JW subtitle extractor

En el meu territori, la majoria
d’edificis tenen molta seguretat.
Sovint, als blocs de pisos només
hi poden entrar els veïns.
Hi ha dies que em puc passar
tot el matí predicant
i no parlar ni amb una sola persona.
Però, el problema és el meu territori?
O soc jo?
A Pretòria el territori és enorme.
Servim a un camp estranger, el portuguès.
Cada vegada és més difícil
trobar les persones a casa
o que et facin passar i seure i fer un curs bíblic.
Vam agafar el costum d’anar als parcs
i buscar-hi persones portugueses.
Però, és clar, en ser un camp
estranger no n’hi havia gaires.
Estàvem esperant que les persones
vinguessin a nosaltres
però no funcionava,
així que ens vam desanimar.
Necessitàvem fer un canvi.
No hi ha res que em faci més feliç
que veure com la veritat toca el cor d’algú.
És una cosa que li demano sovint a Jehovà.
I ell em va respondre, em va donar un curs.
La meva estudiant no es perdia ni una sessió.
Si no podíem quedar, buscàvem un altre dia.
Però de cop va perdre aquell entusiasme.
El curs ja no era important per a ella.
I ja no tenia ganes d’anar a les reunions
de passar temps amb els germans
i, és clar, tampoc volia fer canvis.
A l’adoració en família
el meu marit i jo vam parlar sobre
el nostre horari de predicació.
Jo acostumava a predicar els matins
i a fer les feines de casa i
altres tasques a les tardes.
Però vaig decidir canviar l’horari
i ara faig les feines de casa ben aviat al matí
i així puc predicar a les tardes
i estar fins al vespre.
Li vaig demanar a Jehovà que m’ajudés a veure
si era el moment de discontinuar el seu curs.
Vaig fer recerca a les publicacions
i vaig veure un vídeo que explicava
com plantejar aquesta conversa.
Vaig veure clarament que
el moment havia arribat
però se’m feia tan difícil.
M’ha anat molt bé fer el que se’ns aconsella
de començar converses amb les persones
a les botigues, als parcs o amb els veïns.
És un consell molt bo perquè anem
on són les persones: a la seva feina
allà on venen coses, fins i tot al mateix carrer.
Vam conèixer un noi jove que venia patates.
Vam començar a estudiar cada dimarts al carrer
i al final va progressar i es va batejar
en menys de dos anys.
El canvi més gran que vaig veure
és que per fi vaig poder començar
a parlar amb les persones.
Em vaig adonar que simplement
no estaven disponibles al matí.
Quan estem a l’expositor
en lloc d’estar allà simplement drets
i potser parlant entre nosaltres
tractem de fixar-nos en les persones
que passen i establir contacte visual.
Una vegada una noia se’ns va apropar
i vaig veure que portava un collaret tradicional
que es porta quan ha mort
algú de la teva família.
I amb tacte li vaig preguntar si
feia poc que havia perdut algú.
I em va dir que havia perdut
el seu pare i que estava molt trista.
Li vaig llegir un text que parla
sobre l’esperança de la resurrecció
i li va encantar.
Va dir que allò li havia salvat la vida.
Així aprofitem molt millor el temps,
no només vigilem l’expositor.
Finalment vaig decidir discontinuar el curs
encara que sabia que era el correcte,
estava molt trista.
Sabia que havia de deixar-la en mans de Jehovà
convençuda que ell la cuidaria.
I si és la seva voluntat, sé que en algun moment
encara que sigui amb una altra
persona, acabarà coneixent Jehovà.
Vaig començar a dirigir altres cursos
de la Bíblia i a fer més revisites.
Ara dirigeixo els meus esforços i el meu temps
a persones que volen fer canvis.
Sé que això és el que he de fer.
Quan hi penso, el territori i
les persones no han canviat
el que ha canviat ha estat el meu horari.
La veritat és que ara que
puc parlar amb més persones
gaudeixo molt més de la predicació.
Jehovà no s’ha rendit.
Ens dona temps perquè trobem
les persones de cor sincer.
Ser conscients que la vida de
les persones està en joc
fa que aprofitem bé el temps.

Estima la predicació: Aprofita bé el temps