JW subtitle extractor

Ja fa 140 anys, el 1884
que la corporació Zion’s Watch Tower
Tract Society es va constituir legalment.
I veig que hi ha moltes
barbes blanques per aquí
però entenc que cap de vosaltres
éreu presents en aquell moment.
Encara sort!
Va ser tal com diu Zacaries 4:10
va ser un «dia de petits inicis».
De fet, eren molt poquets.
Però, què ha aconseguit Jehovà
al camp en els darrers 140 anys?
Avui, hi ha gairebé 9 milions de germans
que prediquen les bones notícies
en uns 240 territoris.
I amb publicacions que estan disponibles
en més d’un miler d’idiomes!
Germans, no ens sentim motivats a donar glòria
a Jehovà per tot el que ha aconseguit?
Però, com hem arribat fins aquí?
I, ¿quin ha sigut un factor determinant
per a l’expansió mundial que ha
experimentat l’organització de Jehovà?
I, quines oportunitats hi ha disponibles
al camp per als nostres joves?
Pareu atenció.
Quan penses en un missioner
potser t’imagines algú molt gran
o algú que ha predicat durant molts anys.
Però la majoria d’ells eren molt joves
quan van començar.
De mitjans fins a finals dels anys 1940
el 30% dels missioners que s’enviaven
de Galaad tenien menys de 24 anys.
Eren joves, plens d’energia,
amb ganes de treballar
disposats a acceptar qualsevol
assignació arreu del món...
I el cert és que van aconseguir coses increïbles!
Per exemple, el 1943, estàvem
predicant a 54 països i territoris
i encara no hi havia gaires publicadors.
Però Jehovà va beneir el seu
entusiasme i el seu treball dur.
En només 5 anys el nombre de
publicadors gairebé es va duplicar.
I pels voltants de 1953,
s’havia tornat a duplicar
i les bones notícies del Regne es
predicaven a 143 països i territoris.
Gràcies a aquells 10 anys d’intensa activitat,
l’organització de Jehovà va créixer
fins arribar a ser els 8 milions de persones
que prediquem a 239 països i territoris
ajudant així a milions de persones a conèixer la veritat.
Els missioners joves han contribuït de manera
directa al compliment de les paraules de Jesús
predicant «les bones notícies del Regne [...]
per donar testimoni a totes les nacions».
Però han passat més de 80 anys.
Potser et preguntes:
Encara es necessiten missioners?
Què diuen les xifres?
Veiem que hi ha un creixement espectacular
i molt marge de creixement per tot el món.
Què ha passat en el darrer any de servei?
Moçambic ha tingut un màxim històric d’assistència
al Memorial de més de 400.000 persones.
Això és més de 4 vegades el nombre
de publicadors d’aquest país.
Angola ha tingut, de promig,
més de 900 missioners nous cada mes.
Perdó! Publicadors cada mes.
Això seria massa!
La sucursal del Congo ha tingut de mitjana
més de 1.300 publicadors nous al mes.
I a les Filipines, de mitjana, més d’un miler
de persones s’han batejat cada mes.
Així que, germans i germanes, en aquests llocs
on està havent-hi molt de creixement
hi ha una gran necessitat
d’enviar-hi més missioners.
Però també hi ha necessitat
a altres zones.
Molts països han tingut
l’oportunitat de tenir missioners
durant molt de temps
que han fet una tasca excel·lent.
Però, tristament, molts d’aquests
germans ja són morts.
D’altres han hagut de deixar
la seva assignació
per cuidar de familiars que s’han fet grans
o per problemes de salut propis.
Llavors, la pregunta és: Hi ha actualment
necessitat de nous missioners?
La resposta és un contundent Sí.
Hi ha una feina enorme que
els missioners han de fer per tot el món.
I és que cada any es conviden molts joves
entusiastes i treballadors a servir com a missioners.
Per exemple, fa poc, el Comitè de Servei
va enviar 36 missioners nous a Madagascar
i 10 a Letònia.
Doncs, què pensen aquests joves missioners
d’aquest bonic privilegi que han rebut?
Parem-hi atenció.
El que més necessitem ara mateix
a Madagascar és capacitar els nous.
Tenim nous publicadors, que encara no s’han
batejat, i ja dirigeixen cursos bíblics que progressen!
Així que estem molt contents
de rebre aquests joves missioners.
Quan el nostre Comitè de Sucursal es va
assabentar que rebríem nous missioners a Letònia
ens vam alegrar molt!
Vam servir 3 anys com a pioners especials.
I després vam rebre aquesta carta.
I vaig pensar: «Letònia?
Si no sé res sobre Letònia!»
Em tremolaven les cames.
Però després vaig pensar:
«Oh! Que emocionant!»
Per a mi encara és com un somni.
De vegades li dic a la meva dona:
«Franzi, això és real?»
M’esperava anar potser a algun lloc de l’Àfrica.
Però em van dir:
«No, no! Allà on vas trepitjaràs molta neu!»
Aquests nous missioners han donat
una gran empenta a la predicació.
I és que el seu entusiasme ens està ajudant molt!
Ara els publicadors estan més actius en la
predicació i tenen més esperit de pioner.
He vist la benedicció de Jehovà en la nostra
assignació, especialment amb els nens de la congregació.
Quan t’abracen, ets sents com a casa.
I l’idioma ja no és un obstacle.
M’encanta la meva assignació com a missionera
perquè m’ha permès experimentar coses meravellores.
La predicació és, senzillament, increïble!
Servir com a missioner és molt especial.
En el sentit que vius com la resta de germans
però estàs centrat en la predicació
i gaudint del dia a dia.
És normal que tinguis por
i que tinguis dubtes
però dona-li a Jehovà una oportunitat.
Ser missionera està sent la millor
experiència de la meva vida.
Aquesta assignació ha enfortit la meva fe.
I ara no tinc por d’acceptar assignacions més difícils.
Hi estic d’acord!
Per tant, necessitem que molts més joves
s’ofereixin com a missioners.
Això ens porta a la pregunta:
Què s’ha de fer per ser missioner?
Doncs el primer pas és servir a temps complet.
I després de 2 anys servint a temps complet,
què més s’ha de fer?
S’ha d’emplenar la sol·licitud per a l’Escola
per a proclamadors del Regne.
Aquesta Escola és la porta al servei missional.
També has de tenir el mateix esperit que Isaïes
quan va dir: «Aquí em tens! Envia-m’hi a mi!».
I estar disposat a anar
on t’assigni l’organització.
Després de graduar-te de l’Escola
pots rebre l’assignació de servir com a pioner
especial temporal al teu propi país
per tal que agafis experiència.
I, si et va bé en aquesta assignació
pots rebre la invitació per servir
com a missioner en un altre país.
El servei de missioner et dona
una oportunitat emocionant
de portar les bones notícies a persones
de cor sincer d’una altra part del món.
Necessitem joves que vulguin anar i
«fer deixebles de gent de totes les nacions».
Doncs bé, quina edat has de tenir per sol·licitar
l’Escola per a proclamadors del Regne?
Estem molt contents d’anunciar-vos
que el Consell Rector ha decidit
que els germans i les germanes joves
de 21 anys o més
ara ja puguin sol·licitar
l’Escola per a proclamadors.
No us sembla bonic i emocionant?
Però sabem que molts dels nostres joves
ja serviu on hi ha més necessitat.
Potser fins i tot en un altre país,
i això està molt bé.
Amb tot, ara us volem animar que sol·liciteu
l’Escola per a proclamadors del Regne.
Perquè amb això l’organització pot veure
a quina part del món us pot fer servir millor.
Germans i germanes joves, si us plau,
aprofiteu aquesta preciosa oportunitat.
Però, què hi ha dels que som
una mica més grans?
Què podem fer per ajudar
aquests germans joves?
Siguem generosos, capacitem-los i
compartim la nostra experiència amb ells.
Ajudem-los a créixer i a que s’esforcin per aprofitar
aquestes oportunitats per donar glòria a Jehovà.
Quan tenia només 19 anys
un germà em va convidar a anar
a la meva primera reunió anual.
Era una reunió especial
el centenari que celebrava la
Watch Tower Bible and Tract Society
a Pittsburgh, Pennsilvània.
Estava tan emocionat que
em podia morir i anar al cel.
No em podia creure que aquest germà
m’hagués convidat sent jo tan jove.
Però l’ànim que vaig rebre d’aquesta vivència
m’acompanya personalment fins al dia d’avui.
Germans i germanes, què fareu?
Què fareu per animar els joves
a donar glòria a Jehovà?
Sens dubte, Jehovà us beneirà
si busqueu maneres de fer-ho.
Avui dia la predicació
és més urgent que mai.
Lleguiu amb mi, si us plau,
Romans capítol 10.
Romans 10:13.
Diu: «Perquè “tots els que invoquin
el nom de Jehovà se salvaran”.
Però com l’invocaran
si no han posat fe en ell?
I com posaran fe en ell
si no n’han sentit a parlar?
I com en sentiran a parlar
si ningú predica?
I com predicaran si no han sigut enviats?
Tal com està escrit:
“Que bonics són els peus
dels que anuncien bones notícies
de coses bones!”».
Necessitem que els joves, com diu el verset 15,
siguin enviats a predicar les bones notícies.
Necessitem que els joves siguin pioners,
pioners especials i missioners.
Necessitem que sol·licitin
l’Escola per a proclamadors del Regne.
Queda clar que Jehovà ha fet una tasca
excel·lent durant els últims 140 anys.
Ell ha beneït «el dia dels petits inicis».
Però germans i germanes, l’obra encara
no ha acabat. Hi esteu d’acord?
Els nostres joves tenen ara
oportunitats molt emocionants.
Així que joves, què fareu?
Teniu l’oportunitat de sol·licitar el servei
de Betel i de construcció amb 18 anys.
Podeu sol·licitar l’Escola per a
proclamadors del Regne amb 21 anys.
Poseu-vos a les mans de Jehovà.
Feu-vos disponibles i
mai us en penedireu.
I els que tenim més edat
fem tot el possible per animar i capacitar
els germans i les germanes joves.
Tal com ha dit el germà Lösch
continuem polint aquests miralls.
Continuem buscant maneres
d’ampliar el nostre ministeri
i de donar glòria al nostre
meravellós i gran Déu, Jehovà.

Mark Sanderson: Oportunitats de donar glòria a Jehovà al camp