JW subtitle extractor

Avui extreurem una lliçó del llibre bíblic de Job
i la lliçó és aquesta:
encara que Jehovà permeti
que el Diable sigui el governant del món
el llibre de Job enforteix la nostra confiança
en l’autoritat suprema de Jehovà
i confiar en aquesta autoritat
suprema, ens ajuda a aguantar.
De fet, al llibre de Job s’anomena Jehovà
el Totpoderós més de 30 vegades
més vegades que a la resta de les Escriptures.
La Bíblia no només ens explica la història de Job
sinó que també ens mostra l’escena completa
el que estava passant al cel.
I això ens ensenya lliçons sobre
la superioritat de Jehovà.
Vegem l’escena de prop.
Obrim les nostres bíblies
a Job capítol 1.
Job capítol 1 i comencem pel versicle 6.
«Va arribar el dia en què els fills del Déu verdader
van anar a ocupar el seu lloc davant de Jehovà
i Satanàs també va entrar enmig d’ells.»
Satanás va entrar en escena
només perquè Jehovà li va permetre.
Jehovà va acceptar que es quedés
perquè es pogués resoldre
una qüestió important.
Hem de recordar que Jehovà,
com a Sobirà de l’univers
no es va sentir amenaçat per la presència de Satanàs.
Jehovà ho tenia tot sota control,
ell portava el timó.
I la seva autoritat suprema mai va estar en perill.
Tal i com ho veiem al següent versicle, al versicle 7:
«Llavors Jehovà va preguntar a Satanàs: “D’on vens?”.»
És Jehovà qui pregunta,
ell pren la iniciativa
i Satanàs respon,
Jehovà té el control.
I de fet, Jehovà sabia perfectament d’on venia
però al permetre que Satanàs parlés
li va donar l’oportunitat al Diable
de revelar a tothom
el que Jehovà ja sabia:
que estava rondant per la terra
i no pas per una bona raó.
Doncs bé, acompanyeu-me ara el versicle 8.
Vegem que fa Jehovà a continuació.
Ell té el control i comença a pressionar Satanàs.
El versicle 8 diu:
«I Jehovà va dir a Satanàs:
“T’has fixat en el meu servent Job?”».
O també es pot traduir com:
«Has centrat el teu cor en Job?».
Jehovà sap que el que està passant.
I vol que Satanàs en parli.
Però Satanàs és un covard i evita parlar de Job.
Per això Jehovà treu el tema,
ja que sap que Satanàs no deixa de pensar-hi.
Jehovà va veure els pensaments més profunds de Satanàs
va ser com si li digués:
«Vinga va, digues el que penses!».
I ho va fer.
I al versicle 10,
Satanàs diu:
«Bé, l’has protegit posant una tanca
al seu voltant i has beneït tot el que ha fet».
«És cert i no pots fer res per evitar-ho.»
Però veieu? El fet que Satanàs
no pogués treure aquella tanca
mostra la seva inferioritat i la superioritat de Jehovà.
Jehovà té tot el dret de protegir
els interessos del seu poble
i utilitza el seu poder per fer-ho.
En el jardí de l’Edèn,
després de la rebel·lió d’Adam
Jehovà va prendre acció d’immediat per controlar el jardí
i protegir l’arbre de la vida,
posant dos querubins a l’entrada.
Satanàs no podia fer-hi res.
I què va fer Jehovà amb el Diluvi?
Va eliminar els nefilim
que era la civilització terrestre de Satanàs
i el Diable no va poder fer res
destacant un cop més
la superioritat de Jehovà.
I ara, al capítol 1, versicle 11
Satanàs diu:
«Allarga la mà—li diu a Jehovà—
i toca tot el que té».
Satanàs vol que Jehovà
allargui la mà i toqui Job?
No, això no passarà.
Jehovà manté la seva posició
i no es rebaixa a entrar en un debat.
Ell no accepta ordres del Diable
i no fa patir els seus servents.
Però permet que Satanàs posi a prova Job
fins a certs límits.
I això ho veiem al versicle 12.
De nou, fixem-nos en com Jehovà
mostra la seva superioritat.
Al versicle 12
permet que Satanàs ataqui Job
però amb certs límits.
Li diu:
«A ell no el toquis».
Amb aquestes paraules
Jehovà demostra que posa límits
a Satanàs que ha de complir
i, d’aquesta manera
que no li és possible controlar-ho tot.
A més, li demostra que és un sobirà fals
i del tot inferior
i que allò que Satanàs més anhela
és una cosa que mai tindrà.
I és que sempre hi haurà algú a la terra
que s’aferrarà a l’adoració pura.
Així que al capítol 1
hem vist que Satanàs ha demostrat ser inferior
i que el poder de Jehovà és molt superior.
I ara, al capítol 2
trobem el segon assalt
o una altra assemblea,
la segona part.
Satanàs torna a aparèixer al versicle 1
però fixem-nos en com al versicle 6
acusa de nou Job de no ser lleial.
Al versicle 6 Jehovà diu:
«Mira, el deixo a les teves mans.
Però no li prenguis la vida!».
Així que de nou,
Satanàs reconeix la seva incapacitat.
Jehovà li posa límits
i ell els obeeix
no té alternativa.
Un cop més,
Jehovà demostra que és el Totpoderòs.
I això és amb el que ens volem quedar.
I és que ser conscients de
la superioritat de Jehovà
enforteix la nostra confiança
i ens ajuda a aguantar.
I ara la jugada mestra.
La trobem al capítol 42
i el versicle 10.
Job 42:10.
Les proves i el patiment de Job
van durar uns pocs mesos
potser menys d’un any
i llavors es van acabar.
Però vegem què passa al versicle 10.
«Després que Job va fer oració pels seus amics
Jehovà va posar fi al patiment de Job»
o «va fer tornar enrere el captiveri de Job»
com diu la nota.
De nou veiem que Jehovà
un cop la prova va complir el seu propòsit
es va acabar
Jehovà va dir:
«Prou!».
Va fer un cop sobre la taula.
«Ja està bé! S’ha acabat!»
I el Sobirà Suprem va actuar d’immediat
i «va fer tornar enrere el captiveri de Job».
Sempre portava Satanàs lligat en curt.
I per què és important això?
Perquè de nou, entendre
que el poder de Jehovà és superior
enforteix la nostra confiança que
no permetrà que aquest sistema duri més
del que és necessari.
Tot el que hem vist va en línia amb Romans 15:4.
Ensenyances com les d’avui
ens ajuden a aguantar
i ens recorden que no serem provats
més enllà del que podem suportar.
El que hem après ens recorda
que Jehovà va molt per davant
i que tot el que permet està
d’acord amb el seu propòsit
i que Satanàs no és més que un impostor.
Totes aquestes coses
ens demostren que el nostre Pare celestial
desitja «tornar enrere el [nostre] captiveri».
Sí, tot això
«ha estat escrit per a la nostra ensenyança».

Mark Noumair: Podem aguantar com ho va fer Job (Rm. 15:4)