JW subtitle extractor

El text del dia per avui
és del llibre de Jaume.
Martí Luter
un dels líders de la Reforma protestant
no tenia una bona opinió d’aquesta carta.
La va anomenar una «epístola de palla».
I amb això volia dir que ell pensava
que no tenia gaire substància.
Luter tenia una opinió semblant
sobre Ester, Hebreus
Judes i el llibre d’Apocalipsi.
Bé, per què pensava així?
El problema que tenia amb el llibre de Jaume
tenia a veure amb el text d’avui:
«La fe sense obres està morta».
És que realment no entenia què
significaven aquestes paraules.
Luter pensava que Jaume
estava dient que podem
guanyar la salvació amb les nostres obres.
Però ell creia que la salvació només
s’obtenia per mitjà de la fe.
Estava tan en contra
que va arribar a afirmar
que aquest llibre no l’havia escrit
ni Jaume ni cap cristià
sinó un jueu que
no comprenia bé el cristianisme.
Va anar a aquest extrem perquè no havia captat
el significat del que deia Jaume.
Però Jaume estava dient:
«La fe és important, tots la necessitem
però la fe no es pot veure».
Llavors, com podem saber si algú té fe?
Va explicar que era per les seves obres.
Les accions d’una persona
demostren que té fe.
I és la fe en el sacrifici de Jesús
el que ens salva.
D’això aprenem una lliçó.
Quan llegim alguna cosa que no entenem
ja sigui a la Bíblia o en una
de les nostres publicacions
el millor és suposar que
som nosaltres qui tenim el problema
i no l’escriptor.
Si fem això, no dubtarem
a demanar ajuda a Jehovà
per entendre el que hem llegit.
Avui dia, igual que Luter
molts evangèlics donen més importància a la fe
que a les obres.
Quan els trobem a la predicació
sovint ens diuen:
«Vosaltres penseu que podeu
guanyar la salvació picant portes».
Bé, sabem que això no és cert.
Som conscients que és la sang de Jesús
el que ens neteja de tot pecat.
Ara bé, sortim a predicar perquè
estimem Jehovà
i estimem les persones.
Desitgem de tot cor que el màxim nombre d’elles
sàpiguen la veritat sobre Jehovà.
I això és el que fa un testimoni.
Es compromet a dir la veritat.
M’encanta el que va dir el germà Rumph
al seu discurs a la reunió anual, recordeu?
Va dir que Jesús no suportava veure
com les persones estaven patint
ni un sol segon més del necessari.
Per tant, les va curar en dissabte.
No va dir: «Torneu demà»
o «busqueu-me a algun lloc
a la vora de la mar Morta».
I ara! Les va curar en aquell mateix instant
tot i que sabia que als fariseus
no els faria cap gràcia.
I no ens enganyem
el que va fer Jesús de curar
en dissabte era molt arriscat.
Segons la Llei mosaica
qui no respectava el dissabte havia de morir.
Per això els fariseus s’havien entossudit tant
a fer que Jesús semblés un criminal.
Bé, quina lliçó va extreure el germà Rumph?
Que no hem de pensar que
no passa res si no prediquem tant
ja que encara tindran temps
durant la gran tribulació.
Les persones estan patint ara!
Necessiten ajuda ara!
La gent necessita conèixer Jehovà ara!
Necessiten poder tenir una vida més feliç ara!
I una esperança real per al futur.
I què en pensa Jesús?
A ell li importen les nostres obres?
O opina igual que els evangèlics,
que l’únic que hem de fer és creure?
Ell mateix ens dona la resposta.
I la podem llegir en un d’aquests llibres que
a Martí Luter no li agradava gaire.
Busquem el capítol dos d’Apocalipsi
i fixem-nos en com veu Jesús les nostres obres.
Apocalipsi capítol 2.
I primer llegim els versets 2 i 5.
Aquí està parlant a la congregació d’Efès.
I diu el verset 2: «Conec les teves obres
el teu esforç
—és a dir, el que fas—
i el teu aguant».
I el verset 5 diu: «Per tant, recorda
des d’on has caigut, penedeix-te
i torna a fer el que feies al principi».
Ara busquem el verset 19.
Aquí està parlant a la congregació de Tiatira.
I la pregunta és:
Realment s’adona Jesús
del que fem en el servei a Jehovà?
Llegim el 19. Allà diu: «Conec les teves obres
el teu amor, la teva fe,
el teu servei i el teu aguant
—i notem el següent—
i sé que ara les teves obres
són moltes més que al principi».
Què n’aprenem?
Jesús es fixa en el que fem.
Quan el dissabte al matí
prediquem una estona més
quan aprofitem l’oportunitat
per donar una targeta de visita
o un tractat a un botiguer.
O quan fem
una revisita després de la feina
perquè és quan li va bé a la persona
tot i que a nosaltres no tant.
Jesús es fixa en tots aquests petits sacrificis
i els valora molt.
El que està fent el poble de Jehovà
avui dia és impressionant.
És clar, Satanàs és molt crític.
De fet, ell és l’acusador dels nostres germans
i segurament pensa que ara que els publicadors
no han d’informar de la quantitat
d’hores que prediquen
faran el mínim per poder
marcar la casella
a final de mes.
Els nostres germans estan deixant
clar que Satanàs és un mentider.
Encara que els publicadors ara
no informen les hores que fan
molts es posen metes raonables
segons les seves circumstàncies.
I fixeu-vos que aquí
la paraula clau és «raonable».
I és que el que és raonable
per a un germà de 19 anys
potser no és raonable per a
un de 90 que estigui malalt.
Tot i que és increïble el que aquests
germans grans fan per Jehovà.
A alguns abans de començar el mes
els va bé planificar els caps de setmana.
«Quines activitats tinc?
Cert, un casament. Hauré de viatjar
per anar-hi, d’acord.
Però, i els altres tres caps de setmana?».
Els servents de Déu també demostren
l’amor que senten per Jehovà
sortint de la seva zona de confort.
És curiós que per a alguns sortir
de la seva zona de confort vol dir
predicar casa per casa.
Des de la pandèmia a molts se’ls fa una
muntanya tenir converses cara a cara.
S’havien acostumat a parlar
per missatge o per carta
així que els agrada anar a l’expositor i fer cartes.
I això està bé.
Però també s’adonen que no tothom
passarà per un expositor
ni podrà rebre una carta.
Volen ser imparcials així que demanen forces
a Jehovà i prediquen casa per casa.
Sens dubte Jesús es fixa en això
i valora la seva valentia i bona actitud.
Els voluntaris externs de Betel treballen
dur per servir Jehovà i els seus germans.
És clar, si són pioners és probable
que hagin assolit la seva meta d’hores
la tercera setmana del mes.
Però no agafen la quarta de vacances.
Saben que els necessitem aquella quarta
setmana així que fan l’esforç de venir.
Treballen de valent i els valorem molt.
Jesús va relacionar la fe amb les obres.
La nit abans de morir va dir als seus deixebles:
«Qui demostra fe en mi
—o segons una altra traducció
de la Bíblia, qui creu en mi—
també farà el que jo faig».
I quina obra va fer Jesús?
Sobretot la de predicar.

David Splane: La fe sense obres està morta (Jm. 2:17)