JW subtitle extractor

Es quedaran impressionats?
Doncs bé, aquesta era una pregunta
que Jesús va voler respondre.
Quan va acceptar la seva assignació a la terra
tenia un objectiu:
donar glòria a Déu.
I què vol dir això?
Doncs bé, a la Bíblia la paraula «glòria»
pot referir-se a tot allò que fa
impressionant algú.
A Jesús mai li va impressionar el que ell feia.
El que l’impressionava era
el que feia el seu Pare.
L’impressionava tant l’amor de
Jehovà, la seva bondat
que volia que els altres
sentissin el mateix que ell.
Però com ho va fer?
I què podem aprendre d’ell?
Doncs bé, la Carta als Romans destaca
una manera com ho va fer.
Acompanyeu-me al capítol 15 de Romans
i vegem com Jesús va donar glòria a Déu.
Romans 15:7.
Allà diu:
«Rebeu-vos els uns als altres, tal com
el Crist també us va rebre a vosaltres
perquè Déu sigui glorificat».
Jesús va donar glòria a Déu per la
manera com va rebre els altres.
Ell va tractar les persones d’una manera
que podien sentir la bondat de Jehovà
la seva generositat, la seva misericòrdia.
Jehovà estava disposat a acceptar
qualsevol que es volgués apropar a ell.
Ell acceptava tot tipus de persona.
I a la nota d’estudi trobem un exemple.
Ho compara a fer sentir còmode
algú quan està a casa nostra
o en el nostre grup d’amics.
Així que la manera com
Jesús rebia les persones
les feia sentir acceptades i a prop de Jehovà.
De fet, la Bíblia diu moltes vegades
que després de passar una estona amb Jesús
la gent marxava «donant glòria a Déu».
En altres paraules, marxaven
impressionades per Jehovà.
Doncs bé, com rebia Jesús les persones?
Analitzem dos relats i vegem
què en podem aprendre
perquè la nostra manera de rebre els altres
faci que aquests quedin
impressionats per Jehovà.
El primer es troba a Marc capítol 10
us convido a buscar-lo amb mi.
Marc capítol 10.
El context és el següent:
Jesús està molt ocupat i falta molt
poc perquè sacrifiqui la seva vida.
Acaba de tenir una conversa molt intensa
amb els fariseus i els seus deixebles
i aleshores sorgeix un assumpte
que el podria haver molestat.
Vegem-ho al verset 13 del capítol 10 de Marc:
«Llavors alguns li van començar a
portar nens perquè els toqués
però els deixebles els van renyar».
O com diu en la traducció a l’anglès:
«Van dir que el deixessin de molestar».
Doncs bé, no és que els deixebles
fossin males persones
simplement no entenien com
Jehovà veia els més petits.
En aquella època la gent no considerava
que els nens fossin importants.
No tenien cap posició social, cap autoritat
i semblava que tampoc tenien res a oferir.
Però què faria Jesús en veure com
van actuar els seus deixebles?
Doncs no es va sentir alleugerit.
El verset 14 diu que «es va indignar».
Així que per demostrar a les persones
com d’amorós és Jehovà
vegem com va rebre Jesús
els nens al verset 16:
«Aleshores va abraçar els nens
i va començar a beneir-los posant
les mans sobre ells».
Quin relat més bonic!
Potser és un dels teus preferits.
És increïble pensar que uns nens
els quals els acabaven de fer fora
ara eren rebuts amb amor pel Fill de Déu.
Com diu una referència sobre Jesús:
«Segur que era fàcil treure-li un somriure
i que el seu riure era contagiós».
Oi que tu també haguessis
anat corrents cap a ell?
I encara que a Jesús li quedava
molt poc temps a la terra
i estava molt ocupat
sempre va ser amable
no anava amb presses.
Va fer que aquells petitons se sentissin cuidats
i estimats per Jehovà.
I pensem en l’impacte que segurament
això va tenir en els nens.
Si van créixer servint Jehovà fidelment
segurament ara són amics de Jehovà
i estan amb ell al cel.
I faran que Jehovà sigui més impressionant
per a nosaltres a l’Harmagedon.
Doncs què n’aprenem?
Després de Galaad tindreu vides molt ocupades
semblants a la de Jesús
plena de responsabilitats
amb moltes preocupacions.
I enmig de tot això
apareixeran persones
que pot ser que se sentin petites.
Potser no senten que siguin importants.
No han estat a Galaad ni a
l’Escola per a proclamadors.
I potser dins seu es pregunten
si tenen un lloc dins del poble de Jehovà.
I en moments com aquests
tenim l’oportunitat de fer que quedin
impressionades per Jehovà.
Podem rebre’ls com Jesús ho va fer.
Un somriure amable
i dedicar-los temps de qualitat
els pot convèncer que tenen un lloc
especial dins la família de Jehovà
i que són importants per a ell.
Et senties petitó a Galaad?
Et va assegurar algú que
no t’havien convidat per error?
Li vas agrair a Jehovà l’ànim que vas rebre?
Aquest és l’efecte que té que
et rebin com Jesús ho feia.
Analitzem el segon relat.
Si anem a Lluc capítol 23
trobem Jesús en la seva prova final.
Ara no està envoltat de nens
sinó que té dos delinqüents penjats al seu costat
els quals, s’estan burlant d’ell.
Fins i tot, el comencen a insultar.
Quina situació!
Però aleshores passa una cosa sorprenent
a Lluc 23 verset 42.
Un dels delinqüents canvia la seva actitud
i diu el següent:
«Jesús, recorda’t de mi
quan entris al teu Regne».
Quin moment per dir això, no?
En aquell precís moment
la vida de tots els éssers humans
depenia de Jesús.
Si algú tenia raons per quedar-se callat
tancar la porta i posar
el cartell de «no molestar»
per poder estar concentrat
aquest era Jesús.
Però Jesús volia que aquest home
quedés impressionat per Jehovà.
Per això li va dir les paraules que
trobem al final del verset 43.
Li va dir:
«Estaràs amb mi al paradís».
Quina resposta més bonica!
Qui s’ho hagués imaginat?
Doncs bé, Jesús no només li diu:
«No et preocupis, estaràs al paradís»
sinó que li diu: «Estaràs amb mi al paradís».
Jesús li va prometre a aquell
home de manera personal
que no s’oblidaria d’ell
i que ell el rebria
dins la família de Jehovà a la terra.
Les paraules de Jesús no
van canviar la situació de l’home
però sí el que sentia.
Li havien fet mal, però ara tenia una esperança.
Moriria
però viuria de nou al paradís.
Què n’aprenem?
Després de Galaad
els reptes no desapareixeran.
De fet, pot ser que fins i tot augmentin
pel fet de mudar-se a un nou país
aprendre un nou idioma,
tenir una nova assignació
potser us poseu malalts vosaltres
o algú que estimeu.
I igual que a Jesús li va passar
enmig dels nostres propis reptes
apareixeran persones
amb els seus propis problemes.
Potser alguns se sentiran poc importants
o que ningú els estima.
Alguns estaran avergonyits pel seu passat
o potser lluitaran contra una debilitat
que els tortura emocionalment.
En aquests moments tenim l’oportunitat
de fer que quedin impressionats per Jehovà.
Amb les nostres paraules ben pensades
els podem assegurar que no estan sols
i que nosaltres estem amb ells,
sentim el seu dolor.
I que Jehovà sempre ens ajudarà.
Encara que les nostres paraules
no canviaran la seva situació
poden canviar el que senten.
Poden fer que tinguin la seguretat
que tenen un lloc especial
a la família de Jehovà.
Hem analitzat dos relats preciosos
que mostren com Jesús va donar glòria a Déu.
Està clar que nosaltres no som Jesús
i estem molt lluny d’assemblar-nos a ell.
Així que no sempre podem tractar
les persones com ens agradaria
però podem posar-nos
el mateix objectiu que Jesús:
tractar les persones de manera
que donem glòria a Jehovà.
Tant si estava ocupat com sota una prova
sense importar si era un
nen petit que se li apropava
o un delinqüent que tan sols volia ser recordat
ell tractava les persones de manera que
quedessin impressionades per Jehovà.
En conclusió
llegim el que diu una traducció
a l’anglès de Romans 15:7:
«Per tant, rebeu-vos els uns
als altres per a la glòria de Déu.
Jesús ho va fer
feu-ho també vosaltres!»

David DeGuzman: Es quedaran impressionats? | Graduació de Galaad 159