JW subtitle extractor

David Schafer: Estàs preparat? (2 Tim. 3:12)

Video Other languages Share text Share link Show times

Estàs preparat?
Veritat que és molt més fàcil
preparar-se per a una cosa
quan sabem que passarà aviat?
Com de probable és que ens persegueixin?
El text d’avui, 2 Timoteu 3:12, diu que
«tots els que desitgen viure amb devoció
a Déu en unió amb Crist Jesús
també seran perseguits».
Així doncs, no és probable
que passi, sinó que passarà.
Algun cop has patit persecució?
Segurament tots recordem alguna ocasió
en què ens han tractat malament
a causa del missatge que portem.
Però segur que també recordem
com Jehovà ens va ajudar.
Ara bé, com ens prepara Jehovà
per a la persecució avui dia?
No és casualitat que el comentari del text d’avui
també mencioni les paraules de 1 Pere.
Pere va escriure aquesta carta inspirada
entre l’any 62 i 64 de la n. e.
tan sols uns mesos abans
que Pau escrivís 2 Timoteu.
Pere va escriure a cristians que estaven
passant per proves molt dures
i la situació no faria més que empitjorar.
De vegades, la gent confonia els germans
del primer segle amb els jueus zelotes
que més tard es van rebeŀlar contra Roma.
Potser aquesta confusió va sorgir
perquè els cristians no veneraven l’emperador
o no participaven en cerimònies paganes.
Aleshores, el 64 de la n. e.
es va incendiar una gran part de Roma
i hi havia el rumor que l’emperador
Neró n’era el responsable
així que per tal de protegir la seva
reputació va culpar els cristians.
I, probablement, és per aquest motiu
que va començar una onada
de persecució contra ells.
I si ho recordeu, tan sols
uns mesos després d’això
Cesti Gal va assetjar Jerusalem,
l’any 66 de la n. e.
Per tant, aquestes dues cartes inspirades
1 Pere i 2 Timoteu
es van escriure en el moment oportú
i van ajudar els germans a preparar-se
per al que havia de venir.
I el cert és que a nosaltres també
ens malinterpreten i ens calumnien
per la nostra conducta i el nostre missatge.
Nosaltres també estem vivint
al final d’un sistema de coses.
Així doncs, què ens pot ajudar
a fer front a la persecució
igual que ho fan els nostres 155 germans
que estan empresonats en
diferents països arreu del món?
Analitzem tres coses que ens poden
ajudar a la Primera carta de Pere.
A 1 Pere 3:14 veurem que no hem de
tenir por del que els altres tenen por.
A 1 Pere 4:14
veurem que comptem amb l’esperit de
Jehovà i que hem de confiar en aquest.
I de 1 Pere 5:9-14
aprendrem que hem de confiar
en els nostres germans i valorar-los.
I és curiós que tots tres contenen el verset 14
això ens pot ajudar a memoritzar-los.
Doncs fixem-nos en el que diu 1 Pere 3:14:
«I encara que hàgiu de patir per
causa de la justícia, sereu feliços.
No tingueu por del que ells
tenen por, i no us preocupeu».
Por.
El comentari del text d’avui explica que la por
és una arma molt poderosa que
utilitza el nostre enemic, Satanàs.
Amb aquesta, ell intenta que ens fem enrere,
que deixem de servir Jehovà.
Però, 1 Pere 3:14 diu que no
tinguem por del que ells tenen por.
I qui són ells?
Doncs els nostres perseguidors.
Però també aquells que estan influenciats
per la seva manera de pensar.
I de què tenen por?
De ser menyspreats, vençuts, de la mort.
Això segurament ens recorda
el relat de David i Goliat
que trobem a 1 Samuel capítol 17.
Goliat confiava en la força
en la seva alçada, la javelina, l’espasa,
la llança, l’armadura, l’escut...
I el cert és que Saül també estava
impressionat per aquestes coses.
De fet, tot el seu exèrcit de milers d’homes
va estar aterroritzat per Goliat
durant més d’un mes.
I quan al final Saül va estar
d’acord amb que David lluités
li va intentar posar la seva armadura
que era molt semblant a la de Goliat.
Així que Saül confiava exactament
en el mateix que confiava Goliat:
en la força, en les aptituds físiques,
les armes, l’armadura...
Ell confiava en el poder humà.
Pensa en això:
Per a un guerrer de gairebé tres metres d’alçada
hagués estat molt fàcil vèncer
un simple soldat sense experiència
portés armadura o no.
Per això, no ens estranya que David
decidís no posar-se l’armadura de Saül
i és que David no tenia por
del que Goliat tenia por
o del que Saül tenia por.
Aquella era una batalla entre déus.
David confiava en «el poder que
va més enllà del que és normal»
i això és el que nosaltres volem fer.
A jw.org trobem les paraules
del germà Vitaliy Ilinykh
que parlant sobre la seva detenció va dir:
«Quan més difícils són les coses a la
nostra vida, més ens acostem a Jehovà.
Jehovà és el terrisser
i si ell permet que passi per
proves a la meva vida
m’ajudarà a aguantar.
Quan sembla que se’m fa molt
difícil suportar aquesta càrrega
llavors és el moment de suplicar a Jehovà
"el poder que va més enllà del que és normal"».
Els nostres perseguidors no poden
impedir que el poder de Jehovà ens ajudi
que ell se’n recordi de nosaltres
i que ens recompensi.
Si som fidels a Jehovà
aconseguirem el més gran dels honors:
la victòria i la vida.
Per això no tenim por
del que els altres tenen por.
Amb ulls de fe
la por no en vencerà.
Analitzem ara les paraules
que trobem a 1 Pere 4:14:
«I si us insulten a causa del nom de Crist
—fixeu-vos, diu— sou feliços
perquè l’esperit de glòria,
l’esperit de Déu, està damunt vostre».
El fet que ens insultin a causa del nom de Jesús
és una prova que comptem
amb l’esperit de Déu
i necessitem aquest esperit per
poder aguantar fins al final.
Fa poc, el nostre germà
Anton Ostapenko va escriure:
«A la presó Jehovà em va mostrar
clarament quina mena de Déu és
i deixeu-me que us digui que
això em va fer molt feliç.
No només és el Déu Totpoderós
sinó també un Pare amorós que de debò
entén les meves circumstàncies
i em dona l’ajuda i el suport que necessito
de maneres que mai m’hauria imaginat
i sempre just en el moment apropiat».
Sí, amb Jehovà fent-nos costat
tenim forces per lluitar
sentim com ens agafa de la mà.
I per últim, a 1 Pere 5:9-14
trobem una altra idea molt animadora:
hem de valorar els nostres germans.
Mentre estava a la presó
l’Anatoliy Vilitkevich va escriure en una llibreta
exemples de personatges de la Bíblia
que també van ser perseguits.
Ell diu:
«Vaig recordar que tot i que Jehovà
no els va alliberar de les seves dificultats
mai els va abandonar.
Això em va donar moltes forces».
Les cartes de la seva dona també
el van animar molt, ell comenta:
«En una de les seves primeres cartes
l’Alyona em va enviar diverses fotografies
on sortim amb els nostres
amics i éssers estimats
em vaig proposar que les miraria cada vespre
i intentaria recordar alguna anècdota
viscuda amb la persona de la foto.
Això em feia sentir que estaven al meu costat».
Com hem vist, els exemples
del present i del passat
el van enfortir molt.
I és que som una gran família.
Sent realistes, tots hem d’esperar
que se’ns persegueixi
però el germà Dmitriy Golik va expressar molt
bé com ens hauríem de sentir quan va dir:
«És clar, preparar-se per a la persecució ajuda
però el que més m’ha ajudat
és preparar-me espiritualment.
Quan se’t persegueix, el més
important no és ser astut
ni saber com amagar-te dels perseguidors
sinó la teva lleialtat a Déu.
Jesús podria haver-se amagat
amb èxit dels seus enemics
però aquest no era el seu objectiu.
Com que nosaltres som els seus deixebles
el nostre objectiu no és evitar les dificultats
sinó afrontar-les amb dignitat i valentia».
En resum, com ens podem
preparar per a la persecució?
Quan llegim les experiències dels nostres
germans i germanes que estan sent perseguits
veiem que la seva adoració a Jehovà
no és superficial ni rutinària
sinó que el seu objectiu és
apropar-se cada cop més a Jehovà.
S’esforcen per meditar, per orar
i posar en pràctica
cada ensenyança, cada experiència
perquè tot això els ajudi a no tenir
por del que els altres tenen por.
Hem vist que aquests germans
sempre confien en l’esperit sant de Jehovà
i valoren i confien en els seus estimats germans.
Si ens esforcem per fer el mateix que ells
estarem preparats
estarem llestos per afrontar
qualsevol prova que vingui.