JW subtitle extractor

Us donem la benvinguda a JW Broadcasting®!
Tots volem prendre bones decisions
i mirar el futur amb confiança.
Però per fer-ho necessitem una bona guia.
Aquest mes veurem com
podem trobar-la i com podem seguir-la.
Parlarem amb la família Tshomba.
Ells van seguir la guia correcta
i se’ls va beneir per la seva obediència.
Buscarem tresors al llibre d’Habacuc
i aprendrem com podem mantenir la calma
quan una assignació o
una situació ens sobrepassi.
També veurem com és el dia a dia
d’un germà jove que va marxar de casa
per servir a un lloc on hi ha més necessitat
a la República Dominicana.
Segur que tots estem desitjant veure
aquest programa de JW Broadcasting.
«Saps quin camí has de seguir?»
El tema d’aquest discurs
està basat en Josuè 3:4.
Aquestes paraules es van dir quan els israelites
estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa
després d’esperar uns 40 anys.
Ara bé, el que vindria després tampoc seria fàcil
s’haurien d’esforçar i tenir fe i valentia
per poder viure a la Terra Promesa.
Com sabrien com havien d’actuar?
Vegem el que diu Josuè 3:2-4
per veure com Jehovà guiaria el seu poble
en aquell moment tan important:
«Al cap de tres dies
els funcionaris del poble van recórrer
tot el campament manant això al poble:
"De seguida que vegeu que
l’arca del pacte de Jehovà
el vostre Déu, és portada pels sacerdots levites
marxeu d’on estigueu i seguiu-la.
Però mantingueu-vos a unes
2.000 colzades de distància.
No us hi apropeu més
i així sabreu quin camí heu de seguir
ja que no heu passat mai per aquest lloc"».
Així que havien de seguir l’arca del pacte
per saber per quin camí havien d’anar.
Potser ens sembla una instrucció lògica
però la nació d’Israel tenia problemes per obeir.
Sovint se centraven massa en les imperfeccions
dels homes que els guiaven
o prenien decisions moguts per l’orgull
i un esperit d’independència.
I què té a veure això amb nosaltres?
Bé, també estem en un moment
únic de la història humana.
Tot sembla indicar que estem
ben endinsats en «els últims dies»
i molt aviat començarà la gran tribulació
que portarà a l’Harmagedon.
Seguir les instruccions serà vital.
Com sabrem quin camí hem de seguir?
Igual que en els dies de Josuè
hem d’identificar qui està utilitzant
Jehovà per guiar el seu poble
i obeir tot el que ens diu.
En aquest discurs contestarem tres preguntes.
Primer, com podem identificar el camí a seguir?
Segon, què podem fer per no desviar-nos?
I tercer, com podem mantenir el pas?
Vegem la primera pregunta:
com podem identificar el camí a seguir?
Mentre seguien Moisès i Aaron al desert
els israelites podien veure un senyal clar
de la guia de Jehovà
per mitjà de la columna de núvol durant el dia
i la columna de foc durant la nit.
Però després la manera com Jehovà
guiava el seu poble va canviar.
La nació necessitava fe per reconèixer que
ara era Josuè qui Jehovà havia triat
per dirigir el poble.
Al demanar-los que seguissin l’arca del pacte
Josuè els estava recordant que en realitat
Jehovà continuava al capdavant de la nació.
Qui utilitza Jehovà avui dia?
Jesús ens va donar la resposta.
Llegim el que va dir a Mateu 24:45:
«Qui és realment l’esclau fidel i assenyat
a qui el seu amo va posar a càrrec
dels servents de la casa
per donar-los l’aliment al temps degut?».
«L’esclau fidel i assenyat.»
I qui és?
Actualment el forma el Consell Rector
dels Testimonis de Jehovà.
Ells ofereixen aliment espiritual,
guia i ajuda pràctica
a tots els testimonis de Jehovà d’arreu del món.
Això ho sabem, hem analitzat
aquest text un munt de vegades.
Però ens hem parat a pensar
per què ho creiem?
El llibre Gaudeix de la vida per sempre!
dedica una lliçó a analitzar «El paper
de "l’esclau fidel i assenyat"».
A la lliçó es pregunta als estudiants de la Bíblia:
«Què et convenç a tu que Jesús
dirigeix el Consell Rector?»
i «Creus que el Consell Rector
és “l’esclau fidel i assenyat”?».
Són preguntes molt importants.
Com les respondries?
Potser podeu analitzar aquesta lliçó,
incloent-hi la secció «Investiga»
a la vostra adoració en família o
com a projecte d’estudi personal.
I per què és tan important?
Pensa-ho
els israelites només estarien disposats a entrar
en un riu que baixava amb molta força
darrere dels homes que
portaven l’arca del pacte
si confiaven completament que Jehovà
estava guiant aquells homes.
Igualment, només estarem disposats
a seguir el Consell Rector
mentre vivim aquests temps difícils
si confiem completament que
Jehovà és qui els està guiant
per mitjà del seu Fill, Jesucrist.
Ja hem respost la primera pregunta.
Com podem identificar el camí a seguir?
Igual que els israelites fidels
seguint aquells que Jehovà
està utilitzant per dirigir-nos.
Això ens porta a la segona pregunta:
què podem fer per no desviar-nos?
És clar, és fàcil seguir una instrucció
quan és el mateix que faríem nosaltres.
Però se’ns pot fer més difícil obeir
quan no estem d’acord amb
el que se’ns demana.
Com reaccionarem?
L’exemple de Pau ens pot
ajudar a saber com actuar.
El capítol 21 de Fets
descriu el moment que Pau
va arribar a Jerusalem
i va explicar a Jaume i als ancians
els seus viatges missionals.
Aquests homes es van alegrar
molt a l’escoltar-lo
però també estaven amoïnats.
Fixeu-vos què van dir sobre uns cristians
que eren jueus a Fets capítol 21
i llegim junts el verset 21:
«Però han sentit a dir que has ensenyat a
tots els jueus que viuen entre les nacions
que han de deixar la Llei de Moisès
dient-los que no circumcidin els seus fills
i que no segueixin els costums establerts».
Ara bé, res indica que això fos cert
però ells havien sentit rumors.
I què li van demanar que fes?
Vegem-ho a Fets 21:24:
«Emporta-te’ls —és a dir, els quatre homes—,
netegeu-vos cerimonialment
i paga les seves despeses
i així podran afaitar-se el cap.
Llavors tothom sabrà que els
rumors sobre tu no són veritat
que actues correctament i que
també segueixes la Llei».
Com va reaccionar Pau?
No va discutir, ni s’hi va negar
el verset 26 diu que «el dia següent [...]
es va emportar els homes i es va
netejar cerimonialment amb ells».
Així que per demostrar que
aquell rumor no era veritat
Pau va utilitzar els seus propis diners
per fer una cosa que ja no
era necessària. Per què?
Perquè era lleial als que Jehovà havia
triat per dirigir la congregació.
Què n’aprenem?
Quan rebem una instrucció
fins i tot si ens sembla innecessària
o no hi estem d’acord
demostrem que confiem en Jehovà si obeïm.
Així que si reps una pauta clara
segueix-la sempre que no vagi
en contra del que diu la Bíblia.
No sabem les raons que Jehovà pot
tenir per demanar-nos una cosa.
Però, sigui com sigui, Jehovà
valora la nostra lleialtat.
A vegades, obeir pot protegir la nostra vida.
A la videorepresentació
Posa el teu camí a les mans de Jehovà
es veu com uns germans de l’Àfrica
havien de fugir per salvar la seva vida.
I això és el que els està passant
a alguns germans i germanes
de diferents parts del món.
Ens posa molt tristos veure aquesta situació.
Aquesta videorepresentació
ens animava a pensar
en com reaccionaríem nosaltres
si rebéssim instruccions
que ens semblen radicals o innecessàries.
Per què no la torneu a veure a
la vostra adoració en família
i us plantegeu com hauríeu
reaccionat vosaltres?
Per què és important això?
Pensem en el següent
podria ser que durant la gran tribulació
rebéssim instruccions específiques
sobre què hem de fer i què no?
Com ens arribaran?
Ens semblaran lògiques?
Si confiem per complet en Jehovà i el seu Fill
acceptarem la guia que ens donin
mitjançant aquests homes.
Ja hem analitzat com podem
identificar el camí a seguir
i què fer per no desviar-nos.
Vegem la tercera pregunta:
com podem mantenir el pas?
Mai voldríem que les decepcions,
la persecució o els problemes
ens fessin dubtar o ens impedissin obeir
aquells que estan al capdavant.
Per exemple, segur que obeïm de seguida
quan una instrucció ve directament
del Consell Rector.
Però, com reaccionem quan aquesta
ve dels ancians de la congregació
o d’un superintendent de circuit?
Sabem com són, som conscients
de les seves limitacions.
Dubtem i afluixem el ritme?
O reconeixem que segueix sent Jehovà
qui està darrere la instrucció?
Hem de mantenir-nos ben a prop
de l’organització de Jehovà.
Per què és important?
T’ha passat mai que anaves
per una autopista transitada
seguint algú amb el cotxe
i de sobte t’adones que
l’altra persona ha agafat una sortida
però tu has seguit recte?
Què ha passat?
Que estaves massa lluny.
De la mateixa manera
hem de mantenir-nos a prop de l’organització.
I com ho podem fer?
Posant en pràctica els recordatoris
que ens donen tan sovint.
Quins? Doncs assistir a les reunions
tenir una bona rutina de lectura de la Bíblia
estudi personal i oració
i anar a predicar.
Tot això ens ajudarà a mantenir-nos
al pas de l’organització de Jehovà.
A vegades, algú s’ha molestat
per les decisions que es prenen
o per com l’organització fa les coses.
I això ha fet que afluixin el ritme
es tornin inactius o deixin de
reunir-se amb nosaltres.
Tristament, igual que els israelites
no entenen que és impossible que
les coses es facin perfectes
perquè els que formem l’organització
som imperfectes.
On podrien anar si el que
busquen és la perfecció?
L’únic home perfecte va ser Jesús.
Així que l’organització està formada
per humans imperfectes
intentant seguir el seu Líder perfecte.
Un superintendent de circuit
amb molta experiència
va dir molt assenyadament:
«Aquesta és la millor organització
imperfecta de la terra».
I tant que sí!
Això potser ens recorda el
que diu el capítol 6 de Joan.
Allà explica que alguns es van
ofendre pel que Jesús va dir
sobre menjar la seva carn i beure la seva sang.
I el relat diu que «per aquesta raó,
molts dels seus deixebles
van tornar a les coses que havien deixat
enrere i van deixar d’anar amb ell».
Llavors Jesús va preguntar als seus deixebles:
«Vosaltres no voleu marxar, veritat?».
I què van respondre?
Pere li va contestar amb convicció
el que llegim a Joan 6:68:
«Senyor, a qui anirem? Tu tens
paraules de vida eterna».
«A qui anirem?»
És possible que Pere i els altres deixebles
tampoc entenguessin a què es referia Jesús.
Però estaven segurs que no hi
havia cap altre lloc on anar.
I això segueix sent cert.
Així que no oblidis el que tens.
On més pots trobar la guia, l’aliment espiritual
i el consol que et dona Jehovà
mitjançant l’organització?
No hi ha cap altre lloc on anar.
No deixis de valorar el que tens
només perquè hi hagi una cosa
que no acabis d’entendre.
Per tant, què hem vist avui?
Tot indica que estem ben
endinsats en els últims dies
i a punt d’entrar al nou món que tant esperem.
Igual que els israelites en el temps de Josuè
ser obedients i seguir les instruccions
ens pot salvar la vida.
Ara és el moment
d’estar convençuts que Jehovà
està guiant la seva organització.
No deixis que les decepcions o les
imperfeccions dels altres t’afectin.
Pensa sovint en el privilegi que tens
de formar part d’una organització
imperfecta, sí
però unida en una mateixa manera de pensar.
I no oblidis
que per molt difícils que siguin
les proves que afrontis
si et mantens al costat de l’organització
de Jehovà i segueixes la seva guia
sempre sabràs quin camí has de seguir.
El Loic i la Yohari Tshomba,
dos germans carnals del Congo
van comprovar la importància
de seguir les instruccions
quan la seva vida depenia
de la seva obediència.
La videorepresentació
«Posa el teu camí a les mans de Jehovà»
em va arribar al cor.
I és que nosaltres vam passar pel mateix.
Als anys 90 tot anava bé però
de sobte va esclatar la guerra.
Encara érem joves quan tota
la meva família vam haver de fugir
de la República Democràtica del Congo.
La sucursal ens va donar unes instruccions
que eren ben clares i senzilles.
Però alguns no les van seguir
i ells i les seves famílies van morir.
El meu pare no tenia prou diners
perquè tota la família fugissin junts.
Així que ens vam haver de separar.
Jo vaig marxar amb la meva mare i quatre dels
meus germans i vam anar cap a Tanzània.
El meu pare ens va deixar ben clar
quin seria el punt de trobada.
I estic convençuda que
com que li vam fer cas i vam
seguir el que ens va dir
tota la família vam tornar a estar junts.
A una escena de la videorepresentació
«Posa el teu camí»
es veu com els fills i els pares es tornen a trobar
el nostre retrobament va ser exactament igual.
La vida al camp de refugiats no era gens fàcil.
Ens deien contínuament que
els soldats s’estaven apropant.
En aquestes condicions, ens costava
molt estar centrats espiritualment.
Així que vam haver de tornar a fugir
ara de Tanzània cap a Moçambic.
Encara recordo que
estàvem viatjant a la part de
darrere d’una camioneta
i el viatge era molt incòmode
perquè la carretera era molt dolenta.
I, de sobte, la camioneta es va aturar.
Eren prop de les tres de la matinada.
Així que vaig pensar:
«Per fi puc dormir tranquil·lament».
Però el meu pare va dir:
«Nois, baixeu de la camioneta.
És el moment de llegir i analitzar el text del dia».
I clar, com que érem joves
no ens venia gens de gust.
A aquelles hores només volíem dormir.
Allò em va ensenyar una lliçó que mai oblidaré.
En qualsevol situació, per al meu pare
les coses espirituals sempre
eren el més important.
Per mi era molt evident que el meu pare
confiava totalment en Jehovà.
Sempre feia oració.
Passés el que passés, feia una oració
i esperava la resposta de Jehovà.
Quan estàvem a Moçambic,
la meva mare es va posar molt malalta
i la van haver de portar a Ciutat del Cap
a Sud-àfrica per poder fer-li un tractament.
Però no va funcionar.
Malauradament, va morir el 2003.
Així que el meu pare es va haver
d’encarregar de tots nosaltres tot sol.
Però, tot i patir una pèrdua tan gran
ell sempre va confiar en Jehovà
i es va centrar en ensenyar-nos la veritat.
Tenia ben clar el seu objectiu.
Sempre ens deia que volia que
tornéssim a veure la nostra mare.
Hi ha una frase que recordo
que el meu pare sempre ens deia:
«No t’esforcis per viure en aquest món
esforça’t per viure en el nou món».
Mmm... Ell volia que servíssim Jehovà de tot cor
perquè aquest món no ens pot aportar res.
Seria una pèrdua de temps.
Ell ens animava a posar-nos metes
i sempre que podia ens inculcava el mateix:
«Serveix Jehovà a temps complet».
Quan vaig acabar els estudis,
vaig decidir servir com a pionera.
I més tard, vaig començar
a col·laborar amb l’LDC.
Tinc el meravellós privilegi de servir a Betel
i estic, literalment, tot el dia
dedicant les meves energies a servir Jehovà.
Vaig decidir fer-me disponible
per venir a la construcció a Betel.
Em fa molt feliç veure que els meus fills
continuen caminant en la veritat.
He vist la mà de Jehovà en
molts moments de la meva vida
fins i tot, en moments molt difícils.
Hi ha hagut moments que no sabia
què seria de la nostra vida
ni què passaria amb els meus fills.
Però Jehovà sempre ha estat al nostre costat.
Deixar de confiar en ell mai ha sigut una opció.
La videorepresentació «Posa el teu camí»
em va ensenyar que Jehovà
no només veu pel que passem
sinó que també ho sent i ho pateix.
Ser obedients, de veritat, ens salva la vida.
Encara que no entenguem bé les raons
sempre hem de seguir les instruccions
perquè Jehovà sap què
és el millor per a nosaltres.
El germà Leon Tshomba ha explicat molt bé
la raó per la qual la seva família
va poder salvar la seva vida i mantenir-se fidel.
Recordes el que ha dit?
«Deixar de confiar en Jehovà
mai ha sigut una opció.»
A més, la videorepresentació
«Posa el teu camí a les mans de Jehovà»
els va recordar el que ells havien viscut.
Us animem a tots a veure
aquest vídeo tan impactant
i així aprendre a veure la importància
de ser obedients en els moments difícils.
Però pot ser difícil ser obedients quan
ens sentim angoixats o inquiets.
L’exemple d’Habacuc ens
ensenya a mantenir la calma
centrar-nos en el més important i ser obedients.
Tinc moltes ganes d’estudiar
Habacuc a l’adoració en família.
Jo també!
I encara que no fem servir les eines d’estudi
podem trobar molts tresors amb la pròpia Bíblia.
Per què no comencem mirant
el contingut del llibre?
Genial!
Diu: «El profeta demana ajuda.
Oh Jehovà, fins quan?».
Unes paraules molt conegudes.
Però per què se sentia així?
Mirem la línia del temps!
A veure si podem fer algunes connexions
amb les coses que ja sabem.
Bona idea!
Sembla que Habacuc va viure
cap al final del regnat de Josies
i com a mínim els primers anys
del regnat del rei Joiaquim.
Recordo que durant el regnat de Josies
la gent acceptava i respectava
els profetes de Jehovà.
Segur que aquesta va ser
una bona època per a Habacuc.
Però després una fletxa ho va canviar tot.
Van matar Josies i van començar
a governar reis malvats.
Això va fer que la gent tornés a
l’adoració falsa i a fer coses dolentes.
Sí, sembla que els seus cors
mai van arribar a canviar.
I Joiaquim es va dedicar especialment
a perseguir els profetes de Jehovà.
Fins i tot, va matar Urià.
T’imagines com es devia sentir
Habacuc en aquella situació?
Un dia tot va bé, estàs tranquil
i el dia següent t’estan perseguint
i has de fugir per salvar la vida.
No m’estranya que Habacuc demanés ajuda.
Devia estar molt angoixat.
Doncs sí.
I t’has fixat com li va respondre Jehovà?
Mmm...
Al llarg del llibre, et sembla que
Jehovà en algun punt el renyés
o que li digués alguna cosa com:
«Però tu qui ets per qüestionar-me»?
No, que va.
Ni jo.
Crec que podem aprendre molt
del que Jehovà no va dir.
Doncs sí, Jehovà simplement
va escoltar Habacuc.
No va minimitzar els seus sentiments
sinó que va entendre per què se sentia així.
A més, Jehovà va fer que escrivís com se sentia
perquè altres se’n poguessin beneficiar.
Que bé que es devia sentir Habacuc aleshores.
Això ens mostra com és Jehovà.
Valora que siguem sincers
i que li parlem des del cor.
És molt accessible.
És com si ens estigués dient:
«Així vaig respondre a Habacuc
i així et respondré a tu.
Vull que em parlis des del cor
i entenc per què et sents com et sents».
I m’ha cridat l’atenció el que
Jehovà va dir al capítol dos
al verset quatre, diu:
«El just viurà per la seva fidelitat».
Molt interessant!
I mira, tinc una nota que diu:
«Aquesta no és una frase genèrica.
És una veritat bíblica fonamental».
Jehovà li assegurava
que no oblidaria tots aquells
que havien posat fe en ell.
Per la fe viurien.
Tant Jeremies, Baruc, Èbed-Mèlec
com els recabites van sobreviure a la destrucció.
Jehovà va demostrar ser molt fiable.
Seguim investigant!
Totes les referències marginals
d’aquest llibre són molt interessants.
Mira aquesta:
Pau cita aquesta frase fins a tres vegades
per enfortir la fe dels cristians del segle primer
que estaven passant per proves.
Jehovà va fer que es tornessin a escriure
aquestes paraules per a nosaltres avui.
És com si ens digués:
«Recorda el que li vaig dir a Habacuc».
I mira l’efecte que va tenir
la resposta de Jehovà en Habacuc.
Als últims dos versets diu que
ell estaria «molt alegre» o seria feliç.
Recordo que en una adoració del matí
es va dir que, literalment, això volia dir
'saltar d’alegria' o 'donar voltes'.
M’impressiona perquè la seva situació
no havia canviat
però ell sí que havia canviat per dins
a l’haver vessat el seu cor a Jehovà
i haver esperat en ell.
Sí, el fet que Jehovà sigui tan proper i fiable
va convertir el patiment d’Habacuc en alegria.
És molt animador!
Quines lliçons ens emportem, doncs?
Què t’ha agradat més a tu?
M’agrada que Jehovà sigui tan accessible.
Això em dona molta seguretat
a l’hora de fer oració
ja que puc ser sincera, no m’he de tallar.
Ell ja sap com em sento
així que no he de reprimir res,
ni ha de sonar perfecte.
Jehovà vol que parli des del cor
i que li digui coses que mai diria en veu alta.
Ho valora molt.
Sí, jo vull imitar aquesta qualitat de Jehovà
i demostrar que soc accessible
no només amb el que dic
sinó també amb el que no dic
com les meves reaccions i expressions facials.
Vull que tant tu com els altres
sentiu que podeu parlar amb mi
de qualsevol cosa.
Fins i tot si algú és massa directe
vull demostrar que m’importen
els seus sentiments
i el que hi ha darrere d’ells.
Que maco! I el fet que Jehovà
sigui tan fiable em toca el cor
i fa que estigui completament segura que
el que promet pel futur es farà realitat.
Que «el just viurà per la seva fidelitat».
Al cap i a la fi, és una veritat bíblica fonamental.
Així que, passi el que passi, sé que
puc mantenir l’alegria com Habacuc.
I si, com Habacuc, medito en tot
el que Jehovà ha fet en el passat
veig clarament que encara que tot empitjori
he de confiar sempre en Jehovà
i seguir la seva guia.
El que és realment important
no és quan vindrà la fi
sinó ser fidels fins a la fi.
M’encanta!
Jehovà és proper i fiable
just el que necessitem en el moment
que estem vivint.
Mira tot el que hem après només amb
les eines que hi ha a la pròpia Bíblia
i fent connexions amb el que ja sabem.
I encara no hem parlat de la paciència que
Jehovà va demostrar quan se’l va qüestionar
o per què Habacuc esperava
que Déu el corregís.
Encara hi ha tant per aprendre!
Doncs tenim temps, seguim investigant.
Em pregunto per què Habacuc...
«El just viurà per la seva fidelitat.»
Habacuc va creure en aquestes paraules
i nosaltres també ho podem fer.
Quina relació hi ha entre
la confiança i l’obediència?
Escoltem com el germà William Turner
ho explica a la següent adoració del matí.
Parlem sobre la confiança.
Tots tenim clar que volem confiar en Jehovà
i fer-ho completament.
Però és interessant
que si busquem la paraula «confiança»
en les nostres publicacions
també veiem la importància
de confiar en altres àmbits, com
en el nom de Jehovà
en la seva Paraula
en la seva organització
o en la guia del seu Fill.
Però podríem pensar:
«Si ja confiem plenament en Jehovà
per què hem de confiar també
en aquests altres àmbits?».
Comencem analitzant què implica
confiar completament en Jehovà.
Obrim les nostres bíblies
al capítol 3 de Proverbis
un text que tots coneixem bé.
Llegim Proverbis 3:5, 6:
«Confia en Jehovà amb tot el teu cor
i no et refiïs del teu enteniment.
Tingue’l en compte en tot el que facis
i ell farà rectes els teus camins».
A tots ens encanta la sèrie d’articles
Explicació de textos bíblics
que trobem a l’aplicació JW Library.
Vegem què explica sobre aquest verset.
Ho trobem des de
la pàgina principal de l’aplicació
anant a «Biblioteca»,
a la pestanya «Publicacions»
i a «Sèries d’articles».
Un cop dins, si baixem fins
al llibre de Proverbis
i fem clic a «Proverbis 3:5, 6»
fixeu-vos què diu a l’entrada
«Confia en Jehovà amb tot el teu cor».
Les últimes dues frases d’aquest paràgraf diuen:
«Per tant
confiar en Déu amb tot el nostre cor
és més que un simple sentiment.
És una decisió que prenem
perquè estem totalment convençuts
que el nostre Creador
sap el que és millor per a nosaltres».
La confiança plena no es basa
en sentiments o emocions
és una decisió.
Hem de prendre la decisió conscient, raonada
de confiar en Jehovà.
Fins i tot quan hi ha assumptes
que potser no entenem del tot
o no en tenim tots els detalls.
Analitzem un passatge que
ens ajudarà a entendre-ho.
Acompanyeu-me, si us plau,
a 2 Reis capítol 9.
A 2 Reis capítol 9
trobem el relat quan es va ungir com a rei Jehú.
I si us fixeu en el principi,
als versets de l’1 al 3
el profeta Eliseu assigna aquesta missió
a un dels fills dels profetes
i li dona instruccions
molt i molt detallades
sobre com havia d’ungir el nou rei.
Un cop el profeta duu a terme
la seva assignació com li han demanat
fixeu-vos en la conversa que sorgeix
entre Jehú i els caps de l’exèrcit.
Llegim-la a 2 Reis 9:11, 12:
«Quan Jehú va tornar on estaven
els servidors del seu senyor, li van preguntar:
“Va tot bé?
Què volia aquest boig?”
I ell els va contestar:
“Ja sabeu com és aquesta gent
i la seva manera de parlar.”
Però ells van dir: “No és cert!
Digue’ns la veritat.”
Llavors ell va dir: “M’ha dit això i allò
i ha afegit:
‘Això és el que diu Jehovà:
«T’he ungit com a rei
d’Israel»’”».
D’acord, aturem-nos aquí un moment.
Fins ara hem vist dues coses.
En primer lloc
que els caps de l’exèrcit
no entenien bé el que havia fet el profeta.
Els semblava estrany i sense lògica.
Però, tot i així
van veure clarament
que les seves paraules
no eren seves, sinó de Jehovà.
La manera d’actuar de Jehú i el seu rostre
indicava que alguna cosa
important havia passat.
Així que, quan els va explicar
el missatge que havia rebut
el que Jehovà li havia dit per mitjà del profeta
com van reaccionar?
Verset 13:
«De seguida, cadascun d’ells va agafar
el seu vestit i el va posar sobre els esglaons
als peus de Jehú, i van tocar
el corn i van dir: “Jehú és rei!”».
Encara que hi havia coses
que no entenien del tot
i no en coneixien tots els detalls
van raonar a partir del que sí sabien.
Van pensar d’on venia realment la instrucció
i de seguida li van donar suport.
Imagina per un moment què hauria passat
si els caps haguessin començat a dubtar
o s’haguessin deixat endur
per les seves emocions o sentiments.
Com creieu que això hauria afectat Jehú?
Al verset 11 hem vist que Jehú
sembla que li treu importància
al que havia passat.
És cert que la Bíblia no ens explica
la raó per la qual Jehú
va reaccionar d’aquesta manera
al ser ungit com a rei.
Però gràcies a l’actitud decidida
dels caps de l’exèrcit
al seu suport
i a la confiança que van mostrar
que allò provenia de Jehovà
Jehú es va sentir motivat, enfortit i animat.
Fixeu-vos en el verset 14,
diu que de seguida
va començar a complir amb la missió
que Jehovà li havia donat.
Doncs, què aprenem d’aquest relat?
Durant els darrers anys hem rebut molts canvis
tant aquí a Betel com a les congregacions
degut a que el món ha canviat molt.
Però Jehovà comprèn molt bé
que hi ha coses que ens poden preocupar
o fins i tot angoixar
quan no entenem la raó
que hi ha darrere d’algun canvi
o no en coneixem els detalls.
Així que pensa com es deu sentir Jehovà
quan fem el mateix que els caps de l’exèrcit
i confiem i donem suport al canal
pel qual rebem les seves instruccions.
Jehovà valora molt
que decidim confiar
en les seves instruccions i les seguim.
Perquè sabeu què li demostrem
quan prenem aquesta decisió?
Li demostrem, en primer lloc
que l’estimem amb tot el nostre cor
i també que confiem plenament en Ell.
Però, a més, això té un efecte
molt positiu i enfortidor
en tots aquells que ens envolten.
Tots n’hem vist els bons resultats.
Doncs bé, com demostrem que també confiem
en els altres àmbits que hem esmentat abans
en el nom de Jehovà, la seva Paraula
i la seva organització?
La clau està en les coses que fem.
En el nostre comportament, les nostres accions.
És cert que Jehovà
valora molt que li expressem
el nostre amor i confiança
quan parlem amb ell en oració.
Però són les nostres accions
les que demostren si realment confiem en ell
i les que fan que s’enforteixi
la nostra amistat amb ell.
Aquestes accions impliquen confiar i col·laborar
amb la manera de Jehovà de fer les coses.
També en la manera en què
Jesús dirigeix la congregació.
Alhora, implica confiar en la part terrestre
de l’organització de Jehovà
«l’esclau fidel i assenyat»
i en els ancians, que s’esforcen per posar
en pràctica les instruccions que reben.
És cert que aquests homes són imperfectes
però hem de recordar que Jehovà
confia en ells.
Així que nosaltres també hem de fer el mateix
i així posem un bon exemple a la resta.
Sabem que en el futur
viurem coses molt emocionants
però també que, com diu la Bíblia
seguirem vivint «temps crítics
i molt difícils de suportar».
Per això
ara és més important que mai
que posem en pràctica
i que gravem dins del nostre cor
les paraules d’Isaïes 30:15:
«Sereu forts
si manteniu la calma
i confieu en mi».
Confiem plenament
en el nostre Déu Jehovà.
La confiança en Jehovà
no és només un sentiment;
decidim confiar en Ell perquè sabem que
sempre fa el que és millor per a nosaltres.
Quan confiem en Jehovà
i en la seva organització
estem més units.
El vídeo musical d’aquest mes
destaca com aquesta unitat
ens pot ajudar a mesura que
la situació mundial empitjori.
♪ Dona’m la mà. ♪
♪ Estic molt cansat. ♪
♪ L'angoixa em guanya i no em puc ni moure. ♪
♪ Sé que Jehovà el seu Fill va entregar; ♪
♪ p'rò amb tot, dins del cor
sento que no m’ho mereixo. ♪
♪ Si us plau, escolta el que dic ♪
♪ i ora junt amb mi. ♪
♪ Tu llavors m’animes i m’enforteixes. ♪
♪ Quan el meu cor omples, em recupero. ♪
♪ Sé que tinc l'ajuda de tots vosaltres; ♪
♪ és l'amor que dura ♪
♪ si ens fem tots costat. ♪
♪ Fem-nos costat. ♪
♪ Dona’m la mà ♪
♪ veig que estàs molt cansat. ♪
♪ No t’oblidis mai que som a prop teu. ♪
♪ Jehovà és aquí, el teu cor pots obrir. ♪
♪ Ell sap molt bé com et sents i vol cuidar-te. ♪
♪ Ja vinc i escolto el que dius ♪
♪ i oro junt amb tu. ♪
♪ Jo llavors t’animo i t’enforteixo. ♪
♪ Quan el teu cor omplo, et recuperes. ♪
♪ Saps que tens l'ajuda de tots nosaltres. ♪
♪ És l’amor que dura. ♪
♪ Jo llavors t’animo i t’enforteixo. ♪
♪ Quan el teu cor omplo, et recuperes. ♪
♪ Saps que tens l'ajuda de tots nosaltres. ♪
♪ És l’amor que dura ♪
♪ si ens fem tots costat. ♪
♪ Costat. ♪
♪ Fem-nos costat. ♪
♪ Costat. ♪
Quan patim un desastre
valorem molt el consol que ens
dona la nostra família espiritual.
I la confiança que tenim
en l’organització de Jehovà
enforteix els que ens envolten.
Joves, teniu amics que creuen que hi ha
moltes maneres d’adorar Déu?
Com pots estar segur de les teves creences?
Vegem com dos joves van resoldre els dubtes
que tenien sobre aquest tema.
♪
Per què pot ser difícil creure que
només hi ha una religió verdadera?
A l’institut reps molta pressió per acceptar
qualsevol religió i qualsevol estil de vida.
Un dia, a la predicació,
un home molt enfadat ens va dir:
«La meva religió construeix hospitals,
fa obres de caritat i moltes altres coses.
Vosaltres què feu?».
I el cert és que sí, feien moltes coses.
Aleshores vaig pensar:
«Per què nosaltres no fem el mateix?
Hi ha religions que fan bones obres.
Segur que som l’única religió verdadera?».
La veritat és que em van sorgir dubtes.
Quan estudiava per ser
infermera fèiem classes d’ètica.
Parlàvem sobre com la nostra religió pot
afectar la manera com tractem els pacients.
Un dia vam parlar sobre diferents
orientacions sexuals
identitats i estils de vida que hi ha a la societat
i la professora volia saber l’opinió
que cadascú tenia sobre el tema.
En aquell moment volia que
la terra se m’empassés.
Estava molt nerviosa.
Com et vas assegurar que
el que creies era la veritat?
Mateu 7:13, 14 parla sobre dos camins
i diu que només un dels dos és el bo.
Així que havia d’enfortir la meva fe per
estar segur que escollia el camí correcte
i sabia que aquest camí era estret.
Durant el meu estudi personal
vaig pensar en el que em va dir aquell home
i vaig apuntar tot el que em va dir.
Aleshores, vaig fer recerca sobre cada pregunta
i vaig trobar les paraules de
Jesús a Mateu 7:22, 23.
Allà adverteix els seus seguidors
que no acceptaria totes les
obres que es fan en el seu nom.
Vaig pensar en tot el que nosaltres fem:
som políticament neutrals,
estimem totes les persones
prediquem les bones notícies per tot el món...
Coses que Jesús volia que féssim.
Vaig fer una oració de seguida
i Jehovà em va donar les forces.
Em va ajudar a explicar que les meves
decisions no es basen en el meu criteri
sinó en les seves normes.
A Joan 18:38 Pilat li va
preguntar a Jesús amb ironia:
«Què és la veritat?».
Pilat no pensava que existís una veritat
absoluta o que Jesús la conegués.
La idea que no hi ha una única veritat
i que tothom pot fer el que vol no és nova.
Proverbis 22:3 diu que
«el prudent veu el perill i s’amaga».
Per això, abans de començar la classe, vaig
repassar el tema sobre el que parlaríem.
Sabia que no podria defensar bé les meves
creences si no em preparava abans.
Una cosa que em va ajudar
molt va ser anar a jw.org.
Allà vaig trobar diferents articles
que em podien ajudar a explicar les
meves creences de manera clara.
Sabia que no havia de quedar-me a casa
i donar-li voltes al que havia passat.
Havia de sortir a predicar.
I unes setmanes després, vaig tenir una
altra oportunitat de defensar la meva fe.
Encara que parlis amb algú i intentis
demostrar-li amb la Bíblia certa ensenyança
és possible que no el convencis
però això et pot ajudar a tu a
convence't que tens la veritat.
Com t’ha ajudat això?
Com que soc tímida
és fàcil no tenir les idees clares i que els
altres et facin dubtar del que creus.
Però Jehovà sempre ens ha deixat clar
quina és la manera correcta de servir-lo.
1 Corintis 1:10 diu que hem d’estar
«completament units en la mateixa ment».
Això demostra que només hi ha una veritat.
No tinc paraules per expressar
com d’agraïda estic a Jehovà
per haver-me permès coneixe’l
a ell i trobar la religió verdadera.
Així que faig tot el que puc per parlar
sobre Jehovà amb altres persones
i així compartir amb elles el
regal que Jehovà m’ha fet.
Creure que hi ha una sola religió verdadera
m’ha tranquil·litzat i m’ha ajudat
a afrontar els reptes de la vida.
En comptes de preguntar-me
constantment si el que crec és la veritat
em centro en la Paraula de Déu, la Bíblia
on puc trobar les respostes
a tots els meus dubtes
i a més, em guia quan sorgeixen problemes.
La nostra organització no construeix hospitals
però l’obra que estem fent salva vides
i estem ajudant les persones
a tenir una relació estreta amb Jehovà.
♪
T’han fet preguntes similars els teus
professors o companys de classe?
Per què no et proposes enfortir la teva fe
igual que la Naomi i el Vince?
Estigues convençut que si
et poses mans a l’obra
Jehovà resoldrà els teus dubtes
i et donarà la guia que necessites
per apropar-te a ell.
Jehovà també recompensarà aquells que
surten de la seva zona de confort
i fan més per servir-lo.
Un germà que serveix a un lloc
de necessitat ens ho explica.
Em dic Robert McGee
i serveixo en un lloc de necessitat
a la República Dominicana.
La República Dominicana és
un paradís per predicar.
És cert que hi ha paisatges molt
bonics i platges precioses
però el que la fa tan especial
és la gent que hi viu.
De petit somiava en ser missioner i
anar a predicar a altres parts del món.
I ara ho puc fer cada dia.
Servir en un lloc de necessitat
té els seus reptes.
De vegades sents una mica de nostàlgia.
Però els germans d’aquí s’han
convertit en la meva família.
Sempre estan disposats a
ajudar els desconeguts
i per a ells ho he estat moltes vegades.
Quan vaig arribar em van
ajudar a trobar una llar.
I sovint em portaven menjar i
s’asseguraven que estigués bé.
Així que, encara que de vegades
trobo a faltar algunes coses
tenir una família aquí m’ha
ajudat a omplir aquest buit.
A més, la predicació compensa
qualsevol sacrifici que he fet.
Voleu saber com és el meu dia a dia
a la República Dominicana?
Normalment em llevo a les 7:15h.
I marxo de casa a les 8:30h.
Moltes persones no tenen cotxe
així que anar en moto és el més normal.
A més, és un mitjà de transport econòmic.
Mai abans havia conduït una moto
i mai hagués imaginat que
la faria servir per predicar.
Però gràcies a l’ajuda dels germans
he après a conduir de manera segura
i ara és així com em moc.
Trigo uns 15 minuts en arribar
a la Sala del Regne.
Serveixo en una congregació de
llengua de signes americana
també coneguda com ASL.
Després de la reunió per a la predicació
anem directes cap al territori.
Predicar aquí és molt fàcil.
La gent és molt amable i és fàcil conversar.
Quan estem buscant una persona sorda
els veïns que no són sords
sovint ens porten a les cases
d’aquells que ho són.
De vegades hem de caminar llargues
distàncies per trobar-los.
Quan vaig arribar aquí em posava molt nerviós
però els germans amb qui
sortia estaven tranquils
i això em va ajudar a relaxar-me.
Em vaig adonar que la gent et
vol ajudar a trobar els sords.
Els agrada veure que vols fer
una cosa bona per ells.
La majoria de persones respecta la Bíblia
i això facilita tenir converses.
Després d’un matí de predicació
tornem cap a casa per descansar
durant l’hora més calorosa del dia.
A aquesta part de la cultura no
m’ha costat gaire acostumar-m’hi.
Al descans del migdia dino.
Un dels meus plats preferits és la bandera.
Normalment aquest plat té arròs, fesols i carn.
Després de dinar
em prenc un cafè i descanso o
faig una mica d’estudi personal.
Unes hores després ens tornem a trobar
per fer cursos de la Bíblia fins al vespre.
I la veritat és que pots tenir
tots els cursos de la Bíblia que vulguis.
Això és el que més m’agrada de viure aquí.
Quan seus a calcular els costos
és fàcil pensar en tot el que hauràs de sacrificar
però també cal pensar en tot el que guanyaràs.
Ara puc fer el que més m’agrada:
ensenyar els altres sobre Jehovà.
I molts s’han batejat!
L’alegria que sento és indescriptible.
També he pogut aprendre molt
i tinc records amb la congregació
que mai hauria tingut si
m’hagués quedat a casa.
Jehovà m’ha donat
germans, germanes, mares i pares
perquè no em senti sol.
Sovint parlem de la germandat mundial
però quan ho vius en primera
persona és molt diferent.
Salm 34:8 diu:
«Tasteu i vegeu que Jehovà és bo».
Quan ho fas entres en un
bufet lliure de benediccions
i totes estan delicioses.
Poques coses ens fan tan feliços
com ensenyar als altres
la veritat sobre Jehovà.
Si ara no pots servir a un lloc de necessitat
per què no intentes fer més
per Jehovà d’altres maneres?
En el programa d’aquest mes
hem après que si sempre seguim
la guia de l’organització de Jehovà
podem salvar les nostres vides.
Igual que Habacuc, volem obrir
els nostres cors a Jehovà
per mantenir la pau interior i confiar en Ell.
La família Tshomba va demostrar
que confiava en Jehovà
al seguir les instruccions en els moments difícils.
I també hem vist que ens hem
d’assegurar que tenim la veritat
per tal de continuar seguint
la guia que Jehovà ens dona
mitjançant l’esclau fidel i assenyat.
A la videopostal d’aquest mes visitarem Sèrbia.
Sèrbia és un país de l’interior d’Europa
amb planes fèrtils al nord
conques calcàries a l’est
turons ondulats a l’oest
i muntanyes al sud.
La riquesa de la seva terra
produeix aliments deliciosos.
Sèrbia és un dels principals
exportadors de gerds del món
i els seus camps de colza
serveixen d’aliment per al bestiar.
La carn s’utilitza per fer ćevapi
un plat balcànic molt popular fet
amb carn picada i una barreja d’espècies.
I després li donen forma de salsitxa.
Aquests trossos de carn es posen dins d’un pa
i s’afegeix la kajmak
una crema feta amb llet amb un punt àcid.
I no us oblideu del dinar de diumenge!
A Sèrbia és comú quedar a
primera hora de la tarda
per menjar, compartir històries
i enfortir la relació amb els germans.
Molts van ajudar a portar
les bones notícies del Regne
a l’antiga Iugoslàvia
que és on està Sèrbia a l’actualitat.
Un d’ells va ser el soldat Nica Tralea.
Mentre servia a l’exèrcit austrohongarès
al 1918
l’exèrcit rus el va capturar
i el van enviar a Sibèria, a milers
de quilòmetres de distància.
Allà va conèixer la veritat
i, un cop va ser alliberat, va tornar a casa
i va començar a organitzar reunions.
Un altre va ser el jove barber Franz Brand.
Potser el recordeu de la
videopostal de Montenegro.
Ell era conegut com un dels «barbers de la Bíblia».
El Franz i el Rudolf Kalle
un dels seus clients, que va arribar a ser
el seu company de predicació
més tard van ser nomenats
superintendents de la sucursal.
Als anys 30, 20 pioners d’experiència,
entre ells el Martin Poetzinger
van ser enviats per ajudar a la predicació.
Ells no parlaven serbocroat
però predicaven amb les
targetes de testimoniatge.
El Martin Poetzinger recorda
viatjar per tot el país
amb una motxilla plena de publicacions
per predicar els pobles més remots del país.
Avui dia els germans continuen escampant
les bones notícies per tot el país.
A Vojvodina
els grangers estan molt ocupats
durant l’època de la collita
així que els germans recorren llargues
distàncies en bici per poder parlar amb ells.
En l’actualitat, Sèrbia és un país molt divers.
Hi podem trobar persones que parlen
rus, xinès, urdú, persa i romaní.
Per predicar els romanís
els publicadors es desplacen
a les seves comunitats
que normalment consisteixen
en cases petites i aglutinades.
Els resultats han estat increïbles.
La congregació romaní de Belgrad
dirigeix 46 cursos bíblics
i té una assistència mitjana de més del 100%.
Els germans i germanes d’aquesta congregació
us saluden i us envien el seu amor.
I nosaltres també!
Des de la Seu Mundial
dels Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting!

JW Broadcasting | Juliol 2026