JW subtitle extractor

Una nit, la policia va irrompre a casa nostra.
Va entrar per la força i va
trencar algunes finestres.
Ens van dir que ens prenien
la casa, que ja no era nostra.
Això em va transformar en
una persona plena de ràbia.
Estava enfadat
i em vaig prometre a mi mateix que faria
qualsevol cosa per aconseguir justícia i llibertat.
L’apartheid causava divisions entre les persones.
Per exemple, l’educació que rebien les persones blanques
era diferent de la que rebien
les persones negres.
L’educació per a les persones
negres era molt bàsica.
Quan el govern preparava els pressupostos
la major part dels diners es
destinava a la gent blanca.
Fins i tot a l’escola, les classes amb
estudiants negres estaven massificades
en comparació amb les classes
amb estudiants blancs.
A mesura que creixia,
estava decidit a ser advocat
per aconseguir lluitar contra
l’apartheid amb mitjans legals.
Però després d’aquell incident tan dur amb
la casa i la manera com ens van tractar
la meva actitud va canviar radicalment
i volia una solució que ens ajudés
ràpidament a trobar pau, llibertat i justícia.
Em vaig unir a una organització política.
Vaig creuar la frontera i allà
vaig rebre entrenament militar.
Aquesta organització política em
va donar el càrrec de comandant
d’un grup de soldats
que lluitava per la llibertat.
La meva responsabilitat com a comandant
era establir ubicacions secretes
on poder guardar les armes i entrenar els
nous membres que s’unien a l’organització.
Els entrenàvem perquè lluitessin contra el govern.
I els ensenyàvem com utilitzar pistoles i diversos
explosius que guardàvem en aquells llocs.
Jo era una persona molt cruel que no
respectava ningú i que no tenia por de res.
Amb tot, no era feliç.
Esperava que com a organització,
estaríem units perquè teníem el mateix propòsit.
Però la realitat era ben diferent.
Entre nosaltres hi havia odi,
prejudici i forts desacords.
En aquell moment, la meva
dona era testimoni de Jehovà.
Vam pensar que ella podria trobar algú
perquè m’ensenyés sobre la Bíblia.
Em va visitar una germana i em va començar a
parlar de les bones notícies del Regne de Déu.
Però em vaig enfadar molt quan em
va explicar que aquest Regne de Déu
faria miques tots els altres regnes,
inclosa la meva organització política.
Estava molt enfadat mentre li parlava,
però ella no deixava de somriure.
No cridava, no es molestava.
Allò em va impressionar. Em va arribar al cor.
Em van convidar a anar a la Sala del Regne.
Em va cridar l’atenció que, a tot arreu on
mirava, tothom a la sala estava participant.
Fins i tot els nens aixecaven la mà
i feien els seus propis comentaris.
Era evident que s’havien preparat bé
i que els seus comentaris tenien sentit.
Tots i cadascun d’ells trobaven
els textos de pressa.
Jo havia estudiat a la universitat,
però no era capaç de trobar cap text.
Això em va fer pensar:
«Ei! Jo vull ser com ells!».
Em vaig adonar que l’educació que ells
estaven rebent a l’organització de Jehovà
era de molta qualitat
si la comparava amb l’educació que
nosaltres havíem rebut sota l’apartheid
que era molt més bàsica.
Al llarg de la meva vida, he après que confiar
en les persones és com perseguir el vent.
Però que confiar en Jehovà Déu
és el que realment ens fa feliços.
Des de jove, el meu objectiu era
trobar llibertat, trobar pau i ser feliç.
Però no ho vaig aconseguir fins
que vaig entrar a la Sala del Regne.
Allà és on vaig trobar l’autèntica llibertat
l’autèntica justícia, l’autèntica felicitat
i on vaig aprendre què és l’autèntic amor.
La meva vida ha canviat totalment.
Tinc una relació estreta amb Jehovà.
I aquesta relació m’ha convertit en una persona
amorosa, una persona amb empatia
que s’esforça de valent per ser humil
que viu amb pau amb els altres.
M’he vestit completament de la nova personalitat.

Moses Maphoto: He trobat l’autèntica felicitat