JW subtitle extractor

Ezequies, un dels pocs bons reis
que va tenir el poble de Déu.
Jehovà se l’estimava molt i el va
beneir de maneres miraculoses.
Però en un moment de la seva
vida Jehovà el va deixar sol.
Què és el que va passar?
Vegem-ho al segon llibre
de Cròniques capítol 32.
El versicle 24 diu que
Ezequies estava molt malalt.
Així que fa una oració a Jehovà
i ara, al final del versicle, diu que Jehovà
«va contestar la seva oració
i li va donar un senyal».
Quin senyal?
L’ombra va retrocedir.
I això podia afectar tant el sol com la terra.
I si a Jerusalem retrocedia l’ombra
segurament retrocedia a tot arreu
incloent-hi ciutats on s’adorava el sol
per exemple, Babilònia.
De fet, el versicle 31 diu:
«Els portaveus dels prínceps de
Babilònia van ser enviats a preguntar-li
sobre el senyal que s’havia produït al país».
Pensa per un moment
com t’imagines la situació?
Arriben els babilonis, que adoren el Sol
porten un regal
mostren respecte a Ezequies
l’omplen d’atencions.
Com reaccionaria ell?
Jehovà volia saber-ho.
I per això fa el que llegim al versicle 31:
«El Déu verdader el va deixar sol
per posar-lo a prova, per saber
tot el que hi havia al seu cor».
«El va deixar sol.»
Què vol dir això?
Això no vol dir que Jehovà abandonés
Ezequies o que s’oblidés d’ell.
Sembla que, senzillament, es manté al marge
no interfereix
en la seva decisió.
Per exemple, com veiem al relat
Jehovà no va enviar Isaïes perquè el guiés i li
digués què havia de respondre als babilonis.
I què va fer Ezequies?
Va demostrar el que hi havia en el seu cor.
Va ser un imprudent i va ensenyar
tots els seus tresors als babilonis.
Sembla que estava aflorant
l’arrogància d’Ezequies.
Volia l’atenció dels altres
i es creia massa important.
Quan creus que es va adonar Jehovà
que Ezequies s’estava tornant arrogant?
Va ser quan va aconseguir
Ezequies tantes riqueses i glòria?
O va ser quan es va curar de la seva
malaltia gràcies al miracle de Jehovà?
O potser quan Jehovà va enviar un àngel
per matar 185.000 assiris en només una nit?
Perquè això va fer que moltes
nacions el respectessin.
No sabem quan va començar
l’arrogància d’Ezequies
però sí en coneixem les greus conseqüències.
Isaïes li diu que tots els tresors
que havia ensenyat ben orgullós
se’ls endurien a Babilònia.
Isaïes l’hi deixa ben clar
s’havia equivocat.
Com reaccionaria Ezequies?
Com hauries reaccionat tu?
Vegem-ho al versicle 26:
«Ara bé, Ezequies va
humiliar el seu cor orgullós».
Així que Ezequies reconeix
que s’havia equivocat.
I ara ha de prendre acció i demostrar
amb fets el seu penediment.
I així ho va fer.
Va aprendre la lliçó.
I és interessant el moment que
apareix l’arrogància d’Ezequies.
És poc després que Jehovà
salvés el seu poble dels assiris
i poc després que Jehovà curés a
Ezequies de manera miraculosa.
Quina lliçó aprenem d’aquest relat?
Quan un servent de Jehovà
gaudeix d’un privilegi
o rep una assignació especial
és possible que sigui el moment
que Jehovà el deixi sol
per veure què hi ha en el seu cor.
I quan va ser l’última vegada que
vas gaudir d’un privilegi especial?
Segur que penses en el dia d’avui.
Avui sereu graduats de Galaad
i serà ben evident tot el que
heu après en aquesta escola
i quan arribeu a les vostres assignacions
els germans us escoltaran i diran:
«Uau! Es nota que són graduats de Galaad!».
Bé, ara sou persones espirituals
i no us sentiu còmodes rebent
tants elogis i tantes atencions.
Però pot ser que amb el temps, de mica en mica
et comencessin a agradar?
Ja no et destorben tant.
I ara, fins i tot els busques!
T’encanta ser el centre d’atenció,
t’encanta rebre elogis.
I potser
podries començar a pensar:
«És Jehovà qui m’ha donat aquesta oportunitat.
Però la realitat és que me l’ha donat a mi.
I com que m’ha triat a mi
m’hauria de donar un privilegi més gran».
Si detectes que tens aquesta
mena de pensaments
potser t’hauries de preguntar:
«M’ha deixat sol Jehovà
per veure què hi ha en el meu cor?».
Si detectes que el teu cor s’està
tornant orgullós, què pots fer?
Pots aprendre de l’exemple d’Ezequies.
Què no va fer ell?
Vegem-ho al verset 25, fixa’t què diu aquí:
«Però Ezequies no va ser
agraït pel bé que se li havia fet
perquè el seu cor es va tornar orgullós».
Ezequies havia d’haver sigut agraït
perquè totes les benediccions que
havia rebut provenien de Jehovà.
Així que aquest verset
relaciona l’orgull amb la manca d’agraïment.
I si ho capgirem continua sent cert:
si som agraïts, serem humils.
Aquest verset ens ensenya que no ens hem
de centrar tant en les coses bones que fem
sinó en les coses bones que fan per nosaltres.
I quines coses bones han fet
per tu aquests cinc mesos?
Per exemple, durant aquest temps,
els betelites de la teva sucursal
s’han encarregat de la teva feina
perquè tu puguis estar aquí
i gaudir d’aquests cinc mesos.
I els betelites d’aquí han treballat de valent
perquè et beneficiessis al
màxim d’aquesta escola.
I pensa en tot el que has après a les classes.
Has pogut extreure lliçons de relats bíblics
que pel teu compte no hauries ni caigut.
I tot això ha estat gràcies
a l’aliment espiritual de la millor qualitat que
ens proporciona l’esclau fidel i assenyat.
I és Jehovà qui fa possible que
entenguem aquestes ensenyances
gràcies a la seva Paraula i al seu esperit sant.
Meditar en això t’ajudarà a ser agraït.
Ser agraït et protegirà.
Ser agraït serà com un escut contra l’orgull.
Però és interessant que aquest moment tan
rellevant de la vida d’Ezequies apareix
tres vegades a la Bíblia i registrat
per tres escriptors diferents.
Però què és el primer que et ve
al cap quan penses en Ezequies?
Probablement no és això.
I és que Jehovà va voler
que els escriptors de la Bíblia
se centressin en coses positives
en les seves bones qualitats
com la fe
i la valentia.
I al final, com va recordar Jehovà a Ezequies?
Vegem-ho a 2 Cròniques 29:2
i mentre ho llegim, pensa:
«Com veia Jehovà a Ezequies?».
Allà diu:
«Ezequies va fer el que estava bé
als ulls de Jehovà
tal com havia fet el seu avantpassat David».
Quina descripció més bonica.
Era el millor que podia dir d’ell.
El va comparar amb el rei David,
a qui Jehovà tant estimava
i això mostra que també
estimava molt Ezequies.
És cert
el va deixar sol en un moment de la seva vida
però mai el va abandonar i va
recordar les seves bones qualitats.
Així que, què n’aprenem?
Què pensa Jehovà de tu?
Estem convençuts
que si continues sent agraït i li dones les gràcies
per totes les benediccions que reps d’ell
això t’ajudarà a cultivar la humilitat.
I si ets una persona humil
aconseguiràs que Jehovà estigui
content i orgullós del resultat
d’haver-te deixat sol.

Joel Kelly: Jehovà el va deixar sol|Graduació de Galaad 159