JW subtitle extractor

Benvinguts a JW Broadcasting®!
Al programa d’aquest mes
veurem els beneficis de fer servir bé
la nostra capacitat de pensar.
També veurem l’exemple de dues famílies
que van rebre moltes benediccions
perquè van obrir les portes de casa seva
i els seus cors a altres germans.
A més, extraurem lliçons sobre
com Jehovà ens refina
a nosaltres i a la seva organització.
I finalment
recordarem que si posem Jehovà
en primer lloc a la nostra família
ell ens omplirà de benediccions.
Això és JW Broadcasting!
El títol d’aquest discurs és:
«Utilitza la teva memòria assenyadament».
Però potser penses:
«Si això és impossible!
No puc controlar el que recordo».
I fins a cert punt, això és veritat.
Però sí que podem triar en què centrem
la nostra ment en cada moment.
En aquest discurs veurem de
quina manera decideix Jehovà
fer servir la seva memòria.
I després analitzarem
com es relaciona la nostra memòria
amb demostrar amor i servir els altres.
Quan Jehovà pensa en nosaltres
què és el que recorda?
Si us plau llegim plegats
el que diu a Hebreus 6:10.
Allà diu:
«Perquè Déu no és injust
i no s’oblida del que heu fet
ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom
a l’haver servit els sants
i al continuar servint-los».
Us heu fixat què és el que recorda?
Ell se centra en les coses bones que fem.
Una nota d’estudi d’aquest verset diu:
«Per a Déu seria una injustícia
passar per alt o deixar de valorar
les bones obres d’un dels seus servents lleials».
Oi que això descriu a la perfecció
fins a quin punt s’interessa Jehovà
pels seus servents?
És clar, Jehovà ho sap tot sobre nosaltres;
és conscient dels pecats que cometem,
de les errades que fem...
Però decideix no centrar-se
en aquests trets negatius.
Posem un exemple:
Podríem comparar la nostra
memòria a una biblioteca.
Jehovà coneix cada llibre
que hi ha a cada prestatge.
Alguns d’aquests llibres contenen els nostres
errors i les coses que hem fet malament.
Però d’altres parlen de les
coses bones que hem fet.
Jehovà sap on estan els que
expliquen les coses dolentes
però agafa i llegeix aquells llibres que
narren les coses bones que fem.
Ell decideix centrar-se en això.
Com ens ajuda a fer servir
la nostra memòria sàviament
l’exemple de Jehovà?
Tornem al text d’Hebreus 6:10
i fixem-nos en quines dues
coses ens hem de centrar.
Primer, en l’amor que demostrem
pel nom de Déu.
Som conscients que és un privilegi
portar el nom de Jehovà
però també és una responsabilitat
defensar la seva reputació.
La manera com parlem,
com ens vestim
i com actuem
pot donar glòria al seu nom
o tacar la seva reputació.
És per això que a 1 Corintis 10:31
ens recorda que qualsevol cosa que fem
la volem fer «per a la glòria de Déu».
Volem que tothom vegi que per a nosaltres
el nom de Jehovà és sagrat i molt important.
També demostrem que
estimem el nom de Déu
quan el donem a conèixer als altres.
Això inclou predicar les
bones notícies del Regne.
Per això, ens esforcem per millorar
les nostres habilitats quan prediquem
i dediquem temps a preparar-nos bé.
És cert que volem començar converses
però també volem compartir amb les persones
alguna cosa que els pugui ajudar.
També volem estar atents
i buscar diferents oportunitats
de predicar informalment.
Per què no et poses diferents objectius?
I si les circumstàncies t’ho permeten
reserva un temps cada setmana
per dedicar-lo a la predicació.
La nostra meta és fer-ho
«tot per les bones notícies»
i demostrar el nostre amor
per Jehovà i el seu nom.
La segona cosa que Hebreus 6:10 deia
és que hem de continuar servint «els sants».
En aquest context, «els sants»
es refereix als seguidors de Crist que són ungits.
Els primers cristians van ajudar els
seus germans i germanes ungits
de diferents maneres.
Ells els van donar ajuda en sentit econòmic
i material quan ho van necessitar.
De fet, Pau els va felicitar per tot
el que havien fet en el passat
i pel que van continuar fent al llarg dels anys.
El principi que trobem a Hebreus 6:10
continua sent útil per a tots nosaltres.
Mai volem deixar de fer bones obres pels altres.
És cert que valorem el fet que
algú faci alguna cosa per nosaltres.
Però, oi que encara som més feliços
quan l’amor ens motiva a fer
alguna cosa bona per algú?
I la llista de bones obres
o coses pràctiques que podem
fer pels altres és enorme.
Pot incloure oferir menjar, roba o la nostra llar
a aquells que estan passant per necessitat
o patint a causa de desastres, una malaltia
oposició o fins i tot persecució.
Una altra manera com podem donar
suport als germans de la congregació
és felicitant-los i animant-los.
I no oblidem que Jehovà ens ha donat
una eina molt poderosa per ajudar-los:
fer oració per ells.
En resum, siguin quines siguin
les nostres circumstàncies
tots podem fer el que diu Proverbis 3:27:
«No deixis de fer el bé
a qui l’hi has de fer
si t’és possible ajudar-lo».
Si estimem el nom de Jehovà
i fem coses bones pels altres
estarem utilitzant la nostra
memòria d’una manera sàvia.
T’ha passat alguna vegada que recordes
justament el que vols oblidar?
Això ens podria passar quan
se’ns ha tractat malament.
Pot ser que al recordar el
que aquesta persona ha fet
ens adonem que la ferida no s’ha tancat
i que se’ns faci molt difícil passar pàgina.
Vegem dos exemples ben diferents
que ens poden ajudar.
El primer exemple és el del rei David i Semeí.
Semeí era un familiar del rei Saül.
Durant molts anys va guardar
ressentiment a David
perquè el culpava d’haver trencat
el llinatge reial de la família de Saül.
2 Samuel capítol 16 explica que
Semeí va tirar pedres i pols
a David i als seus homes i els va maleir.
Aquesta va ser una falta de respecte
molt gran per part de Semeí.
Fins i tot, un dels homes de David, Abisai
va demanar permís per matar Semeí
però David s’hi va negar.
David va ser humil i va resistir
la temptació de tornar-s’hi.
Va deixar l’assumpte en mans de Jehovà.
Aquesta reacció va ser una mostra excel·lent
de calma i autocontrol per part de David.
Més tard, quan David estava al tron
Semeí li va demanar perdó a David.
De nou, Abisai volia matar-lo
però un altre cop, David no ho va permetre.
Fins i tot David va jurar que no mataria Semeí.
Sens dubte, David va portar
la situació d’una manera
que va agradar molt Jehovà.
Amb tot, abans de morir
fixem-nos què va dir David al seu fill Salomó
a 1 Reis 2:8, 9:
«També tens amb tu Semeí
el fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim.
Ell em va maleir amb una maledicció terrible
quan jo em dirigia cap a Mahanaim
però quan va baixar a trobar-me al Jordà
li vaig jurar per Jehovà:
“No et mataré amb l’espasa”.
No el deixis sense càstig
perquè ets un home savi
i saps el que li has de fer.
Fes baixar amb sang els seus
cabells blancs a la Tomba».
És possible que David
tingués poc més de 60 anys
el primer cop que es va trobar amb Semeí.
I en tenia 70 quan va morir.
Així que ja havien passat uns quants anys
però David ho seguia recordant.
Tenia gravat a foc el que havia fet Semeí.
La Bíblia no explica per què David
va reaccionar d’aquella manera.
Però això mostra clarament
que quan ens tracten malament
o de manera injusta
se’ns pot fer difícil deixar-ho córrer
tot i que al principi ho
hàgim sabut gestionar bé.
I aquest dolor
ens pot acompanyar durant molts anys.
Per tant, què podem fer per
mantenir l’actitud correcta
i oblidar el que ha passat?
Analitzem com Jesús va tractar l’apòstol Pere.
La nit que van arrestar Jesús
Pere li havia promès que mai l’abandonaria.
Però unes hores després
Pere va negar conèixer Jesús
i no només una o dos vegades, sinó tres.
Pensa-hi un moment;
Jesús estava afrontant el moment
més difícil de la seva vida a la terra.
I en el moment que més suport
necessitava dels seus deixebles
dels seus amics, entre ells Pere
el van abandonar.
Quan Pere es va adonar del que havia fet
es va enfonsar i va començar a plorar
destrossat per la culpa.
Però, com va reaccionar Jesús?
Després de ressuscitar, 1 Corintis 15:5
diu que es va aparèixer a Pere.
Creieu que va aprofitar aquella
oportunitat per renyar-lo?
Per fer-li saber com de decebut se sentia?
Vegem el que va passar
al capítol 16 de Marc, al verset 7.
Fixem-nos què va dir un àngel
a les dones que estaven a la tomba de Jesús.
«Però aneu a dir als seus deixebles
i a Pere:
“Va davant vostre a Galilea.
Allà el veureu, tal com us va dir”».
Una part de la nota d’estudi d’aquest verset diu:
«Sembla que abans que Jesús
s’aparegués a tots els seus deixebles
es va aparèixer a Pere quan aquest estava sol.
Aquesta mostra d’interès personal
i el fet que l’àngel mencionés
específicament Pere
sens dubte el va assegurar que
tot i que havia negat ser
el seu amic tres vegades
Jesús l’havia perdonat».
De ben segur, Pere es va
treure un gran pes de sobre.
És clar, Jesús era conscient
del que Pere havia fet.
Però ell va decidir deixar
de banda els seus errors
i recordar les seves boniques qualitats.
Jesús no tan sols va perdonar Pere
sinó que també li va encomanar el gran
privilegi d’enfortir els seus germans.
Quin magnífic exemple els va deixar.
Si alguna vegada un amic ens ofèn
farem bé d’imitar l’exemple de Jesús
i utilitzar amb seny la nostra memòria.
Vegem un últim exemple de com fer
un bon ús de la nostra memòria.
I de nou tornem a l’exemple de David.
Ell va recordar molts moments de la seva
vida en què havia vist la mà de Jehovà.
I aquests li van donar el valor necessari
per afrontar els moments més difícils.
Vegem què va dir a Salm 27:2, 3:
«Quan els malvats em van
atacar per devorar la meva carn
els que van ensopegar i van caure
van ser els meus adversaris i els meus enemics.
Encara que un exèrcit acampi contra mi
el meu cor no tindrà por.
Encara que esclati una guerra contra mi
seguiré confiant en ell».
Us hi heu fixat?
«El meu cor no tindrà por.»
«Seguiré confiant en ell.»
Com podem aconseguir tenir la
mateixa confiança que David?
Quan utilitzem la nostra memòria amb seny.
Per exemple
t’has trobat algun cop en una situació difícil
on has demanat a Jehovà la seva ajuda
i llavors has vist com t’ha donat
les forces i la saviesa per aguantar?
O potser t’ha respost de manera sorprenent.
Recorda tot això.
Alguna vegada has volgut
fer més per servir Jehovà
i has vist com ell ha tret
del teu davant un obstacle
que et semblava una muntanya
per tal que assolissis la teva meta?
Recorda’t també d’això.
Al llarg de la nostra vida, atresorarem
una gran quantitat de records.
I quan pensem en els moments que hem
viscut amb els nostres germans i germanes
volem recordar les seves valuoses qualitats
i totes les coses bones que han fet.
A mesura que examinem el nostre cor
estiguem resolts a fer fora els pensaments inútils
com el ressentiment o l’enveja.
I continuem cultivant qualitats valuoses
com l’amor i el perdó.
Utilitzem la nostra memòria per recordar
com Jehovà ens ha ajudat en el passat
i com ho continua fent ara.
D’aquesta manera, ens sentirem segurs
davant les proves que ens arribin
perquè estarem utilitzant
la nostra memòria assenyadament.
Però a part dels exemples del passat
també hi ha molts germans que han fet
un bon ús de la seva memòria.
Un d’ells és el germà Don Schwenning.
Ell té un munt de records
dels canvis que ha viscut l’organització
al llarg de la seva vida.
Què n’ha après?
La història moderna del poble de Jehovà
és una història plena de creixement
progrés i molts, molts canvis.
Jo he tingut el privilegi de viure
molts d’aquests canvis
i us puc dir que ha sigut molt emocionant.
A vegades m’han fet una mica de por
però sempre han sigut per millorar.
He vist com en lloc de coure,
Jehovà ha portat or.
Em dic Don Schwenning
porto més de 70 anys servint Jehovà
i tot just acabo de començar.
El meu pare va conèixer la veritat
gràcies a un company de feina
que li va donar un llibre.
Poc temps després
tots vam començar a assistir a les reunions.
Allò va ser un gran canvi per a nosaltres
però els germans ens van fer sentir com a casa.
Realment els germans em van acollir
i em van ajudar a sentir-me
part de la congregació.
M’encantava estar allà i
que em fessin sentir valorat.
Alguns canvis de l’organització
han sigut fàcils d’entendre i d’acceptar.
Quan vaig rebre la Traducció del Nou Món
per primer cop
de seguida em vaig adonar que allò
suposaria un gran canvi.
Per a mi, aquell llibre era un gran tresor
i en llegia un capítol cada dia.
Era tan clara i fàcil d’entendre
molt diferent de la Bíblia del rei Jaume
que acostumava a llegir.
Em va ajudar a veure Jehovà
com una persona real
i a entendre que em podia apropar a ell.
Això em va ajudar a progressar
i quan tenia 16 anys, em vaig batejar.
Després, quan tenia 18 anys,
em van nomenar servent ministerial.
Una de les primeres tasques
que em van assignar
va ser dirigir el grup d’estudi del llibre.
Molts dels germans eren més grans que jo
i tenien més experiència.
Al principi estava molt nerviós.
Gràcies a tots per venir.
Aaa... podem...
Mmm...
De vegades se’m va fer difícil.
En ocasions no sabia ni què estava dient
i simplement analitzàvem la informació.
Tot i els meus nervis, els germans
van ser molt comprensius amb mi.
Vaig sentir com Jehovà m’estava ajudant
a complir amb aquella tasca.
Molt o poc, els canvis ens afecten a tots.
El 1972 en va haver un que
em va afectar especialment.
En aquell moment, jo era
el servent de congregació.
El germà que prenia les decisions
i, per tant, tenia moltes responsabilitats.
Però aquell any se’ns va dir
que a partir d’aleshores
les congregacions tindrien un consell d’ancians.
Se’m feia difícil acceptar aquell canvi
i per això em sentia culpable.
Volia estar-hi d’acord
però no se’m feia gens fàcil.
Així que vaig fer molta oració a Jehovà
perquè m’ajudés a entendre aquell canvi.
I això em va apropar més a ell.
Em vaig adonar que havia de veure les coses
des del punt de vista de Jehovà.
Al final, vaig veure els beneficis d’aquest canvi.
Quan ara hi penso, és meravellós comptar
amb un consell d’ancians.
És tota una benedicció
que hi hagi més germans
cuidant la congregació.
Ha estat un autèntic regal aprendre
de l’experiència dels més grans
i admirar l’energia dels més joves.
He vist com de certes són les
paraules del Proverbi que diu:
«Quan hi ha molts consellers,
les coses surten bé».
De canvis n’hi haurà sempre
i nosaltres hem de seguir
col·laborant amb Jehovà.
Jehovà sap que els canvis
són per al nostre benefici.
Potser al principi no ho veiem,
però amb el temps ho farem.
I no oblidem que els canvis
més grans encara han d’arribar.
Estem vivint en el moment més emocionant
de la història moderna del poble de Déu.
Si ets jove, no deixis escapar
aquesta oportunitat única.
No perdis el temps.
Esforça’t per conèixer el millor
possible l’organització de Jehovà.
Forma part d’ella!
Implica’t al màxim en la teva congregació.
Parla amb els ancians
fes-te disponible
i estigues disposat a fer qualsevol
tasca que et demanin.
Deixa que Jehovà et guiï.
Confia en ell
i gaudiràs de la vida més emocionant
que et puguis imaginar.
I ara, si em perdoneu, haig de tornar a la feina
que encara queda molt per fer.
Avui dia, se’ns fa difícil imaginar
una congregació sense un consell d’ancians.
Però al germà Schwenning li va
costar adaptar-se a aquest canvi.
Què el va ajudar a tenir el mateix
punt de vista que Jehovà?
Va demanar-li ajuda en oració
i es va esforçar per veure’n els beneficis.
Vegem ara com l’oració va ajudar
dues famílies a fer més per Jehovà.
I les benediccions que van rebre
a l’oferir casa seva per allotjar
els delegats de congressos especials.
L’any 2015 es va celebrar
un congrés especial a Medellín, on vivim
i se’ns va presentar l’oportunitat
d’allotjar a casa alguns delegats.
Però en aquell moment tenia moltíssima feina.
Els dies se’m feien curts.
També teníem un fill preadolescent d’11 anys.
I, a més, la meva dona
tot just estava sortint d’un problema de salut
i l’amoïnava no poder fer tant
com volia pels germans.
Així que vam pensar:
«Ara mateix no és el millor moment
per allotjar ningú.
No podem acceptar aquest privilegi».
La meva dona i jo sempre li demanàvem
a Jehovà que ens ajudés
a educar el nostre fill de la millor manera
en sentit espiritual.
I a trobar maneres pràctiques d’ajudar-lo
a apropar-se més a ell.
Llavors la meva dona em va dir:
«Jehovà ha sigut molt generós amb nosaltres.
Per què no compartim amb els germans
part del que ens ha donat?».
Així que després de fer oració
ens vam repartir les tasques per tal de tenir
tota la casa preparada i llesta
quan arribessin els germans.
Quan van arribar...
Uau, ens van mostrar un amor tan sincer!
Semblava que ens coneixíem de tota la vida.
Ens va animar molt als tres tenir-los a casa
i veure com valoraven
la seva amistat amb Jehovà.
Es notava que tenien una
molt bona rutina espiritual.
L’amistat que va néixer amb aquells germans
i les converses que vam tenir
van ser una gran influència per al nostre fill.
Un dia se’m va apropar i em va dir:
«Papa, t’he de dir una cosa molt important».
I va començar a expressar
com s’estimava Jehovà.
Li va sortir del cor dir: «Papa, em vull batejar».
Quan penso en aquells germans
que van venir a casa
tinc molt clar que va ser una resposta
de Jehovà a les nostres oracions.
A dia d’avui encara mantenim l’amistat amb ells.
Quan els hem anat a veure
recordem junts els bons moments
que vam viure al congrés.
Ens alegrem moltíssim d’haver obert
les portes de casa i del nostre cor
per mostrar amor a aquests germans.
El que vam viure no té preu.
Ho vam gaudir moltíssim.
Mai m’hauria imaginat que la resposta
a les oracions de la meva mare i meves
vindrien per mitjà de mostrar hospitalitat.
Abraham va ser hospitalari amb uns estrangers
i jo volia fer el mateix.
Llavors va arribar el congrés especial
i vaig pensar:
«Sempre he volgut poder allotjar els germans
i aquesta és la meva oportunitat».
En aquell moment, el lloc on vivíem...
no estava gaire preparat, que diguéssim.
Tan sols teníem el necessari per dormir
i per menjar teníem una taula petita, petita.
Però teníem un altre problema...
M’hi vaig oposar completament
i els vaig dir: «No compteu amb mi
perquè no us ajudaré en res».
La meva germana no era testimoni de Jehovà.
Jo estava 100% dedicada als estudis, la feina...
Però el cert és que em sentia
sola, buida i no era feliç.
Els germans que vam allotjar eren tan senzills
eren divertits, els podies parlar
de qualsevol cosa
i es feien estimar tant!
Menjaven el que hi hagués
s’adaptaven a tot, el que fos.
Sí, va ser com si fóssim amics de tota la vida
així és com ens van fer sentir.
El que més em va impactar
era veure que realment eren feliços.
I em vaig adonar que era
perquè servien Jehovà.
Estic immensament agraïda de l’hospitalitat
que van mostrar la meva mare
i la meva germana.
Perquè veure l’exemple d’aquells germans
em va donar l’empenta que necessitava
per replantejar-me les coses
i apropar-me a Jehovà.
Per això vaig començar un curs bíblic.
Em vaig posar les piles, vaig progressar
i el 7 de març de 2020 em vaig batejar.
Els germans que vam allotjar s’han convertit
en amics per tota la vida.
Amics de veritat.
De fet, encara seguim en contacte
i tenim un xat de grup tots plegats.
El grup es diu Big family.
Tenir aquells germans
va ser com rebre una abraçada de Jehovà
una benedicció per a tota la família.
Famílies unides, nous amics
i records que ens acompanyaran tota la vida.
Si fem coses bones pels altres
rebrem aquestes i moltes altres benediccions.
Ara bé, no només tenim records bonics.
I si ens venen episodis de la vida
que ens agradaria oblidar?
Vegem les lliçons que podem extreure
de la següent adoració del matí:
«Tots ensopeguem moltes vegades».
Podem extreure moltes lliçons
del text de Jaume 3:2:
«Tots ensopeguem moltes vegades».
Però el context d’aquest versicle
se centra principalment quan ensopeguem
o com diu la nota
quan «ens equivoquem» a l’hora de parlar.
Amb els anys, hem rebut molts bons consells
per millorar la nostra manera de parlar.
Potser hem sentit expressions com
«Pensa abans de parlar»
«Compta fins a 10» o «Para molta atenció»
entre altres expressions que ens ajuden
a controlar el que diem.
I això ens ajuda molt, veritat?
Però us heu fixat que fins i tot
amb aquests consells
i tota l’experiència que tenim a la vida
seguim dient coses que fereixen?
Seguim discutint i posant excuses.
I després ens preguntem:
«Qui em manava obrir la boca?».
Ara bé, l’acció que tria Jaume
la d’ensopegar, és molt encertada.
Quan ensopeguem, passem vergonya
i mirem al voltant per veure si ens ha vist algú.
I quan ens tornem a posar dempeus
què és el primer que fem?
Mirem el terra per veure si hi havia
alguna cosa que ens ha fet caure.
Potser hi havia algun objecte allà al mig
o potser la vorera no era llisa.
O hi havia una esquerda
o simplement estàvem distrets
i hem ensopegat amb nosaltres mateixos.
A mi això m’ha passat alguna vegada
baixant per les escales.
Estava tan concentrat pensant
que no vaig parar atenció on posava els peus.
I fins i tot en algunes ocasions
podria ser que algú ens faci ensopegar
perquè ens ha fet la traveta.
És normal que mirem al terra,
però, i de manera figurada?
Com ens podem fixar en què
ens ha fet ensopegar?
Aquesta és una lliçó important:
cada vegada que ensopeguem
tenim l’oportunitat d’aprendre.
Cada cop que passa podem aturar-nos
i fer-nos les següents preguntes:
«Per què he reaccionat d’aquesta forma?
Com puc identificar aquesta situació
quan torni a passar
per reaccionar de la millor manera?».
Si identifiquem una situació que sovint
ens fa reaccionar malament
ens podem preparar
per controlar la nostra reacció
i evitar dir alguna cosa
de la qual després ens en penediríem.
Però si fiquem la pota quan parlem
una vegada rere una altra
en realitat no estem
aprenent dels nostres errors.
De fet, podem ensopegar
per moltes raons diferents:
els dubtes, la por, l’orgull...
Però centrem-nos en un parell de motius
i vegem què podem fer per identificar-los
i de quina manera els podem evitar.
El primer motiu del qual parlarem
és l’excés de confiança.
Coneixem tant l’altra persona
que a vegades deixem de tractar-la
amb el respecte que es mereix.
És possible que Jaume,
l’escriptor del text d’avui
hagi viscut aquesta mateixa situació.
Pensem en el següent:
Jesús era el seu germà gran
com el veuria Jaume?
Potser pensava:
«Segur que vol ser el preferit de la mama.
Ja està aquí el senyor perfecte».
Bé, de fet sí que era perfecte.
Jaume inicialment no pensava
que el seu germà fos el Messies.
I una de les raons podria ser perquè pensava:
«Però si he crescut amb ell».
Marc 3:21
ens ajuda a fer-nos una idea
del que pensava la seva família.
Marc 3:21 diu:
«Quan els seus familiars van sentir-ho, van dir:
“S’ha tornat boig!”
i van sortir a buscar-lo».
La nota d’estudi en anglès per a aquest versicle
diu que probablement
Jaume va ser un dels familiars
que va dir aquestes paraules.
Ara bé, ens imaginem com
es va sentir Jaume després?
A 1 Corintis 15:7
es menciona una situació.
Allà llegim que:
«Més tard —Jesús— es va aparèixer a Jaume
i després a tots els apòstols».
Ens fem una idea dels sentiments de Jaume
després d’una conversa tan significativa?
Probablement es va penedir
d’algunes coses que li havia dit al seu germà.
Però finalment va reconèixer
que Jesús era el Messies.
I què hi ha de nosaltres?
Fem servir paraules amb el nostre cònjuge
que mai faríem servir amb altres persones?
Potser la nostra família sap quines tecles
pitjar per fer-nos dir coses
de les quals després ens podríem penedir
sigui intencionalment o no.
Pregunta’t:
«Si no hagués estat un familiar,
hauria dit el mateix?».
I si és que no
potser faríem bé a meditar
en com tractem les persones
amb les que tenim molta confiança
i preparar-nos per no reaccionar malament.
Per tant, la idea és que
hem d’identificar el problema
i posar una solució.
No deixis que l’excés de confiança
et faci ensopegar.
Identifica’l, prepara’t
i després, evita’l.
Una altra situació podria ser
quan ens sentim atacats.
Ara bé, la clau per a aquestes situacions
és identificar quin sentiment
està provocant la nostra reacció.
Per saber-ho, ens podríem preguntar:
què m’ha fet reaccionar així?
L’enveja?
L’orgull?
L’egoisme?
Potser un problema que he tingut
en el passat amb aquella persona?
Quan meditem en possibles escenaris
podem identificar quins sentiments
ens fan reaccionar d’una manera negativa
i desenvolupar qualitats que ens ajudin a
reaccionar d’una manera diferent en el futur.
Per exemple, aquestes serien
algunes reaccions dolentes
que tots podríem tenir.
«No m’estan escoltant.»
La nostra reacció?
Parlem més fort o fins i tot cridem.
«M’estan faltant al respecte.»
Com reaccionem?
Fem el mateix.
Ens acusen injustament.
La nostra reacció?
Ens posem agressius i
intentem demostrar que tenim la raó.
I si no entenen el que volem dir?
La nostra reacció?
Ens frustrem i deixem de parlar.
Al final del capítol 3, Jaume explica
com podem substituir
els sentiments negatius que puguem tenir
amb uns de positius.
Jaume 3:14-18 diu:
«Però si al cor hi teniu gelosies amargues
i un esperit conflictiu
deixeu de presumir i de mentir contra la veritat.
Aquesta no és la saviesa que ve de dalt,
sinó que és terrenal, animal i demoníaca.
Perquè on hi ha enveges i un esperit conflictiu
també hi haurà desordre
i tota classe de coses dolentes».
I vegem ara quines són
aquestes qualitats positives.
«Però la saviesa de dalt en primer lloc és pura
després pacífica i raonable
sempre està disposada a obeir
està plena de misericòrdia i bons fruits
és imparcial i no és hipòcrita.
A més, el fruit de la justícia se sembra
en condicions pacífiques
per als que promouen la pau».
Pensa-hi: la propera vegada
que et sentis atacat
saps què diràs o com t’agradaria reaccionar?
Bé, potser podríem recrear
la conversa a la nostra ment
per intentar reaccionar millor.
Clar, això pot ser molt fàcil
quan coneixem bé una persona
perquè gairebé podem imaginar
què és el que li direm i com ens respondrà.
Practica aquestes converses.
Encara que al principi no reaccionem
com ens agradaria
si continuem practicant en la nostra ment
ho aconseguirem.
Bé, és molt probable que
quan parlem amb aquella persona
sigui diferent al que ens havíem imaginat.
Però l’objectiu d’aquestes sessions de pràctica
és ajudar-nos a controlar les nostres emocions
i recordar que el més important
és mantenir la pau amb els que ens envolten.
Aquest tipus de preparació mental
juntament amb el que hem après
dels nostres errors passats
ens permetrà controlar molt millor el que diem.
Jaume va fer servir una imatge que
volem utilitzar per resumir el punt principal
que cada vegada que ensopeguem
és una oportunitat per aprendre.
A Jaume 3:6 va comparar la llengua amb un foc.
Ara pensa: com et sentiries
si provoquessis un incendi?
Segurament fatal.
Però et sentiries malament i ja està?
No.
Probablement buscaries l’origen d’aquest foc
o potser algú altre ho faria per tu.
Aleshores, quines lliçons aprendries?
Que no has de perdre de vista
els fogons de la cuina
i que per tal d’extingir un foc
amb un oli molt calent
llençar-hi aigua no és la millor idea.
Ja sabries què no has de fer per al proper cop.
Pensa com pots fer el mateix procés
quan ensopegues al parlar.
Analitza la situació.
Què pots aprendre per
no caure en el mateix error?
Recorda:
cada cop que ensopegues
tens l’oportunitat d’aprendre.
Si evitem donar voltes als nostres errors
i ens centrem en tot el que hem après
fins i tot els pitjors records
aquells que fan mal
ens poden ajudar.
Els caps de família tenen
una gran responsabilitat.
Han de cobrir les necessitats de la seva família:
les físiques, les emocionals i les espirituals.
Vegem ara com un pare troba l’equilibri
en el vídeo musical d’aquest mes
que es titula: «No et desanimis».
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ En Ell vull confiar ♪
♪ ell sempre m’ha guiat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar: ♪
♪ és al meu costat. ♪
♪ És al meu costat. ♪
♪ Com ens fa patir viure en aquest món ♪
♪ és un malson que ofega el meu cor. ♪
♪ Jo intento ser fort quan em sento trist ♪
♪ però sé que, en el fons, estic confiant en mi. ♪
♪ Tot i que pugui trontollar ♪
♪ mai deixaré Jehovà. ♪
♪ Ell és el meu refugi ♪
♪ em mantindré a prop seu. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ En ell vull confiar ♪
♪ ell sempre m’ha guiat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar: ♪
♪ és al meu costat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar: ♪
♪ és al meu costat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar. ♪
♪ Un granet petit ♪
♪ pot semblar un massís. ♪
♪ Dins la meva ment ♪
♪ així és com ho veig. ♪
♪ P’rò meditaré ♪
♪ en el que és v’ritat ♪
♪ i aprendré a mirar ♪
♪ amb els ulls de Jehovà. ♪
♪ No puc pas venir-me avall ♪
♪ mai deixaré Jehovà. ♪
♪ Ell és el meu refugi ♪
♪ em mantindré a prop seu. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ En ell vull confiar ♪
♪ ell sempre m’ha guiat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar: ♪
♪ és al meu costat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar: ♪
♪ és al meu costat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar: ♪
♪ és al meu costat. ♪
♪ En Ell vull confiar ♪
♪ ell sempre m’ha guiat. ♪
♪ «No et desanimis», diu Jehovà. ♪
♪ No ho he de dubtar: ♪
♪ és al meu costat. ♪
♪ És al meu costat. ♪
Germans
Jehovà veu com els caps de família
cuideu i estimeu els de casa vostra.
Sabem que no és fàcil
però si no us desanimeu i us seguiu esforçant
sereu molt feliços
mentre serviu Jehovà plegats.
A la sèrie Buscant tresors
hem après a treure el màxim profit
a la nostra lectura de la Bíblia.
I ja hem arribat a l’últim llibre
de les Escriptures Hebrees:
Malaquies.
Vegem què podem aprendre sobre Jehovà
Aquell que ens refina.
Increïble!
Ja hem arribat a l’últim dels 12 profetes.
Aquestes adoracions en família
se m’han passat volant!
Saps què és el que més m’ha agradat?
Buscar com era la vida
en el moment en què es va escriure cada llibre.
A mi també!
I què t’ha cridat l’atenció de Malaquies?
Doncs l’actitud dels israelites.
Si mirem la cronologia,
Malaquies és l’últim profeta.
Tots els profetes anteriors
van advertir al poble d’Israel
i Jehovà va ser molt pacient amb ells.
Tot i així, els israelites van
seguir fent les coses malament.
Exacte, es veu clar als primers dos capítols.
No respectaven Jehovà
l’ofenien amb els seus sacrificis.
Alguns fins i tot abandonaven les seves dones
potser per casar-se amb dones paganes.
I els sacerdots no hi feien res!
Jo m’hagués rendit amb els israelites.
Però Jehovà no.
I per això va enviar Malaquies.
Exacte.
Mentre llegia, m’he centrat en paraules
concretes que m’han cridat l’atenció.
Quan les investigues, és increïble
tot el que pots arribar a aprendre.
I tant! I quines paraules són?
Al capítol 3, verset 3
diu que Jehovà «s’asseurà com qui refina
[...] i purificarà els fills de Leví».
Les paraules «refinar» i «asseure»
m’han fet pensar.
I què has trobat?
He buscat aquestes paraules
a la Biblioteca en línia
i he trobat una referència que diu:
«L’antic procés de refinar prenia el seu temps.
Per tant, qui refinava normalment s’asseia
i esperava fins que el
metall líquid reflectís la llum
com si fos un mirall
i pogués veure la seva imatge en ell».
I llavors vaig pensar:
«I no és exactament això el que
feia Jehovà amb el poble d’Israel?».
Ell era pacient i els refinava;
permetia que passessin
per proves, els corregia
i enviava profetes una vegada rere una altra.
Jehovà és tan bo!
Fins i tot quan la gent el decep
ell no tracta els altres de manera severa
i mai dona ningú per perdut.
No, ell s’asseu i ens refina amb paciència.
Ho va fer amb Israel i ho fa
amb nosaltres també avui dia.
Per exemple, amb consells
que trobem a la Bíblia
que provenen de la seva organització
o de proves que estiguem passant.
Encara que a vegades ens costi rebre el consell
o les proves durin més del que ens agradaria
això ens refina espiritualment.
Tens raó.
I què ens ensenya això de
la personalitat de Jehovà?
Doncs que Jehovà veu el nostre potencial.
Encara que el refinament pugui ser dur
Jehovà se centra en el que podem arribar a ser.
Així que el refinament de Jehovà
no és una mesura de càstig
sinó d’amor.
Sí, de fet, Jehovà va inspirar Malaquies
a començar el seu llibre dient:
«Us he demostrat que us estimo».
I aquesta Torre de Guaita del 2018
ens proposa fer-nos aquestes preguntes:
«Com em fa sentir aquesta informació?
Com puc posar-la en pràctica?».
M’agraden aquestes preguntes,
són molt bones per meditar.
És cert que és dur rebre correcció
però és més fàcil acceptar-la
quan recordem que Jehovà
ens corregeix perquè ens estima
i perquè ell veu qui podem arribar a ser
encara que nosaltres no ho vegem.
Això fa que em pregunti:
«Estic deixant que Jehovà em refini?
Quan veig aspectes de la meva
personalitat que he de millorar
tinc per costum fer-li oració a Jehovà?
Quan rebo consell de la Bíblia i de l’organització
el faig meu i tracto de posar-lo
en pràctica o l’ignoro?
Quan Jehovà permet que passi per una prova
sóc negatiu centrant-me en ella?
O deixo que refini les meves qualitats,
com la docilitat i la paciència?
Què vol Jehovà que millori
de la meva personalitat?».
Són molt bones preguntes.
De fet, quan el procés de refinament del metall
és llarg i les temperatures són altes
hi apareixen impureses.
De la mateixa manera, quan una prova
és més llarga del que esperem
pot revelar sentiments i motivacions
que no sabíem que teníem.
A mi m’ha passat i sincerament
no vaig reaccionar de la millor manera.
Vaig dir coses de les que em penedeixo
i vaig sentir coses de les que
no em sento orgullosa.
No va ser agradable adonar-me que
no era tan espiritual com pensava.
Em sap greu i t’entenc
però precisament per això aquesta
imatge mental és tan tranquil·litzadora.
Jehovà ja sap que els nostres
defectes es faran evidents
però ell no se centra en això
se centra en el que brilla de nosaltres.
Per tant, quan Jehovà ens ajuda
a adonar-nos d’una debilitat
podem veure-ho com una oportunitat
per refinar-nos i no per rendir-nos.
Així és, Jehovà em pot deixar passar
per situacions poc agradables
perquè sap en qui em puc convertir.
Què feliç es deu sentir Jehovà
quan reflectim les seves qualitats.
Això em fa pensar que també podem
reflectir la personalitat de Jehovà
en la manera com veiem els altres.
Veig les seves qualitats?
El seu potencial?
Com seran en el nou món?
O només veig les imperfeccions?
Sóc capaç de veure el que
a Jehovà li agrada d’ells?
Potser el que em molesta d’ells
realment són qualitats
molt valuoses en una assignació en concret.
I això ens serveix en el nostre matrimoni.
Em vull centrar en les nostres qualitats
en el que brilla en nosaltres
i no en els nostres punts febles.
Exacte, independentment
dels anys que portem casats
Jehovà sap en qui ens convertirem en el futur
i jo també em vull centrar en això.
Quants tresors d’un sol verset!
Ja veus!
Podem aprendre molt quan analitzem
com era la vida en aquell moment
quan ens centrem en paraules concretes
i meditem en el que aprenem
per posar-ho en pràctica.
I com que és un llibre profètic,
encara hi ha molt per descobrir.
Per exemple, com es relaciona la
profecia de Malaquies amb el Messies?
Sí. De fet, Malaquias va ser l’últim
profeta de les Escriptures Hebrees
abans que arribés el Messies.
I el seu missatge encara ressona avui dia.
Malaquias ens porta a Joan el Baptista
i Joan el Baptista ens porta a Jesús.
Increïble!
També ens podem preguntar
com destaca aquest llibre el valor
que tenen les dones per Jehovà?
O com ens podem sentir identificats quan
Jehovà parla de la seva «propietat especial»?
No puc esperar a descobrir més d’aquest llibre.
He après molt de la personalitat de Jehovà
estudiant aquests profetes.
En cada capítol he vist el seu amor lleial
la seva misericòrdia, el seu poder
i com es preocupa per nosaltres.
Ara comprenem millor la personalitat de Jehovà
així que seguim investigant.
Això només acaba de començar.
Jehovà és qui millor ens refina.
Ens ajuda amb paciència
perquè millorem de manera personal
i com a organització.
Para’t a pensar:
«Com m’està refinant Jehovà a mi
per poder servir-lo encara millor?».
La sèrie Buscant tresors
ha fet que 12 profetes diferents cobrin vida.
Per aconseguir fer vídeos realistes
els equips de producció
han de crear els decorats
adequats per a cada situació:
un poble d’Israel
un habitatge modern
o el que faci falta.
T’has preguntat mai com s’ho fan?
Descobrim-ho.
L’objectiu principal dels
nostres vídeos és ensenyar.
Per aconseguir-ho hem d’arribar al cor
i per aconseguir això hem de crear espais
que semblin reals, autèntics.
Tan bon punt comencem
el projecte ens plantegem
si podem enregistrar en un espai que ja existeix
o si l’hem de construir.
És clar, com que fem servir les donacions
volem utilitzar-les de la manera
més eficient possible.
Sabem que per als germans no és fàcil
guanyar diners
i dedicar-ne una part a les donacions.
Així que quan construïm els espais de rodatge
volem fer servir de la millor manera
els recursos que tenim.
Així que abans de construir res
analitzem si existeix alguna ubicació
que ens pugui servir.
A vegades, germans de la zona ens cedeixen
les seves llars per enregistrar.
També podem sol·licitar els permisos
per fer-ho en llocs públics
o podem enregistrar a una propietat
de l’organització.
Un cop, per a un projecte
es necessitava una escena a un hospital.
Però enlloc de construir un escenari
o anar a un hospital
l’equip va trobar una finestra a la sucursal
que era perfecte.
Van gravar allà una part de l’escena
i després van afegir-hi un clip de vídeo
d’un bebè d’un banc d’imatges.
En un vist i no vist, tenien l’escena enllestida.
A vegades no ens encaixa cap
dels espais disponibles
i ens hem de començar a plantejar
com construir-ne un.
Un cop es decideix que s’ha
de construir un escenari
el dissenyador de producció
es reuneix amb l’equip
i parlen del que necessitaran per fer-ho.
El director de fotografia i el seu equip
preparen un llistat dels plans
i els angles de càmera que necessitaran.
Això ajuda al dissenyador de producció
a saber cap a on estaran enfocades les càmeres
i què apareixerà en pantalla.
Així només construïm el que realment necessitem.
Quan vens del sector de la construcció
normalment fas les coses perquè perdurin
però en aquest cas és tot el contrari.
Volem que un escenari sigui ràpid de muntar
i ràpid de desmuntar.
Vols que el resultat sigui bo
però saps que és temporal.
Construïm les coses perquè semblin reals
però no cal que siguin funcionals.
Posem per cas una cuina.
Potser hi posem armaris i calaixos
però en realitat no es poden obrir.
Passa el mateix amb les escales
volem que sembli que hi ha un segon pis
però no ens posem a construir
una segona planta.
Així estalviem temps i diners.
Quan es tracta de crear ambients i espais,
hem de construir parets
i sovint fem servir panells que prefabriquem.
Aquests es poden unir fàcilment
i són ràpids d’instal·lar.
I quan acabem de fer-lo servir, no els llencem.
El que fem és treure la superfície on s’ha pintat
o s’hi ha penjat coses durant el projecte
i retirem qualsevol grapa que hagi quedat.
Tot seguit, hi posem un nou tauler contraplacat
de sis mil·límetres.
I torna a estar com nou.
Hi ha panells que fa més de nou anys
que els fem servir.
Quan construïm un escenari
tenim en compte quines coses que ja tenim
podríem reutilitzar.
Per exemple
quan enregistràvem la videorepresentació
Jehovà, confio en tu
ens van demanar que intentéssim reaprofitar
tot el material que poguéssim.
Ara, que pràcticament han passat 10 anys
encara estem fent servir
alguns dels mateixos elements.
Sempre busquem maneres
de reutilitzar el que tenim
durant el màxim temps possible.
Per exemple, un decorat del vídeo de Josies
també apareix en el de Nehemies
i en la sèrie sobre David.
També tenim un escenari que es va utilitzar
com una aula d’escola moderna
es va reaprofitar per una d’antiga
i després per a una casa de Sud-amèrica.
Fins i tot ens vam fer una Sala del Regne
per utilitzar en diversos rodatges.
La seva mida està adaptada
al que necessitem per als vídeos.
Amb tan sols unes 30 persones
sembla que estigui plena
a diferència del que passaria amb una sala real.
La biblioteca que hi ha al fons també
s’ha reaprofitat diverses vegades.
Per exemple, s’ha convertit
en el dormitori d’una casa
i també en un plató d’entrevistes.
És cert que quan reutilitzem un espai
sempre tenim el dubte si l’audiència
el reconeixerà d’un altre vídeo.
I aquí és quan entren els decoradors.
Amb uns petits canvis ben pensats
podem transformar del tot un espai
i fer que sembli un lloc completament diferent.
Quan el resultat del disseny
és exacte i a la vegada bonic
és molt emocionant.
Però encara ho és més
trobar solucions senzilles i creatives
als problemes complexos que sorgeixen.
És un gran plaer treballar amb germans i
germanes amb tant de talent i tan creatius
a l’hora de resoldre problemes.
Són capaços de convertir el lloc més simple
en una imatge espectacular en pantalla.
I tot ho fan per ajudar els germans
a aprendre tant com sigui possible.
Em sembla preciós.
Els nostres vídeos són un
regal de part de Jehovà.
Potser, després de veure la feinada que hi ha
per construir i decorar cada espai de rodatge
els valorarem encara més.
Al programa d’aquest mes
hem vist com podem fer servir la nostra memòria
per alegrar el cor de Jehovà
adaptant-nos als canvis
fent coses pels altres
i permetent que ell ens refini.
I a la videopostal d’aquest mes
viatgem a Cambodja.
Cambodja, situat al cor del Sud-est asiàtic
és un país conegut per la seva cultura alegre
i una gastronomia molt interessant.
Als mercats bulliciosos, els veïns compren
productes frescos per preparar plats deliciosos
com l’amok trei
un curri de peix molt comú que
es cuina amb fulles de banana.
Més enllà de les ciutats,
la natura és un espectacle.
Cap al nord-est pots veure increïbles cascades
i una fauna espectacular.
Com per exemple, els elefants asiàtics
o els ibis gegants
que es troben als boscos protegits.
A més, pots gaudir dels camps de lotus
que hi ha gairebé a cada província.
A Cambodja també es troba una
pedra preciosa anomenada zircó
amb un color blau molt característic
de la zona de Ratanakiri.
Els artesans sotmeten el zircó
a altes temperatures
per aconseguir aquesta tonalitat tan única.
A finals dels anys 50 van arribar
al país els primers missioners.
Amb tot, cap al 1965
alguns missioners com
el George i la Carol Crawford
van haver de marxar del país
degut a la inestabilitat política que hi havia.
De fet, durant un temps no s’hi va poder
predicar ni celebrar cap reunió.
Per aquesta raó, a Cambodja
no va haver cap testimoni de Jehovà
per gairebé 25 anys.
Amb tot, Jehovà no es va oblidar de les
persones de cor sincer de Cambodja.
El 1993, els testimonis de Jehovà
van rebre el reconeixement legal
i els missioners hi van poder tornar.
Ara, 33 anys després
ja hi ha més de 1200 testimonis
que dirigeixen uns 1400 cursos bíblics.
Atrets per la bellesa del país i la seva gent
centenars de germans d’arreu del món
han anat a Cambodja a servir.
I no és difícil entendre el perquè
l’alegria i el bon cor de les persones del país
fan que aquells que hi han anat
de visita ja no vulguin marxar.
Fa poc s’hi va fer la primera
Escola per a proclamadors del Regne.
20 germans i germanes se’n
van poder beneficiar moltíssim.
Entre ells, hi havia una parella de missioners
que havia estat desitjant poder viure
una oportunitat com aquesta
des que es van graduar de
l’Escola de Galaad, el 1999.
Que enriquidor pels més joves
poder compartir aquesta escola
amb missioners de tanta experiència!
Dos dels germans graduats
els van assignar a la congregació
de Chbar Ampov.
Aquesta congregació ajuda a cobrir
el territori de Suay Rieng
que està a uns 120 quilòmetres de distància.
Els germans d’aquesta zona tan llunyana
es connecten a les reunions
per videoconferència.
Per això, els publicadors de
la congregació Chbar Ampov
sovint viatgen a aquella zona
per animar els germans i
donar suport a la predicació.
La congregació de Chbar Ampov
i el grup de Svay Rieng
envien salutacions i el seu amor cristià
a tots els germans d’arreu del món.
Com ens anima veure els nostres
germans d’arreu del món
treballant de valent per lloar Jehovà.
Des de la Seu Mundial
dels Testimonis de Jehovà
això és JW Broadcasting.

JW Broadcasting | Novembre 2026