JW subtitle extractor

Tant el text del dia per avui
com el comentari de La Torre de Guaita
expliquen que
el fet que sobrevisquem a la gran tribulació
dependrà, en gran part
de si som obedients o no en coses petites.
I no és la primera vegada que
La Torre de Guaita parla d’això.
Vegem-ne alguns exemples.
La Torre de Guaita de desembre de 2007 diu:
«A mesura que ens apropem a la gran tribulació
és molt possible que rebem
algunes instruccions específiques.
Només tindrem un viatge segur
enmig d’aquests dies d’angoixa
si avancem al mateix pas que
els altres servents lleials de Jehovà».
En un article de l’abril de 2012 es va dir:
«Els cristians haurem de seguir
les instruccions de la Paraula de Déu
i de la seva organització
[...] durant la gran tribulació.
[...] Ja que la nostra salvació
dependrà de la nostra obediència».
En un article de març de 2022
deia que «a vegades,
pot ser que no entenguem
les instruccions que rebem
[de l’esclau fidel i assenyat].
Per exemple, ens pot demanar que
ens preparem per a un desastre natural
i nosaltres creguem que és poc probable
que succeeixi a la nostra zona».
A l’octubre de 2023 es va dir:
«Quan va començar la pandèmia de la covid
et va costar obeir les instruccions
de deixar de reunir-nos a la Sala del Regne
i no anar a predicar casa per casa?
Tot i això, la teva obediència et va protegir
va unir més la teva congregació
i va fer feliç Jehovà.
Ara estem més preparats
per obeir les instruccions que
rebrem durant la gran tribulació».
I, finalment, La Torre de Guaita
de febrer de 2024:
«Pot ser que se’ns faci difícil
seguir la guia de Jehovà
especialment quan les instruccions
ens les donen humans imperfectes.
Per què?
Potser el consell que rebem
no és el que volem escoltar
o les instruccions no ens semblen lògiques
i podríem arribar a pensar que
Jehovà no hi està al darrere».
Així que, en els últims anys
l’esclau ens ha recordat moltes vegades
que hem de ser obedients
fins i tot quan, com diu
el comentari de La Torre de Guaita
rebem instruccions que ens
semblen estranyes, il·lògiques
o inclús poc pràctiques.
Per què?
Parlem per uns minuts sobre
el moment de la història
que els israelites eren esclaus a Egipte.
Recordes alguna instrucció
que en aquell moment els podria haver semblat
estranya, il·lògica o poc pràctica?
Bé, en primer lloc
Jehovà va demanar a Moisès i Aaron
que demanessin al faraó
que alliberés els israelites.
Però què va passar?
Van haver de recollir la seva pròpia palla
i alhora continuar fent la mateixa
quantitat de maons.
És a dir, en comptes de millorar la situació
es va empitjorar.
Aleshores va arribar la primera plaga.
El Nil es va convertir en sang.
Però el faraó va presenciar
com els sacerdots d’Egipte,
que practicaven màgia
podien fer el mateix.
Així que el seu cor es va entossudir.
Llavors, arriben les granotes.
Però els sacerdots que practicaven màgia
també van poder duplicar aquest miracle.
Arribats a aquest punt, podria ser
que Moisès i Aaron
comencessin a pensar que el que Jehovà
els estava demanant no funcionava?
Que no era efectiu?
Però després d’això
van haver més plagues
i els sacerdots que practicaven màgia
no van ser capaços de duplicar-les.
De fet, van admetre al faraó
que era «el dit de Déu».
Abans de la desena plaga
cada família israelita havia d’agafar
un corder d’un any.
No el podien bullir, ni trencar-li cap os
sinó que l’havien de rostir sencer.
Tampoc podien guardar-ne res per l’endemà.
S’havien de cremar les sobres al foc.
I tot això amb el cinturó lligat
les sandàlies posades i el bastó a la mà.
I havien de menjar a correcuita.
Un munt d’instruccions, oi?
Entenien el perquè de
totes aquelles instruccions?
Potser es preguntaven:
«Per què no podem trencar cap os del corder?».
No es va donar cap explicació
per a aquest manament.
De fet, aquestes paraules
en realitat eren profètiques
i es van complir més de 1.500 anys més tard.
Ara bé, al rebre aquestes instruccions
podrien haver pensat:
«Moisès, perdona, però de veritat
que ens estàs dient com hem de cuinar?
No és un tema d’opinió personal?
Jo prefereixo bullir la carn
i no crec que passi res si
trenco algun os al cuinar-la».
O: «A mi no em senta gaire bé
quan menjo depressa».
És possible que alguns es queixessin.
Però van obeir?
La Bíblia diu que sí.
A Èxode 12:28 diu:
«Els israelites se’n van anar i van fer el
que Jehovà havia manat a Moisès i a Aaron.
Ho van fer tal com ell havia dit».
I després de la desena plaga
Jehovà va donar una altra instrucció
que semblava estranya.
Els va dir que anessin als egipcis
i els hi demanessin roba
i objectes de plata i d’or.
Ara bé, quina creus que va ser
la reacció dels israelites?
Podrien haver pensat:
«Moisès, creus que ara és un bon moment?
Al cap i a la fi, cada família
de tota la nació d’Egipte
acaba de perdre el seu primogènit.
I ara els hem de demanar plata, or i roba?
No creus que és una mica desconsiderat?».
Però era així com ho veia Jehovà?
En realitat, els egipcis estaven donant,
simplement, una compensació als israelites
per tots els anys que els havien
tractat com a esclaus
ja que, en realitat, havien arribat a la terra
d’Egipte com a convidats i no com a esclaus.
Bé, van obeir els israelites aquella instrucció?
Sens dubte que ho van fer.
La Bíblia diu que «Jehovà va fer
que els egipcis [els] miressin amb bons ulls»
i els van donar tot el que havien demanat.
Això va ser el que van utilitzar
més tard per construir el tabernacle.
Però un cop van sortir d’Egipte
Jehovà va dir a Moisès que els israelites
havien de fer marxa enrere
a la vora del mar Roig.
Però ara estaven atrapats entre el mar Roig
i l’exèrcit del faraó que avançava cap a ells.
Era una ordre il·lògica
o brillant?
Tots sabem la resposta.
Així doncs, què n’aprenem?
Com reaccionarem si les instruccions
que rebem de l’organització
ens semblen poc efectives?
Potser creiem que aquestes instruccions
ens complicaran la vida
igual que quan els israelites
van haver de recollir la palla
alhora que feien maons.
I si rebem pautes que
ens semblen molt intrusives
que afecten temes de caire personal?
I si ens diguessin què hem de menjar,
com hem de cuinar-ho
o, fins i tot, com ens ho hem de menjar?
O què passaria si no entenem
per què s’ha pres una decisió
durant dies, setmanes, mesos o,
com els israelites, durant 1.500 anys?
I què ens pot ajudar a obeir
quan rebem una instrucció
per part de l’organització
que sembla que ens posa en perill?
En el cas dels israelites, semblava que
estaven atrapats a la vora del mar Roig.
Però què els va ajudar?
Segurament van recordar que Jehovà
ja havia demostrat amb les plagues
que estava utilitzant a Moisès
i Aaron per guiar el seu poble.
I avui dia fa el mateix amb
«l’esclau fidel i assenyat».
Pensa-ho: en aquests últims dies
estem passant per guerres
desastres i pandèmies, però en tots els casos
hem rebut guia i consells savis
per mitjà de l’organització.
La lliçó: ara és el moment.
És el moment de ser fidels i confiar en Jehovà
i obeir aquells que Ell està utilitzant
fins i tot en coses petites.
D’aquesta manera estarem preparats
per obeir a la gran tribulació.
I també serem fidels després,
durant el Regnat de Mil Anys
tal com diu Salm 45:16.
Així doncs, si ara estem disposats a obeir
i a renunciar a les nostres preferències
podem estar segurs que en un futur
seguirem les instruccions que
ens doni l’organització de Jehovà.

Jonathan Smith: Sigues fidel en coses petites (Lc. 16:10)