JW subtitle extractor

Benvinguts a JW Broadcasting®!
Sovint ens fem una revisió de la vista.
Però revisem també la nostra visió espiritual?
Si sentim que la nostra visió espiritual
no és tan clara com abans
com podem deixar enrere les distraccions
i recuperar una bona visió?
A alguns els ha ajudat col·laborar
com a voluntaris externs de Betel.
Com t’imagines el seu dia a dia?
També descobrirem una part
emocionant de la nostra història:
la traducció de la Bíblia.
Això és JW Broadcasting!
Com tens la vista?
Si portes lents de contacte o ulleres com jo
significa que no veus del tot bé.
Jo tinc miopia, és a dir, no hi veig de lluny.
Això vol dir que enfoco les imatges
per davant de la retina
i no al fons de l’ull.
Per tant, com a resultat
veig borrosos els objectes que estan lluny.
Potser et passa el contrari i tens hipermetropia
és a dir, les imatges s’enfoquen
més enllà de la retina
i això distorsiona els objectes que veus de prop.
Algunes persones tenen miopia en un ull
i hipermetropia a l’altre.
Sigui com sigui
portar unes ulleres que estiguin
graduades correctament
ajuda els nostres ulls a veure-hi bé.
És clar, és possible que altres problemes
com ara la ceguera, no es puguin
curar fins al nou món.
Tot i això, hi ha un problema de la vista que
és molt més greu que qualsevol altre.
Jesús va parlar d’ell al Sermó de la Muntanya.
Llegim plegats el que diu Mateu 6:22, 23:
«Els ulls són el llum del cos».
Aturem-nos un moment.
A què es referia Jesús quan
va dir aquesta expressió?
Feia servir una metàfora.
Els ulls són com un llum encès
que ens permet moure'ns per
un lloc fosc sense ensopegar.
Però Jesús també estava pensant
en la visió figurada
és a dir, com veiem el que
Jehovà espera de nosaltres.
Amb les següents paraules,
Jesús va introduir dues idees contràries.
Llegim el que diu:
«Per tant, si els teus ulls estan ben enfocats
tot el teu cos brillarà.
Però si els teus ulls miren amb enveja
tot el teu cos estarà ple de foscor».
Jesús va fer un contrast entre
un ull que està enfocat
i un altre que és envejós.
El primer pot millorar la vida de la persona
però el segon pot empitjorar-la.
Segons on triem enfocar la vista
ens anirà bé o malament.
Per això és tan important centrar-nos
en les coses espirituals.
Així que el títol d’aquest discurs és:
«Centrem-nos sempre a fer
la voluntat de Jehovà».
Bé, i quina és aquesta?
En poques paraules, ell vol que
l’arribem a conèixer
que ens apropem a ell, l’obeïm
i el servim amb tot el nostre cor.
I Jesús ens va donar l’exemple.
Ell va dir que el seu propòsit
no era fer la seva voluntat
sinó fer la voluntat d’aquell que l’havia enviat.
La seva vida girava entorn a una única cosa:
la predicació.
I per això va dedicar-hi
tot el seu temps i energies.
A ell no l’interessava aconseguir prestigi,
una posició elevada
o obtenir coses materials.
Jesús també va ensenyar als seus deixebles
a estar enfocats a servir Jehovà.
Els va dir que els únics que entrarien
al seu Regne
serien aquells que fan la voluntat del seu Pare.
Igualment, tots nosaltres l’hauríem d’imitar.
Hauríem de centrar la nostra vida
a fer la voluntat de Jehovà
posar en primer lloc el Regne
i predicar amb entusiasme.
Tenir els ulls ben enfocats significa
portar una vida senzilla.
No voldríem estar tan centrats
a satisfer els nostres desitjos
que quedéssim atrapats en tot
el que aquest món ens ofereix.
Si la voluntat de Jehovà és la nostra prioritat
les nostres vides brillaran en sentit espiritual.
Oi que les persones amb ulls envejosos
porten vides molt diferents?
No veuen clarament el que és important.
Tenen una visió borrosa
només se centren en ells mateixos
i mai en tenen prou.
Proverbis 17:24
diu que els seus ulls «van sense rumb
fins als extrems de la terra».
Tenen un desig, un altre i un altre
però cap els fa feliços.
Van perduts perquè se centren
a aconseguir coses materials
i no a servir Jehovà.
Posem a prova la nostra vista
per explicar el que Jesús va dir.
Aquesta il·lustració
la va publicar el 1915
William Hill, un il·lustrador conegut.
És una il·lusió òptica que ensenya
el cap i les espatlles de dues dones
una més jove i una altra de més gran.
Pots veure les dues?
La dona més jove està d’esquenes.
Aquest és el costat esquerre de la seva cara
la seva orella, el seu nas
les seves pestanyes, la seva mandíbula
i una cinta que porta al coll.
Aquest és el seu cabell i el barret que porta
i aquí estan les seves espatlles.
Ara fixem-nos en la dona gran
que mira cap a la teva esquerra.
Aquest és el seu nas, el seu ull esquerre
la seva boca, la seva barbeta
aquí està el cabell
porta un barret i aquestes
són les seves espatlles.
Veritat que no pots veure
les dues dones alhora?
Has d’escollir una de les dues perquè
la teva ment la pugui percebre.
Vegem com es relaciona això
amb el tema del discurs.
Com veus el sistema en què vivim
comparat amb el nou món?
A Satanàs li agradaria que pensessis
que és molt atraient
i que et pot donar èxit, oportunitats i riqueses.
Però res més lluny de la realitat.
El món de Satanàs, igual que la dona gran
cada cop està més a prop de la fi
i ben aviat el Regne de Déu acabarà amb ell.
En canvi, podríem comparar
el nou món a la dona jove.
Allà gaudirem de vida eterna amb bona salut
forces i energia.
I Jehovà satisfarà el desig
de tots els éssers vius.
Jehovà ens ajuda a veure clarament
i a comprendre
les diferències que hi ha entre el món
malvat de Satanàs
i el futur nou món.
I ho fa per mitjà de la seva Paraula, la Bíblia
que ens ajuda a veure-hi clar.
Un cristià no pot donar devoció exclusiva a Déu
mentre té els ulls enfocats en el
que aquest món pot oferir.
Simplement aquestes dues coses
no es poden fer alhora.
L’apòstol Joan veia el món com el veu Jehovà.
Vegem el que va escriure a 1 Joan 2:15-17.
Allà ens adverteix de dues coses
que no hem d’estimar.
Mentre ho llegim pregunta’t:
«Quina de les dues és més fàcil no estimar?».
«No estimeu ni el món
ni les coses que hi ha al món.
Si algú estima el món,
l’amor al Pare no està en ell.
Perquè res del que hi ha al món
—ni els desitjos de la carn
ni els desitjos dels ulls
ni l’ostentació de les coses que un posseeix—
ve del Pare, sinó que ve del món.
A més, el món i els seus desitjos
estan desapareixent
però qui fa la voluntat de Déu viurà per sempre.»
D’aquestes dues coses,
el món i les coses que hi ha al món
quina diries que és més fàcil no estimar?
Veritat que és més fàcil no estimar aquest món?
Estem desitjant que s’acabi
el sistema de Satanàs
que la religió falsa, la corrupció
i la propaganda enganyosa
siguin eliminades per complet.
En tenim moltes ganes.
Però el món de Satanàs també ens exposa
a un ventall de distraccions.
Algunes de les coses que
ens ofereix aquest món
poden semblar-nos atractives,
emocionants i seductores.
I és que, de totes les tàctiques
que Satanàs utilitza
constantment busca maneres
de despertar els desitjos dels ulls.
És una de les seves trampes més efectives.
De fet, pensa el que va aconseguir amb Eva
i una simple peça de fruita.
Hem d’examinar el nostre cor sovint
per no deixar que res d’aquest món ens enredi.
Si desitgéssim o intentéssim aconseguir
una d’aquestes coses
ens seria molt difícil centrar
la nostra vista en el més important:
fer la voluntat de Déu.
És per això que el nostre objectiu
ha de ser servir Jehovà
amb tot el nostre cor i la nostra ànima.
Igual que fem revisions regulars
de la nostra vista literal
de tant en tant, hem d’avaluar-nos espiritualment
per veure si cal fer algun canvi
per mantenir els ulls ben enfocats.
I com avaluem la nostra visió espiritual?
Doncs examinant-nos amb l’ajuda de la Bíblia
com si fos una taula optomètrica.
Trobem una llista de qualitats
a 2 Pere 1:5-7.
Llegim-ho:
«Esforceu-vos al màxim per afegir
a la vostra fe virtut;
a la virtut, coneixement;
al coneixement, autocontrol;
a l’autocontrol, aguant;
a l’aguant, devoció a Déu;
a la devoció a Déu, afecte fraternal,
i a l’afecte fraternal, amor».
Estem demostrant cadascuna
d’aquestes qualitats a la nostra vida?
Analitzem-les una per una.
La fe.
Aquesta qualitat essencial és
el fonament de totes les altres
i l’hem d’enfortir constantment per no perdre-la.
Si tenim una fe forta
confiarem que Jehovà complirà
tot el que ens ha promès
i podrem imaginar com serà la vida
quan això es faci realitat.
La virtut.
Demostrar virtut significa fer el bé
als ulls de Déu.
No només ens motiva a evitar el que
està malament i no fer mal a ningú
sinó que també ens impulsa a buscar
maneres de fer coses bones pels altres.
El coneixement.
Aquest ens ajuda a discernir
el que és correcte i el que no
sobretot quan afrontem nous reptes.
Gràcies a un estudi profund de la Bíblia
podem descobrir quina és la voluntat de Jehovà
i demostrar saviesa en les
decisions que prenem.
L’autocontrol.
En grec significa literalment
‘prendre el control d’un mateix’.
Ens ajuda a alinear la nostra vida
amb les normes de Jehovà
i així controlar el que pensem, diem o fem
per tal de no cometre un pecat.
L’aguant.
És la ferma determinació que ens motiva a
confiar que Jehovà ens donarà les forces.
També ens permet no perdre l’esperança
davant les proves.
Amb aguant podrem veure com Jehovà
ens ajuda a resistir les temptacions
i ser fidels davant la persecució.
La devoció a Déu.
Aquesta qualitat ens motiva a
respectar i a admirar Jehovà
i a ser lleials a la seva sobirania.
També ens ajuda a fixar-nos en
com Jehovà tracta el seu poble
i a viure d’acord amb la seva voluntat
perquè l’estimem.
L’afecte fraternal.
El necessitem si volem imitar Jehovà.
Gràcies a això, podem passar per alt
les imperfeccions dels nostres germans
tractar-los com si fossin la nostra família
i posar les seves necessitats en primer lloc.
L’amor.
Estimem tothom, no només
els nostres germans.
Jehovà és un Déu imparcial i per tant
vol que aprofitem qualsevol oportunitat
per compartir les veritats de
la seva Paraula amb els altres.
Després d’haver analitzat
aquesta graella espiritual
llegim els següents dos versets
per veure el diagnòstic.
«Perquè si teniu aquestes qualitats
en abundància
aquestes impediran que
us feu inactius o infructífers
pel que fa al coneixement exacte
del nostre Senyor Jesucrist.
Però qui no té aquestes qualitats està cec
perquè tanca els ulls a la llum.»
Una bona visió espiritual és molt valuosa.
Si seguim el consell de Pere
i ens esforcem al màxim
per tenir aquestes vuit qualitats en abundància
mai ens tornarem inactius
en el nostre servei a Jehovà.
En lloc d’això, serem fructíferes
i productius en tot el que fem.
Però si no demostrem aquestes qualitats
la nostra fe es debilitarà
i ens tornarem cecs espiritualment.
I si ens adonem que hem de millorar
en alguna d’aquestes qualitats?
Tal vegada hauríem de redirigir
la nostra visió espiritual.
Com podem fer-ho?
Vegem els següents quatre remeis.
Primer: estudiar i meditar en la Paraula de Déu.
Si tens una dolència a l’ull
el metge et podria recomanar que empris
unes gotes hidratants
i que et tapis l’ull perquè descansi
i la medicació faci efecte.
Llegir diàriament la Bíblia
ens hidrata i fa que recuperem
la nostra visió espiritual.
I quan meditem en el que llegim,
l’absorbim més fàcilment
i té un bon efecte en nosaltres.
Això evita que oblidem el propòsit de Jehovà
el que ha fet per nosaltres
i l’esperança que ens ha donat.
L’erudit bíblic William Barclay va dir:
«Per a un cristià sincer
estudiar la Paraula de Déu
no és un treball, sinó un plaer
perquè sap que allà trobarà l’aliment
que tant desitja el seu cor».
Segon: posar en pràctica el que aprenem.
Tal i com els exercicis oculars
milloren la nostra vista
posar en pràctica els principis bíblics
ens ajuda a veure la importància
dels consells de Jehovà.
També podem enfortir la nostra fe
si fem l’exercici de predicar amb entusiasme
i participar a les reunions.
Tercer: seguir la guia de l’esperit sant.
Potser un doctor ha d’utilitzar un làser
per reparar un despreniment de retina
o algun altre problema dins l’ull.
No hi ha res més poderós que
l’esperit sant de Jehovà
que actua com un làser.
Com més deixem que penetri
en els nostres pensaments i accions
més evident serà el nostre progrés espiritual.
Quart: acceptar l’ajuda dels altres.
A vegades, un doctor podria
recomanar que ens operem.
De la mateixa manera que un metge
empra el bisturí
els ancians fan servir hàbilment
la Paraula de Déu
per donar-nos consells directes.
Si els acceptem
millorarà la nostra visió espiritual.
Bé, què hem après?
Si tenim un ull enfocat
tindrem una clara imatge del propòsit de Déu
del Regne i del futur que ens espera.
En canvi, un ull envejós farà que tinguem
una imatge borrosa del nou món.
Com si no fos real.
Com hem vist a la il·lustració
no podem centrar la nostra vista
en dues coses a la vegada.
Desitjar les coses d’aquest món
impedeix que ens centrem
a fer la voluntat de Déu.
I amb el temps podríem perdre
per complet la nostra visió espiritual.
Que trist seria això.
Sens dubte, és essencial que ens centrem
sempre a fer la voluntat de Déu
i que ens esforcem per donar el millor
al nostre Pare celestial per tota l’eternitat.
Vegem com reajustar les seves prioritats
va ajudar un matrimoni
a tenir una vida més plena i feliç.
Quan teníem prop de 25 anys
vam comprar un apartament al centre de Viena
amb una hipoteca que
havíem de pagar cada mes.
I era un pis molt maco.
Oi que sí?
Sí, sí que ho era.
Aconseguir un pis com aquell
era triomfar a la vida.
La meva prioritat era guanyar més diners
perquè pensava que d’aquesta manera
faria més feliç la Doris.
Però vam començar a faltar a algunes reunions.
També vam descuidar la nostra rutina espiritual
i això va afectar negativament
el nostre matrimoni.
Vam rebre una visita pastoral molt amorosa.
Aquell ancià va ser molt directe
i em va recordar que jo era el cap de família.
I com a cap també tenia la responsabilitat
de cuidar espiritualment la Doris.
I no només econòmicament!
Exactament! Les paraules d’aquell ancià
em van fer pensar.
Jo volia ser un bon cap de família
però sobretot volia que la Doris fos feliç.
I quina millor manera que
centrar-nos a servir Jehovà?
Ens vam esforçar per comunicar-nos més
i vam reprendre l’hàbit de
fer oracions junts cada dia
i ens vam adonar que no era bona idea
continuar pagant aquell apartament tan car.
Així que vam fer oració a Jehovà
i li vam demanar:
«Si us plau, ajuda’ns a vendre aquest apartament.
Volem desfer-nos d’aquesta càrrega».
I finalment, vam poder vendre el pis.
Així que ja no teníem deutes!
I el Congrés del 2014 ens va donar
l’empenta que necessitàvem
per posar en primer lloc el Regne i
deixar que Jehovà s’encarregui de la resta.
Aquesta va ser la primera vegada a la nostra
vida que vam posar en pràctica aquest consell
i vam veure de primera mà
com Jehovà el complia.
De seguida vam parlar amb
Jehovà sobre el tema.
Per primera vegada desitjàvem
donar-li el millor a Jehovà.
-I així ho vam fer.
-I tant!
Un parell de mesos després d’aquell Congrés
vam començar a servir com a pioners auxiliars.
Al sector de la construcció no és
gaire comú treballar mitja jornada
i encara que aconseguís una reducció d’horari
això implicava posar a prova Jehovà
perquè es reduirien els meus ingressos.
Em preguntava:
«Com arribarem a final de mes?».
Vaig fer molta oració a Jehovà.
Li demanava que em donés valentia
per parlar amb el meu cap.
Que m’ajudés a aconseguir
la reducció de jornada
i que em donés les forces per confiar
en ell en aquesta nova situació.
Vam gaudir tant de servir com a pioners auxiliars
que ens vam plantejar servir com
a pioners regulars el següent any de servei.
Així que vam començar a
fer plans per aconseguir-ho.
I ho vam aconseguir!
Va ser meravellós!
-I va continuar així!
-Tens tota la raó.
Poc després vam decidir
tornar a simplificar la nostra vida
i ens vam mudar a un pis encara més petit.
Però hi estàvem molt a gust.
Teníem tot el que necessitàvem.
Hi ha una Torre de Guaita amb
un article que ens va impactar molt.
És l’article: «Col·labora amb Jehovà cada dia».
Cap al final hi ha una frase o
millor dit una pregunta que diu:
«T’agradaria rebre entrenament
per poder servir més plenament Jehovà?
Si és així, podries demanar assistir a
l’Escola per a proclamadors del Regne».
I vam sentir que ens ho deien a nosaltres.
Ja no teníem cap excusa.
-I llavors vam rebre una invitació.
-Sí, ens van convidar.
-Quina alegria!
-Sí!
No era fàcil aconseguir dos mesos
de permís per anar a l’Escola.
De fet, no me’ls van donar.
Vaig haver de deixar la feina.
Però no me’n penedeixo de res
ho tornaria a fer amb els ulls tancats.
L’Escola va ser una benedicció
de part de Jehovà.
Sí, una mostra del seu amor.
Jehovà ens valorava i confiava en nosaltres.
Això és...
preciós.
Ens van assignar a
una congregació molt amorosa
i em fa molt feliç ser pioner al costat de la Doris
i gaudir amb ella de la millor vida possible.
És veritat que econòmicament
no tenim tant com abans
però Jehovà ens dona tot el que necessitem.
Ell ens cuida i es preocupa per nosaltres.
No, no ens penedim de res.
-Potser sí, sí.
-Ah sí?
Hauríem d’haver començat molt abans.
Tens raó.
El matrimoni Satlauers va seguir
la guia de Jehovà i va simplificar la seva vida.
Gràcies a això, ara gaudeixen
d’una vida plena i feliç.
Fer el mateix que ells pot semblar molt difícil
però no et desanimis.
Pots aprendre molt del llibre de Zacaries.
No recordava com d’emocionant
és el llibre de Zacaries!
És cert! Porto tota la setmana
esperant que arribi aquest moment.
-Ens hi posem?
-Som-hi!
Sabem que els jueus estaven sota molta pressió
per part dels seus enemics, l’oposició política
i se sentien desanimats.
I a sobre havien de reconstruir el temple
restaurar Jerusalem i cuidar les seves famílies.
Segur que va ser molt esgotador!
De fet, s’assembla molt a la vida d’avui dia.
Tens tota la raó.
Semblaven molt vulnerables perquè
no tenien exèrcit, ni poder polític.
Només eren un grup petit de
persones davant un repte enorme.
Per això Jehovà els va enviar Ageu i Zacaries.
Sabia que necessitaven forces.
Ageu els va donar el missatge clar que
necessitaven per posar-se en marxa.
I després Zacaries els va donar
ànim per aguantar.
El llibre de Zacaries està replet d’informació!
-Avui no acabarem.
-Podríem dividir-lo en parts.
El vídeo d’introducció
destaca els punts principals
en especial, les profecies messiàniques.
També m’agrada utilitzar el «Contingut del llibre»
que surt a la Traducció del Nou Món.
He començat amb la «Visió 5:
Un canelobre i dues oliveres».
Molt bé! I què has trobat?
Al fer recerca he trobat l’article:
«Veus el mateix que Zacaries va veure?»
de La Torre de Guaita de març de 2022.
Els punts que destacava i
les imatges eren molt útils.
Que interessant! Com l’has trobat?
He utilitzat l’índex de textos bíblics
de la Guia de recerca.
Quina bona idea!
L’article explicava que
«l’oli de les [dues] oliveres
representa l’esperit sant de Jehovà,
una font inesgotable de poder».
Això devia haver animat molt els jueus.
Ells estaven desanimats i esgotats
però Jehovà els va assegurar
que amb el seu poder il·limitat
sempre els donaria suport.
Però Jehovà no es limita a això.
Als versets 6 i 7, Jehovà ens diu:
«“No serà per una força militar
ni pel poder dels humans
sinó pel meu esperit.”
Gran muntanya, qui t’has cregut que ets?
Et convertiràs en una plana
davant de Zorobabel».
Quina imatge tan impactant per als jueus!
Aquella oposició els semblava una muntanya
però Zacaries diu que quedaria
completament aplanada.
Així que ni l’Imperi persa ni
els enemics podien aturar l’obra.
No necessitaven cap exèrcit
perquè comptaven amb Jehovà.
Me’ls imagino visualitzant l’escena.
Aquella enorme muntanya sent
aixafada davant dels seus ulls.
Els quedava clar que el seu èxit
no depenia de les seves circumstàncies
o de les seves habilitats
sinó de l’esperit de Jehovà.
És cert! Rebre aquell missatge
els va animar molt.
A pesar de tot, els jueus van confiar en Jehovà
i es van posar mans a l’obra
i en poc més de quatre anys
van acabar el temple.
Van veure clarament l’esperit
de Jehovà en acció.
De cop, es va aixecar la prohibició
i fins i tot les nacions veïnes
van haver de contribuir amb materials
per a la reconstrucció.
Tot això gràcies a Jehovà.
Ell va aplanar la muntanya.
Què creus que ens ensenya això sobre Jehovà?
Que l’esperit de Jehovà pot aconseguir
allò que a nosaltres ens sembla impossible.
I que Jehovà sap que de vegades també ens
sentim esgotats, desanimats o espantats.
Per això vol que visualitzem el seu poder.
La profecia de Zacaries ens ajuda a fer-ho.
Això és una idea genial per analitzar
el llibre de Zacaries.
Intentar visualitzar el que està passant.
Exacte, és el que diu el títol
de l’article que has trobat
«Veus el mateix que Zacaries va veure?».
Però què ens ensenya això a nosaltres?
Si soc sincera... estic esgotada.
Tenim tantes coses a fer a part
de la nostra rutina espiritual:
les responsabilitats familiars,
treballar, cuidar-nos
per no dir res de la pressió
que rebem d’aquest món.
A vegades em sento tan desbordada
que simplement em connectaria
a la reunió des de casa.
T’entenc.
Però aquella visió em pot servir de recordatori
que Jehovà em donarà les forces que necessito
tant físicament com emocionalment.
Estic d’acord.
Quan no em sento gaire motivat demano
l’esperit de Jehovà per fer el que és correcte.
A vegades això podria ser anar a una reunió
o a predicar, encara que no en tingui ganes
però confio que Jehovà em donarà
les forces que necessito.
A més, vull imitar Jehovà
i utilitzar les meves forces per animar els altres
especialment si estan desanimats o tenen por.
Vull que sàpiguen que Jehovà
es preocupa per ells
i els donarà les forces que necessitin.
Molt bon punt!
I podem pensar en això si en el futur
afrontem persecució o tenim por.
És com tu has dit: l’èxit no depèn de
les habilitats o les circumstàncies
depèn de l’esperit de Jehovà.
M’encanta aquesta manera d’estudiar
el llibre de Zacaries!
Dividir-lo en parts, utilitzar l’índex
de textos bíblics i visualitzar el relat.
Així, la Paraula de Déu realment cobra vida.
Tens raó, podem parlar ara sobre
què signifiquen els dos bastons?
I tant!
També m’agradaria analitzar
les profecies messiàniques
per veure com es relacionen amb
el tema principal de la Bíblia
i com Zacaries ens ajuda a identificar
Jesús com el Messies.
I encara ens queden totes les altres visions.
Quines ganes de continuar
aprenent de Zacaries
durant les properes adoracions en família!
Quina lliçó tan pràctica!
L’èxit no depèn de les nostres
circumstàncies o habilitats.
Si som obedients, Jehovà pot utilitzar
el seu esperit per beneir-nos.
A alguns els ha ajudat a tenir
clares les seves prioritats
servir com a voluntaris externs a una sucursal.
Per conèixer més sobre aquest tipus de vida
vegem com és un dia amb un voluntari extern.
Hola! Em dic Hye-in
i serveixo com a voluntària externa
a la sucursal de Corea.
Com que soc voluntària externa ocasional
no tinc un horari fix.
Per tant, vaig a Betel quan
es necessita aquella setmana.
Normalment trigo entre
45 minuts i una hora en arribar.
Tot depèn de com estigui el trànsit.
Per sort, m’agrada conduir
així que el viatge no se’m fa feixuc.
A Betel, el dia sempre comença
amb l’Adoració del matí.
No fa gaire, hi va haver un discurs basat
en Jaume 1:2-4 que em va encantar.
Deia que tractéssim de veure
les proves i els reptes
com professors que ens ajuden a millorar.
És cert que quan estàs
passant per un problema
el primer que penses no és
què pots aprendre d’això.
Però el discurs ens deia que
si ens continuem esforçant
per aguantar les proves amb alegria
per mitjà de l’estudi personal, la lectura
de la Bíblia, l’oració i la meditació
al final, quan mirem enrere i vegem que
ho hem superat, podrem somriure contents.
Cada dia aprenc coses a l’adoració del matí.
M’encanta!
Col·laboro amb el Departament de Transport.
Aquest departament principalment
s’encarrega d’oferir transport cap a Betel
a servents de temps complet especial
que venen de l’estranger.
Sempre tracto de tenir present
que el propòsit de Betel és
donar suport a la predicació.
Quan conec servents a temps complet especial
que venen d’altres països per visitar Betel
veig que estan molt agraïts per tot el que es fa
i m’alegra molt pensar que
he pogut ajudar-los una mica.
La veritat és que poder col·laborar amb
Jehovà d’aquesta manera em fa molt feliç.
Com que el trajecte acostuma a durar
entre una hora i mitja i dues
tenim temps per parlar de moltes coses.
Encara que ens acabem de conèixer
la sensació és que estàs parlant
amb un amic de fa temps.
Normalment expliquem experiències sobre com
hem vist la mà de Jehovà a la nostra vida
o com ens ha ajudat en moments difícils.
I això fa que aquests viatges
siguin realment especials.
Al principi, no em feia molta gràcia
la idea d’anar a Betel
així que ho vaig anar posposant.
Però un dia un amic de confiança em va dir:
«No ens correspon a nosaltres triar on
servir Jehovà, és ell qui ho decideix».
Em vaig quedar pensant i
em vaig adonar que tenia tota la raó!
Així que vaig decidir deixar-ho
en mans de Jehovà
i vaig fer la sol·licitud. I així és
com vaig acabar servint a Betel.
I estic molt feliç d’haver-ho fet!
El cert és que no va ser fàcil
reorganitzar el meu horari laboral.
Em preocupava poder-me mantenir
econòmicament.
Però un cop vaig començar a Betel
totes aquelles preocupacions van desaparèixer.
Tot es va posar en el seu lloc i
el meu horari va quadrar a la perfecció.
A part de col·laborar amb Betel
i treballar seglarment
durant un temps vaig haver de cuidar
alguns membres de la meva família.
Per tal de poder seguir amb
la meva rutina espiritual
vaig posar un dia específic per
fer el meu estudi personal.
Tenir una bona rutina espiritual
m’ajuda moltíssim.
Quan començo a sentir que no puc més
aquesta és la que m’ajuda a recuperar
les forces per poder continuar servint a Betel
i predicar amb entusiasme.
Aquestes activitats espirituals per a mi
són com una màscara d’oxigen.
Per això, sense importar el que passi
sempre m’asseguro de tenir prou temps
per dedicar-lo a això.
Un dia a la casa de Jehovà «és millor
que mil a qualsevol altre lloc!».
Aquest és un verset que recordo
cada matí quan vaig a Betel.
No em preocupa l’assignació que vingui després
el que més desitjo és servir Jehovà
amb gratitud, entusiasme i felicitat.
Servir com a voluntari extern
requereix molta dedicació i esforç.
T’has fixat com s’ho fa la Hye-in
per trobar l’equilibri?
Ella aparta temps regularment
per fer el seu estudi personal i recarregar piles.
Estudiar la Paraula de Déu
pot ajudar els nostres ulls espirituals
a estar millor enfocats
i mirar el futur amb confiança.
Fixem-nos com ho va fer Daniel
a la següent Adoració del matí.
Avui parlarem del tema:
«Enforteix la teva confiança
en l’amor lleial de Jehovà».
I per què ho hauríem de fer?
Potser per experiències del nostre passat.
És possible que la nostra criança
els errors o altres experiències
ens hagin pogut fer dubtar de
si Jehovà realment ens estima.
Estàs passant tu per una situació angoixant?
Potser problemes familiars?
Una feina molt exigent? Una salut delicada?
O tal vegada altres preocupacions?
No és cert que aquestes situacions
ens ajuden a estar convençuts
que necessitem l’ajuda de Jehovà?
A més, sabem que patirem reptes en el futur
que posaran a prova la nostra fe
i podríem pensar que no serem
capaços de mantenir-nos lleials.
Per tant, sense importar el nostre passat,
el que estem vivint o el que passi en el futur
tots necessitem enfortir la nostra confiança
en l’amor lleial de Jehovà.
Una manera que ens ajudarà
a fer-ho és analitzar
el que va dir Daniel a Daniel 9:4.
El text està tret del comentari del text del dia
així que llegim plegats Daniel 9:4. Allà diu:
«Vaig fer oració al meu Déu,
Jehovà, i vaig fer una confessió.
Vaig dir: “Jehovà, el Déu verdader,
gran i imponent
que compleixes el teu pacte i
mostres amor lleial als que t’estimen
i obeeixen els teus manaments”».
El que acabem de llegir és un fragment
d’una oració que va fer Daniel.
Allà diu que Jehovà compleix el seu pacte
i mostra amor lleial als que l’estimen
i obeeixen els seus manaments.
Analitzem ara aquesta oració i el seu context
per enfortir la nostra confiança que Jehovà
també ens mostrarà amor lleial a nosaltres.
Però, què va moure Daniel a fer aquesta oració?
Vegem-ho a Daniel 9:2.
Allà diu: «En el primer any del seu regnat
jo, Daniel, vaig comprendre gràcies als llibres
segons el que Jehovà havia dit
al profeta Jeremies
quants anys duraria la desolació de Jerusalem;
duraria 70 anys».
Quan va fer Daniel aquesta oració?
L’any 539 a. n. e.
quan la desolació de Jerusalem
ja portava 68 anys.
En aquest moment Daniel es fixa en els «llibres»
que, segons la nota, fan referència
als llibres sagrats.
Això no només inclou el llibre de Jeremies
sinó també els llibres de Moisès,
Isaïes, Ezequiel, Amós i Osees.
Per exemple, de ben segur
Daniel va llegir Jeremies 29:10
on llegim el següent:
«Això és el que diu Jehovà:
“Quan s’hagin complert 70 anys
a Babilònia, actuaré a favor vostre
i compliré la meva promesa
fent-vos tornar a aquest lloc”».
Daniel es va adonar que els esdeveniments
estaven relacionats amb les profecies bíbliques.
I una d’elles deia que Cir,
que ja estava governant
seria qui alliberaria els israelites.
I encara que Daniel no coneixia tots els detalls
sabia que el compliment estava ben a prop.
Això el va motivar a fer aquella oració a Jehovà
i a centrar-se en el seu amor lleial.
Trobem l’oració de Daniel des del
verset 4 fins al verset 19.
I si analitzem profundament aquesta oració
podem comprovar que Daniel
coneixia bé les paraules de Jeremies
i tenia total confiança en el seu compliment.
De fet, una referència diu:
«L’oració de Daniel no només
es basava en dos versets de Jeremies
sinó en tot el llibre d’aquest profeta».
L’oració de Daniel mostra que els israelites
necessitaven l’amor lleial de Jehovà.
La fidelitat i compassió de Jehovà
era ben diferent a la desobediència
tan terrible que mostraven els israelites.
Ara bé, Daniel emfatitza que
el que estaven vivint els israelites
era el compliment d’una profecia de Jehovà.
Per exemple, el verset 13 diu:
«Tota aquesta desgràcia ens ha vingut al
damunt tal com està escrit a la Llei de Moisès».
Però Daniel sabia que aquestes profecies
no només feien referència al càstig que rebrien
sinó també es profetitzava que els israelites
podrien tornar a la seva terra.
Per exemple, els llibres de Levític,
Deuteronomi, Isaïes i Jeremies
profetitzaven que Jehovà ho faria possible
si els israelites es penedien de tot cor.
I fixa’t com acaba aquesta oració al verset 19.
Daniel diu: «Oh Jehovà, escolta!
Oh Jehovà, perdona!
Oh Jehovà, presta atenció i actua!
Déu meu, per causa del teu nom, no tardis
perquè la teva ciutat i el teu poble
porten el teu nom».
Així que demana que Jehovà actuï pel seu nom.
És interessant que, en el llibre de Daniel,
el nom de Jehovà apareix 19 vegades
de les quals 18 es troben en aquest capítol
i d’aquestes 18, 14 es troben
en l’oració de Daniel.
Però per què demana Daniel que
Jehovà actuï a causa del seu nom?
Daniel sabia que si Jehovà no actuava,
tacaria la seva reputació
perquè havia promès que
alliberaria els israelites.
Si ell no complia la seva promesa
afectaria negativament el seu nom.
Daniel sabia que conèixer bé Jehovà
i conèixer bé el seu nom
implicava estar convençut que
Jehovà demostraria amor lleial.
Per tant, quan Jehovà estava actuant
a favor del seu poble
en realitat ho estava fent
per vindicar el seu nom.
Aquesta oració enforteix la nostra confiança
que Jehovà actuarà amb
amor lleial a favor nostre.
Però quines lliçons n’aprenem?
Bé, una és que Jehovà
mai abandona el seu poble.
Les males conseqüències de
les accions dels israelites
eren just el que Jehovà havia predit
i ells podien estar segurs que si es penedien
Jehovà tornaria a donar-los el seu favor.
I això és exactament el que va passar.
Aquesta idea és molt animadora.
Moltes vegades cometem errors,
però podem estar segurs
que si ens en penedim, Jehovà ens ajudarà.
Igual que va fer amb Daniel i els israelites
Jehovà també ens ajudarà a nosaltres.
Ell mai ens abandonarà.
Una segona lliçó és que si
estudiem les profecies bíbliques
podem enfortir la nostra confiança
en l’amor lleial de Jehovà.
Això és precisament el que va fer Daniel.
El seu estudi personal
va enfortir la seva confiança
que Jehovà actuaria.
De fet, l’article
«Aprèn de les profecies bíbliques» de La Torre de Guaita d’agost de 2023, diu:
«Comprovar com algunes profecies
bíbliques ja s’han complert
ens ajuda a enfortir la nostra confiança
en Jehovà i en la manera com ens guia.
A més, sense importar quines
proves estiguem afrontant
estudiar les profecies ens permet
mirar el futur amb esperança».
La tercera lliçó és que l’amor lleial
està totalment relacionat
amb el nom de Jehovà i la seva personalitat.
Daniel n’estava ben convençut
i nosaltres també ho estem.
L’amor que Jehovà mostra és part
fonamental de la seva personalitat.
Jehovà actuarà a causa del seu nom
i això ens dona la seguretat que Jehovà
complirà la seva promesa de cuidar-nos.
Una quarta lliçó és que Jehovà dona
a conèixer informació en el moment oportú.
Daniel va ser capaç de relacionar
els esdeveniments
amb les profecies bíbliques perquè Jehovà
li va donar a conèixer la informació que
necessitava en el moment que necessitava.
I fa exactament el mateix avui dia.
Sabem que els aclariments que
rebem de les profecies bíbliques
incloses les relacionades amb la gran tribulació
demostren clarament que
Jehovà ens està guiant avui dia.
Així que meditar en l’oració de Daniel
pot enfortir la nostra confiança
en l’amor lleial de Jehovà.
I sense importar les proves que
hàgim afrontat en el passat
les que afrontem en el present
o les que afrontarem en el futur
Jehovà sempre ens demostrarà amor lleial.
Déu-n’hi-do el que s’extreu d’uns pocs versets.
M’ha agradat el punt que
estudiar les promeses de Jehovà
ens ajuda a tenir una actitud positiva.
En el futur nou món ressuscitaran
milions de persones.
Estàs esperant algú especial?
T’imagines com serà tornar-lo a abraçar?
Pensa en aquesta persona
mentre mires el vídeo musical titulat:
«Es tornin a aixecar».
♪ Amic, sé que és molt dur ♪
♪ no veure més algú que has perdut. ♪
♪ Pots obrir el teu cor sense por; ♪
♪ vull que sàpigues que tens el nostre suport. ♪
♪ S’acosta ja l’hora que Déu ha predit ♪
♪ en què els morts escoltaran la veu de Crist. ♪
♪ El que esperes tu ♪
♪ tots també esperem. ♪
♪ Esperem amb ganes el moment ♪
♪ que es tornin a aixecar. ♪
♪ De segur que amb el pas del temps ♪
♪ trobaràs a faltar moltes coses d’ells. ♪
♪ Digue’s a Jehovà com et sents; ♪
♪ la seva pau calma els teus sentiments. ♪
♪ S’acosta ja l’hora que Déu ha predit ♪
♪ en què els morts escoltaran la veu de Crist. ♪
♪ El que esperes tu ♪
♪ tots també esperem. ♪
♪ Esperem amb ganes el moment ♪
♪ que es tornin a aixecar. ♪
♪ Ben aviat, passejant, veuràs de lluny ♪
♪ que algú s’acosta cap a tu;
tu reconeixes aquells ulls. ♪
♪ Us abraceu; mentre rieu, tots dos ploreu. ♪
♪ Dolors i penes ja no hi són;
tot ha passat, ets al nou món. ♪
♪ S’acosta ja l’hora que Déu ha predit ♪
♪ en què els morts escoltaran la veu de Crist. ♪
♪ El que esperes tu ♪
♪ tots també esperem. ♪
♪ Esperem amb ganes el moment ♪
♪ que es tornin a aixecar ♪
♪ que es tornin a aixecar. ♪
Jehovà sap que desitgem intensament
tornar a veure aquells que hem perdut.
I ell també ho desitja.
Com ens assegura la seva Paraula
«per a ell tots estan vius».
Llegir la Bíblia en la nostra llengua materna
enforteix la nostra fe
en les promeses de Jehovà.
Què ha fet l’organització per tenir
una traducció de la Bíblia de qualitat
amb tants idiomes diferents?
Quan el 1950
vam presentar la Traducció del Nou Món
de les Escriptures Gregues Cristianes
el germà Knorr va explicar
quin era l’objectiu d’aquesta.
Amb el temps es van anar
presentant més volums
fins que el 1961 es va presentar la
Traducció del Nou Món completa en anglès.
Per fi teníem una Bíblia exacta, fàcil de llegir
i que donava glòria al nom de Jehovà.
I ja s’estava traduint la Bíblia
en sis idiomes més.
El 1963, sis traductors havien completat
les Escriptures Gregues Cristianes
en els seus respectius idiomes.
Però la traducció de la Bíblia
avançava molt a poc a poc
i a alguns idiomes els portava
més de 20 anys completar-la.
Uns 30 anys després que es presentés
l’edició completa en anglès
la Traducció del Nou Món només
estava disponible en 12 idiomes.
Per accelerar-ne la traducció
el 1989, el Consell Rector va crear
un nou departament a la seu mundial:
Serveis de Traducció.
Aquest departament s’encarregava
i es continua encarregant
d’ajudar a traduir la Bíblia
i publicacions bíbliques
de capacitar els traductors
i de respondre preguntes de
traductors de tot el món.
I és que és normal que tinguin moltes preguntes
sobre com traduir de manera exacta.
I què fa aquest departament
per organitzar i preparar els equips de
traducció quan han de traduir la Bíblia?
El primer que fan és ensenyar
els criteris de traducció.
Això inclou expressions idiomàtiques,
el significat de relats bíblics
i com traduir les imatges mentals de la Bíblia.
Alguns relats són molt difícils
de traduir de manera exacta
sense un diagrama que ajudi els
traductors a veure tots els detalls.
L’equip de traducció
ha de triar una expressió
que transmeti clarament
el missatge del text original.
Si a un equip li sorgeix algun dubte o pregunta
la pot enviar a Serveis de Traducció.
Llavors la resposta queda registrada
en una eina informàtica
que ja conté unes 140.000 preguntes
de traducció bíbliques.
Després, aquestes consultes es fan servir
per donar més formació als equips
i per millorar la qualitat i el ritme de traducció.
Un cop li van preguntar al germà
Albert Schroeder, del Consell Rector:
«En quants idiomes creus que
tindrem la Traducció del Nou Món?»
i ell va dir: «En tots els idiomes
que tradueixen La Torre de Guaita».
I és que una Bíblia exacta fa
molt més fàcil aprendre la veritat.
A mitjans dels 90
va quedar clar que calia una bona
traducció de la Bíblia en més idiomes.
En les llengües que no disposaven
de la Traducció del Nou Món
s’havia de fer servir altres traduccions bíbliques.
Algunes congregacions que
estaven creixent molt ràpid
només en tenien un o dos exemplars
i els havien de compartir.
Moltes traduccions no eren exactes
contenien doctrines falses
o fins i tot canviaven el nom de Jehovà
pel d’altres déus de la seva cultura.
El 2004 teníem les eines i
el coneixement necessaris
així que el Consell Rector va decidir
traduir la Bíblia en més idiomes.
Des d’aleshores, quan un equip té experiència
traduint La Torre de Guaita
la següent prioritat és traduir la Bíblia.
El que el germà Schroeder havia previst
estava més a prop que mai
però la feina que hi havia
per endavant era colossal
i no s’acabava amb la presentació de la Bíblia.
Els idiomes evolucionen amb el temps
així que les traduccions s’han d’anar revisant
perquè el missatge de la Bíblia
s’entengui clarament.
Avui dia hi ha prop de 700 germans
que es dediquen a temps complet
a traduir la Paraula de Déu.
Potser només trigues uns
segons a descarregar-te-la
però darrere d’aquesta hi ha entre
cinc i set anys de feina de traducció.
Gràcies a Jehovà disposem d’una traducció
que dona glòria al Seu nom
en més de 325 idiomes
i és més exacta i clara que mai.
Fins i tot traduïm la Bíblia en idiomes
que només parlen uns pocs publicadors.
I com reaccionen les persones sinceres
quan reben la Bíblia en el seu propi idioma?
Els seus cors esclaten de felicitat!
Per portar les bones notícies a persones
de «tota nació, tribu, llengua i poble»
és important traduir la Bíblia
però el pas més important l’has de fer tu.
Quan llegeixis la Bíblia deixa
que influeixi en la teva vida
i comparteix amb tantes persones
com puguis el seu preciós missatge.
Veritat que t’han vingut ganes de ballar
amb aquests germans?
Quin moment tan emocionant
rebre la Traducció del Nou Món
en el nostre propi idioma.
Què hem après en el programa d’aquest mes?
Si seguim la guia de Jehovà
podem mantenir els nostres ulls ben enfocats
i tot el nostre cos brillarà.
Haurem de fer sacrificis
però quan simplifiquem la nostra vida
i fem més per Jehovà
som realment feliços.
Si vius a prop d’una sucursal
et podries posar la meta de servir
com a voluntari extern de Betel?
El llibre de Zacaries ens ajuda a
visualitzar el poder de Jehovà
i a imitar-lo, animant els altres.
I quin tema musical tan bonic.
T’han saltat les llàgrimes com a mi?
Veritat que serà increïble tornar a veure
a totes aquelles persones
que tant estimem i que han mort?
La videopostal d’aquest mes és de Luxemburg.
Fem un viatge per visitar els germans d’allà.
Luxemburg és un petit país al centre d’Europa.
El seu nom prové d’una expressió que significa
«petita fortalesa».
Aquesta descripció és molt adient
ja que hi ha més de 70 castells
repartits per tot el país.
El castell de Bourscheid que veiem aquí
situat a un turó des d’on es veu el riu Sûre
està envoltat per 11 torres.
A prop trobem el castell medieval de Vianden
que va ser construït sobre fonaments romans
que daten del segle III.
I segueix vigilant el poble ubicat als seus peus.
Així com aquests castells s’han
mantingut ferms al llarg dels segles
els servents fidels de Jehovà han
aguantat fermament malgrat les proves.
Per exemple
tot i els esforços dels líders religiosos
per aturar l’obra
l’Eugene Reuter va oferir la seva llar
a favor dels interessos del Regne.
El 1933, casa seva va ser el primer lloc del país
on s’emmagatzemaven i des d’on
es distribuïen publicacions bíbliques.
L’Eugene va demostrar la seva fe amb valentia
en penjar el cartell de la societat Watchtower
al costat de la seva porta.
La Rosalie Fonck va ser detinguda
durant l’ocupació a Alemanya el 1940
quan van trobar publicacions a casa seva.
Els agents li van exigir que revelés
el nom dels germans i del seu líder.
Ella es va limitar a respondre:
«El meu líder és Jehovà».
Al mateix temps
el Victor Bruch va ser empresonat
quan es va negar a allistar-se a l’exèrcit.
El van enviar al camp de concentració
de Buchenwald
on els agents obligaven els germans
a estar dempeus durant hores
treballar de nit i fer marxes
amb esclops de fusta.
Però els germans no van deixar
d’animar-se els uns als altres.
Més tard, quan van traslladar
el Victor a Auschwitz
va continuar compartint
l’esperança del Regne amb els altres.
Aquesta mateixa fe i amor per la veritat
es veu avui dia al país.
Més de 2.000 publicadors comparteixen
les bones notícies en 10 idiomes.
També gaudeixen de passar temps junts
mentre mengen plats abundants i deliciosos
com ara la sopa de mongeta verda
i el coll de porc fumat amb faves.
A més, els encanta cantar junts
a les sales del Regne.
Escoltem com els 84 publicadors
de la congregació Allemand
canten a Jehovà.
Els germans i germanes de Luxemburg
us envien les seves salutacions i amor cristià.
I nosaltres també!
Des de la Seu Mundial
dels Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting.

JW Broadcasting | Octubre 2026