JW subtitle extractor

Devoció, confiança, respecte
i dependència d'aquell a qui va dirigida
aquestes són les característiques de l'oració.
L'oració és un regal meravellós
que ens ha fet Déu
i que no hem de donar per fet.
Per tant, la pregunta que avui analitzarem és:
com hem d'orar?
Potser pensem que la resposta és òbvia.
Perquè molts de nosaltres fem oracions
des de fa molts anys o fins i tot dècades
però Jesús va parlar amb un dels
seus deixebles d'aquest mateix tema.
Obrim, si us plau, les nostres bíblies
al capítol 11 de Lluc.
Ens situem prop de Judea, l'any 32.
El ministeri de Jesús està arribant a la seva fi.
De fet, en queden només sis mesos.
I un dels seus deixebles fa una pregunta a Jesús
per saber què pensa sobre un tema important.
Vegem què li va dir a Lluc 11:1:
«En una ocasió Jesús estava orant a cert lloc i,
quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir:
“Senyor, ensenya’ns a orar, igual que Joan
va ensenyar a orar als seus deixebles.”».
«Senyor, ensenya’ns a orar».
Aquesta va ser la seva petició i podem
dir que va ser una petició molt humil
especialment si tenim en compte
els antecedents d'aquest home.
Ell era jueu i l'oració pels jueus
era part de la seva vida
era part de la seva adoració.
En aquella època, al primer segle
totes les sinagogues tenien còpies
dels rotlles de les Escriptures Hebrees
i es llegia d'elles cada dissabte.
Per tant, segur que aquest deixeble
coneixia bé el relat d'Anna
que va vessar el seu cor en oració.
Segur que també coneixia bé el relat de Daniel
quan aquest va suplicar a Jehovà
que ajudés el seu poble
i Daniel va haver d'esperar 21 dies
per rebre resposta per part d'un àngel.
Segur que també sabia que Jonàs
va orar dins del peix.
Aquest deixeble coneixia bé les Escriptures.
A més, els jueus tenien el costum de fer oració
quan es feien sacrificis cremats
al temple de Jerusalem
és a dir
cada matí al voltant de les 9
i cada tarda al voltant de les 3.
Si estaven a prop del temple o d'una sinagoga
hi anaven físicament per fer oració
amb els seus germans
però si no era el cas
feien l'oració allà on estiguessin.
Per tant, l'oració era part de la vida dels jueus.
Aquest deixeble segurament
era un home d'oració.
Llavors, quan va demanar humilment a Jesús:
«Ensenya’ns a orar»
què li estava demanant realment?
No li estava demanant només quin era
el procediment per fer oracions
sinó també què podia fer per
apropar-se més a Déu
com podia tenir converses més
significatives amb el seu pare Jehovà.
I a qui li va preguntar? Ens hi hem fixat?
Li va preguntar a la persona adequada,
a una autoritat en la matèria
li estava preguntant al Fill de Déu,
al primogènit de tota la creació.
Ningú coneixia millor el Pare que Jesús.
I sens dubte, aquesta pregunta va tocar
el cor de Jesús i del seu pare, Jehovà.
I nosaltres ens assemblem
bastant a aquest deixeble
sabem bé com es fa una oració.
De fet, l'oració és una part
molt important de la nostra vida.
Per exemple, a Betel, a l'adoració del matí,
fem dues oracions, al començar i a l'acabar.
Fem oració a les reunions de congregació.
Els ancians fem oració quan ens reunim
per tractar assumptes importants.
Fem oració quan anem a predicar.
Fem oració quan dirigim cursos bíblics.
Fem oració a la nostra adoració en família.
En el nostre dia a dia fem moltes oracions.
Però, igual que li va passar a aquest deixeble
què desitgem tots nosaltres?
Doncs, assemblar-nos més a Jesús.
Volem que el nostre amor per Jehovà
sigui cada dia més gran.
De fet, cada cop que fem oració
ens apropem més i més a Jehovà
i és que podem aconseguir apropar-nos
al nostre Pare cada dia més
dia rere dia, per tota l'eternitat.
Fixem-nos en la resposta que li va donar
Jesús a aquest deixeble a Lluc 11:2-4.
Aquí diu: «Per això els va dir:
“Sempre que oreu, digueu:
‘Pare, que el teu nom sigui santificat.
Que vingui el teu Regne.
Dona’ns cada dia el pa que
necessitem per a aquell dia.
Perdona els nostres pecats, tal com nosaltres
també perdonem tots els que
tenen un deute amb nosaltres.
I no permetis que caiguem en la temptació’”».
Què aprenem d'aquesta resposta
que Jesús va donar?
Doncs va ser molt senzilla.
No es va complicar massa.
De fet, va repetir algunes de les idees
que havia dit en el seu Sermó de la Muntanya
uns 18 mesos enrere.
Primer, Jesús es va centrar en el nom de Déu.
Després, en el compliment del seu propòsit.
I finalment, va dir que obríssim
el nostre cor per demanar a Jehovà
que satisfaci les nostres necessitats
per tal que el continuem servint.
És a dir, primer el que té a veure
amb Jehovà i després nosaltres.
Senzill, pràctic i profund.
Farem bé de recordar això
quan fem les nostres oracions.
I ara, Jesús continua ajudant
aquells que són humils
i volen enfortir la seva amistat amb Jehovà.
Repassem alguns dels consells que ens ha
donat l'organització durant els últims anys.
Vegem el primer:
busca un lloc tranquil.
Marc 1:35 diu:
«De bon matí, quan encara era fosc,
es va aixecar
va sortir fora i va anar a un lloc aïllat,
i es va posar a orar».
Quin és el teu lloc aïllat?
És pel matí?
És a la teva habitació?
Bé, la qüestió és trobar un lloc
on puguem estar tranquils i a soles amb Jehovà.
La Julie, una germana casada, diu:
«Cada dia surto a fer un vol pel parc
allà puc estar sola, concentrar-me
i parlar tranquiŀlament amb Jehovà».
Un segon consell:
pren-te el teu temps per orar.
Abans d'escollir els seus deixebles
Jesús va passar-se tota la nit orant.
Així que en comptes d'orar a correcuita
com si fos un simple tràmit
relaxem-nos, allarguem les nostres oracions
prenem-nos el nostre temps.
Sovint dos amics poden estar parlant
i quedar-se xerrant fins que es fa tard
tot i que al dia següent hagin de matinar.
Per què?
Perquè estan a gust l'un amb l'altre.
Doncs nosaltres volem sentir el mateix
quan ens apropem a Jehovà en oració.
Un tercer consell és: fer oració
no només en moments concrets
sinó sempre que sorgeixi l'oportunitat.
Els bons amics s'escriuen durant el dia
o es fan una trucada
o un va a veure l'altre de cop i volta,
inesperadament.
Per què? Simplement perquè ha pensat en ell.
Volem fer el mateix amb Jehovà
volem pensar en ell en
qualsevol moment i parlar-li
estar en contacte amb ell durant el dia.
És el que va fer Jesús
després d'escoltar algunes experiències
animadores sobre la predicació
per part dels seus deixebles, va dir:
«T’alabo davant de tothom, Pare,
Senyor del cel i de la terra
perquè has amagat amb cura aquestes
coses als savis i als inteŀlectuals
i les has revelat als nens».
Vegem el quart consell.
Pot ser
que les teves oracions s'hagin tornat repetitives?
Potser les nostres oracions han
començat a quedar-se estancades
a ser una mica superficials.
Bé, si això ens passa, abans de fer oració
podem dedicar uns minuts a pensar què direm.
Podem pensar en alguns temes que Jesús
va proposar en el seu model d'oració.
Com podem complir la voluntat
de Jehovà més plenament?
Com podem ser més diligents
en la nostra assignació a Betel?
O a la nostra predicació, com podem
millorar a l'hora d'oferir cursos bíblics?
O què hi ha dels pecats que hem comès?
O dels pecats d'altres que hem de perdonar?
Podem pensar en totes aquestes
coses abans de fer oració
i així seran més profundes.
I el nostre cinquè consell és que
les oracions no haurien de ser fredes.
Una amistat sincera implica sentiments sincers
volem vessar tot el nostre cor quan fem oració.
Això és el que hem estat veient al
llibre dels Salms aquests últims mesos.
Per exemple, Salm 13:1,2:
«Fins quan, oh Jehovà,
em tindràs a l’oblit? Per sempre?
Fins quan em donaràs l’esquena?
Fins quan estaré preocupat i angoixat
i tindré el cor trist nit i dia?».
Els Salms estan plens de sentiments
d'angoixa i de felicitat
i tot això s'expressava a Jehovà.
I nosaltres també volem tenir
una amistat sincera amb Jehovà
per això li hem d'expressar sentiments sincers.
En resum, les nostres oracions són com un pont,
ens connecten amb Jehovà.
I tots els ponts necessiten reparacions
inspeccions i millores per tal que funcionin bé.
Si analitzem les nostres oracions
i ens esforcem per millorar-les
podrem mantenir una forta amistat
amb el nostre pare i amic, Jehovà.

Michael Banks: Com hem d’orar? (Lc. 11:1-4)
- 

Michael Banks: Com hem d’orar? (Lc. 11:1-4)

Devoció, confiança, respecte
i dependència d'aquell a qui va dirigida
aquestes són les característiques de l'oració.
L'oració és un regal meravellós
que ens ha fet Déu
i que no hem de donar per fet.
Per tant, la pregunta que avui analitzarem és:
com hem d'orar?
Potser pensem que la resposta és òbvia.
Perquè molts de nosaltres fem oracions
des de fa molts anys o fins i tot dècades
però Jesús va parlar amb un dels
seus deixebles d'aquest mateix tema.
Obrim, si us plau, les nostres bíblies
al capítol 11 de Lluc.
Ens situem prop de Judea, l'any 32.
El ministeri de Jesús està arribant a la seva fi.
De fet, en queden només sis mesos.
I un dels seus deixebles fa una pregunta a Jesús
per saber què pensa sobre un tema important.
Vegem què li va dir a Lluc 11:1:
«En una ocasió Jesús estava orant a cert lloc i,
quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir: 
“Senyor, ensenya’ns a orar, igual que Joan
va ensenyar a orar als seus deixebles.”».
«Senyor, ensenya’ns a orar».
Aquesta va ser la seva petició i podem
dir que va ser una petició molt humil
especialment si tenim en compte
els antecedents d'aquest home.
Ell era jueu i l'oració pels jueus
era part de la seva vida
era part de la seva adoració.
En aquella època, al primer segle
totes les sinagogues tenien còpies
dels rotlles de les Escriptures Hebrees
i es llegia d'elles cada dissabte.
Per tant, segur que aquest deixeble
coneixia bé el relat d'Anna
que va vessar el seu cor en oració.
Segur que també coneixia bé el relat de Daniel
quan aquest va suplicar a Jehovà
que ajudés el seu poble
i Daniel va haver d'esperar 21 dies
per rebre resposta per part d'un àngel.
Segur que també sabia que Jonàs
va orar dins del peix.
Aquest deixeble coneixia bé les Escriptures.
A més, els jueus tenien el costum de fer oració 
quan es feien sacrificis cremats
al temple de Jerusalem
és a dir
cada matí al voltant de les 9
i cada tarda al voltant de les 3.
Si estaven a prop del temple o d'una sinagoga
hi anaven físicament per fer oració
amb els seus germans
però si no era el cas
feien l'oració allà on estiguessin.
Per tant, l'oració era part de la vida dels jueus.
Aquest deixeble segurament
era un home d'oració.
Llavors, quan va demanar humilment a Jesús:
«Ensenya’ns a orar»
què li estava demanant realment?
No li estava demanant només quin era
el procediment per fer oracions
sinó també què podia fer per
apropar-se més a Déu
com podia tenir converses més
significatives amb el seu pare Jehovà.
I a qui li va preguntar? Ens hi hem fixat?
Li va preguntar a la persona adequada,
a una autoritat en la matèria
li estava preguntant al Fill de Déu,
al primogènit de tota la creació.
Ningú coneixia millor el Pare que Jesús.
I sens dubte, aquesta pregunta va tocar
el cor de Jesús i del seu pare, Jehovà.
I nosaltres ens assemblem
bastant a aquest deixeble
sabem bé com es fa una oració.
De fet, l'oració és una part
molt important de la nostra vida.
Per exemple, a Betel, a l'adoració del matí,
fem dues oracions, al començar i a l'acabar.
Fem oració a les reunions de congregació.
Els ancians fem oració quan ens reunim
per tractar assumptes importants.
Fem oració quan anem a predicar.
Fem oració quan dirigim cursos bíblics.
Fem oració a la nostra adoració en família.
En el nostre dia a dia fem moltes oracions.
Però, igual que li va passar a aquest deixeble
què desitgem tots nosaltres?
Doncs, assemblar-nos més a Jesús.
Volem que el nostre amor per Jehovà
sigui cada dia més gran.
De fet, cada cop que fem oració
ens apropem més i més a Jehovà
i és que podem aconseguir apropar-nos
al nostre Pare cada dia més
dia rere dia, per tota l'eternitat.
Fixem-nos en la resposta que li va donar
Jesús a aquest deixeble a Lluc 11:2-4.
Aquí diu: «Per això els va dir:
“Sempre que oreu, digueu:
‘Pare, que el teu nom sigui santificat.
Que vingui el teu Regne.
Dona’ns cada dia el pa que
necessitem per a aquell dia.
Perdona els nostres pecats, tal com nosaltres 
també perdonem tots els que
tenen un deute amb nosaltres.
I no permetis que caiguem en la temptació’”».
Què aprenem d'aquesta resposta
que Jesús va donar?
Doncs va ser molt senzilla.
No es va complicar massa.
De fet, va repetir algunes de les idees
que havia dit en el seu Sermó de la Muntanya
uns 18 mesos enrere.
Primer, Jesús es va centrar en el nom de Déu.
Després, en el compliment del seu propòsit.
I finalment, va dir que obríssim
el nostre cor per demanar a Jehovà
que satisfaci les nostres necessitats
per tal que el continuem servint.
És a dir, primer el que té a veure
amb Jehovà i després nosaltres.
Senzill, pràctic i profund.
Farem bé de recordar això
quan fem les nostres oracions.
I ara, Jesús continua ajudant
aquells que són humils
i volen enfortir la seva amistat amb Jehovà.
Repassem alguns dels consells que ens ha
donat l'organització durant els últims anys.
Vegem el primer:
busca un lloc tranquil.
Marc 1:35 diu: 
«De bon matí, quan encara era fosc,
es va aixecar
va sortir fora i va anar a un lloc aïllat,
i es va posar a orar».
Quin és el teu lloc aïllat?
És pel matí?
És a la teva habitació?
Bé, la qüestió és trobar un lloc 
on puguem estar tranquils i a soles amb Jehovà.
La Julie, una germana casada, diu:
«Cada dia surto a fer un vol pel parc
allà puc estar sola, concentrar-me
i parlar tranquiŀlament amb Jehovà».
Un segon consell:
pren-te el teu temps per orar.
Abans d'escollir els seus deixebles
Jesús va passar-se tota la nit orant.
Així que en comptes d'orar a correcuita
com si fos un simple tràmit
relaxem-nos, allarguem les nostres oracions
prenem-nos el nostre temps.
Sovint dos amics poden estar parlant
i quedar-se xerrant fins que es fa tard
tot i que al dia següent hagin de matinar.
Per què?
Perquè estan a gust l'un amb l'altre.
Doncs nosaltres volem sentir el mateix
quan ens apropem a Jehovà en oració.
Un tercer consell és: fer oració
no només en moments concrets
sinó sempre que sorgeixi l'oportunitat.
Els bons amics s'escriuen durant el dia
o es fan una trucada
o un va a veure l'altre de cop i volta,
inesperadament.
Per què? Simplement perquè ha pensat en ell.
Volem fer el mateix amb Jehovà
volem pensar en ell en
qualsevol moment i parlar-li
estar en contacte amb ell durant el dia.
És el que va fer Jesús
després d'escoltar algunes experiències
animadores sobre la predicació
per part dels seus deixebles, va dir:
«T’alabo davant de tothom, Pare,
Senyor del cel i de la terra
perquè has amagat amb cura aquestes
coses als savis i als inteŀlectuals
i les has revelat als nens».
Vegem el quart consell.
Pot ser
que les teves oracions s'hagin tornat repetitives?
Potser les nostres oracions han
començat a quedar-se estancades
a ser una mica superficials.
Bé, si això ens passa, abans de fer oració
podem dedicar uns minuts a pensar què direm.
Podem pensar en alguns temes que Jesús
va proposar en el seu model d'oració.
Com podem complir la voluntat
de Jehovà més plenament?
Com podem ser més diligents
en la nostra assignació a Betel?
O a la nostra predicació, com podem
millorar a l'hora d'oferir cursos bíblics?
O què hi ha dels pecats que hem comès?
O dels pecats d'altres que hem de perdonar?
Podem pensar en totes aquestes
coses abans de fer oració
i així seran més profundes.
I el nostre cinquè consell és que
les oracions no haurien de ser fredes.
Una amistat sincera implica sentiments sincers 
volem vessar tot el nostre cor quan fem oració.
Això és el que hem estat veient al
llibre dels Salms aquests últims mesos.
Per exemple, Salm 13:1,2:
«Fins quan, oh Jehovà,
em tindràs a l’oblit? Per sempre?
Fins quan em donaràs l’esquena?
Fins quan estaré preocupat i angoixat
i tindré el cor trist nit i dia?».
Els Salms estan plens de sentiments
d'angoixa i de felicitat
i tot això s'expressava a Jehovà.
I nosaltres també volem tenir
una amistat sincera amb Jehovà
per això li hem d'expressar sentiments sincers.
En resum, les nostres oracions són com un pont,
ens connecten amb Jehovà.
I tots els ponts necessiten reparacions
inspeccions i millores per tal que funcionin bé.
Si analitzem les nostres oracions
i ens esforcem per millorar-les
podrem mantenir una forta amistat
amb el nostre pare i amic, Jehovà.


-