JW subtitle extractor

Podem estar molt contents
que el títol d’aquest discurs sigui:
«Quatre lliçons de 9.700 homes»
i no: «9.700 lliçons de quatre homes».
Hagués estat una mica complicat.
Però qui eren aquests 9.700 homes
i quines lliçons podem aprendre d’ells?
Cerquem plegats qui eren aquests homes
al llibre de Jutges.
Trobem aquest relat a Jutges capítol 7
i llegirem el verset 7.
Veurem qui eren aquests homes
en el relat de Jutges 7:7:
«Llavors Jehovà va dir a Gedeó:
"Us donaré la victòria amb els 300 homes
que han llepat l’aigua
i entregaré els madianites a les teves mans.
Que tots els altres soldats se’n tornin a casa"».
Així que el relat és el de Gedeó
i els seus 300 homes.
Però no ens centrarem ni en Gedeó
ni en aquests 300 homes.
Analitzarem en detall
la història dels altres soldats
els 9.700 que van haver de fer front
a un canvi d’assignació
ja que se’ls va dir que tornessin a casa.
Doncs què podem aprendre d’ells?
Ara heu rebut una assignació
en què s’espera que enfortiu
els germans de la sucursal.
Molts d’ells estan passant per canvis importants.
O potser sou vosaltres qui heu de fer front
a canvis ara o en el futur
un nou treball, sucursal, país, idioma...
o altres canvis en la vostra vida personal.
Probablement alguns
d’aquests canvis us facin il·lusió
i d’altres... potser no tanta.
Davant els canvis què ens pot ajudar
a adaptar-nos i animar els altres?
Doncs ho aprendrem
amb l’exemple d’aquests homes.
Ells van haver de fer front a canvis.
Com creieu que es van sentir?
Posem-nos en la pell d’aquests 9.700 homes.
Per fer-ho analitzem el context en el capítol 6.
Si ens hi fixem, en els versets de l’1 al 6,
veiem que portaven set llargs anys
vivint amb por dels atacs
constants dels madianites.
No tenien com cultivar menjar
i vivien en coves.
Estaven esgotats físicament
emocionalment i econòmicament.
En el verset 14 Jehovà diu
a Gedeó que salvaria Israel.
I en els versets 34 i 35
fa sonar el corn per enviar
missatgers als abiezerites
i a les tribus de Manassès, Aser, Zabuló i Neftalí.
Tots ells van formar un grup de 32.000
soldats que lluitarien al costat de Gedeó.
Ho deixarien tot enrere, ja no viurien en coves.
Havia arribat un moment que
podria canviar les seves vides.
Després, al capítol 7, verset 3,
se’ls dona l’oportunitat de marxar a casa.
Si tenien por o estaven amoïnats
podien simplement anar a casa.
De fet, 22.000 homes van marxar.
Però cap dels 9.700 homes
de qui parlem va marxar.
Confiaven que Jehovà els salvaria,
no tenien cap por.
Aquesta seria una ocasió única!
El seu moment Mar Roig, el seu moment Jericó
no s’ho volien perdre per res del món.
Volien viure aquest moment.
Però després passa el que hem llegit al verset 7.
Encara que estan molt emocionats
els diuen que se’n tornin a casa.
Per què?
Perquè, com diu el verset 6
«es van posar de genolls» per beure aigua.
Potser pensaven: «Dona’m una altra oportunitat!
Mai més tornaré a beure aigua de genolls.
No és just, soc més fort que ell, més ràpid
tinc més experiència que cap altre aquí!
Us puc ser molt útil».
I com veiem al verset 8,
potser mentre marxen els hi diuen:
«Ei! Necessitem els vostres corns
i provisions, tot el que tingueu
i després ja podeu tornar a casa».
Com es devien sentir?
Decebuts?
O potser us els imagineu tristos?
Hauria sigut completament normal.
Havien fet sacrificis, volien ser-hi.
Aquí trobem la primera lliçó:
és normal que algú se senti trist
quan s’acaba una assignació
que li agradava molt.
No és que li falti fe,
ni que tingui una mala actitud
simplement està demostrant
com apreciava aquella assignació.
Hi havia posat tot el seu cor, havia
fet sacrificis, era important per a ell.
Així que com els podem animar?
Potser no necessiten que els comencem a dir
tots els aspectes positius del nou canvi.
Amb el temps ja se n’adonaran.
Però el que podem fer
és escoltar-los amb empatia.
Diguem-los que apreciem i valorem
tota la feina que han fet.
Recordem-los que són molt valuosos
i que els estimem.
Però sobretot que Jehovà els estima.
Ara bé, encara que és normal
que estiguem tristos quan arriba un canvi
un canvi que ens costa
no volem sentir-nos així per sempre.
Així doncs, què ens pot ajudar?
Vegem la segona lliçó.
Per què enviaven aquests homes a casa?
Era realment per la manera
com havien begut aigua?
Doncs bé, vegem el que diu Jutges 7:2:
«I Jehovà va dir a Gedeó:
“Hi ha massa gent amb tu.
Així no puc entregar els madianites
a les vostres mans.
Si ho fes, Israel podria presumir i dir:
'He obtingut la victòria
gràcies a la meva pròpia força'”».
Aleshores, per què tornaven a casa?
Perquè l’exèrcit fos tan petit
que es veiés clarament que
la victòria només venia de Jehovà.
La manera de beure aigua tan sols
era un procés de selecció.
L’objectiu final era donar glòria a Jehovà.
Pensem-hi, si aquells homes volien
estar allà i participar en la batalla
era perquè volien donar glòria a Jehovà.
Així que encara que potser
se sentien una mica decebuts
sabien que tornar a casa era
la millor manera de donar glòria a Jehovà.
Farien molt més així que no pas
lluitant en el camp de batalla.
Aquesta és la segona lliçó:
la teva assignació principal
és glorificar Jehovà.
Això mai canviarà
sempre serà així.
Sigui quina sigui la nostra situació
ho podrem fer.
Ningú ens ho pot treure, ni tan sols l’edat
pot canviar aquesta assignació.
Si donar glòria a Jehovà és la nostra motivació
el més important a la nostra vida
i el que ens fa més feliços
encara que de vegades ens sentim decebuts
sempre podrem recuperar el goig,
sense importar on servim.
Aquesta és la tercera lliçó:
tots afrontem canvis.
Els 9.700 homes no van ser
els únics que en van tenir.
Què hi ha dels altres 300 que s’hi van quedar?
El moment tan emocionant amb les torxes,
les gerres i la persecució als madianites
només va durar una nit.
Jutges 8:28 diu que
quan van vèncer els madianites
«hi va haver pau a la regió durant 40 anys».
I el verset 29 diu que fins i tot Gedeó
«va tornar a casa [...] i s’hi va quedar».
Els canvis arriben a tothom.
Així que
què hauríem de recordar quan hem de fer
front a canvis en la nostra assignació?
Uns germans que estaven tristos per haver
de deixar de servir com a missioners
després de 30 anys a Burkina Faso ens van dir:
«Tant si t’encanta l’assignació com si no
centra’t en la part positiva,
gaudeix-la mentre la tinguis».
Deixeu-me que us expliqui
el que li va passar al Kenneth.
Ell era un germà jove que sempre
havia somiat amb anar a Betel.
Amb el temps el van convidar a Wallkill.
Estava emocionat, valorava molt aquest regal.
Però es va fer mal
i va haver de tornar a casa.
Estava destrossat perquè
el seu cor seguia a Betel.
No podia deixar de donar-hi voltes,
volia tornar-hi.
Cada dia feia oració perquè això passés.
I sabeu què?
Cinc anys més tard, el van tornar a convidar.
Però el Kenneth diu que mirant enrere
es penedeix d’una cosa.
Mentre estava a casa, no havia arribat
a valorar l’oportunitat tan gran que tenia
de fer el pioner amb la seva mare
i la seva germana.
No ho va apreciar prou.
Recorda: cada assignació,
fins i tot la més difícil, és especial.
Fixem-nos en aquestes benediccions
mentre les vivim.
Vegem la quarta lliçó.
Aquesta és una de les meves parts preferides.
Els 300 homes van tocar els corns,
van trencar les gerres
i els madianites van sortir corrents.
Què va passar llavors?
Tornem al capítol 7
ara al verset 23:
«Els homes d’Israel que eren de les tribus
de Neftalí, d’Aser i de tot Manassès
van ser convocats, i tots ells van sortir
a perseguir els madianites».
Què té d’especial aquest verset?
Us sonen aquestes tribus?
Abans hem parlat d’elles, havien anat
a donar suport a Gedeó
però després van tornar cap a casa.
Tot i això, ara tenien una nova assignació.
Si estaven disposats a acceptar-la
podrien perseguir els madianites.
I aquesta és la quarta lliçó:
les necessitats de l’organització canvien.
Hem de ser flexibles, adaptar-nos
i estar disposats a posar-hi el cor
sigui quina sigui la tasca que ens donin.
Cert, de vegades els canvis ens decebran
però mai hauríem d’enfadar-nos
amb l’organització.
No perdeu mai aquest esperit humil que tant
us caracteritza i que fa feliç Jehovà.
Així sempre sereu útils a les seves mans.
Així doncs, què hem après
d’aquests 9.700 homes?
Hem de ser empàtics amb aquells
que estan afrontant canvis.
I si ets tu qui està passant per un
centra’t en el que sí que pots fer.
Busca la part positiva i gaudeix del present.
Mai oblidis que la teva assignació principal
és donar glòria a Jehovà.
Estigues decidit a continuar fent-ho per sempre.

D'Arcy MacEwan: Quatre lliçons de 9.700 homes | Graduació de Galaad 159