JW subtitle extractor

La Torre de Guaita en què es basa
el comentari del text d'avui
parla de la importància que té posar-nos metes
i de la satisfacció que produeix assolir-les.
Quan apareix la paraula «meta»
a les Escriptures Gregues
prové de la paraula grega skopos
d'on deriva el sufix «scope»
que forma part de les paraules
microscopi o telescopi.
Aquests són instruments que ens ajuden
a veure coses amb més claredat.
De manera semblant, un caçador
utilitza la mira telescòpica
per centrar la mirada en el seu objectiu.
No vol disparar a l'atzar, vol encertar
vol fer diana.
Aquest exemple descriu molt bé
l'objectiu que tenen les metes
que ens posem a la vida.
Ens ajuden a centrar-nos i a
recordar què és realment important
i què volem fer a la vida.
L'apòstol Pau sabia que posar-se
metes era molt important
i ho va deixar molt clar a 1 Corintis 9:26.
Aquí hi diu:
«Per tant, corro, però no sense una meta.
Dono cops de puny
però no els dono a l’aire».
Si ens fixem en la nota d'estudi, diu
que «un cristià ha de dirigir bé els seus esforços
i mai perdre de vista la recompensa final,
la vida eterna».
Si ens posem metes, estarem imitant
l'exemple de Jehovà
perquè a Efesis 3:11 es fa referència
al propòsit etern que Jehovà
va establir en relació amb el Crist.
I de nou, la nota d'estudi ens diu
que «en aquest context
la paraula “propòsit” es refereix a
un objectiu o a una meta en concret».
En aquest cas el propòsit que Jehovà té
de complir les promeses que ha fet a
la humanitat tot i la rebeŀlió dels humans.
Ara bé, la majoria dels que
esteu escoltant aquest programa
ja us heu posat metes i les heu assolit
i us felicitem de tot cor per això.
Què és el que us va motivar a posar-vos metes
i servir més plenament Jehovà?
Potser algú de la teva família et
va donar un bon exemple i et va animar.
El germà d'aquesta foto és el George Young.
Va ser missioner abans que
es fessin les escoles de Galaad.
Va servir almenys a 15 països
de tres continents diferents.
I va morir relativament jove
quan tenia només 53 anys.
Justament fa tres setmanes
la meva dona i jo vam conèixer el seu besnét
que està servint com a voluntari
de construcció a l'Àfrica oriental
Ell ja ha servit a set països.
Podem dir que li ve de família.
Per tant, la nostra família també
ens pot motivar a posar-nos metes.
Potser en el teu cas va ser un germà
que serveix a temps complet
com pot ser un betelita, un superintendent
de circuit o un missioner
que et va explicar la seva experiència
i això va fer que en tu naixés
el desig de fer el mateix.
Potser et va animar «l'esclau fidel i assenyat»?
Aquest és
un suplement de quatre pàgines
del Ministeri del Regne
de juny de 1979, titulat:
«Joves, podeu acceptar aquest
privilegi especial de servei?».
Així és com jo em vaig posar
la meta de servir a Betel.
O potser en el teu cas va ser
un discurs d'un congrés regional.
Estaves assegut escoltant
quan, de sobte, l'orador va fer
una pregunta que et va fer pensar:
«Pots explicar a Jehovà en oració per què
no l'estàs servint a temps complet?»
És una pregunta molt directa
però potser ens fa pensar i
fa que ens posem les piles.
O podria ser també el llegir
biografies dels nostres germans.
Quan la meva dona estudiava
la Bíblia passava hores
llegint els volums enquadernats de
La Torre de Guaita i les Desperta’t!
que la seva mestra tenia.
L'animava molt llegir aquelles experiències.
Tot això ens anima a posar-nos metes
i així servir més plenament Jehovà.
Cal ser disciplinats i tenir valentia
per posar-nos metes
i esforçar-nos per assolir-les.
I tots vosaltres sou un exemple
perquè heu fet això.
I evidentment nosaltres també
podem animar els altres a fer el mateix.
No volem subestimar el poder
que té fer la pregunta:
«Què penses fer quan acabis els estudis?
O quan et jubilis?».
Perquè en realitat el que estem preguntant és:
«Quines metes tens?».
És veritat que és important valorar
tot allò que implicarà posar-nos una meta.
Però alhora
hem de tenir present el principi bíblic
que trobem a Eclesiastès 11:4.
Aquí diu:
«Qui observa el vent no sembrarà
i qui mira els núvols no recollirà».
Així que de vegades hem de
ser valents i posar fil a l'agulla.
Això és el que li va passar a la Malinda Keefer.
La germana Keefer, quan tenia 24 anys
va parlar amb el germà Russell
perquè tenia moltes ganes
de ser pionera, però estava indecisa.
Per què?
Ella va explicar que pensava que
necessitava més coneixement.
I podem entendre-la perfectament
només feia un any que coneixia la veritat.
Què li va dir al germà Russell?
«Si t'esperes a saber-ho tot mai començaràs
però pots aprendre sobre la marxa.»
Amb això va tenir prou.
Es va llançar a ser pionera
i quan va morir al 1983 a l'edat de 100 anys
en feia uns 76 que servia a temps complet.
I això és el que va dir:
«Com agraeixo haver-me
fet pionera quan era jove
i haver posat sempre els interessos
del Regne en primer lloc».
Bé, podríem trobar-nos entrebancs
quan pensem en les nostres metes?
Podria ser que la nostra meta
fos massa genèrica?
Potser fem oració i li demanem a Jehovà:
«Ajuda'm a ser millor persona i
a servir-te com a tu t'agrada».
Bé, és una mica genèric, oi que sí?
Seria molt millor si fóssim més específics.
«Jehovà, si us plau, ajuda'm
a controlar el meu geni.»
«Jehovà, ajuda'm a no tenir mals pensaments.»
«Jehovà, ajuda'm a servir-te amb alegria.»
Això estaria molt bé.
Però d'altra banda, potser
ens hem passat d'específics
i la nostra meta és massa concreta.
«Jo vull servir a Betel, allà és on seré feliç.»
Però en realitat hi ha moltes maneres
diferents de servir Jehovà
i ell pot fer que en qualsevol
d'elles ja siguis feliç.
Així que per què no et planteges ampliar
el teu servei a Jehovà d'altres maneres?
També ens podríem plantejar:
«Em poso metes només per
aconseguir privilegis?».
A 1 Timoteu 4:15 Pau va dir
que tothom hauria de veure el nostre progrés.
Però creus que aquest progrés significa
aconseguir un privilegi de servei
o una assignació en concret, com ser ancià
superintendent de departament
o fer discursos als congressos?
Els servents ministerials desitgeu
ser nomenats ancians
i això està molt bé.
Volem esforçar-nos per aconseguir
una obra exceŀlent
tal com diu 1 Timoteu 3:1.
Però no es tracta només de fer discursos
ser bons mestres
i rebre l'aplaudiment dels altres.
No.
Es tracta de pasturar.
És escoltar amb paciència els deprimits
és estar disponibles a qualsevol hora
amb ganes pels nostres germans
implica visitar els malalts
i intentar ajudar amb amabilitat a
aquells que han actuat malament
i potser no volen la nostra ajuda
i fins i tot la rebutgen.
De fet, Pau explica en el context
què vol dir quan fa servir la paraula «progrés».
Llegim el capítol 4 i
mirem què diu el versicle 12.
Allà diu:
«Dona un bon exemple als fidels
per la teva manera de parlar
per la teva conducta, pel teu amor
per la teva fe i per la teva castedat».
Quines qualitats tan maques
les valorem molt.
Efesis 4:13
ens anima a tenir «la maduresa
d'un home adult»
i que «arribem a l'estatura plena del Crist».
I la nota d'estudi d'Efesis 4:13 diu
que «cada cristià s'ha d'esforçar
per la meta de ser madur»
és a dir, de ser adult en sentit espiritual.
Jehovà és feliç quan escollim metes
que demostren que l'estimem.
Que totes les nostres metes
contribueixin a la santificació del sant nom
del nostre pare, Jehovà.

Mark Scott: Posa't metes que alegrin Jehovà (1 Cor. 9:26)