JW subtitle extractor

Els servents de Jehovà
sabem que no ens hem de deixar emportar
per la manera de pensar d’aquest món.
Especialment quan la nostra fe es posa a prova.
I és que, tal com menciona el text d’avui
si comencem a veure les coses
com ho fa la gent d’aquest món
podríem acabar deixant de banda
la manera de pensar de Jehovà.
Quan Satanàs ataca directament la nostra fe
per mitjà de la persecució o l’oposició
ho veiem clar.
Sabem com posar en pràctica
els principis bíblics
i com respondre amb respecte.
Tal com diu 1 Pere 3:15
sempre estem «a punt per
presentar una defensa»
davant de tot aquell que ens ho exigeixi.
No es tracta d’un excés de confiança
ni que ens creguem més llestos que ningú.
Ho fem perquè confiem en
la guia i la saviesa de Jehovà.
Proverbis 3:5, 6 diu que confiem en Jehovà
amb tot el nostre cor i que no ens
refiem del nostre enteniment.
Tenir aquesta confiança
ens ajuda a evitar les idees
que promou aquest món
que sovint anima a les persones
a fer el que elles vulguin.
Però, i si l’atac no és tan evident?
I si és subtil?
I si potser ve d’un membre de la nostra família?
Se’ns pot fer molt difícil gestionar
els nostres sentiments
i ens pot agafar amb la guàrdia baixa
sobretot si la família està passant
per un mal moment.
Pot ser difícil reconèixer que
també són proves de fe.
Com que les emocions hi estan implicades
podríem pensar que simplement
és un problema personal.
Però Jehovà entén que pot
ser un repte per a nosaltres.
Per això ens ha deixat exemples de servents
que es van mantenir lleials tot i patir
pressió emocional.
Podem aprendre molt de l’exemple de Job.
Ell era un home íntegre
que va patir pèrdues extremadament doloroses.
Però un dels pitjors moments que va patir
va ser provocat per algú de la seva família
la seva dona.
Tant Job com la seva dona
estaven fent front a una pèrdua terrible.
Llegim què va passar en
aquell moment a Job 2:9.
Job 2:9.
Amb el cor trencat, la seva dona li diu:
«Encara t’aferres a la teva integritat?
Maleeix Déu i mor!».
Aquest no era un comentari malintencionat
sinó que estava parlant una
persona destrossada per dins.
Per això era tan complicat;
la pressió no venia d’un enemic
sinó que era algú que estimava molt
que li estava dient que es rendís.
T’has trobat mai en una situació semblant?
Potser un dels teus pares està
hospitalitzat o acaba de morir.
Les emocions estan a flor
de pell, tothom està afectat
i aleshores un familiar,
potser el teu germà, et diu:
«Hauries d’haver estat més aquí»
o «De debò t’importa més la teva
assignació que la teva família?».
Bé, aquestes paraules fan tant de mal
perquè venen d’algú que estimem.
I potser que ens comencem a
preguntar: «I a què ve això ara?
Si sabés tot el que he patit
per no haver-hi pogut estar
tant com m’hauria agradat.
Totes les nits sense dormir,
les voltes que li he donat
i totes les oracions que he fet a Jehovà».
En moments així és fàcil
que ens deixem emportar
per les nostres emocions.
Ara bé, la pressió emocional que
va patir Job no es va acabar allà.
També va haver d’afrontar pressió
per part dels seus amics
Elifaz, Bildad i Sofar.
Elifaz va afirmar que Job devia
haver fet alguna cosa malament
Sofar li va dir que deixés de pecar
i Bildad li va dir que els seus fills
havien mort perquè havien pecat.
És clar, allò eren raonaments humans
i no eren ni amorosos ni certs.
De fet, més tard Jehovà va dir a
Elifaz el que trobem a Job 42:7:
«Estic furiós amb tu i amb els teus dos amics
perquè no heu dit la veritat sobre mi
a diferència del meu servent Job».
Així que en lloc d’ajudar Job
el van enfonsar encara més.
I a nosaltres ens pot passar una cosa semblant.
Potser no per part dels nostres amics
però sí d’algun membre de la nostra
família que no serveix Jehovà.
Potser portem anys servint
fidelment en la nostra assignació.
Però ara la nostra assignació canvia o s’acaba
i ens comencem a plantejar
altres formes de servei.
Però en lloc de rebre suport, ens diuen:
«Encara vols seguir sent voluntari?
No creus que és hora d’establir-te
i pensar en el teu futur?
Ja has fet moltíssim».
Potser ells no entenen que vulguem posar
en primer lloc el nostre servei a Jehovà.
I les seves paraules poden fer que ens
replantegem les nostres decisions
especialment si estem sensibles
pel canvi d’assignació.
Però aquests raonaments són humans
igual que ho eren els dels amics de Job.
No venen de Jehovà.
Aquesta manera de pensar
pot fer que acabem deixant de banda
la manera de pensar de Jehovà.
I és precisament aquest
tipus de pressió emocional
la que ens pot agafar desprevinguts.
Però tot i la pressió que va rebre per
part de la seva dona i els seus amics
ell es va mantenir lleial.
Va seguir servint Jehovà
encara que no sabia quina
era la raó del seu patiment.
Doncs, què podem aprendre
de l’exemple de Job?
Vegem tres lliçons.
Primer, l’exemple de Job ens ensenya que
hem de confiar en la saviesa de Jehovà
no en les nostres emocions o idees.
Quan la dona de Job estava destrossada
li deia que es rendís.
Però Job no es va enfadar
ni es va posar a la defensiva.
Ell va recordar a la seva dona
que confiava en Jehovà.
Vegem la resposta que va donar Job a Job 2:10.
«Però ell li va respondre:
“Parles com una dona sense seny.
Si acceptem les coses bones
que venen del Déu verdader
no acceptarem també les dolentes?”.
A pesar de tot això
Job no va pecar amb les seves paraules.»
Job va veure que el que deia la seva dona
ho deia perquè estava trista.
Ell no volia discutir, no s’hi va tornar.
Job no es va deixar dominar pels seus impulsos
com és comú en aquest món
sinó que va respondre amb molta tranquil·litat.
De la mateixa manera, quan
algú que estimem ens fereix
li hem de respondre amb empatia
igual que faria Jehovà.
No ens hem de posar a la defensiva
hem de respondre demostrant que l’estimem
i alhora que confiem en Jehovà.
Segon, Job ens va ensenyar a mantenir-nos lleials
fins i tot quan no entenem la raó d’un
canvi que ens afecta directament.
El van acusar injustament
utilitzant raonaments humans.
Job estava confós i trist
va arribar a parlar sense pensar.
Però tot i així va demostrar
que estava agraït a Jehovà.
Fixem-nos què diu Job 10:12.
Job 10:12.
«M’has donat vida i amor lleial;
has guardat el meu esperit tenint cura de mi.»
En aquell moment, Job no sabia
de quina manera l’ajudaria Jehovà
se sentia superat i dèbil
però mai va deixar de confiar en Jehovà.
De fet, va parlar a aquells que l’acusaven
de l’amor i la gratitud que sentia per Jehovà
per tot el que havia fet per ell.
De manera semblant, és possible que
estiguem especialment sensibles
si hem tingut un canvi d’assignació
i ens sentim pressionats pels nostres
familiars que no serveixen Jehovà.
Però en moments així els podem explicar
tot el que Jehovà ha fet per nosaltres
i com d’agraïts ens sentim.
Hem de recordar que potser els nostres familiars
no entendran les nostres
prioritats en sentit espiritual.
Però Jehovà sí que ho fa
i això és el que importa.
La tercera lliçó que aprenem
de la resposta de Job
és la importància que té esperar en Jehovà.
Encara que Job no entenia
la raó del seu patiment
es va mantenir lleial.
De fet, fixem-nos què va dir a Job 19:25.
Job 19:25 diu:
«Perquè sé molt bé que el
meu redemptor està viu;
ell vindrà més tard i s’aixecarà sobre la terra».
Probablement les proves de
Job van durar uns mesos
potser quasi un any!
Però com indica aquest verset
Job estava segur que Jehovà
era al seu costat per redimir-lo
és a dir, per alliberar-lo
ja que era molt valuós als seus ulls.
Job va aguantar i va esperar en Jehovà.
De la mateixa manera, quan les
nostres circumstàncies canvien
quan acaba la nostra assignació
o quan patim per la mort d’un ésser estimat
ens pot costar recuperar-nos.
Però com Job, també podem confiar en Jehovà
i podem estar segurs que
ell valora el nostre aguant
i mai oblida la nostra lleialtat i fidelitat.
L’exemple de Job ens ensenya
que la pressió emocional
sobretot quan prové dels nostres familiars
pot ser una de les proves de
fe més difícils que afrontem.
Però també ens ensenya
que fins i tot en els pitjors
moments de la nostra vida
podem ser lleials a Jehovà.
En moments com aquests
és important no confiar en
la nostra manera de pensar
sinó confiar en la saviesa de Jehovà
en lloc de en les nostres emocions.
Fins i tot quan no entenem per què
ens passen certes coses
hem de ser-li lleials.
Hem de confiar que Jehovà
veu i valora el nostre aguant.
Així, tal com Jehovà va beneir la lleialtat de Job
també ens beneirà a nosaltres.

Peter Price: Mantinguem-nos lleials sota pressió emocional (Job 2:9, 10)