JW subtitle extractor

Ens fa molt feliços compartir el dia
més important de l'any amb tots vosaltres.
Avui celebrarem el Memorial de la mort
del nostre Senyor i Salvador, Jesucrist.
Sense importar a quina part del món estiguis
o quines siguin les teves circumstàncies
dedicar aquest vespre del Memorial a recordar
les dues mostres més grans d'amor
que hi ha hagut en tota la història
t'omplirà d'alegria.
Desitgem de tot cor que
gaudeixis d'aquest vespre.
Però ara analitzarem junts el text d'avui.
El germà Christopher Mavor ens farà la lectura.
Dia del Memorial, dijous dos d'abril.
«No tingueu por, petit ramat
perquè el vostre Pare vol donar-vos el Regne.»
Lluc 12:32.
Tal com heu vist, el text d'avui no és gaire llarg
però el seu significat és molt profund.
Aquí Jesús s'estava adreçant al «petit ramat».
Per això, en aquesta anàlisi
respondrem a cinc preguntes
relacionades amb el «petit ramat».
La primera: qui forma part d'aquest grup?
Va ser Jesús qui va respondre
aquesta pregunta.
Vegem-ho, si us plau, a Lluc 12:32:
«No tingueu por, petit ramat
perquè el vostre Pare vol donar-vos el Regne».
Està clar que Jesús s'estava referint
a aquells que governarien amb ell
en el seu Regne celestial.
Per què els va anomenar «petit ramat»?
Doncs Apocalipsi capítol 5
parla d'aquells que governarien amb Jesucrist.
Llegim junts els versets 9 i 10:
«I canten una cançó nova que diu:
"Ets digne d’agafar el rotlle i obrir els segells
perquè vas ser sacrificat i amb
la teva sang vas comprar per a Déu
persones de tota tribu, llengua, poble i nació.
Vas fer que fossin un regne i
sacerdots al servei del nostre Déu
i regnaran sobre la terra"».
El verset nou diu clarament
que amb el seu sacrifici
Jesús compraria per a Déu persones
de tota tribu, llengua, poble i nació.
I el verset 10 diu que serien sacerdots
i que regnarien sobre la terra.
Però encara no hem respost la nostra pregunta
per què el va anomenar Jesús «petit ramat»?
Al capítol 14 d'Apocalipsi
també parla d'aquest grup que ha sigut
comprat de la terra per regnar amb Jesús
però el capítol 14 del llibre d'Apocalipsi
aporta un detall molt important.
Llegim junts, si us plau, Apocalipsi 14:1, 3:
«Aleshores vaig veure el Corder
dret a la muntanya de Sió
i amb ell 144.000 que tenen escrit al front
el nom del Corder i el nom del seu Pare».
«I canten el que sembla una cançó
nova davant del tron
i davant dels quatre
éssers vivents i dels ancians.
Ningú podia aprendre bé aquesta cançó excepte
els 144.000 que han sigut comprats de la terra.»
Us heu fixat quin era aquest detall important?
La Bíblia diu el nombre d'aquells
que serien comprats de la Terra
144.000.
Per tant, per què els va anomenar
Jesús «petit ramat»?
Ara la resposta és òbvia, veritat?
144.000 és un nombre molt petit
comparat amb la immensa quantitat
de persones que hi ha avui dia al món
més de vuit mil milions.
Ara bé, és raonable que Jehovà
hagi escollit de la Terra
un petit nombre de persones
només 144.000, per regnar al cel amb el seu fill?
Posem un exemple molt senzill.
Actualment al món hi ha uns 190 països
que tenen alguna mena de Parlament
format per representants del seu país.
Quants representants tenen en
total aquests 190 Parlaments?
Uns 46.000.
Què interessant!
S'ha escollit un petit nombre
per representar els milions de persones
que hi ha en aquests països.
Així que és molt raonable que Jehovà
hagi escollit un nombre limitat de persones
de tota tribu, llengua, poble i nació
per governar amb el seu fill Jesús.
I podem estar segurs que Jehovà fa
aquesta elecció de manera perfecta.
Això fa plantejar-nos una altra pregunta
important sobre el «petit ramat».
Quin criteri es fa servir per escollir-los?
És perquè tenen poder, diners o prestigi?
La Bíblia dona una resposta
molt clara al respecte.
Llegim el que va dir l'apòstol Pau
a 1 Corintis 1:26-29:
«Germans, fixeu-vos en vosaltres mateixos,
els que heu sigut cridats:
no hi ha molts savis des d’un punt de vista humà
ni molts poderosos ni gent de família noble.
Al contrari, Déu va escollir les coses absurdes
del món per avergonyir els savis.
Déu va escollir les coses dèbils del món
per avergonyir les coses fortes.
Déu va escollir les coses insignificants
del món i les que es tenen per no res
les que no valen res, per anuŀlar les coses
que la gent considera importants
perquè ningú pugui presumir davant de Déu».
Què ens ensenya això?
Que l'elecció que fa Jehovà d'aquells
que formen part del «petit ramat»
no té res a veure amb el seu
poder, riqueses o prestigi.
Només es fixa en les seves qualitats
com ara la humilitat, la fe i el desig de servir-lo.
I el fet que el «petit ramat» siguin persones
tan normals i corrents als ulls de la gent
fa encara més evident la saviesa
i el poder de Jehovà.
Pot complir el seu meravellós propòsit
fent servir persones senzilles, fidels i humils.
Això demostra que Déu està
en contra dels arrogants
però mostra bondat immerescuda als humils.
De fet, la manera com Jehovà
escull el «petit ramat»
no dona peu a cap d'ells a sentir-se superior.
Responguem la següent pregunta:
de quina manera beneficiarà el «petit ramat»
a totes les persones que viuran a la Terra?
El capítol 21 del llibre d'Apocalipsi
descriu els 144.000
com una ciutat celestial, «la Nova Jerusalem»
i el verset nou diu que són
«l'esposa del Corder».
Del verset 2 al 4, diu:
«També vaig veure la ciutat santa,
la Nova Jerusalem
que baixava del cel, de Déu, preparada
com una núvia adornada per al seu espòs.
Aleshores vaig sentir una veu forta
que sortia del tron i deia:
"Mira! La tenda de Déu està amb la humanitat.
Ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble.
I Déu mateix estarà amb ells.
I eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls
i la mort ja no existirà.
I ja no hi haurà més tristesa, ni plors, ni dolor.
Les coses del passat han desaparegut».
Quines benediccions tan meravelloses!
No tornarem a plorar perquè estiguem tristos
ni sentirem més dolor, fins i tot
la mort ja no existirà.
El «petit ramat» sentirà una gran alegria
quan treballi amb Jesucrist
portant les benediccions del rescat
a tota la humanitat.
Et pots imaginar com et sentiràs quan
el pecat heretat i el seu efecte
s'esborrin per sempre de totes
les persones de la terra?
Tota la humanitat serà perfecta i es
reconciliarà per complet amb Jehovà.
La cinquena i última pregunta és:
quina relació tenen avui dia el «petit ramat»
i les persones que tenen l'esperança
de viure per sempre a la Terra?
A Joan 10:16 Jesús va dir:
«Tinc altres ovelles, que no són d’aquesta pleta.
A aquestes també les faré venir
i elles escoltaran la meva veu.
Seran un sol ramat amb un sol pastor».
Què n'aprenem?
Que Jehovà ha unit aquells que
tenen l'esperança d'anar al cel
i els que tenen l'esperança de viure
a la Terra en un sol ramat
i tenen un sol pastor, Jesucrist.
Per tant, avui, quan estiguem reunits
per celebrar el Sopar del Senyor
no veurem dos grups separats.
És cert que només aquells que
formen part del «petit ramat»
menjaran del pa i beuran del vi.
Però també veurem com Jehovà
ha aconseguit que el seu poble estigui unit.
Persones de totes les races,
nacionalitats i idiomes
s'ajuntaran avui com un sol ramat
per agrair tots units el que han fet per nosaltres
el nostre increïble Déu Jehovà
i el seu Fill estimat
Jesucrist.
Si us plau, germà Mavor,
podries llegir el comentari d'avui?
Durant el Sopar del Senyor, Jesús
va donar pa sense llevat als seus apòstols
i els va explicar que representava el seu cos.
Després, els va passar una copa de vi i
va dir que simbolitzava la «sang del pacte».
Aquest nou pacte seria únicament entre
Jehovà i «la casa d’Israel [espiritual]»
és a dir, aquells que governarien amb
Jesús «al Regne de Déu».
Les paraules de Jesús al Sopar del
Senyor anaven dirigides al «petit ramat».
Els apòstols fidels que eren
presents en aquella ocasió
van ser els primers integrants d’aquest grup.
I és que només ells són els que
tindran un lloc al cel amb Jesús.
Gràcies, Chris.
A continuació, parem atenció
a la Lectura bíblica per al Memorial d'avui
llegirem algunes porcions
del relat dels quatre Evangelis.
El primer dia de la Festa dels Pans sense Llevat
els deixebles van anar a preguntar a Jesús:
«On vols que fem els preparatius
perquè mengis la Pasqua?»
Ell els va respondre:
«Aneu a la ciutat, busqueu
a tal persona i digueu-li:
“El Mestre diu: ‘La meva hora és a prop.
Celebraré la Pasqua amb els meus
deixebles a casa teva.’”»
Per tant, els deixebles van fer
el que Jesús els havia manat
i ho van preparar tot per a la Pasqua.
El primer dia de la Festa dels Pans sense Llevat,
quan s’oferia el sacrifici de la Pasqua
els seus deixebles li van preguntar:
«On vols que anem i fem els preparatius
perquè mengis la Pasqua?»
Aleshores va enviar dos dels seus
deixebles amb aquest encàrrec:
«Aneu a la ciutat, i us vindrà a trobar un home
que porta una gerra de terrissa amb aigua.
Seguiu-lo, i allà on entri,
digueu a l’amo de la casa:
“El Mestre diu:
‘On és l’habitació de convidats perquè pugui
menjar la Pasqua amb els meus deixebles?’”
I ell us ensenyarà una habitació gran al pis
de dalt que ja està moblada i preparada.
Feu allà els preparatius per a nosaltres.»
Per tant, els deixebles se’n van anar,
van entrar a la ciutat
i ho van trobar tot tal com els havia dit
i ho van preparar tot per a la Pasqua.
Va arribar el dia de la Festa
dels Pans sense Llevat
en què s’ha d’oferir el sacrifici de la Pasqua
i Jesús va enviar Pere i Joan i els va dir:
«Aneu a fer els preparatius perquè
puguem menjar la Pasqua.»
Ells li van preguntar:
«On vols que la preparem?»
Ell els va contestar:
«Quan entreu a la ciutat
us vindrà a trobar un home que
porta una gerra de terrissa amb aigua.
Seguiu-lo i entreu a la casa on entri.
Llavors digueu a l’amo de la casa:
“El Mestre et diu:
‘On és l’habitació de convidats perquè pugui
menjar la Pasqua amb els meus deixebles?’”
Aquest home us ensenyarà una habitació
gran i moblada al pis de dalt.
Prepareu-la allà.»
Ells se’n van anar i ho van trobar
tot tal com els havia dit
i ho van preparar tot per a la Pasqua.
Ara bé, abans de la festa de la Pasqua
Jesús sabia que havia arribat la seva hora
per deixar aquest món i tornar al Pare.
Per això, ell, que havia estimat
els seus que estaven al món
els va estimar fins al final.
Estaven sopant, i el Diable ja havia posat
al cor de Judes Iscariot, el fill de Simó
la idea de trair Jesús.
Així que Jesús, sabent que el Pare
ho havia posat tot a les seves mans
i que havia vingut de Déu i que tornava a Déu
es va aixecar de taula i es va treure el mantell.
Llavors va agafar una tovallola
i se la va lligar a la cintura.
Després va posar aigua en una palangana
i es va posar a rentar els peus dels deixebles
i a eixugar-los amb la tovallola
que s’havia lligat a la cintura.
«No deixeu que els vostres cors s’angoixin.
Demostreu que teniu fe en Déu
i demostreu que també teniu fe en mi.
A casa del meu Pare hi ha molts llocs per viure.
Si no fos així, us ho hauria dit, perquè vaig
a preparar-hi un lloc per a vosaltres.
A més, quan me n’hagi anat i
hagi preparat un lloc per a vosaltres
tornaré i us rebré a casa, al meu costat
perquè allà on jo sigui,
també hi sigueu vosaltres.
Tots els que esteu escoltant aquest programa
si us plau, feu tot el possible
per assistir presencialment al
Memorial de la mort de Crist
que tingueu més a prop avui.
Fins i tot si ets inactiu.
Fins i tot si has estat tret de la congregació.
Fes l'esforç de venir i demostrar que estàs agraït
pel que Jehovà i Jesucrist han fet per tu.
Que Jehovà us beneeixi a tots els que
esteu escoltant aquest programa.
Volem que sapigueu que us estimem moltíssim.

Adoració del matí per al Memorial. Mark Sanderson: El petit ramat i les altres ovelles, units per amor (Lc. 12:32)