JW subtitle extractor

Holly Wood: Soc viuda, però tinc una vida feliç i amb propòsit

Video Other languages Share text Share link Show times

Tenia una vida molt feliç amb
el meu marit i les meves dues filles.
El meu marit era ancià
jo servia com a pionera
érem una família feliç i divertida
a la congregació.
Però, de cop i volta
el meu marit va morir.
En qüestió de minuts era viuda.
Odiava aquesta paraula, em feia sentir dèbil.
Era molt feliç sent la seva esposa
treballant amb ell per ajudar la congregació
i ara et trobes que, de sobte
ara ets tu qui necessita ajuda.
I ni tan sols saps...
ni tan sols saps com cuidar
de tu mateixa.
Ja no em reconeixia, no sabia qui era
sentia que havia perdut la meva identitat.
Diria que el que més m'ha ajudat
a superar aquests sentiments
ha estat el suport dels meus amics íntims.
M'ajuda molt poder escriure a
una amiga i dir-li que estic trista
saber que puc comptar amb ella
que simplement puc parlar i ella m'escoltarà.
Deixa que els germans t'ajudin
no tinguis por a expressar
com et sents realment.
No passa res per mostrar-te vulnerable
perquè estem tots al mateix vaixell.
Explica als ancians què t'està passant,
no ets cap càrrega
que facin oració amb tu, et sentiràs millor.
També m'han ajudat molt
les paraules de Nehemies:
«El goig de Jehovà és la vostra fortalesa»
m'ho repeteixo gairebé cada dia
el goig, «el goig de Jehovà».
Sabia que havia de tornar a ser feliç
si aconseguia ser-ho
tornaria a ser forta
no només em sentiria bé,
aquell goig em faria forta.
Pocs mesos després que ell va faltar
vaig tornar a omplir la soŀlicitud per ser pionera.
Això és el que em va sostenir,
em va donar un propòsit
una rutina, una raó per aixecar-me cada matí.
Poder compartir la meva
esperança amb els altres
em va ajudar a no centrar-me en mi,
a poder veure el quadre complet
i centrar-me en el que de veritat importa.
Necessito anar a la reunió i
adorar Jehovà amb els germans
encara...
encara que sàpiga que ploraré durant la reunió
o durant les cançons, està bé, està perfecte.
No passa res per expressar
els teus sentiments en públic.
De veritat que val la pena
perquè la teva relació amb Jehovà
i amb els germans s'enforteix molt.
També m'ha ajudat molt la manera
com Jehovà respon les oracions.
És que això em toca la fibra.
Perquè quan fas una oració a Jehovà
i li demanes ajuda desesperadament
li dius coses que només sap ell
i de sobte veus la seva mà.
Saps del cert que és Jehovà
qui t'està responent.
Una nit estava pensant en el meu matrimoni
en totes aquelles coses que els altres
han vist
però també totes aquelles altres coses
que només sap la teva parella
totes les anècdotes
les bromes que només eren nostres
el nostre primer piset
i pensava: «L'única altra persona
amb aquests records ja no hi és».
I aleshores se'm va encendre
la bombeta i vaig pensar:
«Jehovà també té tots aquests records».
Llavors em vaig agafar a Jehovà
crec que en aquell moment
estava abraçant un coixí
i em vaig sentir com un nen petit
enganxat a la cama de Jehovà
i és que ell és l'únic que té tots aquests records
i els atresora.
De fet, els recorda millor que jo.
Així que...
sí, ell li tornarà tots aquests
records al meu marit.
M'he adonat que la manera com
Jehovà veu les viudes
és molt diferent de la manera
com el món les veu.
Jehovà va donar normes al poble d'Israel
sobre com tractar les viudes.
Això m'ensenya que Jehovà es preocupa per mi.
Ja no odio la paraula «viuda»
perquè sé que estic en un lloc
molt especial als braços de Jehovà.
Podré afrontar aquesta prova
perquè Jehovà cuida de mi.