JW subtitle extractor

El text temàtic d’aquest discurs és
2 Corintis 1:3, 4:
«Que el Déu i Pare del nostre
Senyor Jesucrist sigui alabat
el Pare de tendres misericòrdies
i el Déu de tot consol
que ens consola en totes les nostres proves
perquè, amb el consol que rebem de Déu, puguem
consolar els que passen per qualsevol prova».
Des del moment que vam néixer
tots hem necessitat que ens consolin.
Recordes la primera vegada que
vas plorar perquè tenies gana
o estaves inquiet o volies que t’agafessin?
No! Però segur que recordes l’última
vegada que vas necessitar consol.
I segur que molts de nosaltres necessitem
que ens consolin ara mateix.
I això és comprensible.
A Salm 90:10, es descriu de manera poètica
la nostra vida com a humans imperfectes, al dir:
«La nostra vida arriba fins als 70 anys,
o fins als 80 si un és especialment fort.
Però està plena de problemes i tristesa;
se’n va ràpidament, i nosaltres desapareixem».
Hi ha moltes situacions diferents
que ens posen tristos, ens angoixen
ens deceben o ens causen dolor.
Algunes d’aquestes solem dir que són comunes
perquè com a humans imperfectes
passem per aquestes coses:
ens posem malalts, envellim o
patim la pèrdua d’un ésser estimat.
Altres raons que ens poden fer
patir són circumstancials:
els accidents, els problemes econòmics
la ruptura d’un matrimoni
els desastres naturals
ser víctima d’un abús o d’algun delicte
els disturbis o les guerres.
A més, pot ser que patim a causa
del nostre servei a Jehovà.
Potser vivim en una casa dividida en sentit espiritual
ens persegueixen o estem empresonats
es burlen de nosaltres a l’escola o a la feina
o potser algú de la nostra família
o un amic proper ha deixat Jehovà.
I els que han pecat i es penedeixen també
necessiten consol quan tornen a la congregació.
Tant si el que ens fa patir és comú, circumstancial
o degut al nostre servei a Jehovà
tots nosaltres necessitem consol.
I aquest problema és mundial!
La 1 Pere 5:9 explica que «tota la germandat
arreu del món passa pels mateixos patiments».
Ara bé, podem rebre consol d’aquell
que es menciona en els versicles 6 i 7.
Allà diu: «Per tant, humilieu-vos
sota la poderosa mà de Déu
perquè ell us exalci quan sigui el moment
a la vegada que descarregueu
sobre ell tota la vostra angoixa
perquè ell es preocupa per vosaltres».
Jehovà sempre ha sigut la millor font de consol.
Moisès estava convençut que Jehovà l’ajudaria i el
consolaria sense importar la situació que afrontés.
Amb total confiança, va escriure les
paraules que trobem a Deuteronomi 33:27.
Allà diu: «Déu és un refugi des de l’antiguitat
els seus braços eterns et sostenen».
Quan estiguem enfonsats i lluitant per aixecar-nos
Jehovà ens sostindrà amb els seus braços
ens aixecarà amb delicadesa
i ens ajudarà a continuar endavant.
Als salms trobem moltes expressions d’agraïment
per la manera com Jehovà ens cuida i ens consola.
Per exemple, l’escriptor de Salm 94:19
va expressar la seva gratitud a Jehovà al dir:
«Quan em sentia superat per les preocupacions
tu em consolaves i em calmaves».
Romans 15:4 també ens assegura:
«Tot el que ha estat escrit anteriorment
ha estat escrit per a la nostra ensenyança
perquè per mitjà del nostre aguant i el consol
de les Escriptures tinguem esperança».
No importa quina sigui la causa del nostre patiment
podem trobar textos bíblics que ens donin consol.
Al llibre Textos bíblics per al nostre dia a dia
hi ha l’entrada «Consol»
que analitza molts motius pels
quals ens podem sentir desanimats.
Però no només hi trobem textos que
ens asseguren que Jehovà ens cuidarà
sinó també exemples de personatges bíblics
que van passar per dificultats com les nostres
i com Jehovà els va ajudar.
Una de les millors maneres de rebre
el consol de Jehovà és demanant-l’hi.
A les paraules que trobem al Salm 145
el rei David va lloar Jehovà per la
manera com contesta les oracions.
Llegim, si us plau, els versicles 18 i 19.
David va escriure: «Jehovà és
a prop de tots els que el criden
de tots els que el criden amb sinceritat.
Satisfà el desig dels que el temen
escolta els seus crits d’auxili i els salva».
Tal com un pare amorós i pacient
respon als plors del seu fill
Jehovà també ens escolta amb
compassió quan li demanem ajuda.
Tal com es descriu a 1 Samuel capítols 1 i 2
Anna, la dona israelita, estava tan
abatuda i tan «profundament angoixada»
perquè no podia tenir cap fill,
que ni tan sols podia menjar.
Quan va anar al tabernacle, «es va posar
a orar a Jehovà, i no podia parar de plorar».
Jehovà va escoltar i va respondre
l’oració d’aquesta dona tan humil.
Després d’això, Anna «se’n va anar, va menjar
i a la seva cara ja no s’hi va veure més tristesa».
De la mateixa manera, Jehovà també ens consolarà
quan li obrim el nostre cor i li
expliquem les nostres preocupacions.
Veient tot el que la Bíblia diu sobre el consol
no ens sorprenen les paraules
que llegim a 2 Corintis 1:3, 4.
Si us plau, busquem el text temàtic d’aquest discurs
i a mesura que el llegim de nou, pensem com
aquestes paraules ens ajuden a consolar els altres
encara que nosaltres estiguem fent front
a una situació difícil en aquests temps crítics.
2 Corintis 1:3, 4 diu:
«Que el Déu i Pare del nostre
Senyor Jesucrist sigui alabat
el Pare de tendres misericòrdies
i el Déu de tot consol
que ens consola en totes les nostres proves
perquè, amb el consol que rebem de Déu, puguem
consolar els que passen per qualsevol prova».
L’expressió «tendres misericòrdies»
ve d’una paraula que s’utilitza per transmetre
el dolor que sentim quan veiem altres patir
i descriu molt bé els sentiments tan tendres que
Jehovà té pels seus servents quan ho passen malament.
Pau segueix dient que Jehovà
és «el Déu de tot consol»
així que l’autèntic consol prové de Jehovà.
El versicle 4 fa referència a una manera
especial com Jehovà ens consola
i és per mitjà dels nostres germans i germanes.
Tornem-lo a llegir.
Allà diu que Jehovà «ens consola
en totes les nostres proves
perquè, amb el consol que rebem de Déu, puguem
consolar els que passen per qualsevol prova».
T’has fixat en la relació que hi ha entre rebre
consol i estar preparats per consolar els altres?
Jehovà ens consola, i com que els
humans estem fets a la seva imatge
amb l’ajuda del seu esperit sant podem imitar-lo
al compartir aquest consol amb els altres.
Per tant, els cristians no estem
dividits en dos grups:
els que donen consol i els que el reben.
No, tots tenim la responsabilitat de donar consol
encara que nosaltres mateixos
també el necessitem.
I com podem fer-ho?
Pensa en l’apòstol Pau.
La primera vegada que
va estar empresonat a Roma
ell va expressar el seu agraïment als germans
que havien sigut «un gran consol» per a ell.
Al capítol 4 de Colossencs va
mencionar-ne alguns per nom:
Aristarc, Tíquic
i Marc.
Parlarem més d’aquests tres homes
més endavant en aquest programa.
Pau agraïa molt els esforços que els seus germans feien per
visitar-lo i consolar-lo amb les seves paraules i ajuda pràctica.
Però Pau no es limitava a rebre consol.
Va utilitzar el temps que va passar a la
presó per enfortir aquells que anaven a veure’l
i per escriure cartes d’ànim a les congregacions.
Una germana de Sud-àfrica que es diu Clodean
va imitar l’exemple de Pau quan li van
haver de fer una operació complicada.
A causa de la pandèmia de
la covid, no podia rebre visites.
Però la Clodean va decidir
no compadir-se de si mateixa
i va demanar a Jehovà que li donés
les forces per consolar els altres
així que va contactar amb una dona
que havia estudiat la Bíblia en el passat
i la dona va reprendre el curs i va començar
a assistir a les reunions per videoconferència.
Més tard, la Clodean va començar a estudiar
amb la germana petita d’aquesta dona
que li va donar el nom de quatre
dones que també volien estudiar.
Com que estava decidida a consolar
els altres, tot i que no es trobava bé
la Clodean va poder començar
a estudiar amb un total de 16 dones!
A vegades, a aquells que estan patint i
necessiten rebre consol els costa acceptar ajuda.
Per exemple, quan Moisès va dir als israelites
que Déu havia promès que els alliberaria d’Egipte
al principi els israelites «no van fer
cas, perquè estaven desanimats».
Però, més tard, sí que el van escoltar.
Noemí, que el seu nom significa ‘la meva agradabilitat’
vivia en una terra estrangera a causa
de la fam que hi havia a Israel.
Era viuda i estava de dol
per la mort dels seus dos fills.
Quan Noemí va tornar a Israel, les dones de Betlem
la saludaven i es preguntaven: «És Noemí?».
Com que pensava que Jehovà era el responsable del seu dolor
va contestar amb aquestes
paraules plenes de tristesa:
«No em digueu Noemí. Digueu-me Marà
perquè el Totpoderós ha fet que
la meva vida sigui molt amarga».
Tot i així, Noemí es va apropar al poble
de Déu i va acceptar la seva ajuda.
Com a resultat, la seva amargura
es va convertir en alegria.
Si estàs patint, esforça’t per lluitar contra la
tendència a allunyar-te i aïllar-te dels altres.
Això pot ser tot un repte
però l’experiència ha demostrat que
quan ens esforcem per estar amb els altres
permetem que Jehovà ens consoli a través de les
paraules i accions compassives dels nostres germans.
El consol que Jehovà ens dona
quan passem per problemes
ens capacita per ser més sensibles
a les necessitats dels altres
i aquest és el primer pas per donar consol:
estar atents i ser observadors
per veure qui necessita consol.
Sovint la necessitat es veu clarament:
un germà ha tingut un accident, ha perdut la feina
o ha perdut un amic o un familiar.
Però en altres casos potser no és tan evident.
Potser ens adonem que el seu
comportament ha canviat
o la seva expressió facial ens diu
que hi ha alguna cosa que l’angoixa.
No volem ser tafaners, però podem apropar-nos
a ells i fer-los sentir còmodes perquè s’expressin.
Ara bé, potser necessiten temps per obrir-se
i expressar-nos els seus sentiments
així que hem de ser pacients.
El segon pas per donar consol
és orar per saber com ajudar.
Potser podem fer poca cosa o no
podem fer res per eliminar el problema.
Per exemple, un missioner
que va perdre la seva dona va dir:
«No vull deixar d’estar de dol, simplement
vull aprendre a fer front a aquest dolor».
És important que posem en pràctica
les paraules de Proverbis 3:27:
«No deixis de fer el bé a qui l’hi has
de fer si t’és possible ajudar-lo».
Potser ens sentim incòmodes perquè
no sabem què dir o com ajudar.
Però, pensa en això: la paraula grega que
a la Bíblia sovint es tradueix per ‘consol’
implica la idea d’estar físicament al costat d’algú.
En altres paraules, fes el tercer pas:
fes-te disponible.
No pensis que has de parlar molt.
L’altra persona necessita saber
que algú es preocupa per ella
i simplement la teva presència pot consolar-la.
Potser només necessita algú amb qui parlar.
Si és així, escolta-la amb atenció.
I si llegiu textos bíblics junts, mostra-li com
se sent Jehovà al veure el seu patiment.
El que dius o fas no és el més important.
El més important és que entenguis que està patint
i que et preocupis per ella.
Per exemple, una germana que serveix a la seu mundial
va perdre els seus pares durant la pandèmia.
Després de passar tot un dia
a l’hospital amb la seva mare
quan va tornar a casa, es va trobar
una gran cistella de fruita
que li havien regalat els seus
companys de Betel.
Ella va comentar: «No era la fruita en si,
perquè ja n’havia menjat moltes vegades
ni la manera tan bonica com estava decorada
sinó que el que realment em va
arribar al cor és que pensessin en mi
i que tinguessin aquest gest tan bonic en
aquells moments tan difícils de la meva vida».
Quan un gran terratrèmol i un tsunami
van colpejar l’est del Japó el març de 2011
germans del Japó i d’altres països
van reaccionar de seguida.
Dos anys i mig després
la meva dona i jo vam visitar personalment
diferents congregacions d’aquella zona.
Els germans del Nepal van enviar
missatges de consol a una congregació.
Germans d’una altra congregació ens
van ensenyar un tauler ple de notes
escrites en idiomes de les Filipines.
Els germans van dir: «No entenem
les notes, però sabem el que diuen!».
Aquests missatges tan curtets van ser
un gran consol per als germans del Japó.
Mentre estàvem allà, el supertifó
Haiyan estava devastant les Filipines.
Així que els germans del Japó van dir:
«Ara ens toca a nosaltres consolar
els germans de les Filipines».
A mesura que aquest món s’endinsa
en aquests últims dies tan crítics
cada vegada ens haurem de
consolar més els uns als altres.
Estem molt agraïts que Jehovà sigui «el Pare de
tendres misericòrdies» i «el Déu de tot consol»!
Ens ha donat generosament el regal de l’oració
ens consola amb la seva Paraula, la Bíblia
i ens dona una meravellosa germandat mundial.
Mentre ens beneficiem d’aquestes mostres d’amor
estiguem atents per veure qui necessita consol
per saber com el podem ajudar de manera pràctica
i fer els passos per poder-lo consolar
a mesura que fem front a aquests temps crítics.

James Mantz: Consolem els altres mentre fem front a aquests «temps crítics»