JW subtitle extractor

El text d’avui parla de la bona conducta
i hem de reconèixer que aquest auditori està ple
de germans i germanes que
teniu una bona conducta
i us hem de felicitar per això.
Però aquest matí volia dedicar uns minuts
a parlar sobre quina és la nostra
motivació per tenir una bona conducta.
Per què fem el que fem.
He pensat posar com a títol d’aquest discurs
la pregunta que Jehovà va fer al seu poble
després d’alliberar-lo del captiveri.
La pregunta la trobem a Zacaries 7:5.
Jehovà va dir aquestes paraules
per mitjà del profeta Zacaries.
Va dir: «Digues a tot el poble i als sacerdots:
“Des de fa 70 anys dejuneu i us lamenteu
el cinquè i el setè mes.
—i aquí ve la pregunta— Però,
de debò ho feu per mi?”».
Jehovà no aprovava aquell dejuni perquè
els jueus dejunaven i es lamentaven
degut al judici que provenia de Jehovà.
Haurien d’haver dejunat perquè estaven
feliços de poder tornar a casa.
Però en lloc d’això, van dejunar
pels càstigs que havien rebut
per culpa dels seus pecats
així que estaven dejunant per
les raons equivocades.
Per això Jehovà els va fer la pregunta:
«De debò ho feu per mi?».
De la mateixa manera que Jehovà
va fer aquesta pregunta als israelites
també ens l’està fent a tots nosaltres avui dia.
De debò ho fem...
de debò ho faig per Jehovà?
Per què faig el que faig?
Què és el que em motiva cada dia
a complir amb la meva assignació?
La gran majoria dels que esteu avui presents
serviu en alguna faceta del temps
complet i us felicitem.
Això és bona conducta, una molt bona conducta.
Però de vegades estem tan ocupats
i tan capficats en la nostra feina
o en una activitat i anem d’una tasca
a una altra i a una altra
que potser no ens aturem i parem a pensar:
«Però, per què estic fent això?
Per què serveixo Jehovà?
Per què serveixo a Betel?
Per què predico les bones notícies dia rere dia?
Per què visito les congregacions
setmana rere setmana?
Per què participo en el manteniment
i la construcció d’edificis teocràtics?
Per què soc instructor d’escoles teocràtiques
com l’Escola de proclamadors
l’Escola per a superintendents de circuit o ancians?».
El valor del nostre servei a Jehovà
no es mesura només pel que fem
o quantes coses fem.
A Jehovà li preocupa més
per què ho fem.
Jehovà veu els nostres cors.
N’és un exemple d’això el que Jehovà
va dir a Samuel quan estava buscant
el següent rei d’Israel.
Vegem el que diu 1 Samuel 16:7,
segur que el coneixem
però repassem-lo. Aquí diu:
«Jehovà va dir a Samuel:
No et fixis en el seu aspecte
—evidentment es referia a Eliab—
ni en la seva alçada, perquè l’he rebutjat”».
Però per què el va rebutjar Jehovà?
Perquè era massa alt?
No, Jehovà no es va fixar en la seva alçada
sinó en el cor d’Eliab
i va veure un guerrer
però no un rei.
Dins el seu cor, a Eliab li faltaven
dues coses per ser rei:
valentia i ser assenyat.
Per què diem això?
Bé, recordem el que diu el
capítol 17, versicle 11.
Eliab era un dels que estaven aterrats
pel gegant filisteu Goliat
així que li faltava valentia.
I, més endavant, al capítol 17
David defensa Jehovà amb valentia
i pregunta: «Qui és aquest filisteu
que ha desafiat l’exèrcit del Déu viu?».
Llavors, al versicle 28 veiem com
Eliab jutja malament a David
diu que és un arrogant i que té males intencions.
Per tant no era assenyat
no estava preparat.
Eliab havia anat a la batalla
però s’havia oblidat de per qui lluitava.
Per això Jehovà va dir a Samuel
el que veiem al capítol 16,
a la part final del versicle 7:
«Déu no veu les coses com les veu l’home.
L’home només veu el que hi ha a simple vista
però Jehovà veu el que hi ha a dins del cor».
Això ens dona el punt clau del que
Jehovà busca en els seus servidors
ell valora el que fem, estem al camp de batalla
però a ell li preocupa encara més
per què fem el que fem
per qui lluitem.
Jeremies 17:10 diu:
«Jo, Jehovà, miro què hi ha dins del cor
examino els pensaments més íntims
per donar a cadascú el que es mereix
segons la seva conducta».
I una altra traducció en anglès diu:
«Jo, Déu, arribo al cor dels humans.
Arribo a l’arrel de les coses,
els tracto com realment són
i no com aparenten ser».
En relació amb el que hem llegit
La Torre de Guaita del 15 de juny de l’any 1995
té un article titulat: Què és el que et motiva a servir Déu?
i feia un comentari molt interessant
deia: «Degut a la nostra imperfecció,
els éssers humans tenim el costum
de jutjar els altres pel que fan,
en lloc de pel que són».
I deia: «De vegades ens jutgem
a nosaltres mateixos d’aquesta manera.
Potser ens centrem massa en les coses que fem
com ara que estem a la batalla
com si això fos l’únic indicador
de la nostra espiritualitat.
Però podríem oblidar la importància
d’examinar el per què fem les coses
per qui lluitem».
Quan vaig llegir això vaig pensar:
«Uau! A vegades també em passa».
Estic, o estem, tan centrats en la feina
que ens oblidem de preguntar-nos:
«Què... Què hi tinc al cor?
Per què faig això?
Per què faig el que faig?
Per qui estic lluitant?
Quines són les meves motivacions?».
Una germana va dir:
«Sortia a predicar i anava a les reunions
estudiava i feia oració.
Però ho feia en pilot automàtic
no hi posava el cor».
Bé, què és el que ens motiva a servir Jehovà?
Ho fem perquè és un privilegi?
O pels nostres superintendents?
O per aconseguir vida eterna?
Quan ens aturem a pensar en
què fem i per què ho fem
la nostra principal motivació
és que estimem Jehovà.
Com de gran ha de ser el nostre
amor per Jehovà?
Jesús ens dona la resposta a Marc 12:30.
Anem a llegir-ho, Marc 12:30 diu:
«Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor
amb tota la teva ànima
amb tota la teva ment i amb
totes les teves forces».
La nota d’estudi del versicle 30
explica de manera molt clara
com de fort ha de ser aquest amor.
Diu: «Aquests quatre termes
cor
ànima
ment
i forces
no s’exclouen entre si,
més aviat s'utilitzen alhora
per emfatitzar que hem d’estimar Déu
completament
i totalment».
Això que veiem a la imatge
ens ajuda a entendre
com de fort ha de ser l’amor
que ens motiva a servir Jehovà.
Un amor complet.
Jehovà espera que l’estimem
amb tot el nostre cor
ànima, ment i forces.
Tot i així, és molt animador saber
que Jehovà recorda
que som pols.
I no ens demana que fem res a la perfecció.
Les nostres habilitats, energies o circumstàncies
poden canviar d’un any a l’altre
o potser d’un moment a l’altre.
Però recorda el que diu Proverbis 21:2
«Jehovà examina els cors», i no quantes coses fem.
Jehovà sap que no podem tenir el
control sobre certes coses
ja sigui de caire econòmic, físic
de caire emocional o d’altres tipus.
Jehovà és perfecte però no és perfeccionista.
Jehovà és raonable en la manera
com ens tracta
i realista en el que espera de nosaltres.
Si el que ens motiva és l’amor per Jehovà
l’amor més gran que puguem mostrar
donarem el millor de nosaltres quan servim Jehovà
segons les nostres circumstàncies.
Així que, de tant en tant
atura’t i pregunta’t:
«Per què faig el que faig?
Què és el que em motiva a servir Jehovà?».
I quan Jehovà ens pregunti:
«De debò ho feu per mi?».
Podrem respondre amb confiança: «Sí».
Ho haurem fet perquè estimem Jehovà
i per l’agraïment que sentim per
l’assignació que ell ens ha donat.

Anthony Griffin: De debò ho faig per Jehovà? (Zac. 7:5)