JW subtitle extractor

Benvinguts a JW Broadcasting®.
Aquest mes aprendrem que quan
Jehovà ens mira ho fa amb amor.
Quan aprofundim en el llibre de Miquees
aprendrem lliçons molt valuoses
sobre l'honestedat i la modèstia.
I veurem que fins i tot un petit gest de bondat
pot tenir un impacte permanent en els altres.
Això és JW Broadcasting.
Estimats germans
alguna vegada us heu sentit com
aquesta germana que va escriure:
«Encara que estimo molt Jehovà i
faig tot el que puc per servir-lo
sempre tinc la sensació que no és suficient»?
I és que de vegades el nostre cor imperfecte
ens pot fer pensar que per
més que ens esforcem
mai podrem arribar a complaure Jehovà.
O potser
encara que saps que Jehovà
és un Déu que perdona
el teu cor et continua condemnant
per coses que has dit o fet.
Potser allò que has dit o fet malament
els pecats que has comès en el passat
no et deixen de venir al cap
i això fa que acabis desanimat o deprimit.
El cert és que la majoria de nosaltres
tenim aquests sentiments de tant en tant.
I per què podem afirmar-ho?
Vegem el que va escriure
l'apòstol Joan per inspiració
a 1 Joan 3:19, 20.
Aquests versets són la base
del discurs d'avui, que porta el títol
«Déu és més gran que el nostre cor».
1 Joan 3:19, 20 diu:
«Així sabrem que venim de la veritat
i farem que el nostre cor
se senti segur davant de Déu
fins i tot si el nostre cor ens condemna
perquè Déu és més gran que el nostre cor
i ho sap tot».
Us heu fixat?
Joan s'inclou a si mateix al dir: «el nostre cor».
Diu «el nostre cor se senti
segur davant de Déu»
i «el nostre cor ens condemna».
Això ens fa veure que fins i tot l'apòstol Joan
tenia sentiments negatius dins del seu cor
però ell mateix ens dona una bona raó
per estar segurs que Jehovà
ens veu amb bons ulls.
Ell diu que sabem que «venim de la veritat».
Com et vas fer testimoni?
Com va començar tot?
Vam escoltar i acceptar la veritat de la Bíblia
vam creure en Jesús i vam acceptar
les seves ensenyances
vam rebutjar el món i les seves mentides
i ens hem esforçat per imitar Jesús
estimant els germans i evitant pecar.
Per tant, sabem que «venim de la veritat».
La veritat ha fet que arribem
a ser les persones que som ara
i aquest fet per si sol ens ajuda a estar segurs
que Jehovà està content amb nosaltres
i que formem part de la seva família.
Malgrat això, pot ser que de vegades
el nostre cor ens condemni.
I com ho fa i per què?
Té a veure amb la nostra consciència
moltes vegades quan la Bíblia
parla del nostre cor
està parlant en sentit figurat
del que som per dins
de qui som realment.
La Torre de Guaita de l'1 d'agost del 1997
va dir que: «La Bíblia relaciona
la consciència amb el cor figurat
on estan implicats els nostres
sentiments i emocions».
L'article també citava Romans 2:15
on Pau va explicar com
funcionava la consciència
fins i tot de les persones que
no estaven sota la Llei mosaica.
Llegim-lo, Romans 2:15. Allà hi diu:
«Ells mateixos demostren que tenen
l’essència de la llei escrita al cor
mentre la seva consciència
dona testimoni amb ells
i els seus propis pensaments
els acusen o fins i tot els excusen».
Per tant, la consciència que
ens ha donat Jehovà
ens pot acusar o excusar
ens pot advertir perquè no anem pel mal camí
i la nostra consciència també actua
després que hàgim fet alguna cosa malament.
Quan David estava fugint de Saül
i el rei va entrar a una cova
David li va robar un tros de la túnica.
1 Samuel 24:5 diu que després
«David sentia que el cor el condemnava»
o com diu la nota, que
«la consciència» el condemnava.
A David li molestava la consciència
perquè li deia que no havia
mostrat respecte al rei.
Per tant, la nostra consciència ens
permet autoexaminar-nos i jutjar el que fem.
Quan la consciència ens molesta
ens sentim motivats a penedir-nos
i canviar la nostra manera d'actuar
però hem d'anar amb compte
ja que si la nostra consciència és massa crítica
ens podem sentir ofegats per la culpa
i podem arribar a pensar que
Jehovà no ens perdonarà
encara que estiguem penedits.
Una consciència o un cor massa crítics
ens poden fer pensar que hem de
ser perfectes per agradar Jehovà.
Tal com va dir Pau a Romans 2:15
la nostra consciència actua com un jutge
que ens declara culpables o innocents.
Per entendre-ho millor imaginem
que estem en un judici.
El jutge, que en aquest cas
seria la nostra consciència
escolta tots els fets i les proves
que presenten els testimonis,
els nostres pensaments.
Doncs bé, un bon jutge escoltarà
els testimonis de les dues parts
per tal de jutjar de manera justa.
Ara bé
què passaria si el jutge només
escoltés la part que ens acusa?
Aquests testimonis diuen que
mereixem un càstig sever.
De fet, diuen al jutge:
«Mai hauria d'oblidar el que ha fet
s'ho hauria d'haver pensat millor
és dèbil i té mals desitjos
mereix anar a presó durant molt de temps».
Així que aquest jutge que només ha escoltat
la part que ens acusa i no la que ens defensa
emet una sentència:
«Et declaro culpable, estàs condemnat a presó».
De manera semblant
si no eduquem bé la nostra consciència
aquesta podria ser com un jutge injust
que ens tanca en una presó
de sentiments de culpa.
Ens podríem sentir atrapats en
un cercle d'emocions negatives
que ens impedeixin continuar endavant.
Quina mena de jutge és la teva consciència?
Recorda que una consciència ben entrenada
també ens pot excusar si detecta que
un pensament està sent massa crític.
Per tal que la nostra consciència
ens jutgi correctament
l'hem d'entrenar perquè no només
conegui les lleis de Jehovà
sinó també el Legislador
el nostre Jutge Suprem.
Fixeu-vos en el que va dir un article de
La Atalaya del 15 de gener de 1977
titulat «Entrenando nuestra conciencia
para que haga más por nosotros»:
«Quan entrenem la nostra consciència
és important que recordem que
la qualitat principal de Déu és l'amor.
Això ho veiem clarament a la Bíblia
i en la manera com tracta els seus servents».
Aquesta és la clau.
La Bíblia ensenya que Jehovà estima la justícia
però és raonable quan aplica les seves lleis.
Ell és un Déu misericordiós
ple d'amor lleial.
De fet, la Bíblia diu que ell «és amor».
Conèixer les qualitats de Jehovà hauria
de fer que la nostra consciència
ens jutgi de manera equilibrada.
Ni ser massa permissiva,
justificant la mala conducta
ni tampoc ser massa crítica
jutjant-nos de manera severa o injusta.
Seguint amb l'exemple
un bon jutge que coneix Jehovà
escoltarà els testimonis de la nostra defensa.
Aquests potser diran:
«Espera jutge
aquesta persona és més que
els seus errors del passat.
Ja és hora de perdonar-la i
esborrar-los del seu historial
ja ha patit prou
i s'ha sentit culpable durant molt de temps.
Està penedida
no pot canviar el passat
però els seus actes demostren que s'ha penedit
ara és una altra persona».
Conèixer Jehovà i saber que
ell ens coneix de veritat
fa que ens sentim segurs davant d'ell
fins i tot si el nostre cor ens condemna
perquè «Déu és més gran que el nostre cor
i ho sap tot».
Veritat que ens consola saber això?
Jehovà coneix el nostre cor figurat
qui som per dins realment
ell veu els nostres errors
però també coneix els nostres motius
els nostres sentiments
el nostre desig de fer el que està bé
el nostre potencial.
És conscient de tot el que
influencia les nostres accions
fins i tot coneix el nostre codi genètic
i les imperfeccions que hem heretat.
Parlant sobre la misericòrdia de Jehovà
el llibre Perspicacia sota l'entrada
«Misericòrdia»
diu: «Sens dubte, la debilitat més
gran que tenen els humans
prové del pecat que han heretat
del seu pare Adam.
Per això, tots els humans es troben
en una situació lamentable
i necessiten ajuda.
I Jehovà, per la seva misericòrdia
ha fet el necessari per alliberar-nos
d'aquesta condició».
Per dir-ho així
Jehovà veu que tenim aquesta mancança
i això el motiva a mostrar-nos misericòrdia.
Vegem un exemple que mostra com
Jehovà va demostrar ser més gran
que el cor d'un dels seus servents.
Pensem en el cas de Pere.
En la pitjor nit de la seva vida
Pere va negar Jesús tres vegades
tres cops va negar que el coneixia!
Aquella nit quan Jesús es
va girar i va mirar Pere
les seves mirades es van creuar.
Creus que Pere va oblidar mai aquell moment?
Pot ser que després
cada vegada que Pere escoltés cantar un gall
recordés aquell moment?
Pot ser que allò el fes pensar en el seu error
i que s'escoltés a si mateix dient:
«No el conec, no el conec»?
Pot ser, no ho sabem.
Però el que sí sabem
és que Jesús va ajudar Pere a vèncer
aquell sentiment excessiu de culpa.
El mateix dia que Jesús va ressuscitar
es va aparèixer a Pere en privat
i això potser va donar a Pere
l'oportunitat de demanar-li perdó.
No sabem què li va dir Jesús
però segur que Pere mai
va oblidar aquella conversa.
Més tard, tal com veiem al capítol 21 de Joan
Jesús va donar a Pere l'oportunitat
de confirmar-li el seu amor
davant dels altres deixebles
i ho va fer tres vegades.
I davant de la resta dels apòstols
Jesús va confiar a Pere una
assignació molt important.
Així que Pere, en comptes de
repetir-se una i altra vegada:
«No el conec, no el conec»
ara tenia un nou record
un record molt bonic en el qual podia pensar.
Per mitjà del seu fill Jesucrist,
Jehovà va mostrar a Pere
que ell era més gran que el seu cor imperfecte.
Per tant, què hem après?
Que una bona consciència no és permissiva
però tampoc és massa crítica.
Hem d'aprendre a veure'ns
com Jehovà ens veu
i confiar que ell valora els esforços
que fem per servir-lo
i que no ens jutja amb duresa.
És veritat, tal com hem vist avui
que «Déu és més gran que el nostre cor».
Acceptem l'amor que Jehovà ens mostra
i la manera tan bonica com ens ajuda
a fer la seva voluntat amb confiança i alegria.
Vegem com els nostres germans i
germanes han après aquesta lliçó
i han pogut vèncer aquests sentiments negatius.
No és fàcil lluitar contra una cosa
que no pots fer desaparèixer
i que no veus
només la sents.
Tenia una vida molt feliç amb el
meu marit i les meves dues filles.
El meu marit era ancià
jo servia com a pionera...
Però, de cop i volta, el meu marit va morir.
En qüestió de minuts era viuda.
Odiava aquesta paraula, em feia sentir dèbil.
No em reconeixia, no sabia qui era
sentia que no valia res, estava molt perduda.
Quan era nen
la persona que m'havia de cuidar no ho va fer
i vaig créixer amb el sentiment
que fes el que fes
mai era suficient.
Això em feia sentir molt incompetent
i aquests sentiments m'han
acompanyat fins al dia d'avui.
I el cert és que continuo lluitant contra ells.
Quan tenia 22 anys
em van diagnosticar trastorn
obsessiu-compulsiu.
Bàsicament és una malaltia
que et fa dubtar de tot.
La teva ment no para en cap moment
i et fa sentir que has fet alguna cosa malament
fins i tot, et pot fer entregar-te a la policia
sense haver comès cap crim.
És molt angoixant perquè
no deixes de dubtar de tu mateix.
M'he d'esforçar constantment
per vèncer aquests sentiments.
És una batalla que encara no he guanyat.
Volia ser capaç de dir als altres:
«Estic bé, sí, sí, cap problema»,
però no era així.
Si no fos per Jehovà i els germans
aquests sentiments em paralitzarien.
Tinc un amic que també té TOC.
Quan vaig saber que estàvem
passant pel mateix
que tenia els mateixos pensaments que jo
les mateixes obsessions, les mateixes pors...
uau, em va ajudar moltíssim.
Jehovà va posar aquest germà a la meva vida.
M'ajuda molt poder escriure a
una amiga i dir-li que estic trista
saber que puc comptar amb ella
que simplement puc parlar i ella m'escoltarà.
A vegades
quan em preparo per fer
una assignació a la reunió
sento que no estic preparat per fer-la
i potser és cert.
Però sé que Jehovà veu
que m'hi estic esforçant.
Faig meves les paraules d'Apocalipsi 4:11
perquè m'ajuden a veure que qualsevol
cosa que faci per ell val la pena
perquè Déu és «digne de rebre
la glòria, l'honor i el poder».
Fins i tot si creus que no vals res
Jehovà està molt content amb el teu esforç.
Necessito anar a la reunió i
adorar Jehovà amb els germans
encara...
encara que sàpiga que ploraré
durant la reunió o durant les cançons.
Està bé, està perfecte.
No passa res per expressar
els teus sentiments en públic.
De veritat que val la pena
perquè la teva relació amb Jehovà
i amb els germans s'enforteix molt.
Cada dia m'he d'esforçar
per veure'm com Jehovà ho fa.
És molt fàcil parlar amb ell en oració
perquè ell sap que tinc TOC.
Quan entro en pànic
de seguida faig una oració a Jehovà
perquè m'ajudi a ordenar els meus pensaments.
També m'ha ajudat molt la manera
com Jehovà respon les oracions.
És que això em toca la fibra
perquè quan fas una oració a Jehovà
i li demanes ajuda desesperadament
li dius coses que només sap ell
i de sobte veus la seva mà
saps del cert que és Jehovà
qui t'està responent.
Jehovà i jo estem en el mateix equip.
Has de veure Jehovà com el teu Pare
tal com va fer Jesús.
A Joan 17
ell va vessar el seu cor a Jehovà
abans de ser executat.
Està clar que tenien una relació molt estreta
i aquesta és la mena de relació
que vull tenir jo amb Jehovà.
Llegir diferents relats sobre
com veu Jehovà les viudes
m'ha ajudat molt.
M'he adonat que la manera
com Jehovà veu les viudes
és molt diferent de la manera
com el món les veu.
Jehovà va donar normes al poble d'Israel
sobre com tractar les viudes.
Això m'ensenya que Jehovà es preocupa per mi.
Ja no odio la paraula viuda perquè
sé que estic en un lloc molt especial
als braços de Jehovà.
Jehovà et valora més del
que et puguis imaginar.
Et pot fer sentir molt bé amb tu mateix.
I és que el seu amor pot esvair qualsevol
pensament negatiu que tinguis
perquè els pensaments de Jehovà
estan molt per damunt dels nostres.
Jehovà coneix molt bé els teus sentiments
sap quan estàs angoixat
quan estàs patint i quan estàs feliç.
No oblidis mai que Jehovà t'estima.
Jehovà et consolarà per mitjà de l'oració
i dels germans, que t'estimen molt.
Tal com ha dit la germana Wood, estàs en un
lloc molt especial, als braços de Jehovà.
Durant aquest mes es publicarà
l'entrevista sencera
i podrem aprendre més
lliçons de la seva experiència.
Quan se'ns mostra bondat ens sentim
motivats a mostrar-la també als altres.
En el següent episodi
d’El ferro esmola el ferro
veurem com podem imitar
la bondat de Jehovà.
Hola, soc el Jonathan
i això és El ferro esmola el ferro.
Avui parlarem d'una de les qualitats
que va fer que tant pecadors com malalts
fins i tot nens volguessin estar amb Jesús:
la bondat.
Igual que Jehovà
Jesús va mostrar bondat a tothom.
La seva bondat no depenia de si
els altres eren amables amb ell
o de si els hi queia bé.
En comptes d'això, Jesús sempre era bondadós
perquè sabia com això feia sentir els altres
i que donava glòria a Jehovà.
I nosaltres?
Amb qui podem ser bondadosos?
I quan?
Perdoneu, s'ha acabat el temps
de visita, heu de marxar.
Ai, ho sento molt.
Pensava que teníem una mica més de temps,
encara queden cinc minuts!
Està bé, Emily.
Tori, hem de marxar,
però tornarem aviat.
La nostra germana ha mostrat maduresa
ha marxat tranquiŀlament
tot i que encara tenia uns minuts més.
Però podria haver fet un pas més enllà?
Parlem del primer pas per ser bondadosos.
Mostrar empatia.
Preguntem-nos: «Què és possible
que li preocupi a la persona
o què pot necessitar?».
Després, demostra el teu interès
escoltant de veritat.
Noies, aneu tirant, vaig a...
-Hola!
-Hola.
Només volia donar-te les gràcies
per cuidar tan bé la meva amiga.
Emm... De res.
Em sap greu si abans he sigut massa directa.
És que ens falta personal i tenim molta feina.
És increïble el que es pot aconseguir
amb un simple «gràcies»
a la infermera l'ha fet sentir millor.
Quan una persona ens explica com se sent
volem parlar amb amabilitat i respecte.
Aquest és el segon pas.
Quan som compassius de veritat
es nota en la nostra manera de parlar.
Hem de triar amb cura les nostres
paraules i el to de veu
i evitar dir qualsevol cosa
que pugui ser ofensiva.
És que ens falta personal i tenim molta feina.
No t'has de disculpar.
Imagino que ser infermera ha d'omplir molt
però deu haver-hi dies durs.
Sí, avui és un d'aquests dies.
Almenys tens una bona infusió!
La tenia, l'he vessada i no he pogut
anar per una altra.
Vaja, sí que has tingut un mal dia.
Doncs sí.
Em dic Mandy.
Jo Mary, encantada.
No t'entretinc més, adeu!
Oi que ho ha fet bé?
Li ha alegrat el dia.
Però, ara que coneix la infermera,
podria també ajudar-la?
Aquest és el tercer pas.
Ser bondadós no és només
com pensem i com parlem
implica acció.
Així que volem buscar oportunitats
per ajudar els altres.
Requerirà això temps, esforç i sacrifici?
Segurament
però valdrà la pena.
Té, t'ho mereixes.
Oh, no calia.
Ja ho sé, però volia fer-ho.
Moltíssimes gràcies.
-Et puc fer una pregunta?
-Ahà, i tant.
Qui és la noia que visitàveu?
És que ve molta gent a veure-la.
És una molt bona amiga.
De fet, és la nostra germana
som testimonis de Jehovà.
Ah, sempre sou molt amables.
Gràcies.
La veritat és que la Tori
és una molt bona amiga...
La nostra bondat ha d'estar sempre
motivada per l'amor a les persones.
Hi haurà vegades que serem amables
però no acabarem donant testimoni.
Tot i així, les persones estan més
disposades a escoltar el nostre missatge
quan senten que ens preocupem per elles.
Llavors, si repassem, els tres passos
per ser bondadosos són:
1) Mostra empatia.
Pensa en què necessita o
què li preocupa a la persona.
Si t'explica com se sent, escolta-la.
2) Parla amb amabilitat i respecte.
La nostra manera de parlar
li mostrarà a la persona
que els nostres sentiments són sincers.
3) Ajuda els altres.
Busca maneres d'ajudar les persones
potser t'obre la porta a donar testimoni.
Però recorda, el més important de tot és que
igual que Jesús, estimis les persones
perquè com diu la Bíblia:
«L'amor és bondadós».
Quan ens deixem modelar
per la Paraula de Déu
ens neix del cor preocupar-nos pels altres.
Mentre busquem tresors en el llibre de Miquees
veurem com podem desglossar
un verset de la Bíblia
i meditar en cadascuna de les seves parts.
Mmm... el llibre de Miquees,
te l'imaginaves així?
Només sabia que conté
el verset preferit de la mama
però no m’havia aturat a pensar
com encaixa amb la resta de la Bíblia.
Ja... igual que jo.
Llavors què vas fer?
Bé, primer vaig haver d'analitzar el context
per entendre de què tracta.
Sí, és molt bon consell
el context és superimportant, com t'ho vas fer?
Vaig començar mirant les referències creuades
i això em va portar a 2 Cròniques
capítols 27 a 29
just en el temps que Miquees
estava profetitzant.
Miquees va servir durant el regnat de tres reis
Jotam, Acaz i Ezequies.
I el regnat d’Acaz no va ser
una bona època per a Judà.
És que ell va ser terrible!
Fins i tot va sacrificar els seus fills.
I el poble no era millor
la Bíblia diu que fins i tot quan
governava Jotam, que era un bon rei
el poble continuava actuant malament.
Sí... i Miquees havia de denunciar el que feien
va haver de profetitzar que Samària
i Jerusalem serien destruïdes.
Però amb Jehovà sempre hi ha esperança.
És clar, Jehovà és superpacient
però fins a un límit, oi?
Com que Jehovà és just i
vol protegir els innocents
va haver d'actuar i disciplinar a Israel.
Tot i això, Jehovà no els va donar per perduts.
Les profecies de restauració de
Miquees demostren que Jehovà vol
que les persones tinguin una bona amistat amb ell.
Tens tota la raó.
I mira això, Miquees va proclamar
un missatge molt fort de part de Jehovà
que s'assembla molt al que va donar Isaïes.
Per exemple, he vist que Miquees 4:1-3
és pràcticament paraula per
paraula el que diu Isaïes 2:2-4.
Què fort, eh?
Sí que ho és.
M'encanta com has comparat els dos relats
he de fer el mateix amb altres
llibres de la Bíblia.
Isaïes va començar a profetitzar abans
o sigui, tots dos van fer
el que Jehovà els va manar
fins i tot quan el seu missatge
podia semblar una mica repetitiu.
Clar, creus que potser la gent pensava:
«Miquees, si això ens ho acaba de dir Isaïes».
Sí, i potser Miquees va pensar:
«Jehovà estima molt aquesta gent
i vol que de veritat entenguin aquest missatge».
Així que m'estic esforçant per ser
una mica més com Miquees
i continuar predicant el nostre missatge
encara que de vegades pugui semblar repetitiu.
I a tu què t'ha cridat l'atenció?
M'ha impactat molt un versicle...
Bé, millor el llegim juntes.
És Miquees 3:5:
«Els profetes que [...] proclamen: “Pau!”
quan tenen alguna cosa per
mastegar amb les dents
però declaren la guerra a aquell
que no els posa res a la boca».
Eh... d'acord...
És una mica estrany, oi?
Sí.
Quan faig la meva lectura de la Bíblia
m'agraden aquests versicles
una mica més complicats
perquè m'obliguen a frenar
i a aturar-me a pensar.
Quan no tenen moltes referències
o no els acabo d'entendre bé
intento analitzar-los per parts.
I llavors em pregunto:
«A veure, de què està parlant?»
M'encanta, deixa que m'ho apunti.
Aturar-se i analitzar per parts.
Mira, la primera part.
Jehovà està condemnant
els profetes que «proclamen: “Pau!”
quan tenen alguna cosa per
mastegar amb les dents».
Em va semblar molt curiós.
Així que em vaig preguntar:
«Què voldrà dir que proclamaven: “‘Pau!’
quan tenien alguna cosa per mastegar”?»
M'agrada això d'anar per parts.
Llavors, quan la gent alimentava els profetes
era quan ells proclamaven: «“Pau!”»?
Exacte.
Quan la gent els donava
coses bones, com menjar
els profetes proclamaven bones notícies
però en el moment que no
els posaven res a la boca
aquests mateixos profetes els condemnaven.
Buà, s'assembla molt a l'actitud egoista
d'avui dia de només mirar per un mateix.
Aquest versicle em fa pensar
que Jehovà es fixa en per què faig
les coses i com tracto els altres
no se li escapa cap detall.
Això em va fer preguntar-me:
«Faig coses pels altres perquè
m'interesso per ells
o perquè espero alguna cosa a canvi?
I si penso en la predicació
en comptes de pensar només en mi
estic disposada a donar del meu
temps i les meves energies
per fer coses com aprendre un nou idioma
o predicar quan sigui més
fàcil trobar les persones?».
Aquells falsos profetes no
haguessin fet res de tot això
ells no valoraven el privilegi i
la responsabilitat que és servir Jehovà
i Jehovà els va condemnar.
Això m'anima però a la vegada
em fa pensar en com he d'actuar
Jehovà va deixar clar que estima molt
el seu poble i que sempre és just.
I tant, això em fa pensar en
el text favorit de la mama
Miquees 6:8:
«Ell t’ha dit, oh home, el que és bo.
I què espera Jehovà de tu?
Només que practiquis la justícia
que estimis la lleialtat i que caminis
amb modèstia al costat del teu Déu!».
M'encanta aquest text.
És com si Jehovà m'estigués dient:
«No és tan difícil, això és el que has de
fer per tenir una vida amb sentit».
Sí i m'agrada molt, connecta
amb tot el que hem parlat.
Jehovà va enviar Miquees a denunciar
la corrupció i l'egoisme
perquè la gent no estava practicant la justícia.
Miquees va ser fidel perquè
ell estimava la lleialtat a Jehovà
i no buscava ser famós,
ni el reconeixement dels altres
ell caminava amb modèstia amb el seu Déu.
Uau!
Amb només una mica d'investigació
ja pots trobar moltíssimes
lliçons del llibre de Miquees.
És veritat i hem pogut trobar totes aquestes
lliçons només analitzant el context
comparant relats i aturant-nos per
analitzar els versicles per parts.
Ha estat molt divertit!
Tens temps per investigar uns versicles més?
I tant que sí! A veure quins altres
tresors trobem al llibre de Miquees.
Quan meditem en el que llegim a la Bíblia
podem extreure lliçons pràctiques.
Quins tresors trobaràs en el llibre de Miquees?
A la següent adoració del matí
el germà Malenfant parlarà sobre com ens
beneficia meditar en l'amor de Jehovà.
El Memorial de la mort de Jesús
ens demostra quant ens estimen
Jehovà i Jesús.
I nosaltres volem demostrar
que també els estimem
hem de respondre a l'amor que ells ens tenen
perquè volem agrair a Jehovà
i Jesús el sacrifici de rescat.
I això ho expressa molt bé 2 Corintis 5:14.
Busquem 2 Corintis 5:14 i 15.
Aquí diu:
«L’amor del Crist ens obliga
perquè hem arribat a la conclusió
que un home va morir per tots;
de manera que tots havien mort.
I va morir per tots, perquè tots els que
viuen ja no visquin per a ells mateixos
sinó per a aquell que va morir
per ells i va ressuscitar».
És molt interessant el text que
acabem de llegir, veritat?
Diu que «l'amor del Crist ens obliga».
Aquesta expressió, «ens obliga»
no vol dir que ens sentim forçats
a deixar de viure per nosaltres mateixos
que deixem de fer el que nosaltres volem.
Tampoc es tracta de servir Jehovà
perquè sigui un deure que hem de complir.
Una de les definicions
que ens dona el diccionari
diu que obligar és «guanyar la voluntat d'algú».
Oi que això expressa molt bé
com ens sentim tots?
Amb el que van fer s'han guanyat
la nostra voluntat.
Per això volem viure fent la voluntat
de Jehovà la resta de la nostra vida
d'aquesta forma agraïm el sacrifici del rescat.
I d'aquesta manera es va sentir l'apòstol Pau
res li va impedir expressar el
que sentia pel sacrifici de Jesús
l'efecte que tenia en ell.
I podem veure això si obrim les nostres bíblies
a Gàlates capítol 2
i llegirem el versicle 20.
D'aquesta manera l'apòstol Pau
expressa com se sent
pel sacrifici que Jesús havia fet per ell
va dir:
«Estic clavat al pal amb Crist.
Ja no soc jo qui viu
sinó que és Crist qui viu en unió amb mi.
De fet, la vida que ara visc en aquest cos
la visc per la fe en el Fill de Déu
que em va estimar i es va entregar per mi».
És molt bonica la manera
com se sentia Pau, veritat?
Va veure el sacrifici de Jesús com una
cosa que havia fet personalment per ell.
I és que era així, va morir en el nostre lloc
Jesús va morir per tots nosaltres
per tu i per mi.
Una altra idea molt bonica
que hauríem de recordar
és que el sacrifici de rescat que va fer Jesús
és la prova més convincent
de la generositat de Jehovà.
De fet, vivim per la fe en el Fill de Déu.
Sabem que Jehovà Déu és l'ésser
més generós que existeix a l'univers
ens ha fet el regal més bonic
que hem rebut mai.
A 2 Corintis 9:15 es descriu molt bé, aquí diu:
«Donem gràcies a Déu pel
seu indescriptible regal».
És una declaració molt interessant,
un regal indescriptible.
El sacrifici de rescat és tan impressionant
és impossible descriure'l per complet
ni totes les maneres com ens beneficia
ni tot el que aconsegueix.
La Torre de Guaita número 2
del 2017, l’edició per al públic
a la pàgina 6 descriu molt bé el rescat
i a mi em sembla preciós com ho diu:
«No hem rebut mai cap regal que
vingui d'algú més important
ni que estigui motivat per un amor tan gran.
Ningú s'ha sacrificat tant per
nosaltres com ho ha fet Jehovà.
I cap regal ens feia tanta falta
com el sacrifici de Jesús
que ens allibera del pecat i la mort.
En efecte, no hi ha res al món
que es pugui comparar a
aquest meravellós regal
el rescat».
Quina manera més maca de descriure-ho.
El rescat no només ens dona la salvació
sinó que rebem moltes altres benediccions
gràcies al sacrifici que Jesús va fer.
Per exemple es curaran
totes les nostres malalties.
També la Terra serà convertida en un paradís.
I no només això, fins i tot es complirà
el que tots més desitgem
tornar a veure els nostres
éssers estimats que han mort.
El que Jesús va fer és realment
un regal indescriptible.
Vegem què va dir l'apòstol Pere
sobre quina hauria de ser la nostra
reacció al rebre aquest regal
és a dir, com que acceptem
aquest regal i el valorem
què hauríem de fer?
Llegim 1 Pere 1:8, 9
i és molt interessant la manera
com ho descriu, diu:
«Encara que no l’heu vist mai
—i és veritat, no l'hem vist mai, a Jesús—,
l’estimeu.
I encara que ara no el veieu, demostreu fe en ell
i esteu molt contents amb
un goig indescriptible i gloriós
mentre aconseguiu l’objectiu
de la vostra fe: la vostra salvació».
I així és, és un goig indescriptible el que sentim
quan ens aturem i meditem en el
que Jehovà ha fet per nosaltres
en les promeses que ens ha fet sobre el futur,
com serà la vida que gaudirem
com també tot allò que Jehovà ens
ha donat mitjançant el seu esperit sant
que ens ajuda a servir-lo i a honrar-lo
i a gaudir de la vida fugaç que actualment vivim.
I és meravellós
no ens estranya que tinguem aquest
sentiment de goig al nostre cor
de pau mental, quan ens
aturem i pensem i meditem
en tot el que Jehovà ha fet i farà per nosaltres.
L'esperit de Jehovà ens omple
d'un goig indescriptible
de gratitud i de confiança en el nostre gran Déu.
I això mateix
és el que diu Romans 15:13:
«Que el Déu que dona esperança
us ompli de goig i pau per
la confiança que teniu en ell
perquè la vostra esperança abundi
gràcies al poder de l’esperit sant».
Quina benedicció tan meravellosa!
Jehovà i Jesús han fet tantes i tantes coses
per nosaltres que volem fer tot el que puguem
per honorar i glorificar el seu nom
i viure d'acord amb la seva voluntat.
Hi ha un salm que descriu
molt bé aquest sentiment.
Si us plau busquem junts a
les nostres bíblies el Salm 116
i llegirem en primer lloc el versicle 12
aquí diu: «Com li tornaré a
Jehovà tot el bé que m’ha fet?».
I si baixem una mica
al versicle 14
veurem què és el que hem de fer:
«Compliré els vots que he fet a Jehovà
—ens hem dedicat a Déu, veritat?—
els compliré davant de tot el seu poble».
Així que, com responem la pregunta:
«Què li tornaré a Jehovà?»
Complint amb la seva voluntat.
No hi ha millor manera de viure
que fer això i honorar Jesús
perquè aquest és el propòsit
de Jehovà per a nosaltres
i nosaltres volem honrar-lo.
«Com li tornaré a Jehovà
tot el bé que m'ha fet?»
Això és el que es preguntaven constantment
el Claude i la Sandra Sauvageau.
La manera com van respondre
a aquesta pregunta
va fer que gaudissin
d'una vida plena, vegem-ho.
Gràcies als meus pares, vaig aprendre
a gaudir de la predicació.
Un o dos cops per setmana
quan el meu pare arribava a casa
després de treballar
es canviava i sortíem junts a predicar.
Vaig conèixer la veritat perquè la meva mare,
la Rita, la va conèixer primer.
Ella solia deixar alguns llibres per casa
i vaig començar a llegir-los i pensava:
«Uau! Aquesta vida és espectacular.
És la vida que vull».
Ens acabàvem de casar
no teníem cap obligació
i sentíem que tots dos
podíem fer més per Jehovà.
Així que vam decidir omplir
la soŀlicitud per anar a Galaad.
I ens van enviar a la República Centreafricana.
Allà vam haver d'aprendre un nou idioma.
I teníem tants cursos bíblics que
hi havia llista d'espera; era increïble.
Però aleshores em vaig posar malalta
i el metge em va dir que allà
no podia fer res per mi
així que havia de tornar a casa.
Va ser molt complicat deixar
la nostra assignació.
I és que... la nostra meta s'havia esfumat.
No... no sabíem què fer.
En un dels primers congressos de circuit
al qual vam assistir després de tornar
ens vam trobar amb un superintendent de circuit
que havien convidat a aquell congrés
i ell em coneixia des de que era petita.
I suposo que es va adonar
que no estava gaire bé
així que va parlar amb mi i em va dir:
«Has rebut una capacitació molt valuosa,
no deixis d'utilitzar-la!
Si us plau no pensis en tot el que no pots fer.
Mira endavant i pensa en el que pots fer ara».
Allò va canviar la meva vida.
A poc a poc la meva salut va anar millorant
i tots dos vam poder
reprendre el servei de pioner.
I després d'això, per temes de feina,
vam haver de mudar-nos als Estats Units
i allà vam veure que podíem
escollir entre tres opcions:
anglès, francès o espanyol.
La congregació espanyola s'havia creat feia res.
Així que la Sandra i jo vam parlar
i vam veure que podíem començar de nou
que podíem fer servir la capacitació
que havíem rebut.
A l'hora d'aprendre un idioma
la Sandra ho domina de seguida, ella té un do.
Jo soc una mica ruc.
Vaig haver de treballar molt
i molt dur per aprendre espanyol.
Però ara que portem uns 25 anys
a la congregació
ho gaudim més perquè podem parlar l'idioma...
o almenys ho intentem!
I hem tingut experiències molt maques.
El cert és que, quan arribes
a aquesta edat, tens nous reptes
noves preocupacions que no tenies
però Jehovà sempre ens ha ajudat en el passat
i vol que li donem el que podem,
no el que no podem.
I aleshores Jehovà ens va obrir una porta
i vam decidir acceptar.
Teníem més de 50 anys i coŀlaboràvem amb
el CRC. I aleshores va arribar Warwick.
Coneixíem molts germans que feien la soŀlicitud
anaven a Warwick i tornaven molt contents
però sempre ens deien que
físicament era molt dur.
Així que vaig pensar: «M'hauré d'entrenar».
Però s'oblida d'un detallet.
Va posar una escala al menjador!
Era com el seu petit gimnàs.
I anava pujant i baixant,
amunt i avall, amunt i avall
per uns... no sé, 15 minuts?
Així s'assegurava d'estar preparada.
Va ser molt divertit veure-la
però, ei, ho va aconseguir, eh?
Va ser una molt bona idea.
Si ajuntem els anys que
hem servit Jehovà entre els dos
són més de 100 anys.
Hem pogut coŀlaborar amb l'LDC,
hem predicat a les presons, als ports
i sempre hem vist que quan
li dones alguna cosa a Jehovà
per poc que sigui, ell sempre et dona molt més
et dona una vida de la qual mai te'n penediràs.
No hem perdut l'entusiasme.
Volem capacitar els més joves
perquè facin el mateix
i aquesta és una tasca molt bonica.
No ens jubilem, seguim servint Jehovà
perquè servir Jehovà és
el millor que pots fer a la vida.
No hi ha cap raó per deixar de fer-ho.
Continua endavant!
El matrimoni Sauvageau
mai va deixar de servir Jehovà amb
entusiasme per tot el que havia fet per ells.
I el vídeo musical d'aquest mes
expressa aquest agraïment que sentim
per la generositat de Jehovà.
♪ Veig el sol en el relleu del mar ♪
♪ palmeres que semblen ballar ♪
♪ el so del foc em fa sentir a gust: ♪
♪ tinc tot això gràcies a tu. ♪
♪ Aquests moments guardo en el meu cor ♪
♪ perquè em recorden que ets tan bo! ♪
♪ Són tot regals que amb cura has creat ♪
♪ i que de franc a tot el món has donat. ♪
♪ Tu sempre obres la mà ♪
♪ i em fas sentir segur. ♪
♪ Em dones tot el que cal; ♪
♪ sé que em cuides com ningú. ♪
♪ Les teves qualitats vull sempre imitar ♪
♪ el teu amor sincer i generositat. ♪
♪ Tu sempre obres la mà ♪
♪ i jo vull ser com tu. ♪
♪ I jo vull ser com tu. ♪
♪ Tot el que em dones és de gran valor ♪
♪ com perles que em fan ser millor. ♪
♪ La teva guia és reconfortant ♪
♪ com les onades de la mar. ♪
♪ Tinc aigua viva que em fa molt feliç ♪
♪ i per això la vull compartir: ♪
♪ navegaré de port a port ♪
♪ per parlar a tots sobre el teu nou món. ♪
♪ I és que ♪
♪ Tu sempre obres la mà ♪
♪ i em fas sentir segur. ♪
♪ Em dones tot el que cal; ♪
♪ sé que em cuides com ningú. ♪
♪ Les teves qualitats vull sempre imitar ♪
♪ el teu amor sincer i generositat. ♪
♪ Tu sempre obres la mà ♪
♪ i jo vull ser com tu. ♪
♪ I jo vull ser com tu. ♪
♪ I jo vull ser com tu. ♪
♪ I jo vull ser com tu. ♪
♪ Tu sempre obres la mà ♪
♪ i em fas sentir segur. ♪
♪ Em dones tot el que cal; ♪
♪ sé que em cuides com ningú. ♪
♪ Les teves qualitats vull sempre imitar ♪
♪ el teu amor sincer i generositat. ♪
♪ Tu sempre obres la mà ♪
♪ i jo vull ser com tu. ♪
♪ I jo vull ser com tu. ♪
♪ I jo vull ser com tu. ♪
Veritat que és molt fàcil sentir-nos
a prop d'un Déu que ens dona tant?
Ens ha donat la seva Paraula
on trobem lliçons de gran valor.
Ens dona l'oportunitat d'ajudar els altres
i mostrar-los compassió i bondat.
I ens recorda que som molt valuosos per a ell.
I ara ens fa molta iŀlusió compartir
amb vosaltres una cosa molt especial
la invitació al Congrés Regional de 2026:
«Felicitat eterna».
La felicitat.
Molts creuen que aquesta depèn de
les coses bones que et passen a la vida.
Però què passa quan les coses
no surten com esperàvem?
Es pot ser feliç malgrat els problemes?
Fa uns 2.000 anys Jesús va ensenyar
que l'autèntica felicitat
prové de tenir una amistat estreta
amb el nostre Creador.
«Feliços els que reconeixen les
seves necessitats espirituals [...].
Feliços els dòcils [...].
Feliços els que mostren misericòrdia [...].
Feliços els que tenen un cor pur [...].
Feliços els que promouen la pau.»
El que Jesús va ensenyar
té un gran valor avui dia.
Per descobrir-ho acompanya'ns al Congrés
Regional dels Testimonis de Jehovà de 2026
titulat: «Felicitat eterna».
Discursos basats en la Bíblia,
entrevistes i vídeos
t'ajudaran a veure com
les ensenyances de Jesús
estan ajudant les persones
a trobar l'autèntica felicitat.
Els congressos es fan arreu del món
i l'entrada és gratuïta.
Troba el congrés més proper a jw.org.
T'hi esperem!
Si us plau, compartiu la invitació a aquest
congrés tan animador amb tothom que pugueu.
També ens fa molt feliços presentar
la cançó del Congrés Regional 2026
que porta el títol:
«Feliços els ulls».
La cançó i la lletra ja estan disponibles per
descarregar a JW Library® i a jw.org.
Us animem a practicar aquesta cançó a casa
per tal que estigueu preparats
per cantar-la de tot cor al congrés.
I si la versió per a les reunions està
disponible en el vostre idioma
es cantarà com a cançó de conclusió
a la reunió d'entre setmana
la setmana del 20 d'abril de 2026.
La videopostal d'aquest mes ve d'una illa
que, any rere any, és la més visitada del Carib
la República Dominicana.
En aquest país està el pic més alt del Carib
i també hi trobem ambre blau
que és molt preuat.
Si vas d'excursió a una muntanya
o vas a veure una cascada
podràs veure animals que
es troben en molt pocs llocs
com la iguana cornuda
un mamífer molt estrany,
anomenat almiquí d'Haití
i un ocell molt sorollós,
la cigua de les palmeres.
Els dominicans són coneguts
pel seu caràcter càlid i alegre
que fa que et sentis com a casa.
Quan s'ajunten
molts cops preparen sancocho
el plat preferit de moltes persones.
A la República Dominicana
es va originar el merengue
un estil de música i ball
que forma part del seu dia a dia.
La bandera dominicana és l'única bandera
nacional que té un dibuix d'una Bíblia
i aquesta està oberta a Joan 8:32
que diu: «la veritat us farà lliures».
I aquestes paraules de Jesús
s'han complert allà
ja que milers de persones
han après la veritat de la Bíblia
i s'han alliberat del nacionalisme
i la religió falsa.
L'obra de predicar va començar
l'abril de 1945
quan van arribar dos missioners:
el Lennart i la Virginia Johnson.
De seguida es van posar a predicar
i el mateix dia que van arribar
van començar cursos de la Bíblia.
Més tard van arribar més missioners
i moltes persones van començar a assistir
a les reunions a les seves cases missionals.
Tan sols tres anys després
hi havia uns 110 publicadors
predicant les bones notícies.
Aquest creixement
no va passar desapercebut.
Sota la dictadura de Rafael Trujillo
els nostres germans
van patir una forta persecució.
A més, el Vaticà va donar suport a Trujillo
i això li va donar més poder.
Totes les esglésies de la illa havien
de penjar un cartell que deia:
«Déu al cel, Trujillo a la Terra».
Però els nostres germans es
van mantenir lleials a Jehovà.
El govern va prohibir la nostra obra
el 1950 i, de nou, el 1957.
Durant aquest període
els nostres germans van mostrar aguant
van predicar amb discreció i
van imprimir publicacions en secret
tal com veiem a la següent escenificació.
Tot i que van patir persecució
el poble de Jehovà de la República Dominicana
va experimentar un gran creixement.
La persecució, finalment,
es va acabar l'any 1960.
I avui hi ha més de 38.000 publicadors
que dirigeixen més de 45.000
cursos de la Bíblia cada mes.
A part de congregacions en espanyol
també hi ha congregacions en crioll d'Haití
en llengua de signes americana
en anglès, en xinès mandarí i en rus.
Situat a les muntanyes
a uns 150 km de la capital
es troba el petit poble de Constanza.
Acabarem la nostra videopostal
visitant la congregació Los Laureles.
Allà hi ha 134 publicadors
36 dels quals serveixen
com a pioners regulars.
Els germans allà dirigeixen una mitjana
de més de 170 cursos de la Bíblia cada mes.
Predicar allà és meravellós
no només perquè pots gaudir
de veure muntanyes precioses
sinó també perquè pots predicar
a persones de cor sincer
que desitgen aprendre sobre Jehovà.
Els germans i germanes de la congregació
Los Laureles, Constanza
us saluden i us envien el seu amor.
Des de la Seu Mundial dels
Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting!

JW Broadcasting | Abril 2026