JW subtitle extractor

El comentari de La Torre de Guaita d'avui
parla del relat de Josep, el fill de Jacob.
Un dels temes que es tracten en aquest
relat bíblic és el penediment.
Ara respondrem a aquestes preguntes:
Què és l'autèntic penediment?
I com recompensa Jehovà aquells
que es penedeixen de veritat?
El penediment consisteix en dos passos:
primer, la persona ha de reconèixer
el que ha fet malament
i després, demostrar clarament
que ha deixat de fer-ho.
Veurem aquests dos passos al relat de Josep.
Per tant, analitzem algunes parts del relat.
Jacob estimava moltíssim el seu fill Josep
però, què pensaven d'ell els seus germans?
A Gènesi capítol 37 llegim en tres ocasions
que els germans de Josep l'odiaven.
Un dia que Josep i els seus
germans estaven sols
lluny de casa i del seu pare
per l'odi que li tenien
van aprofitar l'oportunitat per llançar Josep
dins d'un pou.
Més tard, Judà va proposar
vendre'l com a esclau.
En aquell moment, Josep només tenia 17 anys.
Com sabem, a Egipte, Josep
va ser esclau, presoner...
però també un governant molt poderós.
I ens centrarem en aquesta
última etapa com a governant.
Durant aquell temps, Jacob
i la seva família vivien a Canaan
i patien perquè hi havia manca d'aliments.
Així que Jacob va enviar els seus fills
a Egipte perquè aconseguissin menjar.
Quan Josep va veure els seus
germans, els va reconèixer
però els seus germans no
el van reconèixer a ell.
La segona i la tercera vegada que es van veure
seguien sense saber que era Josep.
Aquells moments van ser
molt dolorosos per a Josep.
Com va reaccionar Josep la primera
vegada que es van veure?
«Es va posar a plorar.»
I la segona vegada, com va reaccionar?
També «es va posar a plorar».
I la tercera vegada, què va fer Josep?
De nou «es va posar a plorar».
Ara bé, per què Josep no va evitar passar
per aquells moments tan dolorosos?
Perquè volia saber si els seus
germans s'havien penedit.
Com hem vist, l'autèntic penediment
consisteix en dos passos
i el primer és reconèixer l'error.
Van reconèixer els germans el seu error?
Sí que ho van fer i ho llegim a Gènesi 42:21.
Al versicle 21 els seus germans van dir:
«Aleshores es van dir els uns als altres:
"No hi ha dubte que estem pagant pel
que vam fer al nostre germà —Josep—,
perquè vam veure la seva angoixa mentre
ens suplicava que li tinguéssim compassió
però no el vam escoltar.
Per això estem patint aquesta
situació tan angoixant"».
Aquestes paraules mostren
que estaven penedits.
Els seus germans van fer
el primer pas per penedir-se
van reconèixer l'error que havien comès.
Però què podem dir del segon pas
de l'autèntic penediment?
Van canviar els germans el seu comportament?
Com podia saber Josep si els seus
germans realment havien canviat?
Bé, Josep va preparar un pla
per esbrinar si era així.
És clar, Josep no podia tornar
22 anys enrere en el temps
però sí que podia crear les circumstàncies
perquè s'assemblessin al que
havia passat feia més de 20 anys.
I què va fer Josep?
Va continuar amb el seu pla posant els seus
germans en una situació molt complicada
havien de deixar un dels fills
de Jacob com a esclau a Egipte
perquè ells poguessin sortir del país
i perquè les circumstàncies s'assemblessin
a les de feia més de 20 anys
aquest havia de ser un fill que
el seu pare Jacob s'estimés molt.
Així que el pla de Josep era obligar els seus
10 germans a portar Benjamí a Egipte.
I per què Benjamí?
Perquè Jacob estimava molt el seu fill Benjamí
igual que estimava molt el seu fill Josep.
Així que en aquest pla tan ben elaborat
Benjamí estava en la mateixa situació
que Josep havia estat.
La manera com els 10 germans
tractessin Benjamí
demostraria si estaven realment penedits
de com havien tractat Josep en el passat.
Així que Josep va continuar
amb la part final del seu pla.
Abans que els fills de Jacob
tornessin cap a Canaan
Josep va fer ficar dins del sac
de Benjamí una copa de plata.
Quan estaven de camí cap a casa
Josep va enviar un dels seus oficials
per registrar els sacs dels seus germans.
Ens podem imaginar com d'espantats estarien
al trobar la copa de plata
dins del sac de Benjamí?
Ara havien de tornar a presentar-se
davant del governant d'Egipte.
Però què li dirien?
Arribat a aquest punt del relat
recordem que uns 20 anys enrere
va ser Judà qui va donar la idea
de vendre Josep com a esclau.
Però també va ser Judà qui va convèncer Jacob
perquè Benjamí anés amb ells a Egipte.
Però què faria ara Judà?
Judà va ser valent i va parlar amb Josep
en representació dels seus germans.
Trobem el que va dir a Josep a Gènesi 44:16:
«Què podem dir al meu amo?
Com ho podem explicar?
I com podem demostrar que som innocents?
El Déu verdader ha descobert el nostre error.
Ara tots som els teus esclaus
tant nosaltres com el que tenia la copa».
Amb aquesta resposta, Judà
s'estava oferint com a esclau
junt amb els seus germans
però això no és el que Josep volia.
Veiem la resposta de Josep a Gènesi 44:17:
«No, no faré que tots sigueu els meus esclaus!
Només es convertirà en el meu esclau
l’home que tenia la copa.
Els altres podeu marxar en pau
i tornar amb el vostre pare».
Així que Josep va donar a Judà
i als seus nou germans
l'oportunitat de tornar a casa
si deixaven allà el seu germà
Benjamí com a esclau.
Però Judà no hi va estar d'acord
per això va ser molt valent i no va dubtar
a respondre al governant d'Egipte.
De fet, el seu parlament és el més llarg
que apareix al llibre de Gènesi.
A Gènesi capítol 44 començant pel versicle 33
veiem les paraules finals
que Judà va dir a Josep:
«Si us plau, permet que jo em quedi com a
esclau del meu amo en comptes del noi
i així el noi podrà tornar amb els seus germans.
Com podria tornar on està
el meu pare sense el noi?
No podria suportar veure el meu pare
passar per aquesta desgràcia!».
Amb aquelles paraules, Judà es va oferir
per ocupar el lloc de Benjamí com a esclau.
Va demostrar que no era
el mateix Judà de feia 22 anys
que havia canviat i que s'havia penedit de debò.
Llavors Josep va deixar de posar a prova
els seus germans i els va dir qui era.
Doncs bé, què aprenem d'aquest
relat tan commovedor?
Recompensa Jehovà aquells
que es penedeixen de veritat?
Sí, Jehovà va fer que Judà fos
avantpassat del Messies.
Com que Judà es va penedir de veritat
Jehovà li va fer un regal meravellós.
I què podem dir de nosaltres?
Tots cometem errors, tots necessitem
la misericòrdia de Jehovà.
Que consolador és saber que Jehovà
ens perdonarà amb generositat
si ens penedim de veritat
reconeixent els nostres errors
i deixant de fer el que està malament.

Hermanus van Selm: Què és l'autèntic penediment? (Gèn. 44:16)