JW subtitle extractor

La Torre de Guaita de l’1 d'abril de 1935
va fer la següent invitació
una invitació plena d’intriga.
Sota el títol: «Congrés», va dir:
«La Torre de Guaita recorda de nou als seus lectors que
del 30 de maig al 3 de juny de 1935
tindrà lloc un congrés dels testimonis de Jehovà
i els Jehonadab a la ciutat de Washington.
És el nostre desig que molts de la
resta ungida i dels Jehonadab
tinguin la bondat d’assistir a aquest congrés.
Fins al dia d’avui, molt pocs dels Jehonadab
han tingut el privilegi d’assistir
a un dels nostres congressos.
Però al congrés que se celebrarà a Washington,
rebran enormes benediccions i un gran consol».
Bé, és una invitació molt afectuosa.
I plena d’intriga.
Ens fa venir al cap algunes preguntes:
Qui eren els Jehonadab i com van rebre
benediccions i consol en aquest congrés?
A més, com va ajudar a entendre les paraules
del text d’avui, a Apocalipsi 7
aquest congrés que va tenir lloc fa més de 85 anys?
Doncs, vegem-ho.
Al 1935, el poble de Jehovà
creia que tres grups diferents
de persones obtindrien la salvació.
El primer grup eren els 144.000 que
es descriuen a Apocalipsi 7:1-8
i s’entenia que havien estat ungits per
esperit sant i que regnarien al cel amb Crist.
El segon grup eren persones que tenien
l’esperança de viure per sempre a la Terra.
I al 1932, La Torre de Guaita va comparar
les persones que tenien l’esperança
de viure a la terra
amb el company de Jehú, Jehonadab.
Perquè Jehonadab va donar suport
a aquest rei ungit per Jehovà
així que, a partir de 1932 a aquest grup
se’ls va conèixer com els Jehonadab.
Però no va ser fins al 1934
un any abans d’aquest congrés a Washington
que La Torre de Guaita va explicar
que aquells que eren com Jehonadab
també s’havien de dedicar personalment a Jehovà
i fer-ho públic amb el seu bateig.
Fins ara hem vist dos grups:
els 144.000
i els Jehonadab.
Però, qui eren els del tercer grup?
Aquests eren «la gran multitud»
que es descriu al llibre d’Apocalipsi,
capítol 7, a partir del verset 9.
Fixem-nos en la següent imatge mentre analitzem
com Joan va descriure aquest
grup a Apocalipsi 7:9
va dir: «Després d’això
—és a dir, després de veure els 144.000—
vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar».
Per tant, aquesta multitud és molt diferent
als 144.000, és incalculable, iŀlimitada.
També té molta varietat
perquè «eren gent de totes les nacions,
tribus, pobles i llengües».
On estan?
«Estaven drets davant del tron i davant del Corder.»
I com van vestits?
«Anaven vestits amb túniques blanques i
portaven fulles de palmera a les mans.
I cridaven amb veu forta: “La salvació ve del nostre Déu,
que està assegut al tron, i del Corder”.»
Quina imatge tan bonica!
Les seves túniques blanques demostren
que s’han mantingut sense taca del món.
Saben que la salvació ve de Jehovà i el Corder.
Són lleials a ell i porten palmeres a les mans
perquè reconeixen que Jesús és el Rei ungit per Jehovà.
Seguim llegint el relat a partir d’Apocalipsi 7:13.
Acompanyeu-me a llegir, si us plau, Apocalipsi 7:13:
«Aleshores un dels ancians em va dir:
“Qui són aquests que van vestits
amb túniques blanques i d’on han vingut?”
Tot seguit li vaig respondre:
“Senyor meu, tu ets qui ho sap.”
I ell em va dir: “Aquests són els que
surten de la gran tribulació
—aquestes són les paraules del text d’avui—
i han rentat les seves túniques i les
han blanquejat amb la sang del Corder.
És per això que estan davant del
tron de Déu i li donen servei sagrat
nit i dia al seu temple.
I el que està assegut al tron
estendrà la seva tenda sobre ells».
Ara bé, quins eren els integrants
de «la gran multitud»?
Durant anys, molts dels nostres
germans es van fer aquesta pregunta.
I els Estudiants de la Bíblia van arribar a la conclusió
que devia ser un grup celestial de segona classe.
Per què?
Perquè «estaven drets davant del tron i davant del Corder».
Com que estaven drets i no asseguts a cap tron
van arribar a la conclusió que
havien sigut menys fidels
o no tan obedients a Jehovà
mentre vivien a la Terra.
Però, era correcte aquest enteniment?
Bé, la resposta es va donar a la tarda
del divendres 31 de maig de 1935
durant aquell congrés a Washington
quan el germà Rutherford va fer un discurs
amb el títol: «La gran multitud».
Què va dir en aquell discurs?
Bé, va aclarir qui formava part de «la gran multitud»
i va dir que aquella classe celestial de segona,
de la qual s’havia parlat tant
no existia.
«La gran multitud», de fet, eren els Jehonadab.
Què emocionant!
Aquestes persones haurien de ser
igual de fidels que els ungits.
Haurien de mantenir-se igual
de lleials a Déu que ells.
Llavors, el germà Rutherford va preguntar a l’auditori:
«Es podrien posar drets, si us plau
tots aquells qui tenen l’esperança
de viure per sempre a la Terra?».
Un dels presents va dir que es van
posar dempeus més de 10.000 persones.
Quin moment tan emocionant.
I el germà Rutherford va dir:
«Vet aquí “la gran multitud”».
Una germana va dir:
«Es va fer un silenci.
I tot seguit un crit d’alegria i una molt llarga ovació».
Aquest congrés es va acabar
però els efectes que va tenir,
duren fins al dia d’avui.
Quins resultats va tenir aquest congrés?
Es va començar a buscar persones.
Una germana va dir: «Vam sortir plens d’entusiasme
i amb la nostra espiritualitat renovada, decidits
a tornar al territori a buscar les ovelles
que encara havien d’entrar al poble de Jehovà.
Un altre resultat del congrés.
Alguns que participaven del pa i del vi
al Memorial van deixar de fer-ho.
Per què?
Perquè es van adonar que tenien
l’esperança de viure a la terra
i van agrair molt el lloc que Jehovà
els havia donat dins del seu propòsit.
I, per últim, un altre resultat del congrés.
Fins aquell moment
les nostres publicacions estaven
dirigides principalment als ungits.
Però a partir del 1935
l’aliment espiritual es va començar a preparar
pensant tant en els ungits com en els seus companys.
I com a resultat, tu i jo gaudim d’unitat.
Estem vivint el compliment de les paraules
profètiques de Jesús a Joan 10:16.
Ell va dir: «Tinc altres ovelles, que no són d’aquesta pleta.
—És a dir, no són del grup dels ungits—.
A aquestes també les faré venir
i elles escoltaran la meva veu.
Seran un sol ramat amb un sol pastor».
Quin privilegi és ser part del ramat de Jehovà
i escoltar la veu del Pastor Exceŀlent i de
l’esclau fidel i assenyat que ell ha escollit.
Un germà anomenat Robert Simons
va estar present en aquest congrés del 1935.
Es va veure a si mateix en aquesta escena
i va explicar com de feliç i emocionat
es va sentir quan va aprendre
que era part de la gran multitud.
Va dir: «Aquell vespre, quan tornava a l’hotel en tramvia
vaig anar a cada passatger i li vaig dir:
“Soc part de la gran multitud!”».
Tenia bones raons per sentir-se així.
I fem bé d’enfortir el nostre agraïment
pel lloc que Jehovà ens ha donat
dins del seu propòsit.
Quan preparem la nostra ment i el nostre cor
durant l’època del Memorial
alegrem-nos tant si som part dels ungits
com de la gran multitud que
surt de la gran tribulació.

Seth Hyatt: Vet aquí la gran multitud! (Ap. 7:13,14)