JW subtitle extractor

Durant els últims mesos, heu rebut una capacitació
que us ha ajudat a apropar-vos més a Jehovà
i a valorar encara més les seves qualitats.
Però aquesta capacitació
no només ha enfortit la vostra fe
sinó que també us ha preparat
per servir millor els altres i fer-ho amb amor.
Hi ha un moment a la vida de
Moisès que exemplifica això molt bé.
No va ser quan els israelites van creuar
el mar Roig de manera espectacular
ni quan Moisès va rebre la
Llei de Déu a la muntanya del Sinaí.
Va ser al costat d’un pou, a Madian
quan encara que havia perdut tantes coses
senzillament va decidir servir els altres.
Si us plau, obrim les nostres bíblies
a Èxode 2 i imaginem que estem allà.
Èxode 2.
Aquest és un moment difícil per a Moisès,
acaba de defensar un company israelita
matant una egipci que l’estava maltractant.
Amb aquesta acció es va identificar a si mateix
no com a un egipci, sinó com a servent de Jehovà.
El següent dia, quan va intentar posar pau
entre dos israelites que s’estaven barallant
un d’ells es va enfadar.
Fixem-nos en el verset 14. Èxode 2:14.
L’home va dir: «Qui t’ha nomenat
príncep i jutge nostre?
És que penses matar-me tal com vas matar l’egipci?».
Aquell moment ho va canviar tot.
El verset continua dient que Moisès agafa por
perquè la gent s’ha assabentat del que ha fet.
Però les coses empitjoraran. El verset 15 diu:
«Quan el faraó se’n va assabentar,
va intentar matar Moisès
però ell va fugir lluny del faraó i
se’n va anar a viure a la terra de Madian.
Quan hi va arribar, es va
asseure al costat d’un pou».
Així que el faraó, que va
criar Moisès a la casa reial
va escoltar el que havia fet i, en comptes
de protegir-lo, el va voler matar.
Moisès fuig per la seva vida.
Intenta imaginar-te aquell moment:
Moisès, ple de pols
molt cansat, esgotat emocionalment després de
potser caminar durant dies per un terreny difícil
ja no té cap títol, ni cap estatus
només és un home en un pou
amb els seus pensaments.
Potser està recordant els
esdeveniments que l’han portat aquí.
Dir que estava preocupat
segurament seria quedar-nos curts.
Però aquest silenci no va durar gaire.
Fixem-nos en els versets 16 i 17:
«Ara bé, el sacerdot de Madian tenia set filles
que van anar al pou a treure aigua
i a omplir els abeuradors
perquè el ramat del seu pare pogués beure.
Però van venir uns pastors i, com
de costum, les van fer fora del pou.
Llavors Moisès es va aixecar, les va
ajudar i va donar aigua al seu ramat».
El verset diu: «Com de costum»
així que això no era una cosa nova.
Les dones esperaven que els pastors
les molestessin i les maltractessin.
Però aquesta vegada Moisès ho va veure
i va fer alguna cosa.
Bé, ell no va pensar: «Aquest no és el meu problema»
ni va pensar en el que li havia
passat feia poc o va dir:
«De veritat? Està tornant a passar el mateix?
Aquesta vegada no m’hi ficaré».
No, es va aixecar
les va defensar
i va donar aigua al seu ramat.
I el relat no indica que Moisès
es presentés o expliqués qui era.
Simplement era un estranger que passava per allà.
Fixem-nos com les filles el van
descriure als versets 18 a 20.
Aquí diu: «Quan van arribar a casa del
seu pare Reuel, ell va preguntar sorprès:
“Com és que avui heu tornat tan aviat?”
Elles li van contestar: “Un egipci
ens ha defensat dels pastors
i fins i tot ens ha tret aigua
del pou per al ramat.”
I ell va dir a les seves filles:
“Però on és? Per què l’heu
deixat allà? Aneu a buscar-lo
i que vingui a menjar amb nosaltres”».
Ni tan sols sabien el seu nom,
van dir que era «un egipci».
Però, tal com llegim al verset 21
aquell acte de bondat va fer
que Moisès trobés un sostre
una família
i comencés una nova vida.
Tal com hem vist, Jehovà
no havia abandonat Moisès.
No, va veure
la seva compassió
i la seva disposició per servir els
altres, encara que ningú el veiés.
Aquestes qualitats van modelar Moisès
perquè fos el líder que va guiar
amb valentia i fe el poble de Déu.
Quines lliçons d’aquest relat podeu posar
en pràctica a les vostres assignacions?
Bé, destaquem tres lliçons.
La primera: sigues una font d’ànim per als altres.
Moisès va veure una necessitat i va actuar.
Se us ha ensenyat a veure
més enllà del que és obvi.
Potser un company està
inusualment callat o preocupat.
Potser a algú li costa sortir a predicar.
Heu après com podeu ajudar:
compartint un text
escoltant amb atenció
o fent una oració en silenci a favor d’algú.
Aquestes són maneres com tots
podem donar aigua al ramat.
Recorda:
no estàs tornant només a
una assignació o a un país
estàs tornant a una família espiritual
i el teu exemple pot enfortir-la.
La segona lliçó és:
deixeu que la humilitat us motivi a servir els altres.
Moisès no només va defensar aquelles dones
va donar aigua al seu ramat, va anar
més enllà del que s’esperava.
Va servir els altres desinteressadament
i, per això, les dones van confiar en ell.
Moltes de les germanes d’aquesta classe
heu fet el mateix, i no només recentment
sinó que durant anys
heu demostrat valentia i humilitat com Moisès.
Algunes de vosaltres us vau mudar a
un lloc de més necessitat en el passat
vau aprendre idiomes complicats
o vau començar a servir a Betel com a
voluntàries externes alguns dies a la setmana
a una sucursal o a una oficina externa de traducció.
I sovint ho vau fer encara que teníeu pocs recursos
i sense esperar res a canvi.
No ho vau fer per guanyar certa posició o rebre
lloança o privilegis, com assistir a Galaad.
Ho vau fer perquè estimeu Jehovà
i els vostres germans i germanes.
I el vostre servei humil no ha passat desapercebut.
El vostre exemple ha animat tant
germans com germanes a servir els altres
amb humilitat.
Jehovà valora molt el vostre servei
i els vostres germans també ho fan
així que seguiu servint els
altres amb aquesta humilitat
amb molt d’amor i una fe ben forta.
Vegem una tercera lliçó:
serviu els altres fins i tot quan us sentiu dèbils.
Moisès no es trobava en una situació
còmoda quan va ajudar aquelles dones al pou.
Estava fugint per salvar la seva vida.
No sabia ben bé què fer.
Estava sol i no sabia què passaria amb ell ara.
Tot i així, en aquells moments tan difícils
va escollir servir els altres
es va aixecar i va donar aigua al ramat.
Aquesta és una lliçó molt important
perquè hi haurà moments en els quals
servir els altres, donar aigua al ramat
no serà fàcil.
Això ens pot passar a
l’adaptar-nos a una nova cultura
un nou departament
o a l’aprendre un nou idioma.
Pot passar quan no podem fer el que
normalment fem en el nostre servei a Jehovà
o sentim que som invisibles
quan ens mal interpreten o quan
un company ens dona un consell
potser algú de la nostra edat
o fins i tot algú més jove,
cosa que requereix humilitat
o quan estem emocionalment esgotats, trobem
a faltar la família o tenim problemes de salut.
És molt temptador no donar als altres.
Però l’exemple de Moisès ens recorda
que podem ajudar els altres
fins i tot quan ens sentim dèbils.
Jehovà no espera perfecció
però valora molt que tinguem una bona disposició,
sobretot quan sentim que no tenim forces.
Així que quan tinguis una assignació difícil
quan passis per un mal moment
o ningú s’adoni del que fas
recorda el que diu 2 Corintis 12:10:
«Quan soc dèbil
soc poderós».
Igual que Moisès quan estava al pou
els esforços que fem amb humilitat
per ajudar els altres són més eficaços
si comptem amb l’ajuda del nostre Pare, Jehovà.
Per tant, què podem aprendre del relat de Moisès
sobretot ara que esteu a punt d’anar
cap a la vostra nova assignació?
Bé, ell no estava guiant una nació ni fent miracles.
Només era un home en una situació difícil
que va escollir servir els altres
i va ser una bona decisió.
Així que, en les vostres assignacions,
recordeu animar els altres.
La vostra fe forta els pot animar.
Serviu-los amb humilitat
encara que ningú us vegi.
Aquests actes d’amor que molts potser
ni saben que feu són molt importants.
I estigueu sempre disposats a servir els altres
fins i tot si us sentiu dèbils,
perquè tindrà un efecte molt positiu.
A la Bíblia, trobem unes paraules
que descriuen aquesta actitud.
Les trobem a Gàlates 6:10.
Gàlates 6:10.
Aquí diu:
«Així doncs, mentre tinguem l’oportunitat
fem el bé a tothom
però sobretot als nostres germans en la fe».
De fet, ja esteu posant en
pràctica aquestes paraules.
Esteu fent el bé als altres
sobretot als vostres germans.
I després d’haver rebut aquesta
capacitació tan increïble
us sentiu encara més motivats a continuar fent això.
Així que quan arribi el moment
encara que sigui inesperat, els altres no se
n’adonin o no sigui la situació més idònia
estaràs a punt per donar aigua al ramat?
Ho estaràs perquè no estàs sol.
Jehovà et veu
valora els esforços que fas
i et donarà les forces que necessitis
quan més ho necessitis
per servir els altres.

Peter Price: Estàs a punt per donar aigua al ramat? | Graduació de Galaad 158