissabte.
Per tant, el Fill de l’Home
és Senyor fins i tot del dissabte.
Un altre dissabte va entrar a la
sinagoga i es va posar a ensenyar.
Allà hi havia un home que tenia
la mà dreta paralitzada.
Els escribes i els fariseus observaven
Jesús atentament
per veure si curaria en dissabte.
Està permès curar en dissabte?
I així trobar alguna raó per acusar-lo.
I Jesús va dir a l’home de la mà paralitzada:
Aixeca’t i posa’t aquí al mig.
Què està permès fer en dissabte?
El bé o el mal?
Salvar una vida o matar?
Però ells es van quedar callats.
Si teniu una ovella i cau
en un clot en dissabte
qui de vosaltres no l’agafarà i la traurà?
Doncs un home val molt
més que una ovella!
Per tant, està permès fer
una bona obra en dissabte.
Estén la mà.
I quan ell la va estendre
la mà se li va curar i va quedar
tan sana com l’altra.
Aleshores els fariseus van sortir d’allà
i van començar a conspirar
amb els partidaris d’Herodes
per matar Jesús.
Ara bé, Jesús se’n va anar amb
els seus deixebles cap al mar
i una gran multitud de gent
de Galilea i de Judea el va seguir.
Fins i tot hi va anar una
gran gentada de Jerusalem
d’Idumea, de l’altre costat del Jordà
i dels voltants de Tir i Sidó
perquè havien sentit a dir tot el que feia.
I per evitar que la gent l’oprimís
Jesús va dir als seus deixebles que
li tinguessin preparada una barca petita.
Com que havia curat tantes persones
tots els que tenien malalties greus
se li tiraven al damunt per tocar-lo.
Fins i tot els esperits malvats es llançaven
a terra davant seu quan el veien
i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!».
Però Jesús els va ordenar
fermament moltes vegades
que no diguessin a ningú qui era ell.
Així es va complir el que s’havia
dit per mitjà del profeta Isaïes:
«Mireu! Aquest és el meu
servent, a qui jo he escollit
el meu estimat, que té la meva aprovació!
Posaré el meu esperit sobre ell
i ell mostrarà a les nacions què és la justícia.
No discutirà ni cridarà, i ningú sentirà
la seva veu pels carrers principals.
No trencarà cap canya doblegada
ni apagarà cap metxa que fumegi
fins que faci triomfar la justícia.
De fet, les nacions posaran la seva
esperança en el seu nom».
Un d’aquells dies, Jesús
va anar a la muntanya a orar
i va passar tota la nit fent oració a Déu.
Quan es va fer de dia,
va cridar els seus deixebles.
En va escollir 12
i els va anomenar apòstols.
Al grup de 12 que va formar
hi havia Simó, a qui també va anomenar Pere
Jaume, el fill de Zebedeu
i el seu germà Joan
als quals també va anomenar
Boanerges, que vol dir «fills del tro».
Andreu
Felip
Bartomeu
Mateu
Tomàs
Jaume, que era fill d’Alfeu
Tadeu
Simó el Cananita
i Judes Iscariot, que més tard el va trair.

Episodi 4: «És per això que he vingut»