JW subtitle extractor

Benvinguts a JW Broadcasting®!
El 14 de març de 2026
la classe 159 de Galaad
va completar cinc mesos emocionants
de capacitació espiritual.
El programa de graduació
ajuda als estudiants a adaptar-se
als canvis que afrontaran
a les seves futures assignacions.
Però els principis que es comparteixen amb ells
també ens són molt útils a nosaltres
davant els canvis que tenim a la vida.
Així que busca maneres de posar en pràctica
les diferents lliçons que escoltaràs.
Volem donar la benvinguda
a tots els que esteu escoltant
i mirant aquest programa en directe.
I és clar, també donem
la benvinguda als estudiants.
Heu estat treballant molt dur
durant aquests últims cinc mesos.
Segur que esteu arribant al límit
pel que fa a estudiar.
Així que estem molt contents que avui
pugueu estar aquí amb
les vostres famílies i amics
i tots els que esteu aquí presencialment
a part dels milers que esteu
connectats arreu del món.
Bé, ja som aquí.
Sembla increïble que hagi arribat
el dia de la vostra graduació.
Heu estat esperant aquest dia molt de temps.
I ha arribat.
Ara és hora de marxar
a les vostres assignacions
per posar en pràctica
totes les boniques lliçons que
heu après aquests cinc mesos
i treballar en pau i unitat
amb els vostres germans i germanes.
Ara bé, et preocupa que mencioni
la paraula «pau»?
Potser aniràs a un lloc nou i et preguntes:
«Podré treballar en pau amb els altres?
Ens entendrem?».
O potser tornes al mateix lloc i penses:
«M’estaran observant per veure
si Galaad m’ha canviat?».
És normal que et sentis així.
Bé, pensant en això, analitzem el tema:
«Fes les paus».
És clar, sabem que fer les paus
no sempre és fàcil.
Jesús va reconèixer això
en el capítol 5 de Mateu.
Obrim les bíblies i busquem,
si us plau, el capítol 5 de Mateu.
Aquí Jesús presenta una situació
per ensenyar-nos una lliçó.
A Mateu 5:23,24
diu als seus deixebles:
«Per això, si al portar la teva ofrena a l’altar
allà et recordes que el teu germà
té alguna cosa contra tu
deixa la teva ofrena
davant de l’altar i ves-te’n.
Primer fes les paus amb el teu germà
i després torna i presenta l’ofrena».
Bé, fer cas d’aquest consell
els podria haver semblat
pràcticament impossible.
Imagina-t’ho!
Ves, troba algú a la ciutat
durant la festa
que hi ha centenars de milers
de persones al teu voltant
deixant la teva ofrena allà a l’altar
i busca per tota la ciutat
aquella persona que té alguna cosa contra tu
fes les paus i torna al temple
amb suficient temps
per poder oferir la teva ofrena a Jehovà.
El que volia destacar Jesús
amb aquests detalls és que
fer les paus a vegades pot ser difícil.
Però fem bé de plantejar-nos
les següents preguntes:
Per què és difícil fer les paus?
I com ho podem fer encara que ens costi?
Per respondre aquestes preguntes
analitzarem tres pors que podrien
impedir que féssim les paus.
I en cada cas veurem
com Abram, o Abraham
es va veure motivat a fer les paus amb Lot
en moments que aquesta pau
podria haver estat en perill.
Doncs comencem amb la primera por:
la por de semblar dèbils.
Bé
molts de nosaltres lluitem amb
inseguretats sobre la nostra vàlua.
I de vegades la reacció natural
és voler fer-nos semblar més
importants als ulls dels altres
però a costa de rebaixar-los a ells.
I d’aquesta manera acabem trencant la pau.
Què faria Abram davant d’aquesta possible por?
Obrim la Bíblia i busquem junts
el llibre de Gènesi.
Al capítol 13 trobem el relat
quan els ramaders d’Abram i Lot
es barallaven pels camps
i Abram veu que això pot suposar
un greu problema.
Fixem-nos què diu Gènesi 13:8, 9:
«Per això, Abram va dir a Lot:
“Si us plau, que no hi hagi
baralles entre nosaltres
ni entre els nostres ramaders,
perquè som germans.
No tens tot el país al teu davant?
Separem-nos, si us plau.
Si te’n vas cap a l’esquerra,
jo aniré cap a la dreta;
però si te’n vas cap a la dreta,
jo aniré cap a l’esquerra”».
Uau, Abram va decidir rebaixar-se
a si mateix davant de Lot.
Es va fer més petit als ulls de Lot.
Podria haver-se inflat d’orgull
i haver menyspreat Lot.
Podria haver dit: «Lot, espera un moment
tu m’acompanyes a mi i no pas al revés.
Soc jo qui ha rebut aquesta tasca.
És la meva assignació, no la teva».
S’hauria quedat amb la terra que volia.
Però creieu que hauria aconseguit la pau?
Abram no va actuar així.
Tot i que tenia inseguretats, igual que tu i jo
Abram es va fer petit als ulls de Lot, va cedir.
Què era el que va motivar Abram a fer això?
A Abram li importava més com el veia Jehovà
que com el veien les persones.
Això era l’important.
Li era igual en quina part
de la Terra Promesa estigués
mentre estigués dins de la Terra Promesa.
El fet d’estar allà li demostrava
que tenia l’aprovació de Jehovà.
I no és aquesta la lliçó
que trobem a Mateu 5:23, 24?
Jesús ho va explicar molt bé.
Bàsicament deia a aquell que
feia l’esforç de fer les paus:
«Torna, torna a l’altar i presenta
la teva ofrena a Jehovà».
Això era el que més desitjava Abram.
Estar en pau amb Déu.
Així que quina és la primera lliçó
que aprenem d’Abram?
Doncs la por de semblar dèbils
o que els altres no es fixin
en la nostra experiència
la nostra assignació o la capacitació
que hem rebut a Galaad.
Aquestes pors neixen d’inseguretats
que entorpeixen la pau, obstaculitzen la pau.
Com podem evitar sentir aquestes pors?
Igual que Abram
centrem-nos a aconseguir el major privilegi
que cap humà pot tenir:
l’aprovació de Jehovà.
Qualsevol altra benedicció o assignació
és un regal addicional.
Ara bé, Abram va tractar Lot amb humilitat
i podria haver pensat:
«Lot segurament em tractarà
de la mateixa manera».
Seria un detall, veritat?
Amb això arribem a la segona por:
la por que s’aprofitin de nosaltres.
Bé, això pot passar quan no estem
d’acord amb algú però cedim
i després ens comença a fer por que
com que hem cedit una vegada
aquella persona voldrà aprofitar-se
de nosaltres en el futur.
Què va fer Abram?
Tornem al capítol 13 de Gènesi
i continuarem el relat.
Gènesi capítol 13, comencem en el verset 10.
Hem vist que Abram és amable amb Lot
s’esforça perquè hi hagi pau.
I el verset 10 diu:
«Aleshores Lot va mirar al seu voltant
i va veure tota la plana del Jordà fins a Sóar.
I es va adonar que era una regió ben regada
igual que el jardí de Jehovà i la terra d’Egipte.
Això era abans que Jehovà
destruís Sodoma i Gomorra.
Per tant, Lot va escollir tota la plana del Jordà
i va portar el seu campament cap a l’est.
Així doncs, es van separar.
Abram es va quedar a la terra de Canaan
però Lot va anar a viure a prop
de les ciutats de la plana».
Ens podríem preguntar:
«De debò es va aprofitar Lot
de la humilitat d’Abram?».
La veritat és que no ho sabem.
No coneixem tots els detalls sobre què
estava passant realment en aquella situació.
De fet, el discurs principal d’aquest programa
parlarà precisament d’això.
Estigueu ben atents.
Però si la decisió de Lot
va sorprendre Abram o el va arribar a molestar
Abram podria haver pensat:
«Espera un moment, ser humil
no m’està funcionant.
No estic aconseguint el que vull.
No he de ser tan amable amb Lot».
Podria haver pensat això.
Però es va deixar portar Abram per aquesta por?
No.
Ho hem llegit a l’última part
del verset 11 i al principi del 12.
Allà simplement diu:
«Així doncs, es van separar.
Abram es va quedar a la terra de Canaan».
No va protestar
ni va insistir en els seus drets,
ni es va queixar de la injustícia.
I és que la humilitat d’Abram era sincera.
No era una tàctica per sortir-se
amb la seva més endavant.
A Abram li importava més
que hi hagués pau amb Lot
que buscar els seus interessos.
Així que, quina altra lliçó aprenem d’Abram?
Que la por que altres s’aprofitin
de la nostra bona disposició
i es quedin ells amb el privilegi
o rebin ells els elogis o el mèrit
ens podria portar a pensar
que no val la pena ser amable i cedir.
I això trenca la pau.
No et deixis portar per aquesta por.
Al contrari, sigues com Abram.
Confia que la manera de Jehovà
de mantenir la pau
sempre és la millor
fins i tot, quan sembli que no t’està anant bé.
És possible que no aconsegueixis
tot el que vols.
Però tindràs el més important:
l’aprovació de Jehovà, estar en pau amb ell.
Ara bé, quan Lot va patir les conseqüències
de les seves decisions
com reaccionaria Abram?
Demostraria que l’havia perdonat?
O cediria a la por de passar pàgina?
Per saber-ne la resposta
haureu d’esperar fins al final del programa.
Ara gaudirem de la part de
De Més A Prop.
És un moment del programa de la graduació
que sempre esperem amb molta il·lusió.
I aquesta edició us encantarà
sobretot a aquells que tingueu
un esperit de missioner.
Us ajudarà a pensar en les oportunitats
que teniu d’anar a servir
a un lloc on hi ha més necessitat.
El germà Jeremy Clarke
presentarà aquesta edició de
De més a prop.
Benvinguts a De més a prop.
A Mateu 5:6 Jesús va dir que «els que
tenen fam [...] de justícia» serien feliços
perquè tindrien la seva necessitat
espiritual satisfeta.
Però què fa Jehovà per cobrir
la necessitat espiritual dels joves?
Ell confia aquesta tasca als pares.
Ara bé, què passa si aquests no serveixen
Jehovà? Què fa ell per ajudar-los?
En el passat Jehovà va utilitzar
servents amb experiència.
Per exemple, el gran sacerdot Jehoiadà
que va ajudar el jove rei Jehoaix.
O Zacaries, que va ensenyar el jove rei Ozies.
En aquest episodi de De més a prop
els estudiants explicaran com van cobrir
la seva necessitat espiritual de joves
i com això els va ajudar a fer més per Jehovà
i a tenir una vida plena i feliç servint-lo.
Doncs comencem!
Donem la benvinguda a l'Antron
i la Rebeca Carraway
que venen dels Estats Units.
Benvinguts Antron i Rebeca!
Heu estat servint als Estats Units
durant uns anys
però ens agradaria saber
d'on veniu, la vostra infància...
Expliqueu-nos!
I tant! Em vaig criar a Carolina del Sud
i els meus pares estan a la veritat.
El meu pare em va ensenyar molt
sobre com tractar les persones.
I la meva mare em va ajudar molt espiritualment
a posar-me metes i a fer el
possible per assolir-les.
També hi va haver altres germans a
la congregació que es van interessar en mi.
Recordo que un germà es va oferir per estudiar
el llibre de Proverbis amb mi i el meu cosí.
I per què el llibre de Proverbis?
Bé, perquè jo era adolescent
i com que el llibre de Proverbis
té molt bons consells
va pensar que estaria bé fer un
projecte d'estudi sobre això
per veure que la Bíblia està plena de saviesa.
També hi va haver un altre germà
que em va ajudar moltíssim.
Estàvem a la mateixa congregació
i se'n va anar uns anys a Betel
i després va tornar.
Quan va arribar em va dir que considerés
seriosament anar a Betel
així que m'ho vaig pensar.
Ah! I també em va dir que
aprengués un altre idioma
així que ho vaig intentar.
I això és exactament el que vas fer.
Que maco veure com es van interessar per tu.
I tu, Rebeca, també vas néixer a la veritat?
Sí, vaig néixer a Espanya i la meva família
vivia molt a prop de la sucursal
així que recordo que de petita sovint
teníem betelites a casa.
I com era això de tenir a casa tantes visites
de germans al temps complet?
Doncs vaig poder veure que encara que
no tenien gaire en sentit material
no els faltava res de bo.
Vaig veure clarament que Jehovà
els cuidava en tots els sentits.
I sempre estaven feliços, sempre
tenien un somriure a la cara
i allò em va tocar el cor.
I vaig decidir que jo també volia
sentir aquella mateixa alegria.
Que maco.
I què més van fer els teus pares
per ajudar-te espiritualment?
Doncs recordo que cada nit el meu pare
feia oració amb les meves
dues germanes i amb mi.
I també li agradava escoltar les oracions
que nosaltres fèiem a Jehovà.
Així s'assegurava que Jehovà era
algú real per a nosaltres.
També recordo que la meva mare
ens deia que tractéssim
d'estar amb els pioners de
la congregació el màxim possible.
I això és el que vam fer.
Gràcies a això vam aprendre a estimar
la predicació des de ben petites.
Que bé que els vostres pares us ajudessin
a créixer en sentit espiritual.
Segur que això també us va motivar
a voler fer més per Jehovà.
Quina oportunitat se us va presentar?
Doncs... quan l’Antron i jo vam començar a sortir
ell servia al Betel de Nova York.
Però poc després va rebre un canvi d’assignació
i era al Betel d’Uganda.
Uganda?
Sí, a mi també em va sorprendre molt
però a la vegada em feia molta il·lusió.
La Rebeca i jo vam continuar sortint
i ens vam casar a Madrid.
I uns dies després la Rebeca
va viatjar fins a Uganda
i vam començar a servir junts a Betel.
Aquí us tenim. Això és a Uganda?
Sí, a Betel.
I com va ser viure allà?
Doncs va ser una experiència
que mai oblidarem.
Però he de reconèixer que no va ser gens
fàcil fer tots aquests canvis de cop.
M’havia d’acostumar al matrimoni
i a viure a Betel.
Però també adaptar-me a una nova
cultura, idioma, menjar diferent...
i fins i tot a altres maneres de pensar.
Aprens molt sobre tu mateix.
T’adones de com penses tu,
com ho fan els altres.
I tot això et fa madurar.
Imagino que vas poder posar en pràctica
molts dels Proverbis que vas aprendre de jove.
Totalment, recordo quan a classe
vam parlar de Proverbis 19:11
que diu que «és molt bonic [...]
passar per alt una ofensa».
El que més m’impressiona d’aquest
text és que la creació és molt bonica
però el Creador ens diu que
el que és realment bonic
és perdonar i «passar per alt una ofensa».
I pensant-ho, això és el que van
fer els germans d’Uganda.
Vam fer coses que els podrien haver
ofès però mai es van queixar.
Van seguir sent bonics
i van passar per alt les nostres ofenses.
Sí, i els germans d'Uganda es van
convertir en la nostra nova família.
Vam aprendre que si demostres
amor als germans
ells te'l tornen tot.
I és que ens van ajudar molt
sobretot quan trobàvem a
faltar la nostra família.
Recordem especialment una
parella de missioners
que van estar molt pendents de nosaltres.
Ens van ajudar de moltes maneres,
per exemple passant temps amb nosaltres.
I sabem que tot aquest amor que ens
van demostrar venia de Jehovà
que ens volia deixar clar que ens estimava molt.
Quants anys vau estar a Uganda?
Hi vam estar deu anys.
Va ser difícil marxar?
Sí, la veritat és que molt.
Vam plorar moltíssim quan vam marxar.
- Sí, vam plorar com criatures.
- Sí.
Però bé, mantenim el contacte
amb els germans d’allà
sobretot amb les germanes amb
les que estava més unida.
Sí, els germans sabien com fer que un estranger
no se sentís un estranger.
De fet, abans de marxar ens
van donar una cabra
i un trosset de terreny per si
de cas algun dia tornem.
Que bo!
Hem vist que vau aprofitar molt bé
tot el que vau aprendre de joves
i que heu ajudat a molts a cobrir
la seva necessitat espiritual.
I ara esteu preparats per continuar fent-ho.
Moltes gràcies a tots dos per
explicar-nos la vostra història.
Alguns d'aquesta classe només
han tingut un pare
que els ensenyés sobre Jehovà.
Una d'elles és la germana
Jiahui Lin, de Taiwan.
Benvinguda.
Benvinguda, Jiahui.
Gràcies.
Ens pots explicar una mica
sobre la teva infància?
I tant.
Vaig néixer i em vaig criar a Taiwan.
I tenia deu anys quan la meva mare
va conèixer la veritat i es va batejar.
Que bé.
I què hi ha del teu pare?
Bé, ell no és testimoni
però sempre ens ha donat suport
perquè puguem servir Jehovà.
Va ser la meva mare qui ens va ajudar
a estimar Jehovà i la predicació
tant a mi com al meu germà petit.
-Aquesta ets tu amb la teva mare?
-Sí, a la Sala del Regne.
-Ah, i el teu germà.
-Sí.
Com et va ajudar la teva mare
a apropar-te a Jehovà?
Doncs, ella va començar a ser pionera
mentre treballava a jornada
completa i criava dos fills.
I la veritat és que era una pionera excel·lent.
Li encantava predicar.
Recordo que quan tornava a
casa després de predicar
ens explicava totes les experiències
que havia viscut
amb un gran somriure a la cara.
Era fàcil per a la teva mare
predicar en aquell territori?
És cert que moltes persones se centren
en tenir estudis o una bona feina
i no estan gaire interessades ni
tenen temps per estudiar la Bíblia.
Però la meva mare sempre trobava
persones interessades.
I crec que és perquè transmet molta alegria
i es preocupa sincerament per les persones.
Recordo que tenia molt d'èxit
començant converses
amb la secció d'introducció
de la Traducció del Nou Món.
Està clar que «l’esperit l’omplia d’entusiasme».
Em pregunto com s'ho fan els germans
per predicar en aquest ambient
on la gent està tan centrada
en les coses materials.
Mmm... La veritat és que els va bastant bé.
De fet, porto un vídeo que ho explica.
Genial, doncs vegem-lo.
Situada al Pacífic es troba
l'Illa Formosa o «l'Illa Bonica»
que rep aquest nom per les seves precioses
platges i impressionants muntanyes.
Però, com passa a tot arreu
el més bonic d'aquesta illa
són les persones que hi viuen.
L'any 1948, un graduat de la vuitena
escola de Galaad, l'Stanley Jones
va anar a Taiwan.
Va creuar tota l'illa per assistir a un congrés
on es van batejar unes 300 persones.
Aquelles primeres llavors de la veritat s'han
convertit en més d'11.000 publicadors.
Avui dia, Taiwan és un dels països
més poblats de la Terra.
A la ciutat de Taipei hi viuen més
de dos milions de persones.
Encara que aquí hi ha moltes oportunitats
per guanyar molts diners
els nostres germans imiten l'exemple
dels primers missioners
i s'esforcen de valent per donar
suport a l'obra del Regne.
Quan era jove, sovint escoltava
els meus pares discutir pels diners.
Així que vaig decidir que de gran
guanyaria molts diners.
Vaig pensar que així faria que
la meva família sigués feliç.
Però quan tenia 17 anys vaig
començar a estudiar la Bíblia
i vaig aprendre que Jehovà vol
que visquem en un paradís
i que estar contents amb el que tenim
és el que ens fa realment feliços.
Em vaig batejar al 1999.
Després de casar-me amb el Yi Hong
ens vam posar la meta d'anar a un
altre lloc per servir com a pioners.
En aquell temps ja feia vuit anys
que el meu pare patia els efectes d'un ictus.
A mesura que passava el temps
cada cop m'agradava més la meva feina.
Em sentia molt satisfet.
Però de vegades em preguntava si satisfer
les necessitats de la meva família
era en realitat una excusa per poder
mantenir el meu estil de vida.
El cert és que sempre ens animava molt
escoltar experiències de germans
que feien més per Jehovà
o que assistien a l'Escola per a proclamadors.
I això ens feia pensar si havíem de
fer canvis a la nostra vida.
Al final el meu pare va morir.
Però ens vam adonar que ara teníem
l'oportunitat de simplificar la nostra vida.
Així que poc després tots dos
vam deixar la nostra feina
i ens vam mudar a un lloc on
hi havia més necessitat.
I allà vam començar a servir com a pioners.
Quan li vaig dir al meu cap que
deixava la feina es va decebre molt.
I sorprès, em va preguntar:
«Yi Hong, t'has tornat boig?
Has pensat bé en el teu futur?
Què hi ha de la teva família?».
Però la decisió ja estava presa.
Sens dubte Jehovà va beneir aquella decisió.
No vaig trigar gaire a enamorar-me
d'aquell estil de vida.
Ara podíem passar molt més temps
amb els germans de la congregació.
I també vam poder ajudar molts estudiants
de la Bíblia a apropar-se a Jehovà.
Sento que el món de Satanàs està
creat per enganyar-nos.
T'ofereix moltes coses que
semblen molt atraients
però el que de veritat val la pena és
tenir una amistat estreta amb Jehovà.
Gràcies a ell podrem viure per
sempre servint-lo en un paradís.
Tant de bo hagués pres la decisió de
servir Jehovà més plenament abans.
Amb el temps he pogut comprovar que les
paraules del Proverbi 10:22 són certes:
«La benedicció de Jehovà és el que enriqueix».
Els primers missioners de Taiwan
van deixar un gran llegat.
El seu bonic exemple ha ajudat
milers de persones avui dia
a fer sacrificis per predicar aquí
a l'Extrem Orient.
És molt animador veure com s'esforcen de
valent per ajudar els altres a conèixer Jehovà.
Sí que ho és.
I a part de la teva mare
qui més et va ajudar a créixer espiritualment?
Mmm... Recordo un moment a la meva vida
en què espiritualment no estava gaire bé.
Faltava a algunes reunions...
Però a la meva congregació hi havia
una parella de missioners
que es va preocupar molt per mi.
Quan ells s’adonaven que no
havia estat a una reunió
la germana sempre em preguntava com estava.
Aquests de la foto són ells amb
la teva mare i el teu germà?
-Sí!
-Què bé, i van anar a Galaad?
Sí, de fet, els dos apareixen al vídeo
Hasta los cabos de la Tierra.
Vaig ser molt feliç amb ells
però després els van assignar a una altra ciutat.
Estava trista però Jehovà em
va donar una altra amiga
una germana japonesa que s'havia
mudat a Taiwan per ajudar.
Ella sovint em convidava a participar juntes
en diferents aspectes de la predicació.
Que bonic que fes això per tu.
I et va ajudar d'altres maneres?
Sí, i tant!
Quan es va publicar el primer vídeo de la sèrie
Los jóvenes preguntan titulat ¿Cómo
conseguir amigos verdaderos?
ella em va convidar a casa
seva per veure'l juntes.
Durant el vídeo apareix una germana pionera
que ajuda a una jove de la seva congregació.
I em vaig adonar que la germana japonesa
estava fent el mateix amb mi.
Fins aquell moment sabia que era a
la veritat, veia que tot tenia sentit.
Però l’amor d’aquella germana,
veure com es preocupava per mi
em va convèncer que Jehovà
m’estimava personalment.
Això va fer que m’apropés més a ell
i que volgués ser la seva amiga.
Que maco!
I com et va ajudar a seguir
progressant espiritualment
tot el que t'havien ensenyat la
teva mare i altres germans?
Doncs vaig començar a servir com a pionera
i poc després vaig servir a
una congregació anglesa.
M'omple d'alegria ajudar altres persones
a saber que Jehovà les estima.
Molts s'han mudat a Taiwan per ajudar.
I la veritat és que m'anima molt veure
com germans de tot el món
demostren un esperit de sacrifici per
servir més plenament Jehovà.
Ens omple de goig ajudar
els altres a conèixer Jehovà
i poder ensenyar-los la veritat sobre ell.
Gràcies Jiahui.
Seguirem orant perquè Jehovà et continuï
beneint a tu i als germans de Taiwan.
-Ens ha encantat coneixe’t.
-Gràcies.
Molts dels nostres germans no
han tingut cap pare
que els ensenyés la veritat sobre Jehovà.
Com s'ho han fet?
Coneguem el germà Doug Terrell
dels Estats Units.
Benvingut Doug.
Ens pots explicar quan va començar
la teva carrera espiritual?
Quan tenia uns 18 anys.
I la veritat, no estava en el meu millor moment.
Què vols dir?
No em vaig criar a la veritat.
Tot i així, la meva mare ens va educar
molt bé a mi i als meus germans.
Però malauradament vaig prendre
molt males decisions.
Vaig començar a tenir males companyies,
estava enfadat, deprimit, angoixat...
Estava tan malament que la meva mare
va parlar amb mi seriosament.
Fins a aquell moment havia visitat
diferents esglésies
perquè volia conèixer Déu de veritat.
Així que vaig visitar unes quantes:
catòliques, pentecostals, metodistes...
I què et van semblar?
Doncs, res del que veia semblava real, genuí...
no em tocava el cor.
Així que després que la meva
mare parlés amb mi
recordo que em vaig agenollar
i plorant vaig fer una oració molt llarga a Déu
suplicant-li que m'ajudés a conèixer la veritat
i a trobar respostes a les meves preguntes.
Quines eren algunes d'aquestes preguntes?
Volia saber si Déu té un nom
per què a la gent bona li passen coses dolentes
i per què dins de la religió hi ha tanta hipocresia.
I encara hi ha moltes persones
buscant aquestes respostes.
I què va passar?
Dues setmanes després d'aquella oració
els testimonis van tocar la meva porta.
Però normalment mai els obríem.
I per què aquella vegada els vas obrir?
Perquè aquest cop era diferent.
Hi havia dues germanes
i una d'elles era la meva professora de l'institut.
Ella sempre havia sigut molt bona
i amable amb mi.
Per això quan la vaig veure vaig obrir la porta.
I justament la pregunta que em va fer va ser:
«Sabies que Déu té un nom?»
i em va llegir el Salm 83:18.
Després, em va llegir 1 Joan 5:19
que diu que «el món sencer està
sota el poder del Malvat».
Per primera vegada a la meva vida
vaig sentir una alegria indescriptible
que no havia sentit mai abans.
Que bé!
I a part d'ella
qui més et va ajudar en el teu curs de la Bíblia
i a créixer espiritualment?
Doncs després d'aquella conversa
vaig començar a estudiar la Bíblia
i més tard vaig visitar Atlanta
i allà vaig conèixer el meu millor amic.
Ah! Parla'ns d'ell!
En aquell moment ja feia un any que estudiava
però necessitava posar en pràctica el que aprenia.
Ell es va interessar de veritat per mi.
Em va ajudar a aplicar el que aprenia.
Era un pioner molt entusiasta.
Per això vaig decidir mudar-me a Atlanta
i ell em va continuar fent el curs de la Bíblia.
De fet, vam viure junts durant 7 anys.
Uau! Que bé que a part
d'interessar-se per tu
es preocupés per la teva amistat amb Jehovà.
I què va passar després d'això?
Recordo que ell va convidar
el superintendent de circuit
al meu curs de la Bíblia
i la veritat és que va ser molt
amable i molt amorós amb mi.
Així que després de parlar amb ell
vaig fer-li una oració a Jehovà
i li vaig demanar que m'ajudés
a posar-me metes espirituals.
Tenim una foto!
Qui... qui hi apareix?
Aquell és el dia del meu bateig.
A la dreta, al meu costat,
està la professora de l'institut
que va tocar la meva porta.
I a l'esquerra el meu millor amic.
Que bé! Així que el teu amic
va fer que poguessis parlar
amb el superintendent de circuit.
Com et va ajudar això?
En aquell moment de la meva vida
necessitava ajuda per acabar de
desfer-me d'algunes coses
que havien arrelat en mi
abans de conèixer la veritat.
Així que el meu superintendent
de circuit d'aquell moment
es va preocupar molt per mi.
Em va ajudar a millorar les meves
habilitats a la predicació
també a millorar les meves habilitats
d’ensenyança, a tenir cura dels germans
i també em va ajudar a gestionar
millor les meves emocions.
I poc després d'això vaig començar
a servir com a superintendent de circuit.
Increïble!
Mirant enrere, com et sents
quan penses en tots aquells
que et van ajudar a créixer espiritualment?
Sovint penso en un personatge
de la Bíblia, Onèsim.
Abans de fer-se cristià era un esclau
que va fugir del seu amo.
I un esclau en aquell temps
només era propietat d'algú.
Però quan es va fer cristià
l'apòstol Pau el va utilitzar
per ajudar les congregacions.
Així que em sento com Onèsim.
Abans de conèixer la veritat
sentia que no valia res
que no tenia cap valor i que
no tindria un bon futur.
Però Jehovà va fer servir
apòstols Paus moderns
com la meva professora, el meu millor
amic, el superintendent de circuit...
per ajudar-me a veure el potencial
que ni jo mateix veia en mi.
Que bé que complissis algunes
de les teves metes.
Això demostra com és d’important que
es preocupin per tu personalment
i que ajudem els joves
a estimar Jehovà.
Gràcies per explicar-nos la teva història.
Quan satisfem la nostra necessitat espiritual
ens sentim motivats a fer més per Jehovà.
Per últim, entrevistarem una parella
que ara serveix a Tailàndia.
L'Andy i la Julia Alton.
Andy, Julia
tots dos sou del Regne Unit
però serviu a Tailàndia.
Com vau arribar allà?
La veritat és que durant molt de temps
vam tenir la meta de servir a
la sucursal del Regne Unit.
Vam fer la sol·licitud però no ens van respondre
i ens sentíem una mica decebuts
i també una mica perduts.
A molts germans els passa el mateix
se senten una mica frustrats quan no
assoleixen una meta que els feia il·lusió.
Què vau fer aleshores?
Vam fer oració sobre el tema i aleshores
va sorgir l'oportunitat de servir a un lloc
on hi havia més necessitat a Tailàndia.
Com va sorgir aquesta oportunitat?
La meva germana i el seu marit
ja feia temps que servien allà
a una zona de necessitat
i ens van animar a anar-hi.
A la ciutat de Manchester
a prop d'on vivíem
es va crear un grup de parla tai
i aquest grup ens va servir de trampolí
per anar més tard a Tailàndia.
I com va ser l'experiència?
Va ser increïble.
Però més o menys cada sis mesos
havíem de tornar al Regne Unit per treballar.
Això implicava deixar a altres germans
les persones interessades
que trobàvem a Tailàndia
Sentíem que cada cop que hi tornàvem
havíem de començar de nou.
La veritat és que en el nostre interior
continuàvem tenint el desig de servir
a la sucursal del Regne Unit.
Però independentment d'això
havíem de prendre una decisió.
O ens mudàvem definitivament a Tailàndia
o ens quedàvem al Regne Unit
servint com a pioners.
I mentrestant la sucursal seguia
sense dir-vos res.
Què vau decidir al final?
Després de fer molta oració
vam escollir Tailàndia.
Què va fer que us decidíssiu?
Doncs, després de valorar totes les opcions
vam veure que hi havia molta
més necessitat a Tailàndia.
Hi havia molta feina a fer.
Així que vam deixar de banda
les nostres preferències
i ens vam centrar en aquella meta.
També per a nosaltres era l'opció
que més por ens feia.
I per què va ser la por un dels factors
que us va fer decidir-vos?
Perquè la por ens feia sortir de
la nostra zona de confort.
I quan vam sortir de la nostra zona de confort
vam haver de confiar totalment en Jehovà.
I va ser preciós perquè ens vam
poder apropar molt més a ell.
Gràcies per explicar-ho i per
fer el que més us espantava.
I com és la predicació a Tailàndia?
És increïble predicar allà.
Aquí hi ha una foto on sortim la
Júlia i jo predicant a Bangkok.
Vam trobar moltíssimes persones
interessades allà.
I és curiós que encara que Tailàndia
en general és un país budista
hi ha moltes persones,
especialment els joves
que estan buscant respostes
que els omplin més.
Això fa que més persones
vulguin aprendre la veritat.
Tenim un vídeo que ho explica.
Vegem-lo!
Benvinguts a Tailàndia!
Una terra plena de colors
on es respira l'aroma dels seus
menjars i el caliu de la seva gent.
Per això se l'anomena
el «País del Somriure».
L'hospitalitat ocupa un lloc molt
important en la vida dels tailandesos.
Valoren molt l'amistat i la família.
Tot i així hi ha persones que
busquen alguna cosa més.
Les persones busquen tenir un propòsit
a la seva vida que els faci sentir pau.
Coneguem per exemple la Narumon i la Kanitta.
Vaig créixer en un entorn
on se suposava que els líders religiosos
donaven un bon exemple.
Però no posaven en pràctica
res del que ensenyaven.
Per això quan era petita em preguntava:
«Si els líders religiosos no són bones persones,
per què els continua adorant la gent?».
No ho entenia. Però sempre
rebia la mateixa resposta:
«És un monjo! Així que t’has d’inclinar
davant d’ell i l’has de respectar».
Però la veritat és que no sentia que aquella
resposta tingués cap mena de sentit.
El meu pare era molt amable i carinyós.
Però malauradament tenia
una addicció a l'alcohol.
Les ensenyances budistes
deien que si una persona era alcohòlica
o bevia massa aniria a l'infern.
I aquella ensenyança m'espantava molt
perquè no volia que el meu pare anés a l'infern.
Així que vaig anar al temple per veure si
hi havia alguna manera d'evitar que
li passés una cosa tan horrible.
Allà em van dir que no podia fer res
per esborrar els pecats del meu pare.
Em van explicar que les bones accions
no poden eliminar les males accions.
Però una cosa que podia provar
era fer donacions al temple
per intentar que el meu pare
no acabés a l'infern.
La resposta que em van donar
no em va convèncer.
Per això, en aquell moment vaig decidir
buscar la resposta a altres llocs.
Volia saber què ensenyaven
altres religions sobre el tema.
De petita em van ensenyar a
creure sense qüestionar res.
Mai em van donar cap prova.
Simplement, havia de creure i ja està.
Però volia trobar respostes més lògiques.
Així que em vaig unir a un
grup d'una xarxa social
de persones que volien canviar de religió.
I em vaig adonar que hi havia moltes persones
que no estaven contentes amb la seva religió.
Molts em van convidar a anar a
la seva església i sentia curiositat
però em feia por anar-hi.
Aleshores vaig trobar una Bíblia
i vaig pensar que potser allà trobaria
les respostes que buscava.
Així que vaig demanar si me la
podien deixar per llegir-la a casa.
Però el líder religiós em va dir que no
podia emportar-me-la si no la comprava.
Li vaig preguntar quant costava
i em van dir que uns 30€.
Aleshores, vaig pensar que potser a
internet podria llegir la Bíblia gratis.
Així que vaig posar al cercador la paraula
«Bíblia» i vaig clicar el primer enllaç.
Vaig lliscar cap a baix i vaig veure:
«Prova el nostre curs bíblic. Curs gratuït».
Més tard vaig descobrir que
aquell lloc era jw.org.
Però vaig pensar: «Serà gratis de veritat?».
Tot i així, ho vaig demanar igualment.
Així que vaig posar les meves dades
i em vaig dir a mi mateixa que si no era gratuït
ho deixaria i no tornaria a contactar amb ells.
I després d'un parell de dies
una germana em va trucar.
Recordo que li vaig preguntar moltes vegades:
«De veritat que és gratis?».
I ella em va dir: «Sí tranquil·la».
Un dia vaig anar a dinar amb la meva cap
i quan va arribar el menjar, vaig veure
que tancava els ulls i inclinava el cap.
Em vaig quedar estranyada perquè
no sabia per què feia això.
Així que quan va obrir els ulls li
vaig preguntar què estava fent.
I em va dir que feia una oració
per donar gràcies a Déu
que era cristiana i que estava orant a Déu.
Així que de seguida li vaig dir:
«Doncs, jo vull canviar la meva religió.
Què hauria de fer?».
I ella em va dir: «Ah, doncs jo dono classes
de la Bíblia gratis, t'interessa?».
I de seguida li vaig dir que sí.
El meu pare va morir al 2019.
Va ser molt trist, el trobo molt a faltar.
Però ja no sento la por que sentia
abans de conèixer la veritat
perquè sé que en el futur el tornaré a veure.
Estic segura que ben aviat ressuscitarà
i que podré tornar a estar amb ell.
La lliçó 27 del llibre Gaudeix de la vida!
em va impressionar moltíssim.
La meva mestra em va ajudar a veure
que l'amor de Jehovà i el sacrifici de Jesús
ens fa veure que Jesús no
només diu que ens estima
sinó que els seus fets ho demostren.
Sento que aquesta és la classe
de líders que hem de seguir
perquè ens estimen de veritat
i fan sacrificis per nosaltres.
Ha estat tot un privilegi veure persones
com la Narumon i la Kanitta
fer seva la veritat.
És per això que seguim buscant
perquè la veritat canvia la vida de les persones.
Coneixeu aquestes germanes, veritat?
I tant!
De fet, la Narumon estava estudiant la Bíblia
el primer cop que vam anar a Tailàndia.
I vam estar junts a la mateixa congregació.
Ara entenc per què us agrada tant predicar allà.
I hi va haver algú més que us ajudés a
adaptar-vos a l’assignació?
Sí, hi va haver molts germans
que ens van ajudar.
Recordo especialment una parella de
missioners que havia estat a Galaad
que ens va ensenyar com podíem
donar el millor de nosaltres
però alhora ser equilibrats.
Perquè ens havíem d'adaptar
també a un nou país.
Per això ens van ajudar amb coses com:
com convertir la nostra casa en una
llar on ens sentíssim còmodes
poguéssim descansar i agafar forces
per predicar el dia següent.
Que maco que us ajudessin de manera
pràctica i també amb el seu exemple.
I una altra pregunta
què creieu que és el que us va ajudar a
tenir el desig de voler fer més per Jehovà?
En el meu cas, sense dubte, els meus pares.
Tots dos estimen molt Jehovà.
Són molt amables i molt generosos
a l'hora d'ajudar els germans.
El meu pare i jo sovint treballàvem junts.
Anàvem a la construcció de Sales
del Regne quan era més jove
i gaudíem moltíssim de treballar plegats.
També hi va haver dos ancians
de la meva congregació
amb els quals treballava seglarment
que em van ajudar molt.
Ells també participaven en la construcció.
I crec que amb l'ajuda de tots el meu
amor per Jehovà es va fer més fort
i em van motivar a posar-me metes.
Aquest ets tu?
-Sí, soc jo amb els meus pares.
-Quina família més maca!
Sí, i en el meu cas també va ser el
gran exemple dels meus pares.
La meva mare es va batejar quan jo era
jove i el meu pare uns anys després.
Des d'aquell moment sempre vam tenir
una molt bona rutina espiritual.
I no era gens fàcil perquè
érem set germans a casa.
Però sense importar el que passés sempre
anàvem a les reunions i a predicar
aquestes coses no eren negociables.
I recordo de manera entranyable
arribar de l'escola
i trobar la meva mare a la cuina
fent el seu estudi personal.
I llevar-me pels matins i trobar el meu
pare llegint La Torre de Guaita.
Jo volia ser igual que ells
perquè veia que Jehovà era
molt real per a tots dos.
Ets tu aquí a les dues fotos?
Sí, aquesta soc jo amb la meva
mare i amb el meu pare.
Gràcies per ensenyar-nos la importància
que els pares, els missioners i els altres
ajudem els més joves i els nens
a apropar-se a Jehovà
perquè així se sentin motivats a fer més per ell.
Gràcies de nou, ens ha encantat escoltar-vos.
Hem vist que Jehovà pot
utilitzar qualsevol germà
per ajudar espiritualment una altra persona.
T'has sentit identificat amb
alguna de les entrevistes?
Com t'està utilitzant Jehovà a tu per
ajudar espiritualment una altra persona?
I, pares, us volem felicitar per
tots els esforços que feu
per ajudar els vostres fills a estimar
Jehovà i donar-li el millor.
Ho podeu aconseguir encara que no compteu
amb el suport del vostre cònjuge.
I tots nosaltres, germans nomenats,
missioners, pioners, germans grans
podem contribuir a ajudar els nostres
joves a prendre bones decisions.
Tots tenim un paper clau a l’hora d’ajudar-los
a donar el millor d’ells a Jehovà.
I així de retruc ells també ho
podran fer amb altres.
Esperem que hàgiu gaudit molt
d’aquestes experiències.
Ens veiem al proper episodi de De més a prop.
Bé
moltes gràcies germà Clarke
i a tots els entrevistats.
Ho agraïm moltíssim.
Ens ha tocat el cor veure que queden
moltes persones de cor sincer
que encara necessiten conèixer Jehovà.
No sé a vosaltres, però a mi m’han entrat
ganes de tornar a ser missioner.
Però, és clar, som obedients.
Abans, al principi del programa d’avui
quan estàvem llegint els relats sobre
el que va passar entre Abram i Lot
quina opinió tenies tu de Lot?
El veies com el dolent de la història?
Doncs el germà David Splane,
membre del Consell Rector
ens farà un discurs amb un punt de vista diferent
molt interessant
del personatge de Lot.
Té el títol:
«Concedim el benefici del dubte».
Estava pensant
que el mes que ve
farà ja 60 anys
que vaig assistir a la classe 107
de Galaad al Columbia Heights.
Quins records més bonics.
I és clar, 5 mesos després,
va arribar el dia de la graduació.
Així que, crec que em puc imaginar
el que esteu sentint ara mateix.
Avui és un dia molt important
per a tots els que us graduareu
i us volem dir que estem
molt orgullosos de vosaltres.
Us heu esforçat molt
i Jehovà us ha beneït.
Heu entès molt bé l’objectiu
de tot el que heu estudiat.
No voleu impressionar els altres
amb el vostre coneixement
sinó que us voleu apropar més a Jehovà
i també als vostres germans.
I en aquest discurs parlarem d’aquest últim punt
de la nostra relació amb els
germans i les germanes.
Doncs bé, sabem que Jehovà
ho sap absolutament tot sobre nosaltres.
I per aquesta raó estem segurs que
quan arribi el moment de jutjar-nos
serà just, perquè ho tindrà tot en compte.
No s’oblidarà de res.
Tindrà en compte cada detall.
Jehovà recordarà tot el que
hem viscut a la nostra vida.
Ara bé, recordeu què va dir Déu a Samuel?
«L’home només veu el que hi ha a simple vista.»
És impossible per a nosaltres
obtenir tota la informació que necessitem
per poder jutjar una altra
persona de manera justa.
I com ha fet abans en Jake
tornarem a fer servir Lot
com a exemple.
I la pregunta que analitzarem
en aquest discurs és:
Hi ha alguna lliçó que puguem aprendre de Lot
sobre concedir el benefici del dubte als altres?
Us haureu adonat que en Jake i jo
ja teníem planejat parlar sobre el
mateix personatge. Som còmplices.
Doncs bé
vegem què va dir Pere sobre Lot.
Llegirem el que l’apòstol va
escriure a la seva segona carta.
2 Pere capítol 2.
I llegirem els versets 7 i 8.
Aquí trobem una descripció sobre Lot.
Us donaré un moment per buscar.
Potser trigueu una mica a trobar el
text si teniu artritis als dits com jo.
2 Pere 2:7,8
parlant sobre Jehovà, diu:
«En canvi, va salvar el just Lot
que estava molt angoixat per la conducta
descarada de la gent malvada
perquè aquell home just,
mentre vivia enmig d’ells
tenia la seva ànima justa turmentada pels
actes malvats que veia i sentia dia rere dia».
Ara bé
qui va dir que Lot era just?
Va ser una opinió personal de l’apòstol Pere?
Doncs no, perquè aquesta és la
segona carta inspirada de Pere.
Per tant, va ser l’esperit sant qui va motivar
Pere a escollir aquell adjectiu per a Lot.
L’esperit sant va impulsar Pere a
nomenar Lot tres vegades un home «just».
Però qui estava darrere de l’esperit sant?
Jehovà Déu.
Així que
quan llegim tres vegades
que Lot era un home «just»
veiem que aquesta era l’opinió
que el propi Jehovà tenia sobre Lot.
Ara bé, quan penses en Lot, normalment penses
en un home just?
O potser el veus com un home ple de defectes?
Ara bé, algú podria dir:
«Quan el seu oncle Abraham
li va donar l’opció d’escollir
en quina zona de Canaan es volia quedar
Lot va escollir la millor part
però hauria d’haver insistit perquè se
la quedés Abraham que era més gran.
No demostra això que era egoista?».
Doncs bé, pot ser que quan llegim el relat
quan llegim la poca informació que aquest conté
arribem a aquesta conclusió
i pot ser que tinguem raó.
Però, és cert que Lot era egoista?
O potser la nostra opinió canviaria una mica
si tinguéssim tots els detalls sobre el relat
i poguéssim veure el quadre complet?
Suposem, per exemple, que encara
que Lot era el nebot d’Abraham
en realitat era més gran que Abraham.
Potser, fins i tot era molt més gran.
Faria això canviar una mica la vostra opinió?
Si ets betelita segur que sí.
L’antiguitat.
Com ja sabeu
quan a Betel es fan disponibles
algunes habitacions
hi ha una manera molt curiosa de decidir
qui es quedarà amb cadascuna.
No es decideix a sorts.
Tampoc llancem una moneda a l’aire.
No juguem a pedra, paper, tisores.
I no ens barallem per elles.
Es fa una subhasta.
Doncs bé, tots els que poden participar
en la subhasta visiten les habitacions
i quan algú veu una habitació que li agrada
ho ha d’informar a l’Oficina de Betel.
Però, i si dos betelites
volen la mateixa habitació?
Doncs se li dona l’habitació
a qui té més antiguitat
és a dir, a qui porta més anys
en el servei a temps complet.
Doncs bé, el que no s’ha quedat amb l’habitació
no li diu a la persona que sí se l’ha quedat:
«Ets un egoista. Jo volia aquella habitació.
Me l’hauries d’haver deixat a mi».
No, qui té més antiguitat
es queda amb l’habitació.
És així com funciona.
Doncs bé, suposem que Lot
era més gran que el seu tiet
potser prou gran per ser el seu pare.
És veritat que no ho podem assegurar
perquè el llibre de Gènesi
no ens dona tots els detalls.
Però tinguem en compte el següent:
Abraham tenia dos germans, Haran i Nacor
i probablement Abraham
era el petit de la família.
Per què podem dir això?
Bé, quants anys tenia el pare
d’Abraham quan Abraham va néixer?
En tenia 60?
No.
Tenia 100 anys?
No.
El pare d’Abraham tenia aproximadament
130 anys quan Abraham va néixer.
Sembla irònic, no?
Abraham pensava que era massa gran
per tenir un fill quan tenia 100 anys
quan en realitat el seu pare
el va tenir amb uns 130 anys.
Sigui com sigui
tot indica que Abraham tenia germans
grans, i pel que diuen les Escriptures
si fem càlculs
sabem que el germà més gran d’Abraham
tenia 60 anys quan Abraham va néixer.
I és possible que fos el pare de Lot, ja
que va ser el primer dels 3 en morir.
En aquella època, els homes
eren pares als 30 anys.
Per tant, si el pare de Lot tenia
60 anys quan Abraham va néixer
és molt probable que Lot fos un adolescent,
o fins i tot ja un adult, quan va néixer Abraham.
Si aquest va ser el cas
Abraham simplement estava deixant escollir
quina porció de la Terra Promesa quedar-se
a aquell que tenia més antiguitat.
I si en la subhasta d’habitacions t’ha tocat
una habitació per la teva antiguitat
no crec pas que t’hagis queixat.
I algú podria dir:
«Això està molt bé, però no pots demostrar
que Lot fos més gran que Abraham
perquè la Bíblia no diu res d’això».
Doncs aquí és on volia arribar
perquè tampoc pots demostrar que no fos així.
I és que amb aquest discurs
no volem demostrar res.
No tracta de Lot.
Lot és només un exemple.
La clau d’aquest discurs és que hem de
concedir el benefici del dubte als altres
quan no sabem tots els fets i, en
aquest cas, no tenim tots els detalls.
Però amb raó algú podria dir:
«A Lot no li agradava gens viure en tendes.
Ell volia una vida més còmoda.
Per això va anar a la ciutat de Sodoma.
No va mostrar això que era materialista?».
Bé, podria semblar que sí.
Però, de nou, coneixem tots els fets?
Sabem què és el que va motivar Lot
en realitat a mudar-se a Sodoma?
Era el desig de tenir una vida més còmoda?
O potser és que volia seguretat
per a la seva família?
Recordem que a Lot l’havien segrestat.
Si a tu t’haguessin segrestat
t’agradaria que la teva família
estigués a camp obert en una tenda?
O preferiries que estigués segura
en una ciutat emmurallada?
Recordem que molts dels nostres
germans viuen en barris perillosos.
No és que vulguin viure allà ni tampoc que
vulguin tenir una vida còmoda en una gran ciutat.
El problema és que no tenen més opcions.
Doncs bé, l’apòstol Pere sabia
el mateix que nosaltres sobre Lot.
Tot i així, el va anomenar un «home just»
i no un home egoista o materialista
sinó un «home just».
A Lot no se’l va considerar just
perquè marxés de Sodoma.
Sinó que ell va poder fugir
de la ciutat de Sodoma
perquè havia demostrat ser un «home just».
Ell havia fet coses que
Jehovà considerava justes.
En definitiva, potser Lot va actuar amb egoisme
quan va acceptar la millor part de la terra
i potser estava sent materialista quan es
va mudar amb la seva família a Sodoma.
Però, si aquest va ser el cas, també
hi va haver moltes altres coses
altres coses bones, que Lot va fer
perquè Jehovà el considerés just.
I aquestes són coses que simplement no sabem.
Així que d’això n’extraiem que
hem de mirar el quadre complet
i de vegades no tenim tots
els detalls d’aquest quadre.
Si traiem conclusions sense tenir tots els fets,
és més probable que acabem avergonyits.
Això és el que els va passar als israelites
després de conquerir una
part de la Terra Promesa.
Els rubenites, els gadites i
la mitja tribu de Manassès
es van quedar en el costat est del Jordà perquè
allà hi havia terres molt bones per al bestiar.
Vegem què va passar.
Anem al llibre de Josuè, al capítol 22.
De nou us donaré un moment per buscar-lo.
Anem Josuè
capítol 22
i llegirem el verset 10.
Josuè 22:10:
«Quan van arribar a les regions de
Canaan que estan a prop del Jordà
els rubenites, els gadites i
la mitja tribu de Manassès
van construir un altar allà, a prop del Jordà
un altar enorme i impressionant».
En lloc de concedir als seus
germans el benefici del dubte
els altres israelites van concloure que
aquelles tribus havien caigut en l’apostasia.
Fins i tot es van preparar per fer una guerra.
Ara bé, què sabem sobre
aquestes dues tribus i mitja?
Abans d’això, havien lluitat braç a braç amb
els israelites per conquerir la Terra Promesa.
I no només això, havien posat
en risc les seves vides fent-ho.
Com sabem tot això? Doncs ells
estaven a primera línia de batalla.
Aquelles dues tribus i mitja sempre
eren les primeres a anar a la guerra
i per això sempre ocupaven
els llocs més perillosos.
Eren valents.
I en lloc llegim que tinguessin la
mínima inclinació cap a l’apostasia.
Però, en lloc de concedir el benefici
del dubte als seus germans
la resta de tribus van anar cap a ells i els
van dir el que llegim als versets 16 a 18.
16 a 18:
«Això és el que us diu tot el poble de Jehovà:
“Com heu pogut trair el Déu d’Israel
cometent aquesta infidelitat?
Avui heu deixat de seguir Jehovà
perquè us heu construït un altar
i us heu rebeŀlat contra Jehovà.
Que no n’hem tingut prou,
amb el pecat que vam cometre a Peor?
¿Heu oblidat la plaga que va
colpir el poble de Jehovà?
Fins al dia d’avui no ens hem
pogut netejar d’aquell pecat
I ara voleu deixar de seguir Jehovà?
Si avui us rebeŀleu contra Jehovà
demà ell s’indignarà contra tot el poble d’Israel».
Però aquí no acaba tot,
van continuar dient més coses.
I quan van acabar, quan els representants
de les deu tribus van parar per agafar aire
els ancians de les dues tribus i mitja van
explicar que l’altar no era per adorar res.
L’altar s’havia construït per recordar
a les tribus de l’altra banda del Jordà
que les dues tribus i mitja
adoraven Jehovà com ells.
Us imagineu la vergonya que van sentir
el gran sacerdot i els ancians d’Israel
quan es van adonar del problema
que havien creat per res?
Al principi hem dit que Jehovà ho sap
absolutament tot sobre nosaltres.
Per tant, és lògic que, com més
coneguem els nostres germans
és a dir, la seva criança,
els reptes que han afrontat
menys temptats ens sentirem a jutjar-los.
Quan som conscients de tot el que han
hagut de passar per ser on són ara
ens surt del cor estimar-los.
Mai jutgem germans que són tan valuosos.
De vegades podem tenir un
petit problema amb algú
però si pensem, per exemple, en la seva família
potser ens adonem que no
té cap familiar a la veritat
o que la seva família porta
una vida molt immoral
però allà està el nostre germà.
Un diamant que Jehovà estima molt.
Per això, si notem que
algú ens molesta una mica
ens hem de preguntar:
«Considera Jehovà justa aquesta persona?
És un home just? Una dona justa?
És cert que em molesta, em molesta molt.
Però potser, als ulls de Jehovà,
és una persona justa
i el meu problema és que estic veient
la petita cosa que em molesta
enlloc de veure el quadre complet».
Fa molts anys, en un altre Betel
un germà jove va haver de col·laborar amb una
germana gran en un projecte bastant llarg.
Doncs bé, la germana i el seu marit eren ungits.
El germà era la persona més dolça del món.
La seva dona
era una germana fidel.
Donem-li el benefici del dubte.
Si no feies les coses com ella volia,
ja podies fugir cames ajudeu-me.
Crec que la germana es veia a
si mateixa com l’àvia de tothom.
La veritat és que em va impressionar
molt la maduresa d’aquell germà.
En lloc d’enfadar-se i dir:
«Quin dret té aquesta germana de
parlar a un germà d’aquesta manera?».
Una tarda va convidar al
matrimoni a la seva habitació.
I va veure l’aguant que havien demostrat
quan l’obra estava prohibida en aquell país.
Així va poder canviar una mica
la manera com veia la germana
i potser la germana també va
canviar l’opinió que tenia sobre ell.
Per tant, quan els nostres
germans ens posin nerviosos
tractem de conèixe’ls millor,
de passar temps amb ells
de sortir a predicar junts o fer un cafè plegats.
Conèixe’ls vol dir estimar-los.
Així que si la setmana que ve
us conviden a prendre un cafè...
Pot ser que algú sigui tímid
o tingui una expressió seriosa
potser no riu gairebé mai i podríem
pensar que és fred, orgullós, poc amorós.
Però pot ser que no sigui així.
Potser simplement és la
cara que Déu li ha donat.
Per una mala salut o un altre impediment
pot ser que algú no pugui
fer tot el que nosaltres fem
i pot ser que no expliqui a
ningú pel que està passant.
Per això podríem pensar que és mandrós
però Jehovà veu que està donant
el millor d’ell mateix.
D’altra banda, si algú té molta
energia i no para de fer coses
podríem pensar que està intentant presumir
per fer que la resta quedem malament.
Però potser és la manera com
l’han ensenyat a fer les coses
com l’han criat, la seva manera
de donar el millor a Jehovà.
Quan estàvem a l’obra itinerant
vaig anar a una congregació on es
parlava molt sobre certa germana.
La gent deia: «Diu que està malalta,
però després te la trobes comprant.
Per comprar menjar sempre té energia, però
després gairebé no la veus a les reunions».
Vaig anar a visitar la germana
i menys mal que ho vaig fer.
Resulta que la germana patia
una malaltia molt dolorosa.
Gairebé sempre tenia dolor.
Però, de tant en tant, quan el dolor disminuïa
aprofitava per poder anar a comprar
una mica de menjar, ja que vivia sola
i no hi havia ningú que l’ajudés.
I és que quan tornava el dolor s’havia
de passar gairebé tot el dia al llit.
No creieu que hagués estat millor oferir-li
una mica d’ajuda en lloc de criticar-la?
Com hem dit abans l’objectiu d’aquest discurs
no és demostrar res sobre Lot o sobre algú altre.
El que volem és recordar que Jehovà
és l’únic que ho sap absolutament tot.
Ell estima els nostres germans i
vol que nosaltres també ho fem.
I s’alegra quan concedim
als altres el benefici del dubte.
Sabem que ho fareu mentre treballeu
braç a braç amb els vostres germans.
Recordeu que us estimem moltíssim a tots.
Que Jehovà us beneeixi mentre
continueu servint-lo fidelment.
I ara
voleu saber a on han estat assignats?
Sí, ve la part emocionant.
Tenim aquí al germà Ronald Curzan
que ens ajudarà a entregar els diplomes
dels nostres estimats estudiants de Galaad.
Primer de tot, el germà Ajavon tornarà
a la sucursal de l’Àfrica Occidental.
Després, el matrimoni Alimănescu
tornarà a la sucursal de Romania.
El matrimoni Alton ara servirà
a la sucursal de Zàmbia.
El germà Arsiashvili tornarà
a la sucursal de Geòrgia.
El matrimoni Bueche tornarà
a la sucursal dels Estats Units.
El matrimoni Capece tornarà
a la sucursal de Moçambic.
El matrimoni Carlisle ara servirà
a la sucursal de Portugal.
El matrimoni Carmichael tornarà
a la sucursal dels Estats Units.
El matrimoni Carraway ara servirà
a la sucursal de Zàmbia.
El germà Collymore ara servirà
a la sucursal de l’Àfrica Occidental.
El germà Figely tornarà
a la sucursal de Txèquia i Eslovàquia.
El germà Fujita tornarà
a la sucursal del Japó.
El matrimoni Gatembasi ara servirà
a la sucursal de Ruanda.
El matrimoni Girma tornarà
a la sucursal d’Etiòpia.
El matrimoni González tornarà
a la sucursal d’Espanya.
El matrimoni Hayega tornarà a
la sucursal de l’Àfrica Occidental.
El matrimoni Herron ara servirà
a la sucursal de Nigèria.
El matrimoni Hugó tornarà
a la sucursal d’Escandinàvia.
El matrimoni Lagavakatini tornarà
a la sucursal de Fiji.
El matrimoni Lattanzi ara servirà
a la sucursal d’Espanya.
La germana Lin tornarà
a la sucursal de Taiwan.
El germà Lopes ara servirà
a la sucursal de Sud-àfrica.
El germà MacDonald tornarà
a la sucursal dels Estats Units.
El matrimoni Mauri tornarà
a la sucursal d’Australàsia.
El germà Mutahi tornarà
a la sucursal de l’Àfrica Oriental.
El germà Nelson tornarà
a la sucursal d’Escandinàvia.
El matrimoni Osogu tornarà
a la sucursal de Nigèria.
El germà Peralta tornarà
a la sucursal de Colòmbia.
La germana Šakić tornarà
a la sucursal de Croàcia.
El matrimoni Spina ara servirà
a la sucursal de Ruanda.
El germà Terrell tornarà
a la sucursal dels Estats Units.
El germà Vaitiekus tornarà
a la sucursal de Finlàndia.
El germà Yoon tornarà
a la sucursal dels Estats Units.
El germà Zapp tornarà
a la sucursal dels Estats Units.
Bé
voleu veure la classe sencera?
Aixequem la cortina!
Estem orgullosos de vosaltres.
Som conscients que heu treballat
de valent a classe
i això us ha portat al dia d’avui.
Ens alegra molt veure com Jehovà us ha beneït.
Ara el germà Aidan Mauri,
de la sucursal d’Australàsia
llegirà per a tots nosaltres la carta
que ha preparat la classe.
Estimat Consell Rector,
volem agrair-vos de tot cor
el privilegi incomparable que hem tingut
de poder assistir a l’Escola bíblica de Galaad.
Quan vam arribar, des del primer moment
vam notar la vostra gran hospitalitat
sovint mitjançant la família Betel.
L’amor que ens vau mostrar
va fer augmentar la nostra expectació pel
banquet espiritual que teníem per davant.
Moltíssimes gràcies per tot el temps
que heu dedicat a visitar-nos a classe.
La vostra ensenyança,
l’excel·lent feina dels ajudants
i dels nostres estimats instructors
i el suport constant del Departament d’Escoles
Teocràtiques ens ha tocat el cor
i ens ha permès veure el nostre Gran Instructor
amb els nostres propis ulls.
Al llarg del curs hem pogut veure
d’una manera molt més profunda
com és l’amor de Jehovà.
Des que la primera parella humana va pecar
Ell ha demostrat el seu intens desig d’ajudar
els humans a recuperar l’amistat amb ell.
Meditar sobre la promesa edènica
els pactes que va fer amb Abraham i David
i els diferents aspectes de la Llei mosaica
sobretot el dia de l’Expiació
ha fet créixer el nostre agraïment
pel sacrifici del rescat.
La nostra confiança en Jehovà
també s’ha enfortit a l’estudiar
la vida de Jesús a la Terra
i com va reflectir a la perfecció
les qualitats del seu Pare.
Sobretot ens ha impressionat la paciència
que tenia amb els seus apòstols
el respecte i la dignitat que atorgava a les dones
i l’amor abnegat que va demostrar
a l’estar disposat a patir i morir
en un pal de turment.
Agraïm profundament que
Jesús sigui el nostre Rei
i un Gran Sacerdot tan compassiu.
Analitzar el compliment
de les profecies bíbliques
ha refermat la nostra esperança en
el compliment de les promeses de Jehovà
i ens ha preparat per afrontar
el futur amb valentia.
Per exemple, la visió de Zacaries
dels quatre carros cavalcant
als quatre cantons de la Terra
i l’esperit de Jehovà descansant
a la terra del nord
ens ha recordat que tant
en el passat com en l’actualitat
Jehovà sempre ha protegit el seu poble
mitjançant un exèrcit poderós d’àngels.
Encara que la situació mundial empitjori
tenim clar que aquest exèrcit
celestial ens acompanya
i estem decidits a continuar
defensant la sobirania de Jehovà.
El nostre entusiasme a la predicació
s’ha intensificat
gràcies als tallers pràctics basats
en el follet Estimar les persones
hem gaudit de totes les participacions,
que ens han demostrat
les qualitats que necessitem per
predicar en diferents situacions.
Aquestes experiències han enfortit
el nostre desig de predicar
amb urgència, amor i afecte
ja que veiem que els camps estan
blancs a punt per a la sega.
Estem completament decidits
a posar en pràctica
tot el que el nostre Gran Instructor
ens ha ensenyat en aquests últims cinc mesos.
Volem imitar el cap de la congregació, Jesús
mentre servim units amb tots
els nostres germans arreu del món
i ho fem tot per a la glòria i honra
del nostre Pare celestial, Jehovà.
Els vostres germans i germanes,
classe 159 de Galaad.
Només ens queden algunes
paraules finals per a vosaltres.
Recordeu la pregunta que
havíem deixat pendent?
Quan Lot va començar a patir per algunes
de les decisions que havia pres
com reaccionaria Abram?
Què faria?
I això ens porta a la tercera por:
La por de fer les paus i passar pàgina
la por d’oblidar el que ens han fet.
Deixar enrere el passat.
Sabem que poc després que Lot
anés a viure a la regió de Sodoma i Gomorra
ell i la seva família
van ser capturats per uns enemics
que havien entrat a la ciutat.
Bé, si Abram guardava cap mena
de ressentiment a Lot
què podria haver pensat en aquell moment?
«Aquesta és la meva —No?—, s’ho ha buscat!
Ja hauria d’haver après la lliçó.»
Podria haver pensat això.
Però què va fer Abram?
Bé, acompanyeu-me
a buscar el capítol 14 de Gènesi
Gènesi capítol 14
Abram podria haver pensat que
si simplement passava pàgina
i deixava enrere el que Lot li havia fet
seria com minimitzar-ho o, fins i tot,
aprovar el que havia passat.
Però fixeu-vos què va fer
quan va rebre una notícia
sobre Lot a Gènesi 14:14.
El verset 14 diu:
«Així, Abram es va assabentar
que havien capturat el seu nebot.
Per això va mobilitzar els seus homes
entrenats per lluitar
318 servidors nascuts a casa seva
i va perseguir els invasors fins a Dan».
I això és el que va fer Abram.
Sabem que hi havia uns 200 quilòmetres
entre Mambré i Dan
així que el viatge hauria durat diversos dies
i hauria comportat algunes despeses i cert risc
però va estar disposat a fer-ho.
Després, als versets 21 a 23
veiem que se li presenta l’oportunitat
de treure profit econòmic
per haver ajudat Lot.
Però el rebutja, no tenia cap motivació egoista.
Al contrari, ell volia ajudar Lot
a resoldre els problemes causats
per la seva decisió
la mateixa decisió que
els podria haver distanciat.
Per a Abram l’important era buscar la pau
i per això va passar pàgina.
Per tant, què més aprenem
de l’exemple d’Abram?
Bé, t’ha passat mai el següent?
Potser tenies una opinió diferent de la resta
però cedeixes i amb el temps
la decisió que es pren no surt bé.
I el primer que se’t passa
pel cap és dir: «Us ho vaig dir!».
O simplement deixar clar que no
hi estaves d’acord des d’un principi.
Ara tots riem però ens ha passat, oi?
Resisteix l’impuls de guardar ressentiment.
Imita Abram, esforça’t per
donar suport a la decisió
fins i tot quan aquesta no
és la que hauries pres tu.
I si fracassa, sigues com Abram.
No et dediquis a buscar culpables
sinó, igual que Abram, humilment
fes el que puguis per ajudar a reparar la situació.
Per què?
Perquè d’aquesta manera busquem la pau.
I si fem les paus estarem en pau amb Déu
i això hauria de ser el més important
per a nosaltres.
Per tant, què hem vist a l’analitzar
aquestes tres pors?
Hem après molt de l’exemple d’Abram.
Ell promovia la pau,
no tenia por de semblar dèbil
ni tenia por que s’aprofitessin d’ell
ni tampoc tenia por de deixar enrere el passat.
Va sortir perjudicat per
actuar d’aquesta manera?
Bé, realment no sabem si Lot va arribar
a valorar els sacrificis que Abram
havia fet per mantenir la pau.
La Bíblia no ho diu, com ens
ha explicat el germà Splane.
Però la veritat és que no és important
perquè aquesta no era la motivació
d’Abram per fer les paus.
Què el motivava?
És interessant que just després
d’aquelles dues situacions
on Abram demostrava amb les seves accions
que volia mantenir la pau amb Lot
Jehovà va fer una cosa
molt especial per Abram.
Primer començant a Gènesi capítol 13,
després 14 i després a Gènesi 15:1
veiem com Jehovà li va fer saber
que l’estimava i que l’aprovava.
I això és el que volia Abram.
Ell volia tornar a l’altar,
volia estar en pau amb Déu
i és precisament el que va aconseguir.
Així que quan la teva pau estigui arribant
al límit, perquè passarà
potser per la vida a Betel o per coses de casa
o potser per coses de la congregació...
No et deixis vèncer per la por.
Resisteix aquestes pors i ves a buscar
aquella persona amb qui no tens pau
i humilment fes el que puguis per restaurar-la.
Serà fàcil?
No.
Reaccionarà bé la persona
amb qui vols fer les paus?
Potser no.
Però Déu sí.
I després, què?
Podràs tornar a l’altar i presentar la teva ofrena.
Jehovà t’estarà esperant, desitjant acceptar-la.
Per què?
Perquè hauràs fet l’esforç de fer les paus.
Estimats graduats, ara sí
de la classe 159 de Galaad
us estimem molt.
Que Jehovà us continuï beneint
allà on aneu.
Aviat es faran disponibles més
discursos animadors de la graduació
a jw.org i a JW Library.
Però abans d’acabar viatjarem a
l’altra punta del món, a Austràlia.
Aquest enorme país és un dels continents
més plans de tota la Terra
i el segon més sec després de l’Antàrtida.
El nom d’Austràlia ve del llatí i significa:
«Terra desconeguda del Sud».
Allà hi trobem una gran quantitat
de pedres precioses
com ara l’òpal blanc.
Austràlia és un dels països
que té més diversitat cultural del món
amb més de 270 ètnies.
Més d’un quart de tots els australians
van néixer a un país estranger.
A la majoria d’australians els encanta
passar temps a l’aire lliure
gaudeixen de fer surf
de jugar futbol australià
i de fer barbacoes
de fet, les barbacoes són una part intrínseca
de la cultura australiana.
En aquestes ocasions normalment
tots porten un plat per compartir,
així que l’àpat s’acaba convertint
en una experiència multiregional
i fins i tot internacional.
Un altre aliment característic d’Austràlia
és el vegemite que es va inventar
a Melbourne al 1923.
Aquesta pasta fosca es fa amb llevat de cervesa
i té un fort gust umami
és per això que molts diuen
que té gust de carn.
Amb una petita quantitat a una torrada
ja n’hi ha prou per gaudir d’aquest
sabor salat tan intens.
Aquest país també és conegut
pel seu amor pel cafè
tres quarts de la població pren una tassa al dia
i el 95% de les cafeteries són comerços locals.
Normalment els baristes utilitzen
un cafè de qualitat
perquè les persones gaudeixin del bon gust
i sovint decoren l’escuma
perquè també els entri pels ulls.
A finals del segle XVIII la primera flota
va arribar a Austràlia
i amb ella van arribar centenars de bíblies.
En uns 100 anys el nom diví ja
s’utilitzava a diverses llengües indígenes
i es traduïa de diferents maneres
com ara Yehóa i Jehovah.
El missatge de la Bíblia ja estava
tocant el cor de les persones
com per exemple el de la Kartanya,
que amb 11 anys
va escriure en el seu idioma matern, el kaurna:
«Adorem sempre Jehovà.
Jehovà és el nostre Creador.
Jehovà ens salva del pecat».
L’Arthur Willis d’Austràlia Occidental
desitjava ajudar els altres a conèixer Jehovà.
Al 1931 quan tenia 19 anys
va començar a servir com a pioner
i viatjava a zones remotes del país.
Menys d’un any més tard va començar
a buscar indígenes australians.
Al 1943, l’Arthur va anar a viure a Pingelly
i va conèixer una família
aborigen noongar, els Collard.
El James i la seva dona, la Mabel,
van tenir 17 fills.
La família va començar
a estudiar i amb el temps
va fundar la primera congregació amb
publicadors indígenes d’Austràlia.
Els nets del James i la Mabel Collard
estan entre els més de 71.000 publicadors
que actualment prediquen a Austràlia.
Els publicadors busquen persones
de cor sincer a les platges
a les granges o als carrers transitats de la ciutat.
També intenten aprendre nous idiomes
com ara el xinès mandarí. I s’esforcen
per submergir-se dins la seva cultura.
Un d’aquests grups de publicadors entusiastes
és la congregació de Carlton
que es reuneix al Districte Central
de Negocis de Melbourne
una ciutat animada i multicultural.
De fet, aquesta congregació
està formada per germans
de 21 nacionalitats diferents.
Tots ells tenen un missatge
especial per a vosaltres.
Nosaltres també us estimem moltíssim.
Des de la Seu Mundial
dels Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting!

JW Broadcasting | Juny 2026: Graduació de Galaad 159