JW subtitle extractor

Decisions.
Des del més jove al més gran
tots hem de prendre decisions
gairebé des que ens llevem.
Què fer?
Què dir?
Sembla que en cada moment de la nostra
vida hem d’escollir una cosa o una altra.
I cada decisió
comporta les seves conseqüències.
Per tant, què ens pot ajudar
a prendre bones decisions?
Hi ha un exemple, que Jesús
va posar, que ens pot ajudar.
Al primer segle
una manera habitual de seure a menjar
era que els convidats seguessin en
divans col·locats en forma de u
amb una taula central al mig.
Els romans anomenaven aquest
tipus de disposició triclinium
que significa ‘habitació amb tres divans’.
Però no només era una zona per menjar
també donava informació sobre el nivell
social que tenien els que seien a taula.
Per exemple
en un dels divans seien els que
tenien un lloc d’honor més baix.
En un altre seien aquells que tenien
un lloc d’honor una mica més alt.
I, per últim, hi havia un divan on
seien els convidats més importants.
Ara bé, el lloc específic on seia cada convidat
revelava el tipus de relació
que aquest tenia amb l’amfitrió.
La persona que menjava a la teva esquerra
era considerada molt més important que
la persona que tenies a la teva dreta.
Per exemple
fixeu-vos en la imatge el lloc on
acostumava a seure l’amfitrió.
La posició d’honor més elevada
la rebia el convidat que estava assegut
just al costat esquerre de l’amfitrió
tal com veiem ressaltat a la imatge.
Però fixem-nos en un detall interessant.
En realitat, era el convidat el que escollia
el lloc on seure
però havia de tenir en compte una cosa.
A Lluc 14:1
trobem que un dels líders dels fariseus
va convidar Jesús a menjar
a casa seva en dissabte
juntament amb altres homes
que eren experts en la Llei
i tots ells estaven molt pendents de Jesús.
Però, qui estava observant a qui en realitat?
Descobrim-ho llegint el relat de
Lluc capítol 14 a partir del verset 7:
Jesús «Al veure que els convidats
escollien els llocs més prominents
els va ensenyar aquesta lliçó
—els va dir—:
“Quan algú et convidi a un banquet de casament
no seguis al lloc més prominent
—per què no?
Doncs aquí ve el quid de la qüestió—
perquè potser ha convidat algú
més important que tu.
Llavors qui us ha convidat vindria i et diria:
‘Deixa el teu lloc a aquest home’
i hauries d’anar a seure tot avergonyit
a l’últim lloc”».
Auch!
Fixem-nos que l’amfitrió no
et diu el lloc on has de seure
però sí et diu el lloc que has de deixar lliure.
Així que ara has de tornar a decidir on seuràs.
I com va explicar Jesús en el seu exemple
aquest cop buscarem
els llocs menys prominents
per no sentir-nos avergonyits una altra vegada.
Bé, els 54 que esteu asseguts
a les primeres files
heu pres moltes decisions;
decisions bones que han fet
que avui estigueu aquí asseguts.
Però, una cosa és certa
encara us queden moltes decisions per prendre.
Així que
com podeu estar segurs que les decisions
que prendreu seran les correctes?
Tornem a l’exemple de Jesús a Lluc capítol 14
perquè aquí trobarem la clau
per prendre bones decisions.
Continuem llegint des del verset 10.
Lluc 14:10
ell va dir: «Per això, quan
et convidin, ves a seure
a l’últim lloc.
D’aquesta manera, l’home que
t’ha convidat vindrà i et dirà:
“Amic, seu a un lloc més important.”
Així seràs honorat
davant dels altres convidats.
Perquè tot aquell que s’exalça serà humiliat
i aquell que s’humilia
serà exalçat».
Així que quina és la clau per
prendre bones decisions?
La humilitat.
Quan la humilitat és la que
dirigeix les nostres decisions
el que ve després és l’honor
en lloc de la humiliació.
Jehovà ens dona el meravellós
regal de la llibertat d’elecció
i ell vol que fem servir aquesta
llibertat de la millor manera possible.
Per exemple
si has rebut una nova
assignació en un altre país
amb quina actitud hi aniràs?
Entraràs com Jesús
assegut en un burret
un humil animal de càrrega
juntament amb una actitud humil?
O apareixeràs en escena com un majestuós
cavall captant l’atenció de tothom?
I si tornes a la sucursal on estaves
i quan hi arribes diguem que
no sents que t’hagin donat cap lloc d’honor
cap privilegi especial?
Tornaràs com
el fill pròdig d’una de les paràboles de Jesús
sent humil i acceptant qualsevol
assignació que et donin?
O pensaràs que la capacitació
que has rebut a Galaad
et dona el dret a tenir
responsabilitats més importants?
Estaràs content d’estar
al lloc menys prominent?
O en el fons desitjaràs estar en el més alt?
Recorda, la decisió és teva.
I, després d’haver-vos conegut i
haver estat junts durant cinc mesos
estem completament segurs que
tots prendreu decisions encertades.
Així que
continueu fent servir l’autoritat que us donin
sigui quina sigui
per ajudar i cuidar els que teniu
sota la vostra responsabilitat.
Estigueu decidits a fer el bé als altres.
Si ho feu, millorareu la vida
d’aquells que us envolten
tal com ho va fer Jesús.
Recordem les paraules de Jesús
a Mateu 11:28.
Allà ens fa una bonica invitació.
Mateu 11:28
ell va dir:
«Veniu a mi
tots els que esteu esgotats i
porteu càrregues pesades».
Fixeu-vos que Jesús inclou tothom
inclòs els que passen per problemes.
Ell no sentia que impliqués
massa esforç ajudar-los
per això no els va ignorar
no, sinó que com diu el verset 29:
«Poseu-vos sota el meu jou i apreneu de mi».
En aquella època
existia un tipus de jou que servia per
portar tota la càrrega sobre un animal.
Però també es feia servir el jou doble
que repartia la càrrega entre dos.
Doncs bé, quin jou creieu
que Jesús tenia en ment?
Sabem perfectament a quin es referia,
el que Jesús realment estava dient era:
«Poseu-vos sota el meu jou amb mi».
Per tant, germans
quan arribeu a les vostres assignacions
no us dediqueu simplement
a repartir tasques
sinó que feu-les amb els altres.
Tot seguit, Jesús diu el següent:
«Perquè soc dòcil i humil de cor».
En altres paraules, Jesús no estava
fent el paper, no estava aparentant
ell era així de veritat.
I també va afegir: «I us sentireu reconfortats».
«Reconfortats.»
Estimades germanes
podeu buscar oportunitats per reconfortar
els altres mentre treballeu amb ells?
Sabem que ho fareu
n’estem segurs.
Per concloure, tornem a
l’exemple que va posar Jesús.
El simple fet d’estar a prop seu
i parlar una estona amb ell
feia que els altres se sentissin
compresos, valorats i reconfortats.
I vosaltres, graduats
podeu escollir tenir el mateix efecte en els altres
si recordeu i poseu en pràctica
el que hem après sobre el triclinium.
Jesús va fer servir aquest curiós exemple
per ensenyar als seus seguidors
la importància de ser humils;
una bonica qualitat que farà que
els altres s’apropin a vosaltres.
Si deixem que la humilitat
guiï la nostra manera de pensar
a l’hora de prendre decisions
rebrem honor allà on estiguem.
Així que
on seuràs?
Recorda-ho, la decisió és teva.

Richard Chilton: La decisió és teva | Graduació de Galaad 159