JW subtitle extractor

Avui parlarem sobre els sacrificis.
En el congrés que hem tingut aquest any
hem vist que adorar Jehovà
implica donar-li coses
però alhora renunciar a d’altres per servir-lo.
I a les nostres congregacions i aquí a Betel
estem envoltats de germans que han fet
molts sacrificis per servir Jehovà.
Però en el discurs
no parlarem sobre què li podem donar a Jehovà
o la quantitat de sacrificis que podem fer per ell.
Més aviat parlarem del perquè.
Per què servim Jehovà?
Per què fem sacrificis per ell?
Per fer-ho, analitzarem un relat de la Bíblia
que ens ajudarà a veure quina motivació hi ha
darrere dels sacrificis que li fem a Jehovà.
I aquest és el de la filla de Jeftè.
Doncs bé, tots coneixem aquest relat.
Abans d’anar a la batalla
Jeftè fa un vot a Jehovà.
Li promet que si ell li dona la victòria
li donarà la primera persona que surti a rebre’l
i aquesta serviria en el tabernacle de Jehovà.
Doncs tots sabem com va acabar:
la primera en rebre’l va ser la seva única filla.
Ara hauria de passar la resta de la seva vida
servint Jehovà al tabernacle
sense poder casar-se mai.
Doncs bé, podem aprendre
moltes coses sobre aquest relat.
És un relat fascinant!
Però avui només ens centrarem
en la seva resposta.
Com va reaccionar quan
va escoltar el vot del seu pare?
Obrim si us plau les nostres bíblies
a Jutges capítol 11.
Què és el primer que diu
quan escolta el que el seu pare ha fet
aquest vot que canviaria
la seva vida per sempre?
Doncs a Jutges 11:35 el seu pare
li explica què ha passat
i li diu: «Però he fet un vot a Jehovà
i no em puc fer enrere».
Com va reaccionar ella?
Sovint pensem directament en el verset 37:
«Deixa’m estar sola dos mesos
deixa’m anar a les muntanyes.
He de pensar, fer oració...».
Però això no és el primer
que va respondre, veritat?
Què és el que va dir?
Vegem-ho al verset 36:
«Ella va respondre: “Pare meu,
si has fet un vot a Jehovà
fes amb mi el que has promès”».
«Fes amb mi el que has promès.»
Ella dona suport al vot del seu pare de seguida.
No s’ho pensa dues vegades: «Ho faré».
Increïble, veritat?
Per què ho va fer?
És que no sabia a què estava dient que sí?
Ho estava fent perquè creia
que en realitat no tenia una altra opció?
És que potser volia fer feliç el seu pare?
No ens ho hem d’imaginar
ella mateixa ens explica
per què va dir que sí tan ràpid.
Fixeu-vos en la resta del verset:
«Fes amb mi el que has promès».
Per què? Mireu el que diu ara:
«Perquè Jehovà t’ha venjat dels
teus enemics, els ammonites».
Us heu fixat?
«Perquè Jehovà t’ha venjat.»
És cert, no sabem el nom de la filla de Jeftè
però el que sí sabem és
el que tenia en el seu cor
un profund amor i gratitud per Jehovà.
Per això va estar disposada
a acceptar el vot del seu pare
per tot el que Jehovà havia fet per Israel
pel seu pare
i també per ella.
Pensa què va significar per a ella
la victòria sobre els ammonites.
El capítol 10 ens dona
el context de la situació.
Feia 18 anys que els ammonites
estaven oprimint Israel.
Per a aquesta jove la vida sempre
havia sigut així, sota opressió
amb por, sempre preocupats
per quan rebrien el següent atac.
De fet, la filla de Jeftè vivia a l’est del Jordà
un territori que estava molt
a prop dels ammonites
i que era el blanc de molts dels seus atacs.
El relat diu que els que vivien allà
estaven esclafats i maltractats.
Estaven tan angoixats
que suplicaven a Jehovà:
«Si us plau, salva’ns dels ammonites!»
I segur que aquesta jove
demanava el mateix en oració.
Imagina el que va passar quan el seu pare
va marxar per lluitar contra els ammonites.
La Bíblia només ens explica com de contenta
es va posar quan ell va tornar.
Però, t’imagines com estava
el dia que va marxar?
Què devia sentir?
Segur que se sentia orgullosa de la valentia
del seu pare al lluitar per Jehovà.
Però, tindria por?
Es posaria a pensar que potser era
l’últim cop que veuria el seu pare?
Te l’imagines suplicant a Jehovà
que els hi donés la victòria
i que protegís el seu pare a la batalla?
Segur que quan es va assabentar de la victòria
i va veure el seu pare tornant
a casa, va sortir corrents
ballant i tocant la pandereta com dient
«Gràcies Jehovà!»
Se sentia tan feliç!
Sentia un agraïment per Jehovà tan gran
que això la va motivar a donar suport
al vot que havia fet el seu pare
sense importar els sacrificis que impliqués.
L’agraïment
va ser el motor del seu sacrifici.
I segur que estàs d’acord amb mi
que el nostre profund amor per Jehovà
i el nostre agraïment
també és el motor dels sacrificis que fem.
Tots ens sentim igual.
On seríem si no fos per Jehovà?
Jehovà ens ha donat la vida
ens ha apropat a ell
i ens ha donat una preciosa família espiritual.
Pensa en les benediccions
que Jehovà t’ha donat a tu
personalment, de forma individual.
O les oracions que t’ha contestat
a tu personalment.
Si ens esforcem per cultivar aquesta gratitud
no només se’ns farà més fàcil fer sacrificis
sinó que fer-los ens farà molt feliços.
I no ens passa que de vegades fem coses
que ni tan sols ens adonem que són sacrificis?
Però Jehovà sí que ho fa.
Potser no ens parem a pensar gaire
en els sacrificis que fem.
Però Jehovà els té tots en compte.
Com ho demostra aquest relat?
Llegim el verset 39:
«Al cap de dos mesos, ella va
tornar a casa del seu pare
i ell va complir el vot que havia fet.
Ella mai va tenir relacions
sexuals amb cap home».
Això significa que sempre es va
mantenir fidel al vot que havia fet.
Jehovà va voler deixar per escrit
que es va mantenir fidel.
Devia estar tan orgullós d’ella,
no només pel seu sacrifici
sinó pel seu aguant al llarg dels anys.
Impressionant.
I d’aquestes paraules n’aprenem una altra cosa.
Qui les va escriure?
Qui més va veure el seu sacrifici?
Pel que sembla, el llibre de Jutges
el va escriure Samuel.
I les nostres publicacions sovint han dit
que Samuel i la filla de Jeftè
probablement van coincidir servint a Siló.
Si aquest va ser el cas
les paraules que va escriure Samuel
cobren encara més significat
perquè ell va veure el seu
exemple un dia rere l’altre
fins i tot quan les coses anaven
molt malament al tabernacle.
Tots dos estaven a Siló pel mateix motiu
un dels seus pares havia fet un vot
així que es podien comprendre bé.
Podria ser que el seu exemple motivés Samuel
a complir amb el seu vot?
El que sabem és que la filla de Jeftè
va ser un gran referent per a ell.
Això em fa pensar en els que sou joves.
Alguns heu començat a servir
com a pioners a l’acabar l’escola
altres heu vingut a Betel amb 18 o 19 anys...
Heu deixat enrere un germà petit?
O els vostres amics?
Potser no ho admeten o no t’ho diuen
però t’admiren!
Veuen els sacrificis que fas
i, el que és més important
veuen l’alegria que desprens, el teu somriure
l’entusiasme que mostres quan
parles de la teva assignació.
També veuen el teu progrés espiritual.
Els estàs donant un gran exemple
es fixen en tu, en tot el que fas
i els estàs ajudant a prendre bones decisions.
Doncs bé, com podem resumir
el que hem vist en aquest discurs?
Què és el que ens motiva
a fer sacrificis per Jehovà?
No ho fem per obligació ni perquè
busquem reconeixement
sinó per l’amor i la gratitud que sentim per
tot el que Jehovà ha fet per nosaltres.
Les nostres decisions honren Jehovà
i també ajuden els altres.
Continuem servint Jehovà amb tot el nostre cor.
Podem estar convençuts que ell veu i valora
tots i cadascun dels nostres sacrificis.

D’Arcy MacEwan: Sacrificis motivats per l’amor i la gratitud (Jut. 11:36)