JW subtitle extractor

Per què volies lluitar contra les injustícies?
En el passat, a Sud-àfrica, el
racisme estava establert per llei.
Però el fet que la llei hagi canviat
no implica que el que la gent pensa i
sent, al seu interior, també hagi canviat.
Em vaig adonar que les persones
encara tenien prejudicis
i tenien idees preconcebudes sobre
com havia d’arreglar-me,
parlar, on havia de viure...
No em sentia acceptada enlloc.
Al meu voltant, veia que les persones
no podien cobrir les seves necessitats.
Molts no vivien en bones condicions.
Per exemple, alguns tenien
accés a l’aigua i altres no.
Jo volia ajudar la gent.
En un moment donat, alguns partits
polítics van començar a dir
que podien canviar la situació,
que podien aconseguir-ho.
I encara que no ho deia, en realitat, dins
meu vaig començar a donar-los suport.
Les protestes i les manifestacions m’atreien molt.
Tothom està molt emocionat, hi ha molt de soroll.
Hi ha gent de moltes races, cultures
homes i dones, tots junts lluitant per un
mateix objectiu: aconseguir la igualtat.
Jo volia formar part d’això.
De quina manera et va afectar?
Degut a la pandèmia de la covid-19
no podia sortir de casa amb llibertat.
I és cert que feia altres coses,
però també mirava molt la tele.
I allà veia el mateix que quan sortia a predicar:
la manera com es tracta en aquest país a les
dones, els nens, la gent gran, els immigrants...
Quan veia tot això, sentia que
havia de fer alguna cosa.
La meva escola també va fer una manifestació
però sabia que com a testimoni
de Jehovà no podia participar-hi.
Era una mica frustrant.
Em sentia malament al no implicar-m’hi.
Era com si fos una simple espectadora.
Semblava que no m’importava, i no
volia que la gent pensés això de mi.
Els meus pares es van adonar que
m’hi estava capficant massa.
De vegades, fins i tot preguntava com era
possible que es tractés així a les persones.
Ells em van ajudar de moltes maneres.
Per exemple, amb alguns programes
de JW Broadcasting®
o fent servir l’adoració en família.
El Congrés del 2019, «L’amor no
falla mai», va ser el meu preferit.
El discurs que més em va impactar
parlava sobre com l’amor «tot ho creu».
Si estimem els germans, sempre
creurem que tenen bones intencions.
Em vaig adonar que havia de
deixar de ser tan crítica i negativa.
I gràcies a fer això, ara tinc una gran
varietat d’amics que són increïbles.
Però, per poder veure l’amor que
senten per mi i els uns pels altres
he hagut d’aprendre a demostrar
i acceptar amor.
El text que et ve a la ment és Jeremies 10:23
on diu que l’home ni tan sols pot
dirigir els seus passos quan camina.
Meditar en aquest text va fer que m’adonés
que les persones no poden canviar el món.
No ho han aconseguit mai fins ara i els
que ho intenten continuen fracassant.
Donar-los suport a les manifestacions
o a les xarxes socials
seria com posar-me a pintar un
vaixell que s’està enfonsant.
Aquest món s’està enfonsant i no
em servirà de res donar-li suport.
Què estàs fent ara per lluitar
contra les injustícies?
Ja no em sento com una simple
espectadora o que no m’implico prou.
En comptes de desesperar-me
i pensar que no hi ha res a fer
ara em dedico a compartir
amb les persones
la meravellosa esperança que
ens promet la Bíblia per al futur.
He deixat de centrar-me tant en les notícies
que parlen sobre com es tracta la gent
sobre les injustícies.
Ara el que faig és predicar a
temps complet com a voluntari.
Ajudo les persones a conèixer Jehovà
a conèixer la veritat
i a saber tot el que Jehovà
els ha preparat per al futur.
En el curs de la Bíblia amb el meu pare vam
estudiar diverses profecies i el seu compliment.
Allà vaig veure que tot el
que Jehovà havia promès
s'havia complert al 100%.
Així que ara sé que tot el que ha
promès per al futur també es complirà.
En el poble de Jehovà hi ha molt d’amor.
Encara que parlem diferents idiomes
i vinguem de diferents països
sempre ens ajudem entre nosaltres
quan passem per problemes.
Això em convenç que en el futur, quan
estiguem sota el Regne de Déu
tothom es mostrarà aquest tipus d’amor.

Per què hi crec: L'amor venç les injustícies