JW subtitle extractor

La majoria de governs d’avui dia
tenen una constitució.
La podríem definir
com el conjunt de lleis i principis
d’una nació, d’un país o d’un sistema polític.
Normalment les constitucions se centren
en els drets dels seus ciutadans.
Però si algú et preguntés:
«Quina és la constitució del Regne de Déu?»
què li diries?
Potser, d’un costat, «estimar Déu»
i també «estimar els altres».
Ras i curt.
I avui parlarem, justament,
d’un d’aquests dos principis.
Vegem-lo al text del dia per avui, Jaume 2:8
allà diu: «Si compliu la llei reial
segons l’escriptura que diu:
“Estima els altres com t’estimes a tu mateix”
feu molt bé».
«Estima els altres com t’estimes a tu mateix».
Pensa-ho, quants governs inclouen la
paraula «amor» a la seva constitució?
No gaires, si és que n'hi ha algun.
En canvi, hem llegit que estimar
els altres és la «llei reial».
I Jehovà i Jesús, com a reis
tenen el dret de decidir
quines lleis hem de seguir
a l’hora de relacionar-nos.
I és que la llei d’estimar els altres
té tot el sentit del món
perquè promou la pau i la unitat entre
els que estan sota aquest govern.
No podríem esperar menys del
Regne de Déu amb Jesús com a Rei.
I el cert és que si tothom està
centrat en mostrar amor
els governs no haurien de buscar com
protegir els drets dels seus ciutadans.
Si tothom intenta ajudar els altres
ningú hauria de lluitar tant
pels seus propis drets.
És un principi molt valuós.
Però com podem mostrar
aquesta mena d’amor?
Vegem-ne un exemple a la vida de David.
El trobem al segon llibre de Samuel, capítol 17.
Posem-nos en context.
David estava fugint amb milers dels seus
servents que encara li eren lleials.
Absalom estava perseguint el seu pare David
per matar-lo i quedar-se amb el tron.
David va fugir creuant el riu Jordà
fins a arribar a Mahanaim
que era probablement una ciutat fortificada
que ocupava una posició estratègica.
De ben segur els habitants de Mahanaim
no estaven preparats
per rebre tantes persones
milers de fugitius que probablement
estarien molt cansats.
Qui els cuidaria i els donaria tot el necessari?
O qui els mostraria amor?
Doncs trobem la resposta
a 2 Samuel 17:27, diu:
«Quan David va arribar a Mahanaim
Sobí, el fill de Nahàs, de Rabà dels ammonites
junt amb Maquir, el fill d’Ammiel, de Lodebar
i Barzil·lai, el galaadita, de Roguelim
van portar llits, recipients, gerros de fang,
blat, ordi, farina, cereals torrats
faves, llenties, llavors seques, mel,
mantega, ovelles i formatge
i ho van donar tot a David
i als que eren amb ell perquè
en mengessin, ja que deien:
“Aquesta gent està esgotada. Deuen haver
passat molta gana i set al desert”».
Van veure una necessitat i la van cobrir.
Quin regalàs!
Tota una expressió d’autèntic amor.
Però d’on eren Sobí, Maquir i Barzil·lai?
Doncs eren de Rabà, Lodebar i Roguelim.
I per l’amor que sentien
tots van fer un viatge de més de
30 quilòmetres des d’allà on vivien.
És clar, per mostrar aquesta hospitalitat
van haver de fer un viatge que no era
gens fàcil, el terreny era molt complicat.
I què van portar?
Tot de coses necessàries:
llits, recipients, gerros i menjar
com carn i formatge.
Segur que aquests regals van ser de molta
ajuda per a David i els seus homes.
Però com van portar totes les provisions?
No tenien trens, ni tampoc remolcs.
Potser van fer servir carros o ho van
amuntegar tots sobre els burros.
I recordem-ho, estaven en plena guerra civil
Absalom tenia espies per tot arreu.
Aquest carregament de provisions segur
que no passaria desapercebut.
Així que per mostrar aquesta mena d’amor
calia que Sobí, Maquir i Barzil·lai
fossin molt valents.
Podrien haver pensat que
Mahanaim estava massa lluny.
Però no van pensar així.
Ells es van esforçar per mostrar amor a David
i a tots els que estaven amb ell.
Van anar més enllà.
Per què?
Volien que David tingués una bona opinió d’ells?
Res ens porta a pensar així
perquè, de fet, més endavant
David va convidar a Barzil·lai a servir
a la cort reial i ell va dir que no.
Aleshores, què va motivar a actuar
aquests homes tan fidels?
L’esperit sant i un interès sincer
per David i els seus homes.
I potser també els va motivar
pensar en l’exemple de David.
Com era David?
Quina mena de persona havia demostrat
ser fins aquell moment?
Era garrepa i egoista?
O generós i bondadós?
Bé, ja ho sabem.
I Maquir també ho sabia,
ell coneixia la seva bondat.
Per què ho sabem?
Perquè quan David va convidar
Mefibóixet a viure a casa seva
i a menjar a la seva taula a Jerusalem
Mefibóixet estava vivint a Lodebar
a la casa de Maquir.
Vegem ara un altre exemple de l’amor
que David va mostrar als altres.
Es troba a 2 Samuel capítol 6
és el dia que David porta
l’arca del pacte a Jerusalem.
2 Samuel 6:18,19, allà diu:
«Quan David va acabar de presentar les
ofrenes cremades i els sacrificis de pau
va beneir el poble en el nom
de Jehovà dels exèrcits.
A més, va repartir a tot el poble, a cada home
i a cada dona de tota la multitud d’Israel
una rosca de pa, un pa de dàtils
i un pa de panses
i després tothom va marxar,
cadascú a casa seva».
«A tot el poble»
a «tota la multitud d’Israel».
Quants pans de panses i rosques
de pa va repartir aquell dia?
David va regalar a tots els
israelites un àpat senzill.
El llibre Perspicacia sota l’entrada «torta»
diu que «és possible que a l’antiguitat es
preparés aquest pa amb panses i farina».
Gens malament, veritat?
Segur que era deliciós.
Tothom, rics i pobres, tots van rebre aquell regal.
I qui penseu que hi seria?
Pot ser que Sobí, Maquir i Barzil·lai
estiguessin presents en aquella ocasió?
Els va impressionar aquest gest de David
i això els va motivar a imitar-lo a Mahanaim?
No n’estem segurs
però el que sí sabem és que
Jehovà ho va veure tot
i va valorar moltíssim l’amor que
David va mostrar als altres.
Què en podem aprendre nosaltres?
Vegem el que diu 1 Joan 3
1 Joan 3:17,18.
L’apòstol Joan diu:
«Ara bé, si algú posseeix els béns d’aquest
món i veu que el seu germà passa necessitat
però no vol compadir-se’n
com pot tenir l’amor a Déu dins seu?
Fillets, no hem d’estimar només
de paraula i de boca
sinó amb accions i de veritat».
Això és el que veiem al poble
de Jehovà, «l’amor a Déu».
L’apòstol Joan dona més significat
a les nostres mostres d’amor
i les connecta amb el que sentim per Jehovà.
Ens ensenya que quan mostrem amor
als germans també li mostrem a ell.
Si no estimem «només de paraula
[...] sinó amb accions»
Jehovà també ens cuidarà a nosaltres
igual que ho va fer amb David.
Fixem-nos en el que diu el Salm 41:1.
Tot sembla indicar
que David va escriure aquest salm
mentre fugia del seu fill Absalom.
Allà diu: «Feliç qui es preocupa pels desvalguts.
Jehovà el salvarà el dia de l’angoixa».
Quina promesa tan bonica!
Com demostra l’organització de Jehovà que
posa en pràctica la «llei reial» de Jaume 2:8?
Com hem vist als comentaris d’avui
durant els darrers 15 mesos
hi ha hagut moltíssims desastres
naturals arreu del món.
I durant aquest període
des del mes de gener de 2023
l’organització ha invertit més d’11 milions
de dòlars en tasques d’ajuda.
Per exemple, es van enviar
més de 500.000 dòlars
per fer arribar productes bàsics
a 13.500 germans
d’un país on hi havia una sequera extrema.
A cadascun se li va enviar
menjar per quatre mesos.
25 quilos de blat de moro
3 quilos de fesols
1 quilo de peix sec i 2 litres d’oli per cuinar.
Estima els altres com a tu mateix.
El poble de Jehovà imita el
seu amor arreu del món.
Què hem vist avui?
Que si volem viure a l’altura del que diu
la constitució del Regne de Déu
hem de demostrar amor.
De vegades això implicarà fer sacrificis
però podem confiar que Jehovà ens farà
costat quan afrontem problemes
i ens ajudarà a seguir mostrant amor als altres.

Gage Fleegle: Continuem demostrant que estimem els altres (Jm. 2:8)