JW subtitle extractor

Va ser un exemple mentre estava viu
i, després de morir, ho va seguir sent.
Què podem aprendre de la vida
i del llegat de Joan el Baptista?
Vegem-ho.
Comencem llegint Joan 3
i llegirem els versets 27 i 28.
Joan 3:27, 28:
«Joan va respondre:
“Ningú pot rebre res si no se li dona des del cel.
Vosaltres mateixos sou testimonis
que vaig dir: ‘Jo no soc el Crist
sinó que he sigut enviat davant seu’”».
Joan aquí està parlant amb els seus
deixebles i deixa clara una cosa.
Deixa clar que, tal com havia dit abans
a Lluc 3:16, havia de complir una assignació.
Ell va dir de si mateix:
«[No] pot rebre res».
Tot i així, què va rebre?
Va dir: «He sigut enviat davant seu».
Ell tenia un paper important encara
que no era el protagonista.
I quin era aquest paper?
Doncs bé, el que faria se sabia
des del seu naixement
se li va dir al seu pare.
Estava clar que seria aquell de qui
va parlar Isaïes: «Una veu que crida».
Malaquies també va parlar d’ell
i va dir que seria «el profeta Elies».
Ara bé, on serviria aquest gran profeta amb una
assignació com aquesta, amb un paper així?
Potser penseu que el més lògic
seria a Jerusalem.
Però, no.
El lloc on Joan duria a terme
la seva assignació seria al desert.
Ell va ser una veu que cridava al desert.
Joan, que era nazireu, va haver
de fer front a diferents temptacions
i es va centrar en l’assignació
que se li havia donat.
La gent gaudia de moltes coses
a les que ell va haver de renunciar
per complir bé amb el seu paper.
Ara bé, què és el que va fer Joan?
Joan era un profeta que
no feia ni senyals ni miracles.
Però el que faria possiblement
seria encara més important.
S’havia predit que Joan faria que
els cors dels homes tornessin.
La Llei era el «tutor» que els guiaria «fins al Crist».
El paper de Joan, la seva assignació, era que
la nació tornés a Jehovà i acceptés el Messies.
Aquest és el llegat de Joan el Baptista
per a tots nosaltres:
aferra’t a la teva assignació,
mantingue’t en el teu lloc
accepta-la amb tot el teu cor
i compleix-la amb totes les teves forces.
Vegem més detalls al capítol 3
de Joan, als versets 29 i 30.
Abans, al verset 26,
els deixebles de Joan li havien dit:
«Tothom va cap a ell», cap a Jesús.
Als seus deixebles no els agradava veure
com el seu mestre es quedava en segon pla.
Però, fixeu-vos en la resposta
que va donar Joan el Baptista.
Al verset 29 fa servir un exemple:
«Qui té la núvia és el nuvi.
Però l’amic del nuvi, quan està a prop d’ell i l’escolta
s’alegra molt al sentir la veu del nuvi.
Per això jo estic ple d’alegria».
L’alegria de Joan, el seu goig, depenia
d’estar ocupat a complir la seva assignació.
Això diu molt de la gran humilitat de Joan,
ell no volia competir amb Jesús.
El paper principal de Jesús
no li treia valor al de Joan.
Joan se sentia satisfet amb la seva assignació.
Ens sentim satisfets quan som
humils i mostrem agraïment.
Aprèn a alegrar-te amb els
altres i a alegrar-te pels altres.
Fixem-nos ara què diu el verset 30:
«Ell ha de continuar creixent, però
jo he de continuar minvant».
«Minvant.»
Joan sabia que la seva assignació minvaria
a poc a poc, de mica en mica.
La seva tasca tenia un principi i tindria un final.
De vegades, entendre això,
que totes les coses poden acabar
i sentir-nos satisfets amb un paper
secundari, ens fa sentir pau.
Joan sabia que la seva tasca acabaria, però
potser el que no sabia és que acabaria tan aviat.
L’assignació de Joan, la seva obra,
va acabar amb el bateig de Jesús
uns sis mesos després de començar.
Sis mesos més tard, Herodes Antipas
el va tancar a la presó
i aquest va ser el final.
Però, ho va ser?
Acompanyeu-me a llegir Marc 6.
Marc 6, i llegirem el verset 20.
Això és el que es va dir de Joan
mentre estava a la presó.
El verset 20 diu:
«Perquè Herodes tenia por de Joan, ja que
sabia que era un home just i sant, i el protegia.
Sempre que escoltava Joan
no sabia què fer
però li agradava escoltar-lo».
D’alguna manera, semblava que Herodes
sentia simpatia per Joan, i li agradava escoltar-lo.
Reconeixia que no era un home qualsevol.
I què és el que li deia Joan perquè
li agradés tant escoltar-lo?
Joan el Baptista
no perdia cap oportunitat per parlar de la veritat.
No es tractava del que Herodes podia fer per Joan
sinó del que Joan podia fer per Herodes.
Joan segueix sent la veu al desert.
Què és el que fa?
Ell parla amb Herodes Antipas perquè es penedeixi
aconsegueixi la misericòrdia
de Déu, accepti el Crist i visqui.
Joan continuava sent
la «veu que crida al desert».
Així que les teves circumstàncies poden canviar
però no deixis d’ensenyar la veritat.
I no deixis de ser fidel a la teva assignació.
Segons el que hi ha registrat a la Bíblia, sembla
que Jesús va dir més coses de Joan el Baptista
després de la seva mort que
mentre Joan estava viu.
Però, fixeu-vos en el que Jesús va dir sobre
Joan un any després del seu empresonament.
Mateu 11.
Mateu 11:7:
«Mentre ells se n’anaven, Jesús va començar
a parlar sobre Joan a les multituds.
Els va dir: “Què vau anar a veure al desert?
Una canya sacsejada pel vent?”».
A les ribes del riu Jordà, una canya
és el més comú de veure.
Què volia dir Jesús?
Joan no era un home qualsevol.
Tothom que el veia s’adonava que era extraordinari.
La gent no creua el carrer per qualsevol persona
però les multituds anaven al
desert per veure Joan el Baptista.
Així d’extraordinari era.
Era «una canya sacsejada pel vent»?
No, Joan era ferm, íntegre, constant.
Però n’hi havia més. Llegim
el que Jesús diu al verset 11:
«Us asseguro que dels nascuts de
dona no hi ha ningú més gran
que Joan el Baptista».
El ministeri de Joan va acabar
però, al contrari del cas d’Elies i Moisès,
no va acabar d’una manera memorable.
El van executar pocs mesos després
que Jesús digués aquelles paraules.
I això ens recorda una veritat molt important:
les assignacions que tant valorem poden acabar
assignacions per les quals hem sacrificat tant.
Potser les persones et recorden i parlen
bé de tu, però mai te n’assabentes.
I això està bé, perquè no ho has fet per això.
Però, és el teu llegat el que parla.
Llegim un últim verset, el que va dir
Jesús al capítol 10 de Joan.
En aquest capítol
al verset 39, veiem que Jesús marxa
perquè vol escapar-se d’aquells que
el volen matar. El verset 40 diu:
«Va tornar a l’altra banda del Jordà,
al lloc on Joan batejava».
Vam parlar d’aquest verset a classe,
era un lloc especial per a Jesús
que li recordava a Joan, la feina que havia fet.
Li recordava al seu amic.
Llegim ara el 41 i 42:
«Molta gent el va anar a veure, i deien:
“Joan no va fer cap miracle
però tot el que va dir d’aquest home era veritat.”
I allà molts van posar fe en ell».
La veu al desert, el llegat de
Joan el Baptista, encara cridava.
Gràcies a tot el que Joan va fer
aquelles persones van posar fe en el Crist.
La seva assignació, el seu goig
i, fins i tot, la seva mort
l’extraordinària vida de Joan el Baptista
ens ensenya a servir fidelment Jehovà
satisfets i contents en qualsevol assignació
per molt llarga o curta que sigui.
Ell és un exemple que cal estudiar, valorar i imitar.
Jesús va dir que Joan el Baptista era
«un llum encès que brillava».
Gràcies a l’esperit sant, Joan brillava
i guiava les persones cap al Crist
donant glòria a Déu.
Aquest és el llegat de l’home
imperfecte més gran que mai ha viscut.

Trent Lippold: L'home imperfecte més gran que mai ha viscut | Graduació de Galaad 158