JW subtitle extractor

Quan Jesús va acabar de dir
totes aquestes coses a la gent
va entrar a Cafarnaüm.
Allà hi havia un centurió que tenia un esclau
a qui apreciava molt
però que estava molt malalt, a punt de morir.
Quan va sentir a parlar de Jesús
va enviar alguns ancians dels jueus
a demanar-li que vingués i curés el seu esclau.
Ells van anar on estava Jesús
i van començar a suplicar-li amb insistència:
Es mereix que l’ajudis
perquè estima la nostra nació
i ens ha construït la sinagoga.
Jesús se'n va anar amb ells
però quan ja estava a prop de la casa
el centurió va enviar uns amics a dir-li:
Senyor, no cal que vinguis
perquè no soc digne que entris a casa meva.
Per això no em considerava digne de venir a tu.
Però dona l’ordre i el meu servidor es curarà.
Perquè jo, tot i que estic
sota les ordres d’un altre
també tinc soldats a les meves ordres.
I quan li dic a un: «Ves!», hi va.
Quan li dic a un altre: «Vine!», ve.
I quan li dic al meu esclau: «Fes això!», ho fa.
Quan Jesús ho va sentir
es va quedar impressionat
i va dir als que el seguien:
Us asseguro
que no he trobat ningú a Israel
que tingui tanta fe.
Per això us dic que molts
vindran de l’est i de l’oest
i s’asseuran a taula amb Abraham,
Isaac i Jacob al Regne del cel
mentre que els fills del Regne
seran llançats a la foscor de fora.
Allà és on ploraran i cruixiran les dents.
Torna a casa.
Com que has demostrat fe,
que passi el que has demanat.
Senyor!
I en aquell moment, el servidor es va curar.
Quan els que havia enviat van tornar a la casa
van veure que l’esclau s’havia curat.
Poc després Jesús va viatjar
a una ciutat anomenada Naïm.
L’acompanyaven els seus deixebles
i una multitud molt gran.
Quan s’acostava a la porta de la ciutat
va veure que s’emportaven un mort
l’únic fill d’una dona.
A més, aquesta dona era viuda.
I molta gent de la ciutat anava amb ella.
Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir.
Deixa de plorar.
Jesús es va apropar i va tocar
la llitera on portaven el mort
i els que la portaven es van aturar.
Noi, et dic: aixeca’t!
El mort es va asseure i va començar a parlar.
Què ha passat?
El meu nen! El meu nen!
El meu nen està viu! El meu nen està viu!
I Jesús el va donar a la seva mare.
Tots es van quedar impressionats
i van començar a glorificar Déu
dient: «Ha sorgit un gran profeta
entre nosaltres»
i «Déu ha recordat el seu poble».
I la notícia sobre el que va fer es va escampar
per tot Judea i per tota aquella regió.
Els deixebles de Joan li van explicar
totes aquestes coses.
I Joan va cridar dos dels seus deixebles
i els va enviar al Senyor a preguntar-li:
Ets tu qui ha de venir,
o n’hem d’esperar un altre?
Quan van arribar on estava Jesús, van dir:
Joan el Baptista ens ha enviat a preguntar-te:
Ets tu qui ha de venir,
o n’hem d’esperar un altre?
En aquell mateix moment
Jesús va curar moltes persones
de tota classe de malalties
tant lleus com greus
va expulsar esperits malvats
i va tornar la vista a molts cecs.
Aneu i expliqueu a Joan
el que heu vist i escoltat:
els cecs hi veuen, els coixos caminen
els leprosos són purificats, els sords hi senten
els morts ressusciten
i s’anuncien les bones notícies als pobres.
Feliç qui no ensopega a causa meva.
Quan els enviats de Joan van marxar
Jesús va començar a parlar
sobre Joan a les multituds.
Què vau anar a veure al desert?
Una canya sacsejada pel vent?
Què hi vau anar a veure, doncs?
Un home vestit amb roba luxosa?
No, perquè els que porten roba ostentosa
i viuen amb luxe estan als palaus dels reis!
Així doncs, què hi vau anar a veure?
Un profeta?
Doncs us dic que hi vau veure
molt més que un profeta.
Aquest és de qui es va escriure:
«Mira, envio el meu missatger davant teu,
i ell anirà davant teu i et prepararà el camí».
Us dic que no ha nascut ningú
més gran que Joan
però el més petit al Regne de Déu
és més gran que ell.
Des dels dies de Joan el Baptista fins ara
el Regne del cel és l’objectiu que
la gent s’esforça per aconseguir
i els que no es rendeixen l’aconsegueixen.
Perquè, fins al temps de Joan,
tant els Profetes com la Llei
van profetitzar el que passaria.
I tant si ho voleu creure com si no,
ell és «Elies, aquell que havia de venir».
Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.
Quan tot el poble i els cobradors d’impostos
van escoltar això
van declarar que Déu és just, perquè
havien sigut batejats amb el bateig de Joan.
Però els fariseus i els experts en la Llei
van menysprear el que Déu volia per a ells
perquè no havien sigut batejats per Joan.
A qui compararé aquesta generació?
És com els nens
que seuen a les places i criden
als seus companys de joc, i els diuen:
«Vam tocar la flauta per a vosaltres,
però no vau ballar.
Vam cantar cançons de dol
però no us vau donar cops al pit de tristor».
Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu
i la gent diu: «Està endimoniat».
Però el Fill de l’Home menja i beu
i la gent diu:
«Mireu! Aquest home és un golafre i beu molt vi
és amic de cobradors d’impostos i pecadors».
En tot cas, la saviesa es demostra pels resultats.
Llavors va començar a reprendre les ciutats
on havia fet la majoria dels miracles
perquè no s’havien penedit.
Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida!
Perquè si a Tir i a Sidó s’haguessin fet
els miracles que s’han fet entre vosaltres
fa temps que s’haurien penedit
amb roba de sac i cendra.
Però us dic que el Dia del Judici serà més fàcil
de suportar per a Tir i Sidó que per a vosaltres.
I tu, Cafarnaüm, ¿que potser
seràs exalçada fins al cel?
No, sinó que baixaràs a la Tomba
perquè si a Sodoma s’haguessin fet
els miracles que tu has vist
avui encara existiria.
Però et dic
que el Dia del Judici serà més fàcil de suportar
per a Sodoma que per a tu.
T’alabo davant de tothom, Pare
Senyor del cel i de la terra
perquè has amagat aquestes coses
als savis i als inteŀlectuals
i les has revelat als nens.
Sí, Pare
perquè així ho has volgut fer.
El meu Pare m’ha entregat totes les coses.
L’únic que coneix realment el Fill és el Pare
i l’únic que coneix realment el Pare és el Fill
i tot aquell a qui el Fill el vulgui revelar.
Veniu a mi
tots els que esteu esgotats
i porteu càrregues pesades
i jo us reconfortaré.
Poseu-vos sota el meu jou i apreneu de mi
perquè soc dòcil i humil de cor
i us sentireu reconfortats
perquè el meu jou és fàcil de portar
i la meva càrrega és lleugera.
Hi havia un fariseu que no deixava de demanar
a Jesús que mengés amb ell.
I Jesús va entrar a casa del fariseu
i es va reclinar a taula.
A la ciutat hi havia una dona
coneguda per ser pecadora.
Quan va saber que Jesús
estava menjant a casa del fariseu
hi va anar amb una ampolleta d’alabastre
plena d’oli perfumat.
Es va posar darrere seu
plorant als seus peus.
i li mullava els peus amb les seves llàgrimes
i els eixugava amb el seu cabell.
També li besava tendrament els peus
i va posar l’oli perfumat sobre ells.
Quan el fariseu que l’havia convidat
ho va veure, va pensar:
Si aquest home realment fos un profeta
sabria qui li està tocant els peus
i quina classe de dona és:
una pecadora.
Simó
t’he de dir una cosa.
Digues, Mestre.
Dos homes devien diners a un prestador:
un li devia 500 denaris
i l’altre, 50.
Com que no tenien amb què pagar
els va perdonar generosament a tots dos.
Per tant, quin d’ells et sembla
que l’estimarà més?
Suposo que aquell a qui li va perdonar més.
Has contestat correctament.
Veus aquesta dona?
He entrat a casa teva
i no m’has donat aigua per als peus.
Però ella m’ha mullat els peus amb les seves llàgrimes
i me’ls ha eixugat amb el seu cabell.
Tu no m’has fet cap petó
però aquesta dona no ha deixat de besar-me
tendrament els peus des que soc aquí.
No m’has posat oli al cap
però aquesta dona m’ha posat
oli perfumat als peus.
Per això et dic que
tot i que ha comès
molts pecats
li han estat perdonats
perquè ha estimat molt.
Però a qui se li perdona poc
estima poc.
Els teus pecats et són perdonats.
Qui és aquest home que
fins i tot perdona pecats?
La teva fe t’ha salvat.
Ves-te’n en pau.
Poc després, Jesús va viatjar de ciutat en ciutat
i de poble en poble
predicant i anunciant les bones notícies
del Regne de Déu.
Amb ell anaven els Dotze
i també algunes dones
que havien sigut alliberades
d’esperits malvats i curades de malalties:
Maria, l’anomenada Magdalena
de qui havien sortit set dimonis
Joana, que era la dona de Cuses
l’administrador de la casa d’Herodes
Susanna
i moltes altres dones que utilitzaven
els seus recursos per servir-los.
Aleshores Jesús va entrar a una casa
i un altre cop hi va anar tanta gent
que no podien ni menjar.
Llavors li van portar un home endimoniat
que era cec i mut.
El va curar
i l’home va tornar a parlar i va recuperar la vista.
Tota la gent es va quedar meravellada.
No serà aquest el Fill de David?
Aquest home expulsa els dimonis per mitjà
de Beelzebub, el governant dels dimonis.
Com que Jesús sabia el que pensaven,
els va dir:
Tot regne que està dividit contra
si mateix acaba en ruïnes,
i tota ciutat o casa que està dividida
contra si mateixa no es mantindrà en peu.
De la mateixa manera,
si Satanàs expulsa Satanàs
està dividit contra si mateix.
Aleshores, com podrà mantenir-se
en peu el seu regne?
A més, si jo expulso els dimonis
per mitjà de Beelzebub
per mitjà de qui els expulsen els vostres fills?
És per això que ells seran els vostres jutges.
Però si jo expulso els dimonis
per l’esperit de Déu
això vol dir que el Regne de Déu
us ha agafat desprevinguts.
A més, si algú vol entrar a casa d’un home fort
i prendre-li les seves possessions,
abans l’ha de lligar, veritat?
Només així li podrà saquejar la casa.
Qui no està de part meva, està contra mi
i qui no recull amb mi, escampa.
Per aquesta raó, us dic que
als homes se’ls perdonarà
tota classe de pecats i de blasfèmies
però no se’ls perdonarà
la blasfèmia contra l’esperit.
Per exemple, qui parli contra el Fill de l’Home
serà perdonat
però qui parli contra l’esperit sant
no serà perdonat
ni en aquest sistema ni en el que ha de venir.
O feu que l’arbre sigui bo i doni fruit bo
o bé feu que sigui un arbre podrit
i doni fruit podrit.
Perquè l’arbre es coneix pel seu fruit.
Cria d’escurçons
com podeu dir coses bones si sou dolents?
Perquè del que abunda al cor, en parla la boca.
L’home bo treu coses bones del seu bon tresor
mentre que l’home dolent treu
coses dolentes del seu tresor dolent.
Us dic que en el Dia del Judici
els homes hauran de donar comptes
per totes les coses inútils que diuen.
Perquè per les teves paraules seràs declarat
just, i per les teves paraules seràs condemnat.
Mestre, volem que ens donis un senyal.
Aquesta generació infidel i malvada
sempre busca un senyal
però l’únic senyal que se li donarà
és el senyal del profeta Jonàs.
Perquè tal com Jonàs va estar a la panxa
del gran peix tres dies i tres nits
el Fill de l’Home estarà al cor
de la terra tres dies i tres nits.
Els habitants de Nínive s’aixecaran en el judici
amb aquesta generació i la condemnaran
perquè ells es van penedir quan
van escoltar el que Jonàs va predicar.
Però, mireu! Algú més gran que Jonàs és aquí.
La reina del sud s’aixecarà en el judici
amb aquesta generació i la condemnarà
perquè va venir de terres molt llunyanes
per escoltar la saviesa de Salomó.
Però, mireu! Algú més gran que Salomó és aquí.
Quan un esperit malvat surt d’algú
passa per llocs àrids buscant
un lloc on descansar
però no en troba cap.
Aleshores diu: «Tornaré a casa meva,
d’on he sortit».
I quan hi arriba, la troba desocupada,
escombrada i decorada.
Llavors se’n va a buscar
set esperits pitjors que ell
entren en aquella persona i s’hi queden
i, al final, la situació de la persona
és pitjor que al principi.
Això és el que li passarà a
aquesta generació malvada.
Quan els seus familiars van sentir-ho
van dir: «S’ha tornat boig!»
i van sortir a buscar-lo.
Mira, la teva mare i els teus germans estan aquí a fora
i volen parlar amb tu.
Qui és la meva mare,
i qui són els meus germans?
Mira!
Aquests són la meva mare i els meus germans!
Perquè qui fa la voluntat
del meu Pare que està al cel
és el meu germà, la meva germana
i la meva mare.
Aquell dia, Jesús va sortir de la casa
i es va asseure a la vora del mar.
I es va reunir tanta gent al seu voltant
que va pujar a una barca i s’hi va asseure
i la gent es va quedar dreta a la platja.
Aleshores els va ensenyar
moltes coses amb comparacions.
Un sembrador va sortir a sembrar.
Mentre sembrava, algunes llavors
van caure a la vora del camí
però van venir els ocells i se les van menjar.
Unes altres van caure en un terreny rocós
on hi havia poca terra
i van brotar
de seguida perquè la terra era poc profunda.
Però quan va sortir el sol,
es van cremar
i van morir perquè no tenien arrels.
D’altres van caure entre les espines
però les espines van créixer i les van ofegar.
Però altres llavors van caure en terra bona
i van començar a donar fruit:
algunes 100 vegades més del que
s’havia sembrat, d’altres 60 i d’altres 30.
Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.
I els deixebles se li van acostar i li van dir:
Per què els parles amb comparacions?
A vosaltres se us ha permès entendre
els secrets sagrats del Regne del cel
però a ells no.
Perquè a qui té, se li donarà més
i en tindrà de sobres
però a qui no té
se li prendrà
fins i tot allò que té.
És per això que els parlo amb comparacions
perquè miren però no hi veuen,
escolten però no hi senten
i no entenen res.
En ells es compleix la profecia d’Isaïes que diu:
«Per més que escolteu no ho entendreu
i per més que mireu no hi veureu.
Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible.
S’han tapat les orelles i han tancat els ulls
perquè mai hi vegin amb els ulls
ni hi sentin amb les orelles ni comprenguin
amb el cor ni tornin a Déu
perquè jo els curi».
Però feliços els vostres ulls perquè hi veuen
i les vostres orelles perquè hi senten.
Us asseguro que molts profetes i homes justos
van desitjar veure el que vosaltres veieu,
però no ho van veure
i escoltar el que vosaltres escolteu,
però no ho van escoltar.
Per tant, escolteu què significa
l’exemple del sembrador.
Quan algú escolta la paraula
del Regne però no l’entén
ve el Malvat i arrenca el que
s’ha sembrat al seu cor.
Aquesta és la llavor que
va caure a la vora del camí.
La llavor que va caure en un terreny rocós
representa algú que escolta la paraula
i de seguida l’accepta amb alegria.
Però com que no ha arrelat dins seu
tot i que segueix endavant durant un temps
ensopega de seguida quan arriben
les dificultats i la persecució
causades per la paraula.
La llavor que va caure entre les espines
representa algú que escolta la paraula
però les preocupacions d’aquest sistema
i el poder enganyós de les riqueses
ofeguen la paraula, i la paraula no dona fruit.
La llavor que va caure en terra bona
representa algú que escolta la paraula i l’entén.
Aquests són els que donen fruit.
Alguns produeixen 100 vegades més del que
s’havia sembrat, uns altres 60 i uns altres 30.
El Regne del cel es pot comparar a un home
que va sembrar bona llavor al seu camp.
Mentre els homes dormien,
el seu enemic hi va anar
va sembrar mala herba entre el blat i va marxar.
Quan el blat va créixer i es va formar l’espiga
també va aparèixer la mala herba.
Per això, els esclaus de
l’amo de la casa van anar a dir-li:
Amo, no vas sembrar bona llavor al teu camp?
Llavors, com és que hi ha mala herba?
Ell els va dir: «Ho ha fet un enemic».
I els esclaus li van preguntar:
«Vols que anem a arrencar-la?».
Ell va contestar: «No
no fos cas que a l’arrencar la mala herba
també arrenquéssiu el blat.
Deixeu que creixin junts fins a la sega
i a l’època de la sega diré als segadors:
“Primer recolliu la mala herba i lligueu-la en feixos per cremar-la
i després porteu el blat al meu graner”».
El Regne del cel és com un gra de mostassa
que un home va agafar i
va sembrar al seu camp.
Tot i que és la llavor més petita de totes
quan creix es converteix en la planta
més gran de totes les plantes de l’hort
i arriba a ser com un arbre
i els ocells del cel hi van i
es refugien a les seves branques.
El Regne del cel és com el llevat
que una dona va barrejar amb
tres mesures grans de farina
i tota la massa va fermentar.
Jesús va explicar totes aquestes coses
a les multituds amb comparacions.
De fet, mai els parlava sense
utilitzar alguna comparació.
Així es va complir el que s’havia
anunciat per mitjà del profeta:
«Obriré la boca per parlar amb comparacions.
Proclamaré coses que han estat
amagades des del principi».
Després d’acomiadar les multituds,
va entrar a la casa.
Els seus deixebles se li van apropar i li van dir:
Explica’ns què vol dir la comparació
de la mala herba sembrada al camp.
El sembrador de la bona llavor és el Fill de l’Home
i el camp és el món.
La bona llavor són els fills del Regne
però la mala herba són els fills del Malvat
i l’enemic que la va sembrar és el Diable.
La sega és la part final d’un sistema
i els segadors són els àngels.
Per tant
tal com es recull
la mala herba i es crema al foc
així passarà a la part final del sistema.
El Fill de l’Home enviarà els seus àngels
i trauran del seu Regne totes
les coses que fan caure en el pecat
i les persones que desobeeixen la llei
i les llançaran al forn de foc
Allà és on ploraran i cruixiran les dents.
En aquell temps els justos brillaran
com el sol en el Regne del seu Pare.
Qui tingui orelles, que escolti amb atenció.
El Regne del cel és com un tresor
que estava amagat en un camp
i que un home va trobar i va tornar a amagar.
I com que estava tan content
se’n va anar, va vendre tot
el que tenia i va comprar el camp.
El Regne del cel també és com un mercader
que viatjava buscant perles de bona qualitat.
Quan va trobar una perla molt valuosa
se’n va anar, va vendre de seguida
tot el que tenia i la va comprar.
El Regne del cel també és com una xarxa
que es va llançar al mar i
va arreplegar tota mena de peixos.
Quan es va omplir, els pescadors
la van treure a la platja
es van asseure i van ficar
els peixos bons en cistells
però van llençar els que no es podien menjar.
Això és el que passarà
a la part final del sistema.
Els àngels sortiran
separaran els malvats dels justos
i els llançaran al forn de foc.
Allà és on ploraran i cruixiran les dents.
Heu entès què volen dir aquestes coses?
Sí.
Com que ho heu entès
us dic que tot mestre que ha sigut
instruït sobre el Regne del cel
és com l’amo d’una casa
que treu del seu tresor coses noves
i coses velles.
I després de posar-los aquestes comparacions
Jesús va marxar.

Episodi 6: «Ets tu qui ha de venir?»