JW subtitle extractor

Ens trobem pels voltants de l’any 45 de la n. e.
a Antioquia de Síria, la tercera ciutat
més gran de l’Imperi romà.
Hi havia moltes persones interessades
a aprendre la veritat, hi havia molta feina a fer
i es necessitava algú que l’organitzés.
Necessitaven algú que animés
que consolés, i que motivés els altres,
que marqués la diferència.
Doncs a qui van recomanar? Per què
complia els requisits per a aquella tasca?
I quines lliçons en podem aprendre nosaltres?
Cerquem el llibre de Fets, capítol 11, on
s’explica els inicis de la congregació cristiana
i vegem a qui van recomanar.
Saber el context ens ajuda perquè
veiem que per culpa de la persecució,
molts deixebles es van mudar a Antioquia
i com sabem, està molt lluny, a uns
550 quilòmetres de Jerusalem.
I què va provocar això?
Doncs que moltes persones que parlaven grec
es van començar a interessar en les bones notícies.
Qui hi aniria a ajudar?
Llegim el verset 22.
«Aquesta notícia va arribar a orelles
de la congregació de Jerusalem
i ells van enviar Bernabé a Antioquia».
Bernabé va ser l’escollit.
Bernabé era qui marcava la diferència.
Ara bé, el seu nom real era Josep,
que significa ‘Jehovà ha afegit’.
Quin nom tan apropiat per a un levita
però, segons els apòstols, el nom de Bernabé
era més adequat per la seva personalitat bondadosa
ja que aquest nom significa
‘fill del consol’ o ‘fill de l’ànim’.
Llavors van escollir Bernabé només perquè tenia
una personalitat maca? Llegim el verset 24:
«Perquè era un home bo que
estava ple d’esperit sant i de fe».
No només era una home just,
sinó que era un home bo.
Què el feia tan bo?
Per què destacava?
Pensa-ho per un moment. El 36 de la n. e. a Pau
encara se’l coneixia per perseguir la congregació.
I molts li tenien por. Per exemple, Fets 9:26 explica que
a Pau, en aquella congregació, «tots li tenien por».
Però Bernabé el va ajudar, Bernabé va ser qui
el va portar a veure Pere, i després Jaume.
Bernabé va parlar bé de Pau, Bernabé ajudava
els que no tenien qui els ajudés.
Donava veu a aquells que no en tenien.
Doncs què aprenem del que va fer?
Que un home bo no només veu el problema
sinó que fa el possible per solucionar-ho.
Això és el que feia que Bernabé fos tan bo.
Però Bernabé també «estava ple d’esperit sant».
Aquesta expressió, «que estava ple d’esperit sant»,
ens demostra que l’esperit de Jehovà fluïa en la seva vida
i que ell seguia la direcció de l’esperit.
La Bíblia també utilitza aquesta expressió
per parlar de dos altres personatges.
El primer va ser Jesús, després que es bategés
i que l’esperit el guiés al desert.
I el segon va ser Esteve abans que l’assassinessin.
Quins tres bons exemples, oi?
Però fixa’t què diu sobre la fe de Bernabé.
Bernabé era un home de fe. És a dir, que
confiava en la manera com Jehovà actua
i en com Jesús dirigeix la congregació.
La Torre de Guaita va plantejar que Bernabé
podria haver sigut un dels deixebles de Jesús.
Si aquest hagués estat el cas, hauria vist
de ben a prop Les bones notícies segons Jesús.
Podria haver vist com Jesús mostrava amor i
compassió i com cuidava les persones
I això podria haver enfortit el seu amor per Jehovà.
Tot això li hauria arribat al cor i l’hauria motivat
a tenir la mateixa disposició per ajudar els altres.
Per exemple, l’any 33 de la n. e., si ho recordeu, unes 3.000 persones
es van batejar en un sol dia. I en poc temps van ser 5.000.
Aquests nous deixebles es van quedar ben a prop de Jerusalem
per aprendre dels apòstols, i per aprendre sobre el camí.
Però els calia un lloc on quedar-se,
i també menjar i altres coses.
Aleshores els deixebles van posar fil a l’agulla amb
aquests germans. I Bernabé formava part de l’equip.
Si recordeu, va ser ell qui va vendre el seu camp
i en va donar els diners per ajudar els germans.
Doncs què n’aprenem? Cal tenir
fe per fer sacrificis pel Regne
i deixar enrere ja sigui un camp, una carrera o
altres coses. Però Bernabé no va dubtar.
Aleshores per què van escollir Bernabé?
No era el fet de ser un levita, ni la seva personalitat o les seves habilitats
el que el feien adequat per aquesta tasca a Antioquia
sinó les qualitats espirituals tan especials que tenia
doncs ell era un bon home, ple d’esperit sant i de fe.
Com el van ajudar aquestes qualitats a Antioquia?
Fixem-nos en la segona part del verset 24:
«I una gran multitud va començar
a creure en el Senyor».
Com aquí, en aquest auditori
també hi ha una gran multitud.
Doncs gràcies a la feina de Bernabé i també
a la benedicció de Jehovà, molts van acceptar la veritat.
D’això se’n diu marcar la diferència.
Vegem una altra lliçó que aprenem de Bernabé,
la trobem al verset 25:
«Llavors Bernabé va anar a Tars i va buscar Saule per tot arreu».
Però si tenia tants bons resultats a la predicació,
per què marxaria cap a Tars?
A Antioquia ho estava fent molt bé,
era molt hàbil predicant.
Va fer aquest llarg viatge, que implicava
uns 400 quilòmetres, perquè sabia que amb Saule
podia ajudar i fer més per Jehovà.
Perquè recorda, el que una persona
pot fer bé, dues ho faran millor.
«És millor ser dos que un de sol».
Però per què Saule? Perquè Bernabé
es va adonar de tot el seu potencial.
Saule era algú que marcava la diferència i podria enfortir
les congregacions i també podria ajudar els altres.
Què n’aprenem? Cada vegada hi ha més treball a fer.
Capacitar els que tenen potencial
ajuda al creixement que hi ha ara
però també ajudarà al creixement que hi haurà durant la gran tribulació
i també al que hi haurà en el nou món.
Recordem que aquesta gran multitud serà molt gran!
Ho serà tant, que ningú serà capaç de comptar-la.
Així que, quan capacitem els
altres, demostrem que tenim fe.
I per això sou aquí. Se us ha capacitat
per donar suport a aquest creixement.
Però a Antioquia hi va haver un altre
esdeveniment significatiu. Llegim Fets 13:1.
«A la congregació d’Antioquia hi havia alguns profetes i mestres»,
i entre ells es menciona a Bernabé i també a Saule.
I fixeu-vos què diu l’esperit sant al verset 2:
«Aparteu-me Bernabé i Saule per
a l’obra per a la qual els he escollit».
Com veiem, Bernabé rep una altra assignació.
És interessant que els que van marxar
d’Antioquia eren Bernabé i Saule.
Però llavors a Saule se li canvia el nom per Pau
i des d’aleshores se’ls coneix com Pau i Bernabé,
o Pau i els seus companys.
Veiem que hi ha un canvi. Ara qui portava la
iniciativa era qui tenia menys experiència.
Però què va fer que Bernabé es pogués adaptar
tan bé a les noves circumstàncies?
Bé, ell era un home bo, estava
ple d’esperit sant i tenia fe.
Així que va posar el Regne i els
interessos dels altres en primer lloc.
Va seguir la direcció de l’esperit sant.
Confiava en aquesta direcció.
Bernabé marcava la diferència, i Pau també.
Això feia d’ells un tàndem imparable.
Sens dubte el bon exemple de Bernabé va motivar Pau.
Més de deu anys després, Pau va escriure
als efesis sobre «homes com a regals»
i va mencionar apòstols, profetes, evangelitzadors,
pastors i mestres que edificaven la congregació.
Creieu que Pau pensava en
Bernabé quan va escriure tot això?
Així que Bernabé marcava la diferència.
Però, i tu?
Marques la diferència?
Cada dia tenim oportunitats per fer coses bones, per seguir la guia
de l’esperit sant i per demostrar que tenim una fe forta.
Pregunta’t: puc animar avui
algun dels meus companys?
A qui? Què podria dir-li per animar-lo
o per agrair-li tot el que fa?
Hi ha algú que necessiti consol? Com li puc donar?
Potser amb un missatge, una trucada o una visita?
Hi ha algú a qui pugui fer de mentor i ajudar-lo a veure
el seu potencial? Com el començaré a capacitar?
I quan les coses canviïn, com demostraré la
meva fe i que segueixo la direcció de l’esperit?
Estimada classe 158, estigueu segurs que Jehovà us veu,
que us estima i que valora tot el que feu.
I mentre Jehovà us ajuda a adonar-vos del vostre potencial,
estem convençuts que tots vosaltres marcareu la diferència.

Michael Banks: Marcaràs la diferència? | Graduació de Galaad 158