JW subtitle extractor

Creus que els temps que vivim
són difícils?
Malgrat els avenços tecnològics
les persones segueixen patint a causa de les guerres
la manca d’aliments
les epidèmies
i desastres de tota mena.
A més, molts germans pateixen la forta oposició i persecució
d’aquells que encara no coneixen Jehovà.
Més que mai, necessitem justícia i consol.
El llibre d’Apocalipsi parla figuradament
d’aquells que han mort per la seva fe.
I és com si diguessin a Jehovà:
«Senyor Sobirà, sant i verdader, fins quan
et retindràs de jutjar els que viuen a la terra
i venjar la nostra sang?».
Encara que se’ls va demanar que aguantessin una mica més
a Apocalipsi 10:6, Jesús fa aquesta extraordinària declaració:
«S’ha acabat el temps d’espera».
Això són bones notícies.
Tot el llibre conté bones notícies
per a aquells que estimen i confien en Jehovà.
Prediu successos molt impactants.
Però no hem de tenir por
perquè sabem que Jehovà ens cuidarà.
Les bones notícies que conté Apocalipsi diuen
que tot el que ens fa patir aviat desapareixerà.
Totes aquestes promeses se
centren en una persona: Jesucrist.
De fet, el primer verset
descriu aquest apassionant llibre
com «una revelació de Jesucrist».
I prediu successos que passen
durant el dia del Senyor.
Aquest període va començar quan Jesús
va ser entronitzat com a Rei el 1914
i continuarà fins al final del seu regnat mil·lenari.
Al llarg de tot el llibre, veiem el paper clau que
tindrà Jesús quan es destrueixi els enemics de Déu
s’acabi el patiment
i la Terra torni a ser un paradís.
Aquestes són promeses reals.
Apocalipsi 1:1 diu que aquestes coses passaran aviat.
Però, quina mena de coses passaran aviat?
Quin paper tindrà Jesús en aquests successos?
I com això ens portarà justícia i consol?
Analitzem primer
què li passarà a l’imperi mundial de la religió falsa.
Si us plau, busquem el capítol 18 d’Apocalipsi.
Al llibre d’Apocalisi, es descriu
la religió falsa com una prostituta
i se l’anomena «Babilònia la Gran».
Durant milers d’anys
ha ridiculitzat, perseguit i matat el poble de Déu.
De manera descarada, s’ha aprofitat de
les persones amb les seves mentides.
Té molta influència.
Però això està a punt de canviar.
Comencem a llegir Apocalipsi 18:1.
Fixem-nos en què li passarà a Babilònia la Gran
i per què.
«Després d’això
vaig veure que baixava del cel
un altre àngel que tenia molta autoritat
i la seva glòria va iŀluminar la terra.
I va cridar amb veu forta:
“Ha caigut! Babilònia la Gran ha caigut!
S’ha convertit en una casa de dimonis
i en un amagatall per a tot esperit
impur i tot ocell impur i odiat!
Perquè totes les nacions han sigut víctimes
del vi de la passió de la seva immoralitat sexual
els reis de la terra han tingut
relacions sexuals immorals amb ella
i els comerciants de la terra s’han enriquit
gracies al poder del seu luxe desvergonyit”.
I vaig sentir una altra veu del cel que deia:
“Sortiu d’ella, poble meu, si no voleu ser còmplices dels
seus pecats i no voleu rebre part de les seves plagues.
Perquè els seus pecats s’han acumulat fins al cel
i Déu ha recordat les seves injustícies.
Tracteu-la tal com ella ha tractat els altres
feu-li el doble del que ella ha fet.
A la copa on ha fet la barreja
barregeu-hi una porció doble per a ella.
En la mesura que s’ha glorificat a si mateixa
i s’ha entregat al luxe desvergonyit
doneu-li turment i dol.
Perquè no deixa de dir dins del seu cor:
‘Sec com a reina. No soc viuda i mai estaré de dol’.
Per això, en un sol dia vindran les seves plagues:
mort, dol i fam, i serà totalment cremada amb foc.
Perquè Jehovà Déu, que l’ha jutjat, és poderós”».
Babilònia es veu a ella mateixa com una
reina poderosa que mai serà destruïda.
Per què es veu així?
Bé, en realitat ha tingut el
control durant milers d’anys
però s’apropa la seva destrucció.
I passarà de sobte, com en un sol dia.
Quin paper té Jesús en tot això?
Vegem de nou els versets 1 i 2.
Qui anuncia la caiguda de Babilònia?
Un àngel amb una glòria que iŀlumina tota la terra.
I, a qui ha donat Jehovà aquesta glòria?
Al nostre senyor Jesucrist.
Des del 1914, Jesús ha estat governant com a
rei i actuant com a jutge sobre tota la terra.
Per tant, és molt adient que ell
anunciï la caiguda de Babilònia la Gran.
Però aquest judici inclou una advertència:
«Sortiu d’ella».
Mai voldríem formar part d’una organització
que està condemnada a la destrucció.
Jehovà odia Babilònia la Gran
i nosaltres també.
Però hi ha moltes persones que
s’han beneficiat de la religió falsa.
Els governants s’han recolzat en ella per
obtenir suport en les seves guerres i governs.
I els comerciants han guanyat molts diners gràcies a ella.
Com reaccionen a la destrucció sobtada de Babilònia la Gran?
Seguim llegint-ho a partir d’Apocalipsi 18 verset 9:
«I els reis de la terra que van tenir
relacions sexuals immorals amb ella
i van viure en luxe desvergonyit amb ella
ploraran i es donaran cops al pit de tristor per ella
al veure el fum que sortirà quan sigui cremada.
Es quedaran drets a certa distància perquè
tindran por del turment que està patint i diran:
“Quina llàstima! Quina llàstima
Babilònia, la ciutat gran i poderosa
perquè en una sola hora ha arribat el teu judici!”
Els comerciants de la terra també
ploraran i es lamentaran per ella
perquè ja no hi haurà ningú que
compri totes les seves mercaderies:
or, plata, pedres precioses
perles, lli de qualitat, roba porpra
seda i roba escarlata
tota mena d’objectes de fusta aromàtica
tota mena d’objectes fets de marfil,
de fusta preciosa
de coure, de ferro i de marbre
i també canyella, cardamom, encens
oli perfumat, olíban, vi, oli d’oliva
farina fina, blat, vaques, ovelles
cavalls, carruatges, esclaus i vides humanes.
Sí, les coses bones que desitjaves t’han abandonat
i totes les mercaderies exquisides
i esplèndides s’han acabat per a tu.
No tornaran mai més.
Els comerciants que venien tot això,
que es van enriquir gràcies a ella
es quedaran drets a certa distància perquè
tindran por del turment que està patint
i ploraran i es lamentaran dient:
“Quina llàstima! Quina llàstima,
la gran ciutat, vestida de lli de qualitat
de porpra i d’escarlata, adornada amb
moltes joies d’or, pedres precioses i perles
perquè en una sola hora aquestes
grans riqueses han sigut destruïdes!”
I tots els capitans de vaixell, els navegants
els mariners i tots els que viuen del mar
es van quedar drets a certa distància.
I al veure el fum que sortia mentre es cremava, cridaven:
“Quina ciutat és com la gran ciutat?”
Es tiraven pols al cap, cridaven
i deien tot plorant i lamentant-se:
“Quina llàstima! Quina llàstima, la gran ciutat
on tots els que tenien vaixells al mar
es van enriquir gràcies a la seva riquesa
perquè en una sola hora ha sigut destruïda!”».
«Quina llàstima! Quina llàstima!», es lamenten.
Però, que hi ha dels servents de Déu?
Ells tenen una reacció molt diferent.
Llegim a partir del verset 20
com reaccionaran els servents de Déu del cel i la terra
a la destrucció de Babilònia la Gran.
I fixem-nos per què la religió falsa
mereix un judici tan sever.
«”Alegra-te’n, cel, del que li ha passat
i també vosaltres, els sants,
els apòstols i els profetes!
Perquè Déu ha actuat a favor vostre
pronunciant la seva sentència contra ella.”
I un àngel fort va aixecar una pedra
semblant a una gran pedra de molí
i la va llançar al mar dient:
“Així, de cop, és com serà llançada
Babilònia, la gran ciutat
i no se la tornarà a veure mai més.
Dintre teu no s’hi sentiran mai més les veus
de cantants que s’acompanyen amb l’arpa
ni músics, ni flautistes, ni trompetistes.
No s’hi trobaran mai més
artesans de cap mena
ni s’hi sentirà mai més el
soroll d’una pedra de molí.
Dintre teu no brillarà mai més la llum d’una llàntia
i no s’hi sentirà la veu de cap nuvi ni de cap núvia.
Perquè els teus comerciants eren
els homes més prominents de la terra
i totes les nacions van ser enganyades
per les teves pràctiques espiritistes.
Sí, en ella s’hi ha trobat la sang dels profetes
dels sants i de tots els que
han sigut assassinats a la terra”.
Després d’això, vaig sentir el que semblava
una veu forta d’una gran multitud al cel.
Deien:
“Alabeu Jah!
La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu
perquè els seus judicis són verdaders i justos.
Ha executat la sentència contra la gran prostituta
que va corrompre la terra amb
la seva immoralitat sexual
i ha venjat la sang dels seus
esclaus que ella té a les mans”.
Tot seguit van dir per segona vegada:
“Alabeu Jah!
El fum de la ciutat seguirà pujant per sempre més”».
Sí!
«Alabeu Jah!»
Per què?
Els líders de la religió falsa van ser
responsables de la mort dels profetes
i del propi Jesucrist.
Més tard, el deixeble Esteve
va preguntar als líders religiosos:
«A quin dels profetes no van
perseguir els vostres avantpassats?
Ells van matar els que van
anunciar que vindria el just
i ara vosaltres l’heu traït i l’heu assassinat».
En comptes d’acceptar la reprimenda d’Esteve
aquell mateix dia
el van matar.
Des del temps d’Esteve fins ara
la religió falsa ha continuat enganyant, assassinant
i corrompent la terra amb la seva immoralitat sexual.
Així que de nou, ens podem preguntar:
«Per què hem d’alabar Jah?».
El cor celestial ens ho diu:
«Perquè els seus judicis són verdaders i justos».
Jehovà, que és un Déu just, s’assegurarà que
la religió falsa no torni a contaminar aquest món
ni a fer mal als seus servents lleials.
La destrucció de Babilònia
la Gran marca el començament
del que Jesús va anomenar
«la gran tribulació».
I què passarà quan la religió falsa ja no hi sigui?
El llibre d’Ezequiel prediu que
les nacions atacaran el poble de Déu.
I vindran com «un exèrcit immens» i
«com els núvols que cobreixen la terra».
Però aquest no és el primer cop que el sistema
polític ha actuat contra Jehovà i el seu poble.
Molts governs s’han oposat
cruelment a l’adoració verdadera.
Han prohibit les nostres reunions i la predicació.
Han empresonat homes i dones, joves i grans
pel simple fet de tenir una Bíblia o parlar del seu Déu.
I alguns dels nostres germans
han estat torturats per la seva fe.
I és clar, mentre Jehovà permeti que siguin
els éssers humans qui ens governin
els hem de respectar.
I no tots els governs ens han tractat malament.
Tot i això, l’existència dels governs humans
ja és un insult cap a Jehovà.
Ells creuen que poden governar millor
que Jesús, el Rei de reis i Senyor de senyors.
Quina arrogància!
Per això, no ens sorpren que quan
els governs ataquin el poble de Déu
Jesús prendrà acció.
En el capítol 19 d’Apocalipsi
fixem-nos en el que fa Jesús contra
la potència mundial angloamericana
o «fals profeta»
i contra tot el sistema polític
que es descriu com els «reis
de la terra» i la «bèstia ferotge».
Començarem llegint a partir d’Apocalipsi 19 verset 11.
«Vaig veure el cel obert i
va aparèixer un cavall blanc.
El seu genet s’anomena Fidel i
Verdader, i jutja i fa guerra amb justícia.
Els seus ulls són una flama de foc,
i al cap hi porta moltes corones.
Té un nom escrit que ningú coneix, només ell.
Porta un mantell tacat de sang
i se l’anomena La Paraula de Déu.
Els exèrcits del cel el seguien amb cavalls blancs
i anaven vestits de lli de qualitat, blanc i net.
I de la boca li surt una espasa llarga
i esmolada per atacar les nacions
i les pasturarà amb una vara de ferro.
També trepitja el raïm al cup de
la fúria de la ira de Déu, el Totpoderós.
Al seu mantell, a l’altura de
la cuixa, hi porta un nom escrit:
Rei de reis i Senyor de senyors.
També vaig veure un àngel dret
al sol que cridava amb veu forta
i deia a tots els ocells que volen pel mig del cel:
“Veniu! Reuniu-vos per al gran sopar de Déu.
Mengeu la carn dels reis, dels comandants militars
dels homes poderosos, dels cavalls i dels seus genets.
Mengeu la carn de tothom, d’homes
lliures i d’esclaus, de petits i de grans”.
I vaig veure la bèstia ferotge,
els reis de la terra i els seus exèrcits
reunits per fer guerra contra el genet
d’aquell cavall i contra el seu exèrcit.
I la bèstia ferotge va ser capturada, i amb ella
el fals profeta que havia fet davant d’ella
els senyals amb què va enganyar els que
havien rebut la marca de la bèstia ferotge
i els que adoraven la seva imatge.
I mentre encara estaven vius, tots dos van ser
llançats al llac de foc que crema amb sofre.
La resta va morir per l’espasa llarga que sortia
de la boca del genet d’aquell cavall.
I tots els ocells es van atipar de la seva carn».
Qui millor que Jesús pot dirigir les forces
celestials en la batalla de l’Harmagedon?
La religió falsa ha estat destruïda.
I ara Jesús se centra en el que
queda del malvat món de Satanás:
el seu sistema polític i comercial.
Ell fa desaparèixer i elimina per complet tot aquell
que s’oposa a l’adoració verdadera a la terra.
Però encara queden enemics de l’adoració verdadera.
Qui són?
I què fa Jesús amb ells?
Llegim-ho junts a Apocalipsi 20 versets de l’1 al 3.
«Aleshores vaig veure un àngel que baixava del cel
amb la clau de l’abisme i una gran cadena a la mà.
I va agafar el drac, la serp original,
que és el Diable i Satanàs
i el va lligar durant 1.000 anys.
Llavors el va llançar a l’abisme, on el va tancar
i en va segellar l’entrada perquè ja
no pogués enganyar més les nacions
fins que s’acabessin els 1.000 anys.
Després d’això ha de ser alliberat per poc temps».
Qui té la clau de l’abisme?
El mateix que es va profetitzar
que esclafaria el cap de Satanàs
Jesucrist.
És Jesús qui acabarà amb tots els enemics de Déu
entre ells Satanàs, l’enemic principal.
El Diable anirà a l’abisme.
Però Jesús no el posarà allà
sinó que el llançarà.
Per fi!
Després de la guerra de l’Harmagedon
el Regne de Déu restaurarà la terra
a l’estat que originalment Jehovà volia.
Aquells que són lleials a Jehovà seran
testimonis de coses impressionants.
Vegem-ne una d’elles a Apocalipsi capítol 20 verset 12.
«Vaig veure els morts
tant els grans com els petits,
drets davant del tron
i es van obrir uns rotlles.
També es va obrir un altre rotlle: el rotlle de la vida.
I, segons el que hi havia escrit als rotlles,
es va jutjar els morts per les seves accions.
I el mar va tornar els seus morts
i la mort i la Tomba també
van tornar els seus morts.
I cadascú va ser jutjat segons les seves accions.
La mort i la Tomba van ser llançades al llac de foc.
El llac de foc representa la segona mort».
Segons els verset 4
Jehovà, que és el Jutge Suprem, ha donat
a Jesús i als 144.000 l’autoritat per jutjar.
I a qui jutjaran?
No només a la gran multitud
que sobreviurà l’Harmagedon
sinó també als milers de milions
de persones que ressuscitaran.
I al final del Regnat Mil·lenari
la mort serà llançada al llac de foc.
Desapareixerà per complet igual que passa
quan llancem un tros de paper a una foguera.
I, com serà la vida sota el Regne de Déu?
Ens emociona llegir les promeses d’Apocalipsi 21:4>
«I [Déu] eixugarà totes les
llàgrimes dels seus ulls
i la mort ja no existirà.
I ja no hi haurà més tristesa
ni plors
ni dolor».
Pensa en el que això significarà
els sords hi sentiran
i tornaran a escoltar el so de la pluja
d’una rialla
del cant dels ocells
d’una bonica melodia.
Els cecs hi veuran.
Podran contemplar un cel estelat
i gaudir d’un preciós arc iris.
Veuran com els animals i els nens juguen junts.
Per tot el món, moltes persones
es curaran de les seves malalties.
Aquells que estaven limitats per
l’edat avançada o alguna discapacitat
podran fer una excursió per un bosc
escalar una muntanya
o córrer per la sorra d’una platja.
Ja no hi haurà fam
malalties
ni injusticies.
No hi haurà gent dolenta.
Tothom tindrà una salut perfecta.
Viuran en seguretat.
Seran feliços
i ho seran per sempre.
Reflexiona en totes aquestes promeses.
Deixa volar la teva imaginació.
Per concloure, llegim un relat que
trobem al darrer capítol d’Apocalipsi
al capítol 22
que descriu altres benediccions
que portarà el Regne de Déu a la terra.
«Llavors em va mostrar un riu d’aigua
de vida, transparent com el cristall
que sortia del tron de Déu i del Corder i que
passava pel mig del carrer principal de la ciutat.
A banda i banda del riu hi havia arbres de la vida
que produïen 12 collites i donaven fruit cada mes.
I les fulles dels arbres servien per curar les nacions.
Ja no hi haurà cap maledicció, sinó que
el tron de Déu i del Corder estaran a la ciutat.
Els seus esclaus li donaran servei sagrat,
veuran la seva cara i portaran el seu nom al front.
A més, ja no hi haurà nit, i no necessitaran
la llum d’una llàntia ni la llum del sol
perquè Jehovà Déu els iŀluminarà,
i ells regnaran per sempre més.
Ell em va dir:
“Aquestes paraules són fidels i verdaderes.
Sí, Jehovà, el Déu que va inspirar els profetes
ha enviat el seu àngel per mostrar als seus
esclaus les coses que han de passar aviat.
Vinc de seguida!
Feliços són els que obeeixen les paraules
de la profecia d’aquest rotlle.”»
Vols adorar Jehovà amb una salut perfecta
sota un govern perfecte
en un món perfecte?
El nostre Rei també desitja que arribi aquest dia.
L’àngel li diu a Joan que aquestes
coses han de passar aviat.
I parlant en el nom de Jesús, l’àngel diu:
«Vinc de seguida!».
El món està ple de problemes
però Jesús els resoldrà per complet.
Ha anunciat que la religió falsa aviat serà destruïda
i serà ell qui acabi amb la resta
d’aquest sistema a l’Harmagedon.
Llançarà a l’abisme i, amb el temps, destruirà
Satanàs el Diable, la menyspreable serp.
I, molt aviat, eliminarà l’últim enemic; la mort.
Aquestes coses passaran!
Si mai tenim dubtes, recordem el que l’àngel va dir:
«Aquestes paraules són fidels i verdaderes».
Quina bona notícia per a tots els que
donem suport al nostre Rei, Jesús.
Ens sentim com l’apòstol Joan quan va dir al verset 20:
«Amén! Vine, Senyor Jesús».

«S'ha acabat el temps d'espera»