JW subtitle extractor

Benvinguts a JW Broadcasting®!
És possible que de vegades ens trobem davant
situacions que no sapiguem com afrontar.
Com podem gestionar els nostres sentiments
quan passem per problemes greus?
Avui ens endinsarem al llibre de Jonàs
i aprendrem una lliçó molt valuosa
sobre l’amor lleial.
La fama i els diners poden
resultar molt atraients.
Veurem l’experiència d’una germana
que va haver d’escollir entre viure
per Jehovà i ser famosa.
I al vídeo musical, veurem com els nostres
germans s’esforcen per mantenir una fe forta
fins i tot quan estan empresonats.
Això és JW Broadcasting.
♪
«No deixeu que els vostres cors s’angoixin.»
Jesús va dir aquestes paraules
als seus apòstols
just després d’explicar-los que
no estaria molt més temps amb ells.
Segurament es va adonar que
s’havien quedat en xoc i molt tristos
i per ajudar-los, els va dir les paraules
que trobem a Joan 14:1:
«No deixeu que els vostres cors s’angoixin.
Demostreu que teniu fe en Déu
i demostreu que també teniu fe en mi».
La Bíblia sovint compara els nostres
problemes a estar en un mar agitat.
I de vegades ens sentim així, oi?
Just quan ens recuperem d’una onada
de males notícies, en ve una altra.
Els esdeveniments mundials i els problemes
personals ens desgasten emocionalment.
Per això quan acaba el dia, sovint sentim
que estem emocionalment esgotats.
Com ens poden ajudar les paraules
que Jesús va dir als seus apòstols
a no malgastar i utilitzar assenyadament
la nostra energia emocional?
Analitzem les dues frases que Jesús va dir
i vegem com ens poden ajudar.
Comencem analitzant la frase:
«No deixeu que els vostres cors s’angoixin».
Quan Jesús els va dir «no deixeu»
estava ensenyant els seus apòstols
que tenien cert control
és a dir, podien deixar que
els seus cors s’angoixessin
o esforçar-se perquè no fos així.
Com sabem, el que pensem sovint té
un efecte directe en les nostres emocions.
Normalment ens sentim de determinada manera
perquè algú o alguna cosa
ens ha portat un record.
Per això quan Jesús va dir «no deixeu»
volia dir que ens hem d’esforçar
per controlar el que pensem.
Dit de manera senzilla, si pensem
en una cosa trista, ens posarem tristos
i si pensem a fer una cosa perillosa,
ens posarem nerviosos.
M’agrada comparar la nostra ment amb
una casa molt gran amb moltes habitacions.
Quan pensem en una cosa,
és com passar temps en una habitació.
I quan estem en una habitació
sentim les emocions que ens
provoquen els nostres pensaments.
Doncs bé, els apòstols estaven a l’habitació
de «Jesús aviat ens deixarà»
i per això se sentien molt tristos i angoixats.
Però amb les seves paraules
Jesús els va assegurar que
podien controlar les seves emocions.
Podien gastar la seva energia emocional
pensant en la tristesa que sentien
o podien centrar les seves emocions
en la fe que tenien en Jehovà i Jesús.
I fem bé de recordar això.
Sovint podem controlar les nostres
emocions escollint el que pensem.
Però, de vegades, igual que els apòstols
se’ns llança a una habitació fosca
plena de tristesa.
Però recorda, només estàs
de visita en aquella habitació
no t’hi has de quedar a viure.
Una altra manera de no deixar
que els nostres cors s’angoixin
és gastar la nostra energia
emocional assenyadament.
Isaïes 55:2 diu:
«Per què seguiu pagant
diners pel que no és pa
i us gasteu el salari que
heu guanyat amb tant d’esforç
en coses que no us satisfan?».
Igual que no gastaríem diners en pa fals
no volem gastar la nostra energia
en coses que no ens satisfan.
Posem-ne un exemple, si ens donessin
10€ per als menjars de tot un dia
en gastaríem vuit només a l’esmorzar?
Llavors no ens quedarien gaires diners
per al dinar o el sopar, oi?
De manera semblant, només tenim certa
quantitat d’energia emocional per a cada dia
i hem d’anar amb compte en què la gastem.
En què gastes la teva energia emocional?
Pregunta’t: «Gasto la meva energia emocional
en coses que realment no ho mereixen?».
Imagina que mentre estàs conduint
un cotxe se’t creua de sobte
o que algú et tracta de manera
injusta o et decep.
Podries enfadar-te molt per coses
com aquestes i gastar-hi molta energia.
Però pensa-ho bé, és una bona manera
d’utilitzar la teva capacitat de pensar?
Gastes molta de la teva energia emocional
en coses que realment no satisfan?
Per exemple, donaries la teva cartera plena
de diners a algú i li diries: «Agafa el que vulguis».
Bé, si és una persona que estimes
i en qui confies
potser sí, però si no no ho faries, veritat?
De manera semblant, hem de guardar
la nostra energia emocional
i utilitzar-la de manera assenyada
en allò que realment val la pena:
la nostra família, els germans i les germanes
i sobretot en el nostre servei a Jehovà.
Les xarxes socials, les peŀlícules,
la política i altres coses
podrien robar-nos fàcilment
la nostra energia emocional.
Per això no els donem la nostra
cartera i els diem:
«Té, agafa el que vulguis».
Perquè si ho féssim
al final del dia no ens quedaria energia
per a les persones que estimem.
Llavors, què ens farà realment feliços?
Invertir la nostra energia emocional
en les persones i coses que valen la pena.
Moltes persones busquen la felicitat
gastant diners en elles mateixes
o en coses que els agrada.
Però ser egoistes no ens fa feliços.
Jesús va dir que «fa més feliç donar».
Aquestes paraules ens ensenyen
com podem utilitzar la nostra
energia emocional de manera assenyada.
Vegem la felicitat de la següent manera:
la felicitat és el resultat d’estimar els altres.
Per exemple, si fem un foc, quin serà el resultat?
Escalfor i llum.
Però no podràs tenir llum i escalfor,
si abans no encens el foc.
Primer has de fer l’esforç d’encendre el foc
i llavors aconseguiràs tenir llum i escalfor.
Quan invertim la nostra energia emocional
en mostrar amor als altres
un dels resultats és un sentiment
de felicitat molt gratificant.
Les paraules de Jesús «no deixeu
que els vostres cors s’angoixin»
ens mostren que podem escollir pensar
en coses que ens fan feliços
per influir positivament en les nostres emocions.
I també que podem escollir utilitzar la nostra
energia emocional de manera assenyada
en la nostra família, en els germans i germanes
i sobretot en el nostre servei a Jehovà.
Vegem ara el que diu la segona part de Joan 14:1.
Jesús va dir: «Demostreu que teniu fe en Déu
i demostreu que també teniu fe en mi».
Jesús no va dir simplement «tingueu fe»
com si la fe fos una emoció que estigués
per si sola en una de les habitacions.
Sinó que va especificar que hem de tenir
fe en ell i en Jehovà.
Així que quan estiguis preocupat o nerviós
recorda que Jehovà i Jesús saben com et sents
i que solucionaran permanentment
tots els teus problemes.
És com si estiguessin a l’habitació del costat
pots entrar a aquesta habitació
quan vulguis fent oració i meditant.
Tenir fe que Jehovà pot solucionar
i que solucionarà els problemes
que hi ha al món
ens ajudarà a calmar les nostres emocions.
Jesús sabia que sovint cometem
l’error de pensar
que hem de solucionar els problemes tots sols.
Al Sermó de la Muntanya va dir:
«Deixeu de preocupar-vos».
Per què?
Perquè «el vostre Pare celestial sap
que necessiteu totes aquestes coses».
Creus que Jehovà sap el que estàs
passant i sap el que necessites?
La fe ajudarà el teu cor a no angoixar-se.
Ens angoixem molt quan intentem solucionar
problemes que només pot arreglar Jehovà.
Per exemple, pot solucionar la pobresa?
L’edat avançada? Les guerres?
Els crims? Els disturbis?
Quan ho veiem d’aquesta manera
ens adonem que no podem fer res.
Els únics que poden solucionar aquests problemes
són Jehovà i Jesús amb el seu Regne.
Si confiem en ells, aconseguirem
tenir estabilitat emocional
sobretot quan passem per proves
o rebem una mala notícia.
De vegades, m’angoixo pensant
en els germans de l’altra punta del món
que estan patint tants problemes
com els d’Eritrea o de Rússia
i segurament et sents igual, ens fa sentir
malament pensar en tot el que pateixen.
Però què podem fer per evitar
que els nostres cors s’angoixin?
A mi m’ha ajudat molt fer-me les següents preguntes:
«Ha fet la congregació tot el que ha pogut?
Han fet la sucursal i la seu mundial tot el que han pogut?
He fet oració per ells?».
Si la resposta és sí, llavors puc dir:
«Jehovà, hem fet tot el que hem pogut
ho deixem a les teves mans».
El Salm 112:7 descriu què
pot fer una persona justa
per fer front a les males notícies.
Diu: «No tindrà por de rebre males notícies.
El seu cor és ferm, confia en Jehovà».
Què podem fer per fer front
a les males notícies?
Confiar que Jehovà utilitzarà el seu
esperit sant per ajudar-nos.
Si ens sentim emocionalment
superats o esgotats
recordem la promesa que Jehovà
ens fa de donar-nos
«el poder que va més enllà del que és normal».
Quan li expliquem a Jehovà
en oració com ens sentim
ell ens escolta i ens dona les forces per
fer front al problema que estem patint.
És cert que ell no farà que el
problema desaparegui
però ens donarà les forces que necessitem per afrontar-lo.
Romans 12:11 diu: «Que l’esperit us ompli d’entusiasme».
Que l’esperit ens ompli d’entusiasme
em fa recordar un tipus de pedra molt especial.
Quan la iŀluminem amb una llum
ultraviolada, brilla.
Però si li traiem aquesta llum
sembla una pedra qualsevol.
Ara bé, quan la iŀluminem, veritat que brilla?
El mateix ens passa quan ens
iŀlumina l’esperit de Jehovà.
De la mateixa manera, Jehovà
utilitza el seu esperit sant
per fer-nos brillar en sentit figurat cada dia
fins i tot quan estem cansats.
És com un nen petit que de nit
té por a la foscor.
Què sol fer?
Corre a l’habitació dels pares.
Pensa: «Ells m’ajudaran!».
L’oració és la manera com podem
córrer cap a l’habitació de Jehovà
i explicar-li com ens sentim.
I ell fa servir el seu esperit, la Bíblia
i els germans i les germanes
per consolar-nos.
Per dir-ho així, fa brillar la seva
llum damunt nostre
i ens dona «el poder que va més
enllà del que és normal».
Quan passem per situacions que
poden angoixar el nostre cor
recorda que no és l’única habitació de la casa.
Quan facis oració i llegeixis la Bíblia
imagina’t Jehovà agafant-te de la mà
i passant temps amb tu a les altres habitacions.
Estàs a l’habitació del dol?
Ell et porta a l’habitació de la resurrecció.
Estàs malalt?
Et porta a l’habitació de la salut perfecta.
T’avergonyeixes per algun error que has comès?
Et porta a l’habitació del perdó.
Et pots imaginar com es van sentir
els apòstols al veure a Jesús ressuscitat?
Quina diferència entre estar a l’habitació
de «Jesús aviat ens deixarà»
a estar a l’habitació de «Jesús
torna a estar amb nosaltres».
La fe que tenien en Jehovà
i Jesús va ser recompensada.
Per acabar, vegem algunes
de les lliçons que hem après
de les paraules que Jesús va dir a Joan 14:1.
Les paraules «no deixeu que
els vostres cors s’angoixin»
ens ensenyen que podem
escollir el que pensem
per tal d’influir positivament
les nostres emocions
i que hem d’invertir la nostra
energia emocional assenyadament
en la nostra família, en els germans
i les germanes
i sobretot en el nostre servei a Jehovà.
Jesús va afegir: «Demostreu
que teniu fe en Déu
i demostreu que també teniu fe en mi».
Confia que ells solucionaran el que
nosaltres no podem solucionar.
Jehovà arreglarà permanentment
tots els problemes que ens fan patir.
Fins aleshores
tingues fe que Jehovà ens donarà
«el poder que va més enllà del que és normal»
per fer front als problemes que
patim en aquest sistema.
Així que la propera vegada que
et sentis emocionalment esgotat
medita en les paraules de Jesús
que trobem a Joan 14:1:
«No deixeu que els vostres cors s’angoixin.
Demostreu que teniu fe en Déu
i demostreu que també teniu fe en mi».
Jonàs, un servent de Déu
va haver d’aprendre a confiar més en Jehovà.
I quan ho va fer
va ser capaç de gestionar
les seves emocions molt millor.
Vegem què més podem
aprendre del seu exemple
en el següent episodi de Buscant tresors.
Papa, la peŀlícula de
Jonàs: Valentia i compassió m’encanta.
Sí, és una eina molt útil
però la Bíblia ens ajuda a aprofundir encara més
fent-nos una pregunta molt senzilla:
«Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?».
OK, deixa’m que l’apunti.
Què t’ha cridat l’atenció de la peŀlícula?
Sobretot la paciència de Jehovà i com perdona.
És veritat!
Jehovà va ser molt pacient amb ell
a mesura que madurava espiritualment.
A Jonàs 3:1 li va donar una segona oportunitat
el va protegir quan va patir
per culpa dels seus errors
i el va corregir amb bondat quan
va tenir una mala actitud.
M’impressiona que Jehovà
no va donar per perdut Jonàs.
Sí, i aquesta qualitat que Jehovà
va mostrar té un nom: amor lleial.
Recordes què vol dir?
Més o menys.
Doncs una altra manera d’aprofundir
és buscar les paraules que no coneixem.
Anem al glossari.
Per fer-ho primer escrivim al quadre de
recerca de la Bíblia l’expressió: amor lleial.
Veus que apareix un enllaç que
ens porta a la definició del glossari?
A veure... Ah, sí.
Vols llegir el que diu?
Diu: «L’amor lleial fa referència
a l’amor motivat pel compromís
la integritat, la lleialtat i l’afecte profund».
Això és el que he vist a la història de Jonàs.
Jehovà no deixa d’ajudar els
seus servents perquè els estima.
Però Jonàs no ho entenia,
fins i tot després de la tempesta
d’estar tres dies dins del peix i de
veure com els ninivites es van penedir
continuava pensant només en si mateix.
I quan Jehovà va perdonar Nínive, Jonàs es va enfadar.
Potser perquè pensava que ara
quedaria com un profeta fals.
Fins i tot després de tot el que va passar
preferia que la gent de Nínive morís,
a quedar malament.
Sí, no va ser un moment esteŀlar en la vida de Jonàs.
- Com va tractar Jehovà la situació?
- Jo no hauria sigut tan bo amb ell.
La reacció de Jonàs no el va
convertir en una mala persona
per això Jehovà va fer servir una carabassa
vinatera per a ensenyar-li una lliçó.
Què diu el verset 6 del capítol 4?
Diu que Jehovà va fer créixer la carbassera
perquè fes ombra a Jonàs i se se ntís millor.
I això era molt bondadós tenint en
compte com es va comportar Jonàs.
I el verset diu que Jonàs estava molt content.
Així que l’amor lleial de Jehovà va ajudar
Jonàs a canviar una miqueta la seva actitud.
Jehovà havia aconseguit portar Jonàs al seu terreny.
Sí, estava a punt per aprendre una altra lliçó.
Jehovà va fer que un cuc matés la carabassera.
I era només una planta, no era una persona.
- Però com va reaccionar Jonàs?
- Es va tornar a enfadar un altre cop.
I ara Jehovà el va ajudar a entendre el punt.
Sí, als versicles 10 i 11 hi ha una lliçó impressionant.
Ben vist, Jehovà li va dir:
«Si a tu t’ha fet pena una carbassera
no m’haurien de fer pena
els animals i les persones de Nínive?».
I el relat s’acaba aquí.
Les últimes paraules que va escriure
Jonàs van ser les de Jehovà.
Havia entès el punt.
Jonàs havia après a veure les
persones com Jehovà les veu.
Sí, i Jehovà va continuar ajudant Jonàs i
li va seguir mostrant amor lleial.
Anem més enllà.
Només Jonàs es va beneficiar de l’amor de Jehovà?
Intentem posar en pràctica el que diu
el llibre Imita la seva fe:
«Posa-hi els cinc sentits, usa la teva imaginació.
Intenta sentir-te com es van sentir aquests
personatges bíblics i visualitza el que ells van veure.
Compara les seves reaccions amb el que
tu hauries fet».
Et pots imaginar com es deuria sentir Jonàs
al veure aquells mariners demanant ajuda
als seus déus, sabent que no els ajudarien?
A més, quan Jonàs va confessar que era culpa seva
aquells homes innocents no
el van voler llançar per la borda.
Ja, van donar tot el que tenien per salvar-li la vida.
Jehovà li va fer veure les bones qualitats
d’aquells mariners que no l’adoraven.
I com d’espantats estaven!
Creus que Jonàs va començar a veure
aquells homes com els veia Jehovà?
Mmm.
Continuem investigant.
Per què creus que Jehovà va enviar Jonàs
a una nació estrangera que no l’adorava?
Potser per donar als ninivites l’oportunitat de canviar.
Per tant, qui es va beneficiar
de l’amor de Jehovà?
Doncs... jo crec que Jehovà
va mostrar amor lleial a Jonàs.
Però també va mostrar amor als mariners i als ninivites.
Correcte, i pensa en això:
és veritat que Jonàs era imperfecte
però, quan ressusciti veurà que Jehovà va fer servir
un dels seus errors més grans per
ensenyar una cosa sobre el seu fill.
Com creus que se sentirà quan s’assabenti que Jesús
el va mencionar per nom i que es va comparar a ell?
Uau!
Hem vist que Jehovà va donar
un exemple perfecte d’amor.
Com creus que el podem imitar?
Doncs, potser quan anem a les cases a predicar.
Sincerament, no és el que més m’agrada.
De vegades pot ser una mica frustrant
quan sembla que ningú et vol escoltar
però després recordo que hi ha una cosa
molt més important que els meus sentiments.
I és que si Jehovà no dona per perdudes
les persones, jo tampoc ho he de fer.
Això que has dit és preciós,
estic molt orgullós de tu.
Està clar que entens què és el més important.
En el meu cas, he pensat en ocasions en
què m’he sentit superat per una assignació
i a vegades la meva primera
reacció no ha estat la millor
i he dit coses de les quals m’he penedit,
i després m’he començat a torturar.
Però és tot un consol que Jehovà
no recordi tots els nostres errors.
Ell veu realment com som en el nostre interior
i ens ajuda amb paciència a millorar.
Uau! Hem après tot això pensant
què ens ensenya sobre Jehovà
buscant paraules que no coneixem
i utilitzant la imaginació.
I encara podem investigar molt més.
Què podem aprendre si ens
posem a la pell de Jonàs
quan estava dins del peix
demanant ajuda a Jehovà?
O què podem aprendre de quan es va adonar
que predicar els ninivites no va ser
tan terrible com ell es pensava?
Per exemple, fixem-nos en...
Quina bona lliçó.
La manera com Jonàs va reaccionar
no volia dir que fos mala persona.
Segur que descobriràs molts més tresors
quan llegeixis sobre com Jehovà
va mostrar amor a Jonàs i als ninivites.
Les congregacions arreu del món
sempre esperen amb iŀlusió
una setmana molt especial
la de la visita del superintendent de circuit
i la seva dona, si està casat.
A continuació, aprendrem més sobre
la història d’aquestes visites tan animadores.
La visita del superintendent de circuit
és una setmana molt especial.
Sortim molt a predicar
escoltem discursos animadors
i passem bones estones junts.
Però com va començar l’obra itinerant
i com ha anat canviant?
Descobrim-ho en un nou episodi de
La nostra història en acció.
L’obra dels superintendents itinerants
va començar al primer segle.
Per exemple, Pau, Bernabé i Timoteu
van ser enviats per animar les congregacions.
Seguint aquest model, l’any 1894
l’organització de Jehovà va
començar a enviar representants
a grups d’Estudiants de la Bíblia
per visitar-los i animar-los.
Aquells germans se’ls va anomenar pelegrins
viatjaven de congregació en congregació
i passaven un o dos dies en cada grup
per enfortir-los espiritualment.
I aquests viatges tenien molts reptes.
Imagina’t que ets un pelegrí
com l’Edward Brenisen
i t’envien a visitar els germans d’un
poble aïllat a l’oest dels Estats Units.
Comences el teu viatge en tren
després el segueixes de nit en diligència
i acabes creuant les muntanyes
en un carro sense suspensió
que et destrossa els ossos.
Els pelegrins havien de ser bons mestres
però també havien de ser humils.
Tal com ho va ser l’Alexander Graham.
Aquest germà era un orador entusiasta
però els seus discursos
eren una mica llargs.
Podien durar hores!
Quan el germà Russell se’n va assabentar
va escriure una carta al germà Graham
per donar-li consell:
«Estimat germà, conec bé el teu
amor i entusiasme per la veritat
i que segurament no mires el rellotge
quan parles de tots els tresors
que tens dins del teu cor».
Ell va ser humil, va acceptar el consell
i es va convertir en un pelegrí molt estimat
que donava discursos molt bons i més curts.
En aquella època, la feina d’un pelegrí
era principalment fer discursos públics.
Però això va canviar als anys 20.
Van començar a portar la iniciativa
a la predicació casa per casa.
Per això se’ls va canviar el nom
a directors de servei regional
i més tard a servents regionals.
Aquest canvi destacava que
la seva funció era servir els germans.
Llavors, va arribar un canvi
encara molt més gran.
Als anys 30, algunes congregacions
dels Estats Units
van organitzar campanyes de
predicació conjuntes
per fer front a la violenta oposició que patien.
Això va unir molt els germans.
Llavors, va arribar una millora organitzativa.
Es formarien zones d’unes 20
congregacions cadascuna.
Els servents de zona visitarien cada
congregació.
I cada cert temps, les congregacions
es reunirien a un congrés de zona
el predecessor dels nostres
congressos de circuit.
Als anys 40, els superintendents
itinerants van rebre un altre nom
servents per als germans.
Un d’ells va ser l’Angelo Catanzaro
que tenia només 19 anys quan el van nomenar.
Ell es va descriure a si mateix
com «un ministre sobre rodes».
Durant els més de 60 anys que
va estar a l’obra itinerant
va viatjar amb la seva dona per
gran part dels Estats Units
animant les congregacions
i ajudant a milers de nous germans
a créixer espiritualment.
Amb el temps, als germans itinerants
se’ls va conèixer com a servents de circuit
i més tard com a superintendents de circuit.
Al llarg dels anys, tant ells com
les seves esposes
han estat disposats a fer molts
sacrificis per servir els seus germans
com canviar una vida estable
per una vida a la carretera
o viatjar grans distàncies.
Aquest va ser el cas del Winston i la Pam Payne
que tenien menys de 30 anys quan
estaven a l’obra itinerant al Pacífic del Sud.
Es van haver d’adaptar a viure
amb una calor intensa
envoltats de mosquits i a vegades
a no tenir gaire menjar.
Tot i això, el Winston i la Pam van
gaudir de la seva assignació
i es van sentir molt estimats
pels germans locals.
A l’actualitat hi ha milers de germans
a l’obra de circuit.
Reben capacitació en un curs
que es va començar a fer el 1999.
Ara aquest curs es fa arreu del món
i rep el nom d’Escola per a superintendents
de circuit i les seves esposes.
És cert que el nom que han rebut
ha anat canviant al llarg dels anys
però hi ha una cosa que no ha canviat.
Tal com va fer Pau, aquells germans i germanes
estan decidits a gastar tot el que
tenen i desgastar-se completament
capacitant els altres per a la predicació
animant els més joves i enfortint congregacions.
Així que la propera vegada que
visitin la teva congregació
pensa què pots fer per mostrar el
teu agraïment pels sacrificis que fan.
Vols seguir aprenent sobre
la nostra història teocràtica?
No et perdis el següent episodi de
La nostra història en acció.
Estem molt agraïts a Jehovà per la feina
tan sacrificada que fan els superintendents
de circuit i les seves dones.
És molt probable que guardis
algun bon record d’ells
i de l’exemple que donen a la predicació.
Potser un superintendent de circuit et va animar
a esforçar-te per fer més per Jehovà.
És cert que no tots podem ser
superintendents de circuit
però sí que podem imitar
el seu amor per les persones.
Vegem com alguns germans han pogut fer més
per Jehovà sent més adaptables a la predicació.
Després d’analitzar la necessitat
que hi havia a la zona
Jehovà ens va fer veure ben clar
que aquí li podíem ser molt útils.
Fa quatre anys que servim a una congregació
de parla quítxua boliviano.
Em dic Fernando.
Em dic Micaela.
Servim a la congregació de parla quítxua boliviano
Ingeniero Huergo, a l’Argentina.
Hi ha moltes zones a Bolívia on
guanyar-se la vida és molt difícil.
Per això, molta gent es muda aquí
per treballar al camp.
Es dediquen a conrear la terra i és
una feina molt física i esgotadora.
Poden estar treballant fins
les 11 o les 12 de la nit.
S’han d’adaptar a la feina que tinguin.
La millor hora per trobar-los
és a la tarda
abans que comencin a treballar al camp.
Predicar en aquell moment és tot un repte
perquè amb 40 graus...
és difícil.
Sovint hem d’estudiar amb ells
mentre encara estan treballant.
Mentre estan fent la collita o altres coses
anem al seu costat estudiant
o llegint algun text.
Per exemple, podem ensenyar-los
el nom de Déu i mai abans l’havien escoltat.
T’adones que estan atents quan els
ensenyes alguna cosa que no sabien
i se sorprenen i paren de treballar.
I és llavors quan t’adones que,
realment estan atents al que els ensenyes
tot i que estan treballant.
Moltes vegades ens diuen:
«Espereu fins que acabem».
Així que els ajudem perquè acabin abans.
Al principi els sorprenia
els estranyava que els volguéssim ajudar
perquè anàvem ben arreglats
per predicar i ens tacaríem.
Però vam pensar que era una
bona idea i així ho vam fer.
I, a poc a poc, ens vam fer amics!
Perquè aquesta és la idea
fer-nos amics dels estudiants
per ajudar-los a progressar.
I ells veuen que ens interessem per ells de tot cor.
A mi el que més m’agrada de predicar
és veure la reacció de la gent de bon cor.
M’encanta predicar, per a mi no és cap sacrifici.
Em dic Toni Marrero.
Jo em dic Maryluz.
Som d’Espanya però ara servim al Paraguai.
Durant la pandèmia estàvem aïllats.
Podríem dir que vam haver de fer un canvi radical.
Però parlar per telèfon amb una
persona que no puc veure...
És que em posa
molt nerviós.
A una persona li vaig oferir
el curs directament
i em vaig quedar de pedra
perquè va dir que sí.
Li vaig demanar si li semblaria
bé que al dia següent
li enviés per missatge una pregunta
per reflexionar.
I em va dir que sí i així vam començar.
Al principi pensava que m’ignorava
perquè no em va respondre de seguida
però em va respondre a la nit.
De seguida em vaig adonar que era
una persona que estava extremament ocupada.
No importava en quin moment del dia,
sempre estava treballant.
Però al final ho vaig entendre
i m’hi vaig acostumar.
Un dia li vaig demanar si a la seva dona
li agradaria participar en l’estudi.
I va dir que sí.
-Durant mesos vam haver d’esperar.
-Sí, ben atents.
-Perquè ens truqués.
-Perquè ens podia trucar a qualsevol hora.
Podien ser les 9, les 10, les 11 de la nit.
Llavors m’escrivia un missatge:
«Estaré en cinc minuts».
El veiem ràpidament dient:
«Hola, hola».
I anava corrents a dutxar-se.
Quan estava llest s’asseia
i començàvem l’estudi.
Al principi sí que va ser un sacrifici.
Sí, sí que ho era.
Però després, amb el temps,
vam començar a gaudir-ho molt.
-Perquè sempre acabàvem molt...
-Molt contents sempre.
Sí, molt feliços.
Quan acabàvem l’estudi ens miràvem
i dèiem:
«És real això? Està passant de veritat?».
-Sí.
-«De debò estan tan interessats?»
I sí, així era, estaven interessats, volien estudiar.
I a poc a poc van anar posant
en pràctica el que aprenien
i més o menys un any després es van batejar.
Soc tan feliç!
I cada dia li dono gràcies a Jehovà
perquè va valer la pena.
Cada dia li agraeixo.
Potser hem de fer sacrificis per
ensenyar a les persones sobre Jehovà
al lloc i l’hora que els vagi millor.
Però si ho fem podrem ajudar-les
a apropar-se a Jehovà
i aquesta és una recompensa molt bonica.
Fa més de 20 anys
es va publicar la biografia de la
Rosalia Phillips a una Desperta't!.
Vegem com la decisió que
va prendre de servir Jehovà
l’ha beneficiat tant a ella com a altres persones.
Vaig néixer en una família
de cantants i artistes molt famosos.
Possiblement el més famós va ser el meu pare,
el Germán Valdés, més conegut com Tin Tán.
La música formava part de mi,
des que era petita volia expressar-me
així que agafava la guitarra i, a la
meva manera, composava cançons.
Mai vaig tenir la meta de dedicar-me
professionalment a la música
no era el que jo volia.
Però poc després que el meu pare
morís i per raons econòmiques
em vaig veure obligada a començar a treballar.
Vaig formar part d’un grup musical
i això va fer que arribés a ser
una actriu i cantant d’èxit.
Però vaig començar a sentir que l’ambient,
les persones que m’envoltaven
no eren gaire sinceres, així que
vaig deixar de confiar en les persones.
Però quan vaig conèixer la veritat
vaig descobrir que hi havia gent maca,
gent sincera, que m’estimava de veritat.
Aleshores, vaig sentir que alguna
cosa dins meu canviava
era una persona alegre, feliç, amb iŀlusió.
Quan vam tornar a Mèxic, com a pares,
ens preocupava que els nostres fills
volguessin entrar en aquest món artístic.
El meu marit i jo vam fer tot el que estava
a les nostres mans perquè no fos així.
La meva filla, la Gianna, tenia 17 anys
quan li vaig demanar que m’acompanyés
a una reunió que tenia amb una cadena de televisió.
Aquella cadena era molt important.
I allà hi havia un home, un caçatalents
que quan la va veure li va preguntar si
ella també cantava, i ella li va dir que sí.
Aleshores va cantar i a l’home
li va semblar que tenia una veu preciosa.
Li va agradar tant que la va convidar
de seguida a entrar a la seva oficina.
Des de fora, vaig escoltar que li deia:
«Mira, tu ja tens una carrera en aquest
canal de televisió, et farem famosa.
T’ofereixo un contracte,
vine el dilluns i el signem».
Vaig sentir molta por.
Quan va sortir, li vaig preguntar:
«Has acceptat el que t’ha ofert?».
I la Gianna em va dir: «No mama,
jo valoro molt el meu servei a Jehovà.
Com vols que accepti?
M’encanta ser pionera regular!».
I per a la seva sorpresa, tan sols
una setmana després
vaig rebre una trucada on la convidaven
a participar en un projecte musical a Betel.
Així que ara pot utilitzar la seva bonica
veu per a Jehovà, i ho continua fent.
Al llarg dels anys, Jehovà
ens ha donat l’oportunitat
de poder coŀlaborar juntes en diferents
projectes musicals a Betel.
En algunes ocasions, he vist
com Satanàs m’ha posat obstacles
m’han ofert contractes,
relacionats amb el meu pare
en què hauria de donar
gairebé tot el meu temps.
És clar, això afectaria per complet
el meu servei de pioner, per això ho he rebutjat.
Al llarg dels anys, he vist com Jehovà
sempre m’ha recompensat.
Cada vegada que m’oferien
un contracte i el rebutjava
Jehovà ens donava alguna cosa a canvi.
Per exemple, l’oportunitat d’ajudar a preparar
el menjar en diferents escoles teocràtiques.
Tots aquests reptes m’han ajudat
a confiar en Jehovà
i també a veure que, com va dir l’apòstol Pau,
«sense fe és impossible agradar-li a Déu»
i que ell «recompensa els que
el busquen amb insistència».
Em fa molt feliç predicar amb
la meva mare que té més de 90 anys
i ens encanta participar juntes
en diferents formes de predicació.
Al llarg dels anys, alguns dels meus familiars
han demanat un curs de la Bíblia
i ara alguns d’ells són testimonis de Jehovà.
M’encanta quan la meva mare,
la meva filla i jo estem juntes
agafem la guitarra ens posem a cantar i veiem
com tots els germans s’ho passen bé.
Sovint m’imagino com serà tornar a veure
el meu pare al nou món i donar-li la benvinguda.
Li vull presentar els meus fills
i portar-lo amb la meva mare.
Espero que sigui a prop del mar!
I tinc moltíssimes ganes de tornar
a cantar amb ell com ho fèiem abans.
Estic totalment decidida a ser
lleial a Jehovà per sempre.
Quina experiència tan bonica!
La germana Phillips va confiar en Jehovà
i gràcies a això tant ella com la seva família
han rebut moltes benediccions.
Jehovà vol que confiem en ell
sobretot quan passem per problemes.
A la següent adoració del matí
el germà Lett ens parlarà sobre la importància
de confiar en Jehovà quan patim persecució.
El títol de l’anàlisi d’avui és:
«L’esperit sant ens dona forces
per aguantar la persecució».
I el comentari de La Torre de Guaita d’avui
parla de diferents formes de persecució
que s’han utilitzat contra el poble de Déu.
Però el text d'avui, Zacaries 4:6 ens assegura
que no importa la persecució
que hàgim d’afrontar
si comptem amb l’esperit sant,
sense cap mena de dubte, aguantarem.
Ara bé, quin és l’objectiu que té
Satanàs quan ens persegueix?
Vol que el poble de Jehovà es rendeixi,
deixi de servir Déu
o li sigui deslleial.
Pensa en un lleó literal
sabem que Satanàs és un lleó simbòlic,
desitja devorar coses.
Bé, quan un lleó es menja alguna cosa
què passa amb allò que s’ha menjat?
Passa a formar part del lleó, veritat?
Es converteix en part del cos del lleó.
Això és el que Satanàs vol fer-nos
que aquells que no som part del món
passem a formar part del seu món
del seu sistema, la seva societat.
En definitiva, part d’ell.
Però estem decidits a no deixar que això
ens passi amb l’ajuda de l’esperit sant.
Doncs bé, quines són algunes
formes de persecució
que s’han utilitzat i es continuen
utilitzant contra el poble de Déu?
Vegem-ne breument cinc d’aquestes.
I és que abans que arribi l’Harmagedon
qui sap quina mena de persecució patirem
o quina experimentaran aquells que estimem?
Així que volem estar decidits
a mantenir la nostra integritat
i ajudar els altres a fer el mateix
sense importar la persecució que afrontem.
La primera és la proscripció.
L’obra dels testimonis de Jehovà
s’ha prohibit a més de 100 països.
A llocs tan diferents com
Albània o Zimbàbue
països de la A a la Z en el nostre alfabet.
En temps bíblics els governs
van imposar prohibicions.
Al 522 a. de la n. e.
es va prohibir la reconstrucció del temple.
Al primer segle, la tasca de predicar
que feien els deixebles de Jesús
es va prohibir a diferents llocs.
I com que no van obeir aquesta ordre
els van portar davant de reis i governants.
Però, com els va ajudar l’esperit sant
quan els van portar davant
d’aquests reis i governants?
Com ens ajudarà si ens passa el mateix?
Per saber-ne la resposta obrim
la Bíblia a Mateu capítol 10.
Com ens ajudarà l’esperit sant?
Comencem llegint el versicle 19 del capítol 10.
Jesús va dir: «Però quan us entreguin
no us angoixeu sobre
què direu o com ho direu».
No us preocupeu sobre
què direu o com ho direu.
Per què?
«Perquè en aquell moment
se us farà saber què heu de dir
ja que no parlareu vosaltres sols
sinó que l’esperit del vostre Pare
parlarà per vosaltres.»
No parlarem nosaltres sols.
És clar, haurem de fer la nostra part
però l’esperit sant ens donarà forces
i les paraules que necessitem,
tal com ens assegura aquest text.
La segona forma de persecució és l’empresonament.
Els cristians del primer segle
van ser empresonats molt sovint
tal com Jesús va predir.
A Lluc 21:12, ell va dir:
«Us arrestaran, [...] us entregaran
[...] i us tancaran a la presó».
De fet, això és el que ha passat.
Al llarg dels anys, el poble de Jehovà
sovint ha sigut empresonat.
Sabem que Rússia i els seus aliats han utilitzat
moltíssim aquesta forma de persecució
i moltes altres entitats han fet el mateix.
Però és molt bonic que puguem fer
oració pels germans empresonats.
Tot sovint se’ns anima a orar
pels germans que estan a Eritrea
al Turkmenistan, Rússia i altres llocs.
I m’encanta el que diu Hebreus 13:3:
«Recordeu-vos dels que estan a la presó
com si estiguéssiu empresonats amb ells».
Bé, potser ara mateix no estem empresonats.
Però potser en el futur sí.
Com ens alegrarà que els nostres germans
facin oració per nosaltres
com si estiguessin empresonats amb nosaltres.
Analitzem una tercera forma de persecució
que expulsin els nostres fills de l’escola.
Satanàs sap que quan toca als nostres fills,
«toca la nineta dels nostres ulls».
I espera que això ens faci
ser deslleials a Jehovà.
Als anys 40, aquest va ser
un gran problema als Estats Units.
Però al llarg dels anys i a molts altres països
també ens han prohibit i han expulsat
els nostres fills de l’escola.
I això ens fa pensar en l’home jove que
va ser expulsat de la sinagoga
perquè va posar fe en Jesús.
La quarta forma de persecució
la trobem a Apocalipsi 13:16, 17.
Aquí diu que la «bèstia ferotge»,
el sistema polític de Satanàs
pressiona o «obliga» les persones a rebre
una marca a la mà dreta o al front.
I si no ho fan, no poden ni comprar ni vendre.
Quina és aquesta forma de persecució?
Pressionar econòmicament
els nostres germans
perquè deixin de ser neutrals.
I de nou, aquest és un altre mètode
que Satanàs ha utilitzat sovint.
Han fet fora de la feina els nostres germans
i han boicotejat els seus negocis
perquè s’han mantingut neutrals.
Un exemple d’això és el tracte que van rebre
els nostres germans a Malawi.
Els van pressionar econòmicament
i també de moltes altres maneres
perquè no van comprar la targeta
d’un partit polític.
Sabien que el cost econòmic
d’aquesta targeta era molt petit
però el cost espiritual hauria estat molt alt.
Així que es van negar a fer-ho.
La cinquena i última forma de persecució
que veurem avui
la trobem a Mateu 5:11.
Jesús va dir: «Feliços vosaltres quan,
per causa meva
us insultin, us persegueixin
i diguin tota classe de mentides
horribles contra vosaltres».
De què parlem? De les mentides.
Els mitjans de comunicació diuen
moltes mentides sobre nosaltres.
També es van dir moltes mentides sobre Jesús.
Van dir que estava endimoniat, que blasfemava
que era un golafre i un borratxo.
També es van dir mentides
dels cristians del primer segle
i els líders jueus van dir a Pau
el que trobem a Fets 28:22:
«Perquè sabem que a tot arreu es parla
malament d’aquesta secta».
Van dir moltes mentides d’ells
però podem fer front a les mentides
amb l’ajuda de l’esperit sant.
Doncs, hem vist cinc formes de persecució.
Hem parlat de la proscripció, l’empresonament
quan expulsen els nostres fills de l’escola
la pressió econòmica perquè
deixem de ser neutrals
i les mentides.
I en podríem parlar de moltes altres.
Però sigui quina sigui
la persecució que patim
amb l’esperit sant, podrem
mantenir-nos lleials a Jehovà.
I una pregunta molt important.
Què hem de fer per rebre esperit sant
i no perdre’l?
Vegem tres maneres breument.
A Lluc 11:13 Jesús va dir:
«El Pare que està al cel donarà
esperit sant als que l’hi demanen!».
L’hem de demanar.
Una segona manera és seguir
la guia de l’esperit sant
anant a les reunions,
a predicar, llegint la Bíblia...
Col·laborar amb l’esperit sant.
El tercer, Efesis 4:30:
«No entristiu l’esperit [...] de Déu».
Així que ens hem d’esforçar
de valent per no fer res
que pugui impedir que rebem l’esperit sant.
L’hem de demanar, hem de seguir la seva guia
ens hem d’esforçar per no entristir l’esperit
i llavors, la força més gran de l’univers
la força més poderosa
ens enfortirà de quatre maneres.
I quines són?
Jesús en va dir tres a Joan 14:26.
L’esperit sant serà un «ajudant».
A més, ens ensenyarà i ens farà recordar
el que Jesús va ensenyar.
Així que ens ajuda a recordar coses.
I hem de recordar això.
Demana a Jehovà que el seu esperit sant
t’ajudi a recordar el que necessitis
quan et persegueixin.
Que et faci recordar el que necessites pensar
just en aquell moment.
I una última cosa que ens donarà forces
la trobem a Joan 16:13.
Jesús va dir que l’esperit sant
ens «guiarà cap a tota la veritat».
Recordem les quatre maneres:
serà un ajudant, un mestre,
ens ajudarà a recordar i ens guiarà.
Si haguéssim de travessar
un perillós camp ple de mines
com agrairíem tenir una guia fiable que
ens ajudés a creuar-lo sans i estalvis.
I quin serà el resultat final?
Sigui quina sigui la persecució que patim,
no serem devorats pel diable
no formarem part d’aquest món
ens mantindrem separats del món
i podrem repetir les paraules de Jehovà
que trobem al text d’avui:
«No serà per una força militar,
ni pel poder dels humans»
sinó que podrem aguantar la persecució
per l’esperit sant de Jehovà.
Sempre m’impressiona molt pensar que la força
més poderosa que hi ha en tot l’univers
ens pot donar forces cada dia.
En el vídeo musical d’aquest mes
veurem com l’esperit sant dona forces a un jove
perquè mantingui viva la seva
esperança en un moment molt difícil.
♪ Jehovà Déu tu ets just ♪
♪ ets recte i lleial. ♪
♪ Veure patir els innocents ♪
♪ et causa molt de mal. ♪
♪ El meu cor sent ressentiment
per tot el que he viscut. ♪
♪ No em venjaré, no hi tinc cap dret
et pertany a tu. ♪
♪ T’esperaré, Jehovà Déu ♪
♪ davant dificultats. ♪
♪ Tu faràs justícia ♪
♪ tu em defensaràs. ♪
♪ Podem patir oposició
del nostre entorn proper ♪
♪ o bé sofrir persecució
per part d’alguns governs. ♪
♪ M’he enfortit, m’he preparat
per protegir el meu cor. ♪
♪ Amb tu al costat estic calmat
amb tu seré més fort. ♪
♪ T’esperaré, Jehovà Déu ♪
♪ davant dificultats. ♪
♪ Tu faràs justícia ♪
♪ tu em defensaràs. ♪
♪ L’home no aconseguirà ♪
♪ fer d’aquest món un lloc just. ♪
♪ Pare, tan sols tu podràs. ♪
♪ Les coses del passat desapareixeran. ♪
♪ T’esperaré, Jehovà Déu ♪
♪ davant dificultats. ♪
♪ Tu faràs justícia ♪
♪ tu em defensaràs. ♪
Ni tan sols els barrots de la presó li van
impedir mantenir la seva esperança.
En comptes de deixar que
el ressentiment l’amargués
es va imaginar a si mateix fent
coses que l’edificaven:
predicar, anar a les reunions i
passar temps amb els germans.
Has après alguna cosa en aquest programa que
et donarà les forces que necessites en el futur?
Hem vist que és molt important que pensem bé
en què invertim la nostra energia emocional.
I una de les millors maneres
de fer-ho és ajudant els altres.
També hem après que podem
gaudir més de la predicació
si adaptem el nostre horari per estudiar
la Bíblia amb les persones interessades.
I també hem parlat de diverses
lliçons que podem aprendre
si estudiem amb profunditat el llibre de Jonàs.
La videpostal d’aquest mes ve de Montenegro.
Montenegro significa òbviament
«muntanya negra» en la llengua vènet
i descriu molt bé els boscos de color fosc
que cobreixen les muntanyes d’aquest país.
Tot i aquesta descripció,
Montenegro és una terra preciosa
molt colorida i plena de vida,
que delimita amb el mar Adriàtic.
El canyó del riu Tara és un dels
canyons més profunds d’Europa.
I el llac Shkodër és el llac més gran dels Balcans.
Té una reserva d’ocells impressionant
amb gairebé 280 espècies diferents.
Moltes persones visiten la ciutat de Kotor
per gaudir de les seves vistes
passejar pels seus carrerons i recórrer
la famosa carretera serpentejant.
La història de Montenegro està marcada
per les guerres i el patiment.
El 1918, el regne dels serbis, croats i eslovens
va prendre el control de Montenegro.
L’any 1929 va passar a anomenar-se
Regne de Iugoslàvia
que incloïa els territoris que ara coneixem
com a Bòsnia i Hercegovina
Croàcia, Kosovo, Macedònia del Nord
Montenegro, Sèrbia i Eslovènia.
Després de la Segona Guerra Mundial,
es va convertir en una República Socialista
que es va desintegrar cap a finals del segle XX.
Al 2006, Montenegro es va
independitzar de Sèrbia.
Tot el que ha patit el poble montenegrí
ha fet que en la seva cultura es
valorin molt qualitats com la integritat
la humilitat, el respecte i l’esperit de sacrifici.
L’any 1922, el Franz Brand,
un jove de Sèrbia
va escoltar per primera vegada sobre
la veritat en un discurs que es va fer a Àustria.
Tot i que un grup d’opositors
van interrompre el discurs
el Franz no es va oblidar del que havia escoltat.
Per això va decidir predicar
les veritats de la Bíblia.
Quan va tornar a casa, va començar a estudiar
la Bíblia juntament amb altres interessats.
Més tard es va mudar a Maribor, Eslovènia
on va començar a treballar de barber i
predicava els seus clients mentre els afaitava.
Per altra banda, l’Alfred Tuček
que era el director de
l’Orquestra de la Guàrdia Reial
va rebre una publicació basada en la Bíblia.
Arran d’això, l’Alfred va deixar la seva feina,
que estava molt ben pagada
i va passar a ser un dels primers
pioners de Iugoslàvia.
Cap al 1930, va viatjar amb altres germans
per compartir el «Fotodrama de la creació».
I ell i la seva dona, la Frida
van predicar zones del que ara es coneix com
a Croàcia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia
viatjant en bicicleta i en moto.
Avui dia, a Montenegro hi ha 432 publicadors
un 4% més que al 2024.
I segueixen servint Jehovà amb entusiasme.
Gairebé un terç dels publicadors són pioners.
Igual que els paisatges d’aquest
país són molt variats
els mètodes de predicació que
s’utilitzen també ho són.
A Podgorica, la capital de Montenegro
la congregació Podgorica Nord
predica un territori molt extens.
Alguns dels publicadors viuen gairebé
a 100 km de la Sala del Regne
i han de viatjar gairebé dues hores
per assistir a les reunions.
Una o dues vegades al mes,
els publicadors de Podgorica
s’organitzen per anar a predicar pobles remots
i així compartir la veritat amb el
màxim nombre de persones.
Molts cops comencen el dia amb
una reunió per a la predicació en un parc
prediquen tot el dia i després assisteixen
a la reunió per videoconferència
passen la nit a casa de germans locals
i l’endemà tornen a casa.
El sud de Montenegro és molt famós
per les seves platges.
Durant determinades èpoques de l’any
pot arribar a haver-hi el doble
de turistes que d’habitants.
En temporada alta
les congregacions se centren en la
predicació pública en zones turístiques.
I durant la resta de l’any, en la predicació
casa per casa i els negocis.
Els seus esforços estan donant fruit.
L’any 2024, 769 persones
van assistir al Memorial.
Els 37 publicadors de la congregació
Herceg Novi
saluden i envien el seu amor
a tots els germans d’arreu del món.
Des de la Seu Mundial dels Testimonis
de Jehovà, això és JW Broadcasting!

JW Broadcasting | Març 2026