JW subtitle extractor

Com hem vist, el comentari d’avui
parla sobre el perdó, i específicament parla
sobre com Jesús va perdonar l’apòstol Pere.
Ara bé, per què Jesús
va triar Pere com un dels Dotze?
La resposta és senzilla.
Pere va ser un home decidit,
humil i molt amorós.
Pere era decidit, de seguida prenia acció.
Per exemple, quan Jesús va convidar
Pere i el seu germà Andreu
a ser els seus deixebles, no s’ho
van haver de pensar ni un moment.
«Qui cuidarà la família?
Hem de pensar en totes aquestes coses.»
La Bíblia diu: «I de seguida van deixar
les xarxes i el van seguir».
Temps després, quan Jesús estava
caminant sobre el mar de Galilea
Pere no en va tenir prou amb
simplement mirar-lo meravellat
havia de llançar-se al mar i fer-ho també.
Alguns de vosaltres sou com l’apòstol Pere.
Sempre esteu desitjant provar coses noves.
No us ho penseu dos cops,
gaudiu de la vida.
Gaudiu al màxim.
«Esquí aquàtic? Què és això?
Ah, sí! Vinga, som-hi!»
Així sou vosaltres.
La resta som com els altres apòstols
que us mirem segurs i contents des de la barca.
Amb tot això, és fàcil d’entendre
perquè a Pere se li van donar
la segona i la tercera clau del Regne.
Pere era una persona decidida i
amb ganes de provar coses noves.
Què implicava això?
Implicava fer una cosa que mai havia fet.
Havia de veure els samaritans i els gentils
com els seus germans.
Segur que no donaries una assignació així
a algú que no li agradessin els canvis
algú que digués: «Jo sempre he estat
jueu, no crec que ho pugui fer.
Millor busca algú altre».
La Bíblia diu que Pere va fer
el que Jesús li va demanar.
Pere estava preparat,
estava decidit a fer coses noves
així que Jesús va escollir l’home
adequat per a aquella feina
una persona que s’adaptava
ràpidament als canvis.
Pere també va ser un home humil
en moltes ocasions.
Per exemple, quan no entenia
alguna cosa, no li feia por preguntar.
Estic segur que a tots ens animen molt
unes paraules de Jesús que diuen
que si deixem casa, germans, germanes,
mare, pare o camps
en rebrem 100 vegades més.
Doncs Jesús va fer aquesta promesa
per respondre a una pregunta de Pere.
I agraïm molt una altra pregunta que també va fer quan va dir:
«Senyor, quantes vegades he de perdonar
el meu germà [...]?
Fins a set vegades?».
La resposta de Jesús ens ensenya
que no hem de portar una llista
de totes les vegades que els nostres
germans i germanes ens han ofès.
I per què ens anima això?
Perquè ens assegura que Jehovà
i Jesús no porten una llista
de les vegades que hem pecat contra ells.
Per cert, què va respondre Jesús
quan Pere li va preguntar:
«Quantes vegades he de perdonar el meu germà?».
Va dir Jesús que hàgim de perdonar fins a 77 vegades
o fins a 70 vegades set?
77 no és el mateix que 70 vegades set,
que és 490.
Hi ha molta diferència, veritat?
I per què ho preguntem?
Perquè, per exemple, la Bíblia
King James Version diu
que Jesús va dir: «Has de perdonar
el teu germà 70 vegades set».
Ara bé, el grec permet les dues traduccions.
Es podria traduir com a 77 vegades
o com a 70 vegades set
així que els traductors han de prendre una decisió.
I a finals dels anys 40, quan s’estava
traduint la Traducció del Nou Món
el comitè va haver de prendre una decisió:
utilitzar 70 vegades set o 77.
El raonament que van fer és molt interessant.
Van analitzar la manera com Pere va utilitzar
la paraula «vegades» al fer la pregunta.
Pere no estava fent càlculs matemàtics.
Quan Pere va preguntar: «Quantes vegades
he de perdonar el meu germà?»
en realitat estava preguntant quan
havia de perdonar el seu germà.
I el comitè va raonar que probablement
Jesús va utilitzar la paraula «vegades»
de la mateixa manera que Pere
la va utilitzar al fer la pregunta
així que segurament Jesús
va dir fins a 77 vegades
i no 70 vegades multiplicat per 7.
Això ens fa confiar plenament
en la Traducció del Nou Món.
Pere també va demostrar que era humil per la
manera com reaccionava quan s’equivocava.
Quan Jesús el va corregir
davant de la resta dels apòstols
Pere no es va enfadar, no va dir:
«No m’ha agradat la manera
com m’ha donat consell».
No va deixar de reunir-se amb els germans.
Va acceptar la correcció i
va continuar servint Jehovà.
Si mai t’has sentit avergonyit per la manera
com has reaccionat quan t’han donat consell
estaràs d’acord que es necessita valentia
i humilitat per acceptar la correcció.
Però, per què Jesús va corregir Pere
davant la resta dels apòstols
i no ho va fer en privat?
Les nostres publicacions suggereixen una possibilitat.
Trobem un detall molt interessant
a la Bíblia quan diu
que, quan Jesús va corregir Pere,
ho va fer mirant a la resta dels apòstols.
Per tant, pot ser que la resta d’apòstols
pensessin igual que Pere
i per això Jesús se’ls va mirar.
I quan Pau va corregir Pere per la manera
com va tractar els cristians gentils a Antioquia
Pere no va utilitzar la seva posició com a excusa dient:
«Soc un dels Dotze!
Soc el teu superintendent.
Com t’atreveixes a dir-me això?».
Que algú tingui responsabilitats
no vol dir que no pugui rebre consell.
De vegades, aquells que treballen
amb nosaltres s’adonen d’una feblesa nostra
que han de fer-nos saber amb respecte.
Quan Jesús va dir als seus deixebles que patiria i moriria
segur que Pere es va quedar sorprès.
«És impossible, ets el Messies.
Tu seuràs al tron de David el teu pare
i el teu Regne durarà per sempre, no pots morir.»
Què va fer Pere?
Va reprendre Jesús.
I què ens ensenya sobre Jesús
el que va passar?
Que era molt accessible.
Era tan fàcil parlar amb ell
que per un moment Pere es
va passar de la ratlla
es va oblidar que estava parlant
amb el Fill de Déu.
T’ha passat mai això?
Has dit a algú amb qui tens confiança i que
respectes molt alguna cosa que no hauries d’haver dit?
Potser li vas fer una pregunta
una mica grollera o massa personal
i després et vas dir: «Però, en què estava pensant?».
Això ens ha passat a tots.
Bé, sembla que Pere es va oblidar que
estava parlant amb el Fill de Déu
que va venir a la terra per complir amb
una assignació molt important.
Encara que Pere sentia compassió per Jesús
i potser no comprenia del tot
el que el Messies havia de fer
aquell no era el moment
d’intentar dissuadir Jesús
de fer el que havia de fer.
Pere també era amorós.
Quan Pau es va fer deixeble
de Jesús i va anar a Jerusalem
l’únic que el va ajudar va ser Pere.
La resta de cristians no volien saber res d’ell.
Pere era molt amorós.
Bé, de vegades parlem
dels errors que va cometre Pere.
El comentari d’avui ho fa.
I el comentari se centra en
com Jesús el va perdonar.
Perdonar els altres és una qualitat molt bonica.
Però no recordem la vida de Pere
pels errors que va cometre
igual que tampoc volem que
ens recordin pels errors que hem comès.
Veiem Pere com una persona entusiasta
un servent abnegat de Déu
que va ser fidel fins a la mort.
Actualment és un dels nostres superintendents.
Si ets superintendent, com t’agradaria
que et veiessin a tu i la feina que fas?
Tal com hem vist en aquest discurs
podem aprendre moltes coses
bones de la vida de Pere.

David Splane: Aprenguem de les bones qualitats de Pere (Sl. 86:5)