JW subtitle extractor

Soc de Colòmbia
i tinc cinc germanes.
Vaig conèixer la veritat quan era molt petita
gràcies als meus pares.
Érem molt actius espiritualment.
El meu pare vivia la veritat.
No només estava a la veritat, ell la vivia,
i sempre ens ho va voler transmetre.
Ell s’assegurava que mai marxéssim a l’escola
sense haver llegit abans el text del dia.
Era essencial!
Podíem arribar tard a l’escola, però no...
no podíem marxar sense haver llegit el text.
Érem una família molt gran
però sempre anàvem a les reunions.
De fet, omplíem dues fileres.
Ell sempre es preocupava
pel benestar dels germans
estava disponible en tot moment.
Era molt hospitalari, i la meva mare també.
Sovint convidava a casa nostra els seus
estudiants de la Bíblia i els germans.
Recordo com tancava la porta de la cuina,
posava musiqueta i cuinava un plat deliciós.
A ell li agradava que sempre hi hagués un ambient alegre
i que ens divertíssim
sobretot quan estàvem en família.
Ell ens donava a cadascuna de nosaltres
el que necessitàvem i el que ens agradava.
Els caps de setmana, el pare feia
moltes coses amb nosaltres.
Anàvem a passejar després de
la reunió o després de predicar...
Va ser tot un privilegi tenir un pare com aquest.
Bé, aquell dia, recordo que estàvem a casa...
anava a aparcar el cotxe...al garatge,
i uns homes van arribar allà
i el van amenaçar amb... amb... amb
metralletes a ell i a la meva mare
per fer-lo sortir del cotxe i segrestar-lo.
I vam escoltar un soroll.
Ens vam espantar molt! I... vam sortir corrents.
I recordo que el meu pare
estava allà, estirat, al terra!
Uns homes li acabaven de disparar.
Estava estirat allà.
I el vaig agafar entre els meus braços.
Mmm... el van portar a l’hospital
i, unes hores després, va morir.
Les seves últimes paraules van ser:
«Jehovà, protegeix les meves filles
mmm... cuida les meves filles i la
meva reina», referint-se a la mare.
La meva mare era molt forta, i ens
va donar la força per tirar endavant.
I va continuar amb la rutina espiritual.
Aquella mateixa setmana, teníem reunió i la
Raquel, la meva germana, tenia una assignació.
Encara que el meu pare va morir just el dia
abans, igualment ella va presentar l’assignació.
I la setmana següent teníem congrés,
però no ens el vam perdre.
Així que volíem seguir l’exemple
que el pare ens va deixar.
Va ser molt difícil i complicat.
Però Jehovà sempre era el primer.
En totes les decisions teníem en compte Jehovà
i la lleialtat que el meu pare sempre li va mostrar
com si ell encara estigués viu
intentant que totes les meves
germanes estiguessin unides
i ens mantinguéssim totes juntes a la veritat.
Primer vaig demanar a Jehovà que em donés pau:
«Dona’m la pau que va més
enllà del que podem entendre».
I, ara, quan passo per una
prova dura, li dic a Jehovà:
«Jehovà, ajuda’m a mantenir
la pau que ja m’havies donat.
No deixis que aquesta prova em robi la pau».
I sento que Jehovà em dona forces.
M’estimo molt les meves germanes
i les admiro molt
perquè, per a mi, van ser
com unes segones mares.
Tres d’elles encara viuen a Colòmbia
així que mantenim el contacte
per telèfon i per Zoom
perquè vegin la mare i gaudeixin
d’estar una estoneta amb ella.
Alguns dels meus familiars que no són testimonis
volien que algunes de nosaltres anéssim
a viure amb ells per tal de criar-nos.
Però no volíem que la
nostra família es trenqués.
Això no era el que el meu pare volia.
El seu desig era que totes nosaltres servíssim
Jehovà i visquéssim juntes al nou món.
No volíem que tots els esforços que havia fet durant
la seva vida fossin en va perquè ja no hi era.
No podíem deixar que el seu llegat desaparegués.
El pare em va ensenyar moltes coses
senzilles sobre la creació i sobre Jehovà
mmm... i em va inculcar l’amor per Jehovà.
En aquell moment
la veritat és que no ho pensava, però és el
que després em va ajudar a seguir endavant.
I ara penso: «Uau! El pare ja no hi és,
però m’ha donat un altre Pare, Jehovà».
I, gràcies a això, he pogut continuar.
Al paradís, el que més desitjo és...
respondre a aquelles paraules que ell va dir:
«Jehovà, la meva dona, les meves filles...»
poder dir-li: «Mira! Aquí estem! Aquí estem totes!».
«Ho hem aconseguit! Ho vas fer molt bé!»

Les germanes Otalora: Una fe forta t’ajuda a fer front a les tragèdies