JW subtitle extractor

Déu va inspirar uns 40 homes
per escriure la Bíblia.
Però t’has preguntat mai
què van fer servir per escriure-la?
Al cap i a la fi, els fragments més antics de la Bíblia
es van escriure més de 1.000 anys abans que
s’inventés el que ara coneixem com paper.
Els primers manuscrits de la Bíblia es van
escriure en un material anomenat papir.
El papir és una planta que creix
en aigües poc profundes.
Les seves tiges poden arribar a créixer
fins a uns quatre metres i mig d’alçada.
Fa uns 4.000 anys, els egipcis van
inventar maneres de convertir el papir
en un material on escriure que fos
suau i resistent, semblant al paper.
Fins i tot amb eines modernes
hi ha molta feina implicada.
Es tallen les tiges en làmines fines que
després s’aplanen i es posen en aigua.
Es col·loquen en capes
i després es fiquen en una mena de premsa per
pressionar-les i crear làmines semblants a fulls.
Quan aquestes s’assequen, es poleixen amb un
bocí d’ivori, una closca llisa o fins i tot una pedra.
Això fa que la superfície quedi
relativament llisa per poder escriure-hi.
Per fer un rotlle les làmines de papir s’enganxen
aplicant una mena de cola a les vores
i així es creen rotlles que poden fer
més de 6 metres de llargària.
Al voltant del segle segon de la n. e.
els copistes van començar a utilitzar un nou
mètode que facilitava l’ús del papir: el còdex.
En aquest cas les fulles de papir es plegaven
es cosien i s’unien formant un tipus
de llibre semblant al llibre modern.
Pensa en totes les hores que feia falta
per produir aquest tipus de documents.
Però sense els llàpissos i bolígrafs que
tenim ara, què utilitzaven per escriure-hi?
Utilitzaven una mena de ploma que es feia
sovint amb trossos de jonc o canya
i que es tallava amb cura perquè
tingués una punta molt fina.
A més, en temps bíblics s’utilitzava
sovint un tipus de tinta
que era el resultat de combinar el
sutge amb una resina elàstica
que feia que s’enganxés la tinta a la pàgina.
Després s’hi afegia aigua.
Tant si eren rotlles com còdex, el problema del
papir és que es descomponia amb facilitat.
Sorprenentment, hi ha molts fragments
de manuscrits bíblics en papir
que han sobreviscut fins als nostres dies.
El que veieu aquí són mostres de fragments
que tenen més de 2.000 anys.
Amb el temps es van copiar els manuscrits
de la Bíblia en materials que duraven més.
Cap al segle IV s’utilitzava
principalment el pergamí.
Normalment es feia amb la pell
d’ovelles, vedells o cabres.
El procés començava posant
la pell en aigua amb calç.
Després es treien els pèls
i qualsevol resta de carn.
Més tard s’estirava la pell en un marc
i es raspava amb un ganivet per treure qualsevol
substància que hi quedés, com per exemple greix.
A continuació es tensionava la pell per
eixugar-la i així esdevenia més dura i llisa.
Finalment s’empolvorava amb guix
i es polia amb una pedra tosca
per crear una superfície uniforme on escriure-hi.
Com veieu, fer una sola làmina de
pergamí implica moltíssima feina.
Però avui dia hi ha molts manuscrits de
la Bíblia que es van escriure en pergamí
com ara aquests dos manuscrits
originals que podeu veure.
Un altre manuscrit molt conegut
és el Còdex Amiatinus
que es troba a Itàlia i té més
de 1.300 anys d’antiguitat.
És la Bíblia llatina completa més antiga
enquadernada en un sol volum.
Alguns historiadors creuen que es va necessitar
la pell de més de 400 animals per fer-la.
Aquesta rèplica és gran,
però l’original encara ho és més.
Pesa ni més ni menys que 34 quilograms.
Pensa en tota la feina que
hi ha darrere d’una sola Bíblia.
I aquests materials es fan malbé
i es deterioren amb el temps.
Però per conservar la seva paraula
Jehovà es va assegurar que es fessin moltes
còpies de la Bíblia amb cura al llarg dels segles.
I això ha fet que avui dia tinguem milers de
manuscrits de diverses parts de la Bíblia.
Així que la propera vegada que cliquis
un enllaç que et porti a un text bíblic
pensa en tot el que va implicar
escriure aquelles paraules
i com d’impressionant és que la Paraula de Déu,
escrita en aquests materials antics i fràgils
hagi arribat als nostres dies.

Com es va posar per escrit la Paraula de Déu?