JW subtitle extractor

Aquest matí parlarem sobre la saviesa
que és la capacitat d'utilitzar el coneixement
i l'enteniment d'una manera pràctica
per prendre bones decisions
resoldre problemes
evitar perills
i donar consells útils i significatius
quan sigui necessari.
És clar, no podem confiar
en el nostre enteniment
coneixement i saviesa.
Hem de confiar en l'únic que és realment savi
Jehovà.
Però, per què?
Doncs bé, el Salm 19 diu que
«Els recordatoris de Jehovà són de confiança
fan que l’inexpert es torni savi».
I per què podem confiar plenament
en la saviesa de Jehovà que
trobem a la seva Paraula
que rebem per mitjà de l'esperit sant
i també per mitjà del Consell Rector
que ha anomenat aquí a la terra?
Per què hi podem confiar?
Per aquesta veritat bàsica que Jesús
va ensenyar i que està registrada
a Mateu 11:19:
«La saviesa es demostra pels resultats».
La saviesa que prové de Jehovà
sempre beneficia el seu poble
i sempre millora les vides
dels qui la posen en pràctica.
Ara bé, com a humans imperfectes
ens esforcem per ser assenyats
però no sempre encertem del tot.
Tenim limitacions.
Per això en aquests minuts
m'agradaria parlar d'algunes raons
que podrien fer que un consell sembli savi
però que en realitat no ho sigui
perquè no es basa en la saviesa de dalt.
Vegem la primera raó.
El simple fet que algú tingui bones intencions
i una bona motivació
no fa que els seus consells siguin útils i savis.
Vegem un exemple que ho demostra.
Si us plau, obriu les vostres bíblies
a Mateu, el capítol 16.
Al versicle 21
Jesús està explicant als seus deixebles
que aviat patirà i el mataran.
I al mateix capítol, al versicle 22,
veiem la reacció de Pere:
«Llavors Pere se'l va emportar a part
i el va renyar, dient:
“Senyor, no siguis tan dur amb tu mateix.
No et passarà res de tot això”».
Tenia Pere bones intencions?
Sí.
I una bona motivació?
També.
Però, va ser savi? No.
I Jesús explica per què a la segona
part del següent versicle
al versicle 23:
«M’ets un obstacle, perquè
no penses com pensa Déu
sinó com els homes».
Jesús va venir a la terra per
complir les profecies de Jehovà
i el propòsit que tenia per a ell
i això incloïa
morir.
I Jesús no volia que cap comentari
el desanimés de cap manera
de complir fidelment la seva assignació.
Pere va demostrar que tenia bones intencions
però no la saviesa de dalt.
Vegem la segona raó.
Imagina que algú està afrontant
una situació molt difícil
que ho està passant molt malament
i està patint molt.
Només vol sentir-se una mica millor.
I algú li dona una idea o un consell
que pensa que el pot ajudar.
Però és assenyat?
Busquem ara el Primer llibre de Samuel,
el capítol 26.
Primer de Samuel, capítol 26.
En aquest relat
David està fugint de Saül,
que el vol matar.
La seva vida corre perill
i ho està passant molt malament.
Però quan està al desert s'assabenta
d'on acampa Saül, així que durant la nit
mentre Saül i els seus homes
dormen profundament
David i Abisai baixen al campament
i arriben fins on està Saül.
Què diu Abisai a 1 Samuel 26:8?
«Llavors Abisai va dir a David:
“Avui Déu t’ha entregat el teu enemic.
Si us plau, deixa’m clavar-lo
a terra amb la llança.
En tindré prou amb un sol cop,
no me’n caldrà un altre.”»
Què li estava dient Abisai?
«Jehovà te l'ha posat al davant, el tens aquí.
Mata'l!
Així et podràs treure el problema de sobre.
Jo t'ajudaré.»
Però a David li va agradar aquest consell?
De cap manera.
Al versicle 9
David diu: «No puc matar Saül i quedar
lliure de culpa davant Jehovà».
I al versicle 10 diu:
«Jehovà s'encarregarà d'això
quan cregui oportú”».
Però fixem-nos en l'11:
«Sabent com veu Jehovà les coses
mai se’m passaria pel cap posar
la mà sobre l’ungit de Jehovà!».
David es va fixar en com veia Jehovà les coses.
No volia seguir un consell que sabia
que no agradava al seu Pare celestial
tot i que semblés que aquest
solucionaria el seu problema.
Igualment
nosaltres no hauríem de donar o seguir
un consell que no estigui basat en la Bíblia
amb l'objectiu de posar fi a una prova difícil.
Ara, durant els següents minuts
parlarem de com a vegades
ens pot afectar qui parla
i com ho fa
a l'hora de decidir si el que ens diu és savi o no.
Hi ha un relat bíblic que
ens ajuda a entendre-ho.
Obrim la Bíblia al llibre d'Eclesiastès.
Eclesiastès capítol 9
i llegirem els versicles 16 i 17.
Recordeu que estem parlant
sobre com ens pot afectar
qui diu una cosa i com la diu.
El 16 diu: «I em vaig dir a mi mateix:
“La saviesa és millor que la força.
Tot i així, es menysprea la saviesa del pobre
i no es fa cas de les seves paraules”».
I el 17:
«És millor fer cas de les
paraules calmades del savi
que dels crits de qui governa entre els ximples».
Què ens ensenyen aquestes paraules?
Si algú que és molt prominent
conegut o segur de si mateix diu alguna cosa
és més probable que les persones
creguin que el que diu és important
tot i que les seves paraules
realment siguin buides.
D'altra banda
si algú que és més humil i no té
tanta confiança diu alguna cosa
com que no és algú important o prominent
potser els altres pensen que
el que diu no és gaire valuós.
L'apòstol Pau va haver de fer front
a una situació semblant.
Al capítol 1 de la primera carta
que va escriure a Timoteu
Pau li va explicar que a la
congregació del primer segle
hi havia alguns que s'havien desviat
de la fe i parlaven sense seny.
Vegem què va dir a 1 Timoteu 1:7
fent referència a aquells falsos mestres:
«Volen ser mestres de la llei
però no entenen ni el que diuen
ni les coses que afirmen
amb tanta insistència».
Semblava que tenien autoritat.
Parlaven amb força,
convicció i entusiasme.
Però estaven equivocats.
És interessant el que diu el llibre Perspicacia
sobre la descripció que
feia Pau d'aquests homes.
Allà diu:
«Pau coneixia la tendència humana
de deixar-se atreure per aquells
que tenen una educació destacada
un gran talent, o una personalitat
i manera de parlar enèrgiques.
Sabia que les paraules calmades
d'un home pobre però savi
sovint es passen per alt per escoltar les d'aquells
que tenen una aparença més impressionant».
Quina bona observació fa aquest llibre, oi?
Què n'aprenem?
Alguns podrien quedar impressionats
quan algú s'expressa amb força i convicció.
Sembla que sap del que parla.
Però
parlar amb seguretat i veu forta
mai podrà compensar un
argument sense fonament.
Ens volem assegurar de no
deixar-nos influenciar per qui parla
i com ho fa.
Hauríem de pensar:
«Està demostrant la saviesa de dalt?»
Aquesta és la clau.
L'últim punt que volem analitzar aquest
matí són dues qualitats essencials
per tal d'obtenir la saviesa de Déu.
Aquestes qualitats són: la humilitat i la modèstia.
Quan som humils reconeixem que de vegades
els altres tindran millors idees que nosaltres.
I la modèstia ens fa recordar que
tenim limitacions, ens equivoquem.
La saviesa que prové de tenir
aquestes dues qualitats
es veu clarament al llibre de Proverbis.
A Proverbis 18:17.
Busquem Proverbis 18:17.
Allà diu:
«El primer a presentar el seu cas
sembla tenir raó, fins que
arriba l’altra part i l’interroga».
Imagina algú que està a una
reunió de departament o d'ancians
i pensa que té una gran idea.
Però quan els altres germans
li comencen a fer preguntes
s'adona que potser la idea no era tan bona.
I què fan els germans?
Analitzen l'assumpte amb ell
basant-se en principis bíblics
i també utilitzen raonaments sòlids.
En aquests minuts hem après que la
saviesa divina té un valor incomparable.
Volem que Jehovà ens la doni.
Però hem d'anar amb compte de no
confondre la saviesa dels homes
amb la que ve de dalt.

Harold Corkern: Jehovà és qui dona l’autèntica saviesa (Sl. 19:7)