JW subtitle extractor

Després del Diluvi
Jehovà va dir el que trobem a Gènesi 8:21:
«El cor dels homes té tendència al mal
des de la seva joventut».
Així que, malauradament
tots tenim tendències imperfectes.
I Satanàs vol que ens deixem
emportar per aquestes inclinacions.
Per exemple, en el comentari del text d’avui
es menciona que Job havia de treballar la humilitat
i, si aprenem més sobre Job
veurem que havia de millorar en altres aspectes.
Per exemple, quan el van atacar
es va amargar i es va desanimar
i això es comprensible
a qualsevol ens hauria passat.
Però, el fet de comprendre-ho
no vol dir que estigui bé
perquè aquelles reaccions o tendències imperfectes
van fer que Job no veiés altres
possibles raons del seu problema
i, per això
va culpar
i criticar Jehovà.
Si ens quedem amb aquesta
descripció ens pot semblar negativa.
Ell havia de treballar en la humilitat
en evitar l’amargura
el desànim, les excuses,
el no ser crític ni culpar Déu.
Segurament tots tenim una mica de Job
dins nostre, tenim coses a treballar.
Satanàs esperava que aquelles tendències
guanyessin i acabessin amb la integritat de Job.
Però, era així com Jehovà veia Job?
És així com ens veu a nosaltres?
És clar que no! Tornem al començament de la
prova per veure el punt de vista de Jehovà.
Anem al capítol 1 de Job.
Job capítol 1, i llegirem el verset 8.
Job 1:8.
Aquesta és l’escena al cel, a Satanàs
se li permet estar davant de Jehovà.
Vegem què passa al verset 8:
«I Jehovà va dir a Satanàs:
“T’has fixat en el meu servent Job?
No hi ha ningú com ell a tota la terra.
És un home íntegre i just que tem Déu
i evita tot el que és dolent”».
Aquesta és una bona descripció!
Per què aquesta diferència?
I què podem aprendre que ens ajudarà
a fer front a les proves ara?
Vegem la primera lliçó:
les amistats són importants.
L’amistat amb Jehovà
i amb els nostres germans.
Parlem en primer lloc de Jehovà.
Està clar que Satanàs odiava Job, només el
valoraria si renunciava a la seva integritat
si no, per a ell només era pols.
D’altra banda Jehovà i Job
tenien una amistat estreta.
Job no entenia per què estava patint
tot i així, estimava Jehovà i no volia
renunciar a la seva integritat.
I Jehovà coneixia Job. Havia vist que
era fidel i que estimava la seva família.
També sabia que no adorava el Sol, la Lluna ni les
estrelles, encara que era comú en aquell temps.
I veia que ajudava els orfes, les viudes
i era amable amb els seus servents.
Jehovà també sabia que Job no volia
renunciar a la seva integritat.
I encara que Jehovà era conscient
de les seves imperfeccions
no es va centrar en les debilitats de Job.
Jehovà veia tot el conjunt i es va
centrar en les seves qualitats.
I també fa el mateix amb nosaltres. Per què?
Perquè tenim una amistat estreta
amb ell basada en l’amor.
Ara bé, pot ser que vulguem que Jehovà solucioni
una situació o ens doni instruccions ràpidament
o potser no ens agrada la instrucció o no
entenem per què Jehovà permet una situació.
Però, com que el coneixem,
esperem amb paciència
perquè estem segurs que Jehovà s’encarregarà
i beneirà la nostra obediència, com la de Job.
També necessitem una amistat estreta amb
els germans per superar les proves.
Per exemple, l’esperit sant de Jehovà
va ajudar Elihú a enfortir Job.
Elihú era més jove i amb menys experiència.
Però Job va acceptar el seu consell,
ell necessitava ajuda.
Una referència diu que potser Job plorava d’emoció
mentre Elihú l’ajudava amb fermesa però amb amor.
Avui dia, els nostres germans ens volen ajudar.
Però què hem de fer?
Hem d’estar disposats a acceptar la seva ajuda,
ja sigui espiritual, física o emocional.
No volem rebutjar la seva ajuda perquè
vegem les seves tendències imperfectes
o perquè no vulguem ser una càrrega.
Els nostres germans i germanes
es preocupen per nosaltres.
I aquestes amistats són més importants que mai,
ja que s’apropa la fi.
Per aguantar les proves, necessitem
l’amistat de Jehovà i la dels germans.
Vegem ara una segona lliçó.
Volem tenir el punt de vista correcte
sobre les proves.
Recordem que Jehovà no va ser
el causant dels problemes de Job
però tampoc les va impedir.
Va permetre que Job patís.
Però amb un propòsit
el més important, demostrar la seva
integritat i que Satanàs és un mentider.
I, a més, la prova va oferir a Jehovà
l’oportunitat d’entrenar Job encara més.
I passa el mateix avui.
Amb els anys, Satanàs
no s’ha tornat més amable.
Així que, encara que no busquem les proves,
no ens sorprenen quan venen
i no intentem que s’acabin
desagradant Jehovà.
Per què?
Pel nostre punt de vista
veiem les proves com
un honor i una oportunitat.
Imaginem com s’hauria sentit Job si quan Satanàs
va desafiar Jehovà, Jehovà li hagués dit:
«Saps què? Job és bo. Però encara ha de treballar
en algunes coses, no està preparat.
Esperem fins que arribi Moisès».
Però no va passar això, tornem al verset 8.
Fixem-nos, no va ser Satanàs qui va mencionar
el nom de Job, tot i que ho pensava.
Va ser Jehovà qui va mencionar el seu nom.
I llavors va fer aquella preciosa
descripció que hem llegit.
Job va tenir el privilegi de posar-se
de part de Jehovà, i nosaltres també.
Volem que Jehovà mencioni el nostre nom,
igual que va fer amb Job.
Nosaltres també veiem les proves
com una oportunitat.
Si us plau, acompanyeu-me a llegir la Primera
carta de Pere i llegirem el capítol 5, verset 10.
1 Pere 5:10.
Fixem-nos en el que diu:
«Però després que hàgiu patit per
poc temps —així que hi haurà proves—
el Déu de tota bondat immerescuda, que us va cridar
a la seva glòria eterna en unió amb Crist —i ara fixeu-vos—
ell mateix acabarà el vostre entrenament.
—Amb quin resultat?—
Ell us farà ferms, ell us farà forts,
ell us coŀlocarà sobre un fonament sòlid».
Jehovà no va ser el causant de la prova de Job
però la va utilitzar per ensenyar-li a veure
el quadre complet i també a ser més humil.
I Jehovà també ens entrena avui dia.
Així que si estem fent front
a una prova, ens podem preguntar:
«Què m’està ensenyant Jehovà?
Necessito més fe?
He de ser més dòcil o més humil?».
Sigui el que sigui, deixem
que Jehovà ens entreni.
Fa poc vaig parlar amb una germana que fa un temps
que està passant per una situació molt complicada
i mentre m’ho explicava,
va fer un comentari molt maco.
Va dir que tot i que mai hauria pensat que viuria
una cosa així —i espera que no es repeteixi—
li ha permès veure com Jehovà
la cuida moltíssim.
Va dir que ha vist com Jehovà l’està ajudant
personalment de maneres que mai abans havia viscut.
I això ha enfortit la seva fe.
Així que una prova pot ser una oportunitat per
veure com Jehovà ens entrena i ens fa ferms.
Farem front a milers de proves
abans que acabi aquest sistema
i Satanàs vol aprofitar-se
de les nostres debilitats.
Però com que som servents de Jehovà,
sobreviurem a les tempestes.
Per poder superar aquestes proves
cal que recordem
que hem de tenir una amistat estreta
amb Jehovà i amb els nostres germans.
No podem aguantar sols.
Les amistats són importants.
I segon, hem de tenir el punt de vista
correcte sobre les proves:
ens donen l’oportunitat de respondre
al desafiament de Satanàs
i que Jehovà acabi
el nostre entrenament.

Jody Jedele: Imita Job quan afrontis proves (Job 1:8)